1000 resultados para Programa Sa
Resumo:
ii. Desprs de finalitzar el primer any daplicaci del projecte La msica a les Escoles Bressol Municipals de Matar, sinicia la present recerca, en la que participen tots els grups que formen part del projecte, amb lobjectiu de valorar-ho i veuren la continutat. Es detecta que els materials emprats en la proposta didctica sn lelement que ha esdevingut ms exits fins al moment. Definint-ne una mostra de set materials, es procedeix a determinar ls que les educadores els atorguen en relaci a la proposta didctica i a avaluar-los
Resumo:
El fomento de laeducacin ambiental en comunidades indgenas de la costa oeste de Mxico en el marco del desarrollo sustentable ha sido el elemento motivador de este proyecto. El objetivo fundamental es el diseo y la aplicacin de un material didctico y de una propuesta de estrategia educativa orientados al conocimiento, gestin y conservacin del entorno natural y social de la localidad de Faro de Buceras, Michoacn, Mxico. En primer lugar se ha realizado una investigacin y estudio terico-prctico para contextualizar el rea de estudio. Se ha analizado la propuesta educativa preexistente y se han realizado estudios de carcter socio-ambiental con el fin de seleccionar las lneas temticas que sern la base de la nueva propuesta, vinculada con el material de trabajo. Posteriormente, se elabora el cuaderno de trabajo en conjuncin con la estrategia educativa y se aplican a la sesin de Campamentos Educativos, para evaluar su eficiencia. Se hace un anlisis cualitativo y cuantitativo de los resultados obtenidos para poder modificar el material didctico en los puntos dbiles detectados, y se propone la versin definitiva del material.
Resumo:
Partant de la rception internationale du film Le Roman d'un tricheur de Sacha Guitry dans laquelle la voix du cinaste est frquemment rapproche de celle du "bonimenteur" de l'poque muette, cette tude examine les particularits de ce film en termes de positionnement du narrateur over par rapport aux images et par rapport au spectateur. Une filiation est pose entre ce film et Providence de Resnais au niveau des manifestations de l'oralit: l aussi, le narrateur occupe la place d'instigateur du monde filmique et de spectateur des images qu'il commente.
Resumo:
Nearly half of all ant species form polygyne societies (cohabitation of more than a single egg-laying queen). These queens are generally smaller and store fewer fat reserves than queens from monogyne colonies. Most queens in polygyne colonies (70-100 pour 100) are inseminated, although this proportion varies among species, and even among populations of the same species. They exhibit mutual tolerance and they all contribute to the reproductive effort of the colony. Nevertheless, their individual fecundity is considerably reduced compared with that of queens from monogyne colonies. This reduction in fecundity seems to be due to some form of mutual inhibition, in some cases the secretion by each female of a substance suppressing egg production in other queens has been implicated. In a few species, queens are organized into a hierarchy such that certain queens lay more eggs than others or even monopolize egg-laying (functional monogyny). Polygyny is linked to a particular life history. It rarely results from the association of several foundresses (primary polygyny). Usually, it is due to the adoption of young queens by an established nest just after a nuptial flight. This secondary polygyny means that the dispersal of the species is limited and is achieved by the budding of a mother nest. Thus colony founding is dependent; with workers accompanying young queens in establishing new colonies. Observation of closely related species exhibiting different social organizations, some monogyne and others polygyne, shows a possible link between queen number and ecological conditions: polygyne forms are more frequent in unstable habitats susceptible to rapid change, such as that caused by human activity. The existence of polygyne societies is an intriguing evolutionary mystery. Research into the origin and maintenance of polygyny focuses on patterns of speciation in relation to queen number and the different theories put forth for the evolution of eusociality, mainly kin selection and mutualism.
Resumo:
Sistema de fidelitzaci de clients mitjanant bons dhores que el client anir recarregant i del que se li descomptaran les feines que se li vagin fent. Tamb ha dajudar a assegurar-se el cobrament de les feines realitzades. Laplicaci s capa de mantenir una cartera de clients amb el seu saldo de bons, fer les imposicions de diners i introduir els albarans de les feines produdes. Tamb mostra dades interessants perqu el gerent de lempresa client pugui treure les estadstiques necessries per explotar al mxim la capacitat de la seva empresa.
Resumo:
Partint de les mancances quant a salvaguarda de dades presents en un programa de disseny tcnic, es du a terme un estudi de les tcniques necessries per a solucionar aquestes i es detalla la seva posterior implementaci en forma de llibreria. Aix, saconsegueix oferir les funcionalitats de recuperaci de dades, anullaci doperacions i histric de canvis, sense afectar de forma apreciable a les prestacions del programari.
Resumo:
Poltiques de millora d'accessibilitat a l'interior dels habitatges per a gent gran a la ciutat de Barcelona. Ponncia presentada al 2 Espacio de Encuentro ADAVIV (Sant Sebasti, 9 Juny 2010) mejora de la accesibilidad en el interior de la vivienda promocin de la autonoma personal
Resumo:
Este trabajo tiene como propsito presentar y valorar, desde la perspectiva del alumnado participante, un proyecto de investigacin-formacin puesto en marcha durante el curso 2003-2004 en la elaboracin del trabajo de tesina, fin de carrera, en la Escuela de Enfermera de Vitoria, dentro del programa de Licenciatura Europea de Enfermera. Constituye el punto de partida de un proyecto a largo plazo, iniciado con la intencin de desarrollar principios tericos y procedimientos prcticos que nos permitan sistematizar procesos formativos que, centrados en la investigacin, articulen la teora y la prctica e integren una perspectiva comunicativa y cooperativa.
Resumo:
En la recerca sexpliquen els resultats de la implementaci dun programa adreat bsicament al treball de la conscincia emocional de lintern penitenciari i la regulaci daquesta conscincia. El motiu s que en el plantejament teric es parteix de les constatacions de molts autors que els programes que millor funcionen en la rehabilitaci i tractament del delinqent ingressat a pres sn aquells que tenen en compte no noms lambient del delinqent, la seva famlia, la seva educaci escolar i formativa a nivell laboral sin tamb lestudi del seus sentiments i de manera clau la seva cognici, el seu raonament, la seva comprensi i tamb els seus valors.s per aix que els programes eficaos semblen ser aquells que inclouen tcniques adreades a millorar les habilitats de raonament, la empatia, lavaluaci de les conseqncies de la seva conducta envers els altres i sobre ells mateixos, la reflexi abans de lacci, les seves habilitats per a la resoluci de problemes i tamb en moltes ocasions les prpies habilitats socials poc desenvolupades. Els resultats obtinguts analitzen les dades referents a limpacte de la intervenci envers els interns i de manera especfica envers la seva conducta.
Resumo:
La violncia de gnere constitueix en els nostres dies una problemtica amb un fort impacte social. Els mitjans de comunicaci han augmentat la conscienciaci ciutadana fent pals les greus conseqncies que pot tenir aquest tipus de violncia. Davant aquesta realitat, la societat ha manifestat la seva preocupaci i demanda de solucions. Dintre de les possibles mesures considerades, la investigaci internacional a posat de manifest la rellevncia dintervenir no noms amb les vctimes sin tamb amb els agressors, ja que un alt nombre daquestes reprenen la convivncia amb el seu agressor. En aquest sentit, les mesures penals han de tenir un component rehabilitador i de reinserci social. En el context penitenciari, el manament constitucional impregna de sentit els programes de tractament psicolgics amb agressors domstics. Per aquest motiu, lobjectiu daquest estudi s avaluar leficcia del programa de tractament dagressors domstics que sha dut a terme al Centre Penitenciari Quatre Camins (Barcelona) durant el perode 2006-2007. Per a la consecuci daquest objectiu shan avaluat diverses variables psicolgiques (distorsions cognitives, impulsivitat, empatia, ira, motivaci teraputica, etc.), les quals sn objecte de modificaci per part de la intervenci. El disseny de la investigaci consisteix en una comparaci entre un grup de subjectes que ha rebut tractament (Grup Tractament) i un grup de subjectes que, per raons alienes al rebuig, no han estat tractats (Grup Control). Aquest estudi constitueix una investigaci pilot i pionera a Catalunya en lmbit del tractament dels agressors domstics. La principal conclusi daquest estudi s que el programa de tractament amb agressors domstics rep un suport parcial de les dades empriques obtingudes.
Resumo:
Com a conseqncia dels canvis legislatius introduts en el Codi penal i laugment de la poblaci penitenciria per delictes contra la seguretat de trnsit, sha elaborat i implementat el programa CONTE (Conducci Temerria) en el Centre Penitenciari dHomes de Barcelona. Des de la seva implementaci a labril del 2008, 93 interns han participat en el programa en onze edicions. El programa t una durada dun mes, amb 16 sessions, quatre setmanals duna hora i mitja cadascuna. Es descriu el contingut i objectiu de les sessions. Els interns que han participat han manifestat la seva satisfacci amb el programa. En un futur caldria establir mesures per avaluar leficcia daquest tipus de programes.
