Els jocs cooperatius desenvolupats a l'àrea d'educació física milloren les relaciones que s'estableixen entre alumnes de cicle superior de primària

Introducció: Teodorico (2004) ens diu que amb el joc cooperatiu els alumnes poden valorar, compartir i reflexionar sobre la relació que estableixen amb els altres companys. Per això, l’objectiu de la meva investigació és avaluar l’efecte que pot tenir l’aplicació d’una unitat de programació, centrada en el joc cooperatiu, en la relació que s’estableix entre els alumnes de 5è de primària, focalitzant l’atenció amb el líder i el menys acceptat del grup-classe. Mètodes: La intervenció s’avalua amb un disseny quasi-experimental pre-post amb grup control. I des del punt de vista dels dissenys observacionals podem parlar d’un disseny de seguiment, idiogràfic i multidimensional. El total de la mostra d’aquesta investigació era de 48 alumnes, dividit en el grup experimental (25) i en el grup control (23). La durada de la intervenció va ser de 8 setmanes i es va utilitzar un qüestionari ad hoc per la confecció dels sociograma i un instrument observacional ad hoc de les relacions de grup-classe. Resultats: El grup experimental estava format per 4 grups d’alumnes, al final de la unitat només se’n formaven 2, en canvi, el grup control, tan abans com després, estava format pels mateixos grups d’alumnes. Un dels menys acceptats del grup experimental ha millorat la relació amb alguns dels companys, en canvi els menys acceptat del grup control no ha millorat cap tipus de relació. Conclusions: Crec que els jocs cooperatius són una bona eina educativa per intentar millorar les relacions, ja que amb més temps crec que els resultats d’aquesta investigació haguessin sigut més positius.

Ecophysiological response of Sorghum halepense populations to reduced rates of nicosulfuron

The control and regrowth after nicosulfuron reduced rate treatment of Johnsongrass (Sorghum halepense L. Pers.) populations, from seven Argentinean locations, were evaluated in pot experiments to assess if differential performance could limit the design and implementation of integrated weed management programs. Populations from humid regions registered a higher sensibility to reduced rates of nicosulfuron than populations from subhumid regions. This effect was visualised in the values of regression coefficient of the non-linear models (relating fresh weight to nicosulfuron rate), and in the time needed to obtain a 50% reduction of photosynthesis rate and stomatal conductance. The least leaf CO2 exchange of subhumid populations could result in a lower foliar absorption and translocation of nicosulfuron, thus producing less control and increasing their ability to sprout and produce new aerial biomass. The three populations from subhumid regions, with less sensibility to nicosulfuron rates, presented substantial difference in fresh weight, total rhizome length and number of rhizome nodes, when they were evaluated 20 week after treatment. In consequence, a substantial Johnsongrass re-infestation could occur, if rates below one-half of nicosulfuron labeled rate were used to control Johnsongrass in subhumid regions.

Estratègies i metodologies per a la inclusió de l'alumnat nouvingut a les aules de parvulari

El propòsit d’aquesta recerca és analitzar i descriure les estratègies metodològiques que es porten als centres educatius de Catalunya per promoure la inclusió de l’alumnat nouvingut a les aules d’educació infantil. Durant els últims anys hi ha hagut un augment considerable de matriculacions dins i fora de termini d’alumnat procedent d’altres països. En conseqüència, les escoles han hagut d’assumir, amb més força que mai, el repte de la diversitat lingüística, cultural i social. Per analitzar aquesta qüestió en la present recerca, s’ha partit de la realitat de dues escoles catalanes amb alumnat de característiques molt diverses. Una escola amb un percentatge baix de nouvinguts, i l’altra, amb un percentatge molt elevat. Aquesta anàlisi de les experiències a les dues escoles catalanes s’ha centrat en l’observació i analitzar les estratègies metodològiques que s’emprenen a l’escola. Tot i que el present treball té com a centre l’educació infantil, donat que estic cursant aquest grau de mestre/a, la incorporació de l’alumnat nouvingut no pot deslligar-se dels plantejaments globals de centre. Per tant, la recerca no s’ha cenyit exclusivament a l’educació infantil sinó que també ha tingut en compte el conjunt d’accions també de l’educació primària i, molt especialment, una de les estratègies centrals en l’acollida d’infants nouvinguts com són les aules d’acollida. Aquestes vetllen per la inclusió de l’alumnat a l’aula ordinària, la cohesió social de tot l’alumnat i la igualtat d’oportunitats en el camí cap a l’educació intercultural basada en el respecte i coneixement de les diverses cultures presents a l’aula.

Rehabilitation of orbital cavity after total orbital exenteration using oculofacial prostheses anchored by osseointegrated dental implants posed as a one-step surgical procedure

BACKGROUND: Total orbital exenteration is a radical surgical procedure, which typically involves the removal of the entire contents of the orbit including the periorbita, leaving the patient with a deep orbital deformity and results in devastating cosmetic, functional, and psychological consequences requiring difficult and challenging procedures for oculoplastic surgeons. Oculofacial prostheses retained by endosseous dental implants present an attractive and viable alternative when aesthetic and functional demands are beyond the capacity of local reconstructive efforts. PATIENTS AND METHODS: A 72-year-old woman presenting a malignant melanoma of the right eyelids and a 77-year-old man presenting a sebaceous carcinoma of the left upper eyelid underwent a total exenteration followed by positioning of endosseous implants (Straumann system Dental implants) as an integrated one-step combined surgical procedure. The oculofacial prosthesis was placed after epithelialization of the orbital cavity. RESULTS: The implants were perfectly osseointegrated without any complications, providing sufficient retention of the prostheses. A satisfactory aesthetic outcome has been achieved for both patients. CONCLUSIONS: Oculofacial prostheses anchored by osseointegrated dental implants placed as one-step surgical procedure ensure an adequate aesthetic result as well as a considerably decreased rehabilitation time and present a satisfactory solution when reconstruction is not a suitable option.

Maria-Mercè Marçal en el mirall : sobre l'imaginari femení i el llenguatge poètic

Per Maria-Mercè Marçal, la poeta no es pot trobar, no es pot veure, en el «mirall del bell», que sempre han fomentat els discursos dominants. El seu és una altra mena de mirall trencat que reflecteix un ésser complex, híbrid i contaminat que lluita «entre un jo que es vol fer i els múltiples personatges que, des del mirall, li retornen una imatge múltiple». En aquest article, per explorar el tema de l’imaginari femení i el llenguatge poètic, hem escollit dialogar amb Maria- Mercè Marçal i examinar tres dels múltiples bocins que conformen la seva imatge en el mirall. Conversem amb dues mares i un pare simbòlics de l’altre cantó del seu espill, tots tres proveïdors de material ideològic i eixos vertebradors dels assaigs marçalians. Es tracta d’intel·lectuals ben diversos: l’escriptora anglesa Virginia Woolf, el filòsof francès Jacques Derrida i la poeta catalana Maria-Antònia Salvà. En definitiva, dividim la investigació en tres apartats, que volen coincidir amb el diàleg que Marçal suposem que hi mantingué. De primer, amb Virginia Woolf, explorem la necessitat de la poeta de descobrir el sentiment de «fúria» que porta a dins per tal d’assumir la irracionalitat del seu llenguatge. Després, ens endinsem en les teories derridianes sobre la dona i l’escriptura, en un intent de demostrar que ambdues són espècies híbrides que viuen en el llindar, en un espai d’entremig. A l’últim, amb Maria-Antònia Salvà, revisem la imatge de la dona-monstre amb la certesa que «el salvatge» i «l’incert » són el motor del llenguatge poètic femení.

Two-kidney, one clip and one-kidney, one clip hypertension in mice.

The mouse remains the animal of choice in transgenic experiments, creating a need for methods of evaluating the physiology of genetically modified animals. We have established and characterized two murine models of renovascular hypertension known as the two-kidney, one clip and one-kidney, one clip models. The appropriate size of the clip lumen needed to induce high blood pressure was determined to be 0.12 mm. Clips with a lumen of 0.11 mm induced a high percentage of renal infarction, and clips with a 0.13-mm opening did not produce hypertension. Four weeks after clipping, two-kidney, one clip hypertensive mice exhibited blood pressure approximately 20 mm Hg higher than their sham-operated controls. After a similar period, this increase reached almost 35 mm Hg in the one-kidney, one clip model. Depending on the model, mice develop either renin-dependent or renin-independent hypertension. Both models are characterized by the development of cardiovascular hypertrophy.

Energy relaxation in nonlinear one-dimensional lattices

We study energy relaxation in thermalized one-dimensional nonlinear arrays of the Fermi-Pasta-Ulam type. The ends of the thermalized systems are placed in contact with a zero-temperature reservoir via damping forces. Harmonic arrays relax by sequential phonon decay into the cold reservoir, the lower-frequency modes relaxing first. The relaxation pathway for purely anharmonic arrays involves the degradation of higher-energy nonlinear modes into lower-energy ones. The lowest-energy modes are absorbed by the cold reservoir, but a small amount of energy is persistently left behind in the array in the form of almost stationary low-frequency localized modes. Arrays with interactions that contain both a harmonic and an anharmonic contribution exhibit behavior that involves the interplay of phonon modes and breather modes. At long times relaxation is extremely slow due to the spontaneous appearance and persistence of energetic high-frequency stationary breathers. Breather behavior is further ascertained by explicitly injecting a localized excitation into the thermalized arrays and observing the relaxation behavior.

EsPal: One-stop shopping for Spanish word properties

This article introduces EsPal: a Web-accessible repository containing a comprehensive set of properties of Spanish words. EsPal is based on an extensible set of data sources, beginning with a 300 million token written database and a 460 million token subtitle database. Properties available include word frequency, orthographic structure and neighborhoods, phonological structure and neighborhoods, and subjective ratings such as imageability. Subword structure properties are also available in terms of bigrams and trigrams, bi-phones, and bi-syllables. Lemma and part-of-speech information and their corresponding frequencies are also indexed. The website enables users to either upload a set of words to receive their properties, or to receive a set of words matching constraints on the properties. The properties themselves are easily extensible and will be added over time as they become available. It is freely available from the following website: http://www.bcbl.eu/databases/espal

Thoracoscopic segmentectomy: one vessel may hide a second one.

We report the case of an asymptomatic neonate prenatally diagnosed with a left basal pulmonary sequestration. The preoperative chest computed tomography with contrast showed 2 aberrant arteries arising from the distal thoracic aorta and supplying the intralobar left inferior lung malformation. Strategy and treatment by thoracoscopic segmentectomy are presented.

Bach després de Bach : ressonàncies bachianes en obres posteriors de Mozart, Schumann, Brahms, Britten i Villa-Lobos

L’objectiu d’aquest projecte és estudiar la recepció de l’obra de Bach des de la seva vida fins l’actualitat. Es pretén, d’una banda, esbrinar quins són els motius que van produir que cada època històrica jutjés l’obra de Bach de diferent manera, quins van ser els mitjans de conservació de la seva obra així com quins canvis va patir la seva obra per tal d’encaixar amb cada època. D’altra banda pretén exemplificar aquesta diferència en la posició que cada època va atorgar a l’obra de Bach mitjançant obres de compositors posteriors (Mozart, Schumann, Brahms, Britten i Villa-Lobos) que, cadascuna de manera diferent, contenen alguna reminiscència de Bach. La metodologia utilitzada ha consistit en la seva major part en la recerca bibliogràfica però també en la comparació de versions d’obres musicals en partitures i gravacions. La conclusió principal que es pot extreure d’aquest treball és que cadascú és producte de la seva època amb el seu context particular i per tant, qualsevol interpretació que pugui fer d’una obra musical amb el seu estil compositiu ve fortament determinat per la ideologia del context que l’envolta. És normal, doncs, que el segle XVIII la decadència del pensament religiós comportés un rebuig per l’obra de Bach la qual és majoritàriament de caràcter religiós, mentre que el segle XIX amb l’emergència de la burgesia i els seus valors romàntics s’elevés la figura de Bach com l’heroi del poble alemany.