Variabilitat temporal i espacial en l'acumulació del sediment fi al riu Isàbena (Conca del Segre)

En aquest treball s’ha estudiat la variabilitat temporal i espacial en l’acumulació de sediment fi a la llera del riu Isàbena (Conca de l’Ebre) al llarg d’un any (1 de Juny de 2007 al 31 de maig de 2008) així com la seva relació amb l’arribada de sediments a l’embassament de Barasona, amb el mètode directe de camp, en aquest cas el cilindre de resuspensió. Aquesta tècnica s’ha aplicat a quatre seccions ubicades al tram baix de l’Isàbena. Amb les dades obtingudes, s’ha analitzat la dinàmica de les acumulacions a les diferents estacions de l’any, tractant de trobar patrons característics.

Proyecto de Mejora y Acondicionamiento del Camino de “Las Forcas” en los términos Municipales de Graus y Capella (Huesca)

El present projecte tracta sobre les obres de restauració i correcció d'un camí forestal als termes municipals de Graus i Capella (Osca). En aquest document, es realitzen els estudis pluviomètrics, climàtics i edafològics necessaris, a més de l'estudi cartogràfic del nou traçat. També s'inclouen els càlculs de les obres de desguàs i obres de pas per evitar el deteriorament pluvial que pateix actualment. També s'ha inclòs l’estudi de seguretat, l’estudi preliminar d'incidència ambiental, el plec de condicions de les obres i el pressupost. Inclou cartografia del traçat, longitudinal, transversal, seccions, obres de pas i conques de desguàs.

Projecte de gestió i defensa de grans incendis forestals de la reserva nacional de caça de Boumort i perifèria

L’objectiu principal del projecte es destina a la creació i millora de les infraestructures preventives de la zona, contingut en part dins els PEIN i que alhora forma part de la RNC de Boumort. Tot això es porta a terme mitjançant l’estudi dels incendis històrics i les seves situacions sinòptiques mitjançant l’estudi de la vegetació i del terreny, tenint en compte la meteorologia i altres paràmetres amb l’objectiu d’identificar enclavaments susceptibles de ser sotmesos a actuacions d’extinció passiva d’incendis forestals.

Pla Tècnic de Gestió i Millora Forestal de la Finca "Les Garrigues" de 136,08 hectàrees , Olèrdola (Alt Penedès)

Aquest TPT (Treball Pràctic Tutorat) esdevé la última etapa a realitzar per a la culminació dels estudis d’Enginyer Tècnic Forestal (especialitat en explotacions forestals). El TPT en qüestió és un Pla Tècnic de Gestió i Millora Forestal (PTGMF): Instrument d’Ordenació Forestal dels boscos públics i privats de Catalunya, gestionat pel Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya mitjançant el Centre de la Propietat Forestal (CPF), on s’organitzen en el temps i l’espai totes les actuacions que es pretenen dur a terme en una zona d’estudi en concret (que ha de ser sempre major a 25 hectàrees). Un PTGMF consta de 3 parts diferenciades: - El PTGMF, pròpiament dit, com a document principal. - La cartografia (mapes de situació, de gestió i cadastral). - Els annexes (les fitxes descriptives de les unitats d’actuació i els resultats de l’inventari forestal).

Estudi sobre l’ecologia del stopover en passeriformes migrants de llarga distància al delta de l’Ebre

Durant la migració, els ocells normalment necessiten realitzar diverses parades per reomplir les reserves energètiques. La durada d’aquestes parades, és el factor més important alhora de determinar l’èxit o el fracàs de la migració, especialment en els migrants transsaharians, els quals prioritzen el temps respecte altres factors. En aquest estudi s’estima la durada d’aquestes parades mitjançant tècniques de captura-marcatge-recaptura (CMR), analitzant si existeixen diferències entre els períodes migratoris pre-nupcial i post-nupcial, i comparant els resultats amb els obtinguts emprant altres metodologies utilitzades fins a finals dels anys 90.

Aixecament topogràfic en tres dimensions de l'Arborètum Dr. Pius Font i Quer de Lleida

Amb el nou jardí botànic de Lleida, l’Arborètum, s’ha aconseguit un gran jardí botànic amb gran variabilitat d’espècies, ja que en 7ha de terreny hi podem trobar fins a 16 ambients amb diferents biodiversitats. En total hi ha uns 1.500 arbres de 225 espècies diferents i 90.000 arbustos de 300 espècies repartits en el territori. Tenint en compte la importància d’aquest jardí botànic, i relacionant-lo amb la topografia, volem aconseguir veure’l en tres dimensions. A través de la visió 3D intentarem donar un tomb virtual dins d’aquest Arborètum, intentant plasmar amb exactitud el seu relleu i recorregut, així com cada un dels seus biomes.

Instalación de Generador fotovoltaico aislado de red en explotación de ganado porcino en la provincia de Zaragoza

El creixement del mercat de les renovables impulsat pels governs per lluitar contra els efectes de l'emissió de CO2, ha permès un descens dels costos dels equips fotovoltaics i la consegüent reducció del cost de producció del kWh produït per aquesta tecnologia, fent-la competitiva enfront de la generació per mitjà de motors de gasoil. Les explotacions ramaderes allunyades de la xarxa de distribució que en l'actualitat es proveeixen per mitjà de generadors de gasoil poden millorar el resultat del seu compte d'explotació gràcies a aquest tipus de generadors. La instal·lació trifàsica a què fa referència aquest projecte tindrà una potència màxima del generador (pic) de 24,42 kWp, amb tres inversors carregadors de 7 kW nominals, i una bancada de bateries de Níquel Cadmi de 48V i 3300Ah, permetrà satisfer els requeriments energètics de l'explotació amb la qualitat i seguretat necessària reduint el consum actual de gasoil en un 95% i una reducció de les emissions de CO2 de 160 Tm.

Els processos de suburbanització a la ciutat de Lleida i la primera corona de municipis immediats

En aquest treball s’analitzen els processos de suburbanització que es produeixen al sistema urbà de Lleida (Lleida ciutat i la seva primera corona de municipis) al llarg dels últims vint anys. Aquesta suburbanització (creixement més gran de la primera corona a través bàsicament del trasllat de la població i d’ activitats econòmiques del nucli principal cap a altres nuclis perifèrics) s’observa a partir de l’estudi i el treball de tres fonts: l’evolució de la població, els certificats finals d’obra (construcció de nous habitatges i tipologia d’aquests) i les migracions internes o canvis residencials. A la vegada també es construeix un marc teòric on s’analitza el que han dit diversos autors sobre l’evolució de la urbanització en la ciutat post industrial i el cicle de vida de les ciutats. En resum, la conjugació d’aquests dos apartats, anàlisi de les dades i marc teòric, ha permès definir i analitzar els nous processos de suburbanització al sistema urbà de Lleida on es produeix, especialment a partir de mitjans dels 90 un procés de descentralització relativa que implica la pèrdua de centralitat de la ciutat central. En el treball es quantifica i qualifica el nou procés que es defineix com a: intensiu, pels ritmes de producció d’habitatges que s’assoleixen; extensiu, per la quantitat de municipis i sòl que s’afecta; i selectiu , ja que en el mercat d’habitatge únic que configuren ara els municipis del sistema, els nuclis semblen especialitzar la seva producció atraient segments molt determinats de població.

Fronteras invisibles de la globalización. Una aproximación a la exclusión social en la ciudad de Lleida

Este trabajo consta de dos partes diferenciadas: la primera, un estado de la cuestión de las diferentes teorías sobre la formación de la exclusión social, así como un recorrido por las diferentes definiciones del concepto. Se desarrolla una extensa relación entre su formación y las dinámicas globalizadoras actuales y se muestran los efectos que éstas tienen a nivel local. Finalmente se describe la situación actual de los barrios desfavorecidos en España. La segunda es un estudio de caso de la ciudad de Lleida a partir de algunos indicadores, extraidos principalmente del padrón, con el fin de aproximarse a la situación respecto de la exclusión social que existe en la ciudad

La toponímia al municipi de Coll de Nargó. Una aproximació geogràfica

En el present treball s’aborden tot un seguit de temes toponímics des d’una vessant geogràfica. Primerament, es manifesta la relació i el vincle que existeix entre la toponímia i la geografia. Posteriorment, es fa una anàlisi, des del punt de vista metodològic i de les consegüents conseqüències, de diverses editorials de mapes: Institut Cartogràfic de Catalunya, Instituto Geográfico Nacional i de l’Editorial Alpina. En un apartat de reflexions, s’analitza la nova perspectiva toponímica de la societat actual. Finalment, mitjançant treball sobre el terreny, es realitza una acurada revisió al Nomenclàtor oficial de la toponímia major de Catalunya i diverses aportacions, en diferents àmbits temàtics, dins del camp toponímic. L’espai de treball on s’ha emmarcat ha estat el municipi de Coll de Nargó (Alt Urgell).

El poblament prehistòric i tardoromà al paratge de Montcortès i Pla de Corts: una síntesi

L’estancament que han patit històricament les comarques dels Pallars (Jussà i Sobirà) tant a nivell humà com econòmic, ha ajudat, fins fa pocs anys, a conservar fossilitzades estructures socials, religioses i humanes de diferents períodes, alhora que a nivell científic, aquest estancament té com a conseqüència la marginació quant al gruix de les investigacions que es fan a la resta del país. Es proposa en aquest treball de síntesi una anàlisi i contrastació de les dades que ens ofereix la historiografia quant al poblament i la seva evolució des de la Prehistòria fins al període tardoromà al Paratge de Montcortès i Pla de Corts (Baix Pallars, Pallars Sobirà), amb l’aportació de les darreres investigacions, encara sense publicar, que ens proporcionen, alhora que noves dades quantitatives, informació qualitativa sobre el funcionament d’aquests grups humans, és a dir, una nova perspectiva biofísica sobre la coevolució dels nous sistemes socioeconòmics amb els ecosistemes naturals en aquest territori.

La genealogia a Espanya del segle XVI al segle XX.

En el treball s’intenta recollir el que ha estat la Genealogia a Espanya, des del segle XVI fins als nostres dies. L’estudi, dividit en períodes seculars, abasteix primordialment l’àmbit territorial de Castella, Catalunya i Aragó, reflectint-hi les característiques socials, fonts documentals, autors i obres de cada etapa més rellevants. Tanmateix, es fa ressò de l’impacte que tenen les noves tecnologies en la practica de la genealogia, cosa que ha permès la seva evolució i migració a sectors socials més amplis. Cal afegir que l’aportació tradicional a les ciències socials, s’ha vist incrementada darrerament per tenir una creixent aplicació en altres camps científics.

Llibres d'artista i publicacions per tot arreu

Un recorregut per la historia de les edicions d'artista a Catalunya a través de la cultura visual i l'art contemporani. Amb l'edició independent i la xarxa digital com dues eines fonamentals tan pels artistes -pels beneficis que l'edició pot proporcionar a la seva visibilitat i l'evolució professional- com pels diferents agents -veuen en ella l'oportunitat de generar nous formats de relació amb el públic- que tenen la voluntat de treballar amb i per aquest subsector de l'últim art contemporani. Un àmbit que avui gaudeix d'una situació creativa i productiva molt interessant i fructífera.

De la nova joiera a la joieria contemporània

La joieria contemporània ha esdevingut en els darrers seixanta anys una manifestació artística significativa dins dels paràmetres de la creació individual a Catalunya. Una joieria que rebutja l’ostentació donada pel valor de la matèria i que s’identifica amb els pressupostos de l’art contemporani. Aquest treball pretén ser una primera aproximació per a la comprensió i l’estudi de la joieria contemporània catalana, des de la seva aparició fins a la situació actual, a partir de les hibridacions constants que s’estableixen amb Europa.