1000 resultados para História da Matemática
Resumo:
Treball de recerca realitzat per un alumne densenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit cientfic del Jovent lany 2005. Estudi sobre lADN que t com a finalitat conixer introductriament lutilitzaci del clcul matemtic computacional en les investigacions sobre aquest. Els objectius de lestudi sn per una part, conixer qu s l'ADN i quins sn els seus mecanismes de duplicaci i de transmissi de la informaci gentica, aix com el paper d'altres molcules que intervenen en aquest procs ; tamb sestudia quins han estat els processos de la cllula que l'sser hum ha estat capa de copiar o imitar. A partir daquesta introducci, es vol conixer qu s'entn concretament per computaci amb ADN i alguns dels problemes matemtics que s'han resolt, aix com algunes aplicacions de l'ADN en altres camps. La recerca ha perms arribar a diverses conclusions. Primerament que l'ADN s un excellent candidat per poder fer clculs matemtics. En segon lloc, tot i que en el present treball no se solucionen problemes computacionalment difcils es mostra la capacitat de les molcules d'ADN per resoldre problemes. En tercer lloc, l'inters mostrat per importants empreses dedicades a la informtica fa ms esperanador que en un futur hi pugui haver ordinadors que funcionin amb molcules d'ADN. Finalment, es demostra que les matemtiques, la informtica i la biologia sn tres camps que estan interrelacionats. Per tal de trencar una mica amb la serietat del treball, s'acaba descrivint una manera de posar msica a les cadenes d'ADN, i es mostren alguns resultats com sn les msiques associades als 24 cromosomes humans, aix com les corresponents a 29 protenes.
Resumo:
Aquest text planteja, des dun punt de vista historiogrfic, com el concepte de salut pblica es va construir histricament en les primeres dcades del segle XIX a Anglaterra i com es va construir historiogrficament a mitjan segle XX, al costat del procs de professionalitzaci dels salubristes.
Resumo:
El treball analitza la tradici del gnere biogrfic dins la historiografia mdica, iniciada amb el model biobibliogrfic i continuada amb les grans figures de la medicina, que entr en crisi amb la histria social de la medicina. Es plantegen les utilitats actuals del gnere biogrfic i si s possible escriure biografies mdiques no desconnectades dels nous corrents historiogrfics.
Resumo:
El recurs als professionals sanitaris es sols una part de totes aquelles iniciatives, actuacions o creences que els nostres avantpassats van desenvolupar per conservar o millorar la salut, prevenir la malaltia o recuperar la salut. El recurs a altres tipus d'instncies assistencials o teraputiques, que es coneix com "pluralisme assistencial", sol ser la norma ms que l'excepci. Per a enfocar adequadament aquest problema, cal centrar la indagaci histrica sobre aquells -les persones malaltes o sanes- que volien i buscaven la salut. Aquests tipus d'acostaments pretenen tenir en compte totes les possibilitats a les quals es va recrrer en el passat per tal d'afrontar els problemes de salut.
Resumo:
Classe impartida per l'historiador Alfred Bosch sobre l'evoluci de la candidatura de Barcelona'92 i del Comit Organitzador en el curs universitari sobre Olimpisme organitzat pel CEO-UAB al febrer de 1992.
Resumo:
El treball de recerca que aqu es presenta s lestudi dels tres primers "elementa" de la "Geometriae Speciosae Elementa" (Bolonya, 1659) de Pietro Mengoli (1625-1686), que fou possiblement el deixeble ms original de Bonaventura Cavalieri (1598-1647). En aquesta obra Mengoli desenvolupa un nou mtode per calcular quadratures utilitzant una teoria numrica anomenada de quasi proporcions. Mengoli fonamenta les quasi proporcions en la teoria de proporcions del llibre cinqu dels "Elements" dEuclides, a la qual hi afegeix unes nocions originals: ra quasi nulla, quasi infinita i quasi un nombre. Una exhaustiva anlisi daquesta teoria demostra loriginalitat de lobra de Mengoli tant pel que fa a la seva forma dexposici com pel que fa al seu contingut.
Resumo:
Shi analitza la deducci terica i la contrastaci experimental originals de la dispersi electr-electr (dispersi Mller, 1932), amb lobjectiu desbrinar quin paper van tenir en el desenvolupament de lelectrodinmica quntica. Shi mostra que Christian Mller (1904-1980) va deduir la frmula que du el seu nom mitjanant la noci de correspondncia, evitant aix els problemes que plantejava una incipient teoria quntica de camps. La frmula noms va assolir el seu estatus actual daplicaci paradigmtica de lelectrodinmica quntica desprs de la Segona Guerra Mundial, un cop la teoria va haver superat aquests problemes a travs del procs de renormalitzaci. El treball aclareix daquesta manera un episodi clau en el desenvolupament duna de les teories fonamentals de la fsica del segle XX.
Resumo:
Aquest treball analitza el Tratado y libro de arte mayor o lgebra que forma part del manuscrit 2294 de la Biblioteca de la Universitat de Salamanca, datat el 1590. El seu autor s Diego Prez de Mesa. Lobjectiu daquest estudi s aportar nous elements que ajudin a entendre quin era lestatus de llgebra a la Pennsula Ibrica en un segle que va ser clau en el seu desenvolupament. Primer es descriu el manuscrit i desprs es reflexiona sobre les seves aportacions a la matemtica, mostrant algunes caracterstiques originals daquesta lgebra enfront daltres lgebres de la Pennsula Ibrica del segle XVI.
Resumo:
El projecte Formaci de professorat per a una educaci matemtica de familiars en contextos multiculturals ha consistit en el desenvolupament i anlisi destratgies formatives en matemtiques per a familiars dalumnat de primria i secundria. El projecte dna resposta a la necessitat de donar eines als familiars de lalumnat per a facilitar-los laccs a les matemtiques que estan aprenent els seus fills i filles i poder ajudar-los. Daquesta manera se superen les distncies existents entre les matemtiques que coneixen els pares/les mares i les que sensenyen a lescola, que sincrementen en el cas de famlies provinents daltres pasos, i es contribueix a desenvolupar una educaci de qualitat que faciliti lassoliment duna igualtat de resultats educatius entre lalumnat, en el respecte a les diferncies entre cultures, i establint lligams entre lescola i la comunitat. A travs del desenvolupament de dos tallers de matemtiques per a familiars, a una escola de primria i a un institut de secundria, i partint del coneixement existent en educaci de persones adultes i del dileg igualitari entre les diferents persones participants, shan pogut identificar elements rellevants en la formaci matemtica de familiars que faciliten el seu aprenentatge de les matemtiques, aix com estratgies per a ajudar els seus fills/es en laprenentatge de les matemtiques. Partint daquestes situacions reals de formaci de pares i mares que shan donat als tallers, shan creat materials didctics que poden ser emprats en altres contextos de formaci de familiars: per una banda, un recull de materials en format llibre que poden ser emprats per part de professorat que treballi en formaci de familiars o pels propis familiars per a treballar amb els seus fills/es; per altra banda, un material audiovisual amb situacions claus que illustren estratgies i elements rellevants per a la formaci matemtica de familiars.
Resumo:
Aquest projecte de recerca ha consistit, en primer lloc, en l'elaboraci prvia de materials en suport paper combinats amb una presentaci de powerpoint per a l'aprenentatge del tema de la guerra civil espanyola (1936-1939) d'acord amb les prescripcions del currculum corresponent a l'alumnat de 4t d'ESO. En aquesta primera fase hi han collaborat professors de Secundria de l'equip de recerca.(...)
Resumo:
El projecte sorgeix duna necessitat que ens han fet arribar professorat de cincies socials de centres del nostre entorn: la inexistncia de material adequat sobre la histria i la cultura catalana per utilitzar en lensenyament dels joves a lESO. Davant daquest context, el projecte de recerca i innovaci docent sinserta en una lnia centrada en els aportacions de lensenyament-aprenentatge de la histria en general, i de la histria de Catalunya en particular, en contextos interculturals, la construcci didentitats i la formaci de la ciutadania democrtica. Aix mateix, es basa en una concepci de lensenyament que posa lmfasi en el desenvolupament de la conscincia histrica i les competncies narratives. Els supsits de lalumnat sobre la histria i el seu ensenyament-aprenentatge dels quals parteix aquesta recerca, sn molt similars als que es plantegen investigacions daquest mbit: a) la Histria s un recull de fets del passat dun lloc especfic, i no de molts llocs ni de molts fets relacionats, b) la Histria s una narraci objectiva, i c) les representacions/interpretacions histriques es construeixen des del presentisme i a partir de judicis tics, La nostra recerca considera la importncia dinsistir en el fet que la finalitat de tota educaci hauria de ser la interculturalitat, perqu la societat s plural i diversa i, per tant, leducaci i la formaci haurien de donar respostes positives a aquest fet. Leducaci intercultural no hauria de ser noms un discurs, sin que hauria de ser una prctica.(...)
Resumo:
Treball de recerca realitzat per un alumne d'ensenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit cientfic del Jovent l'any 2009. La programaci al servei de la matemtica s un programa informtic fet amb Excel i Visual Basic. Resol equacions de primer grau, equacions de segon grau, sistemes d'equacions lineals de dues equacions i dues incgnites, sistemes d'equacions lineals compatibles determinats de tres equacions i tres incgnites i troba zeros de funcions amb el teorema de Bolzano. En cadascun dels casos, representa les solucions grficament. Per a aix, en el treball s'ha hagut de treballar, en matemtiques, amb equacions, nombres complexos, la regla de Cramer per a la resoluci de sistemes, i buscar la manera de programar un mtode iteratiu pel teorema de Bolzano. En la part grfica, s'ha resolt com fer taules de valors amb dues i tres variables i treballar amb rectes i plans. Per la part informtica, s'ha emprat un llenguatge nou per l'alumne i, sobretot, ha calgut saber decidir on posar una determinada instrucci, ja que el fet de variar-ne la posici una sola lnea ho pot canviar tot. A ms d'aix, s'han resolt altres problemes de programaci i tamb s'ha realitzat el disseny de pantalles.
Resumo:
Treball de recerca realitzat per un alumne d'ensenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit cientfic del Jovent l'any 2009. Lobjectiu daquest treball ha estat donar pautes de reflexi sobre la crisi i el moment econmic actual. Es volia valorar si era certa la idea que la situaci econmica dels nostres dies t certs parallelismes amb la crisi que va patir el mn occidental el 1929. Per tal destablir la veracitat de la hiptesi plantejada es va dissenyar un model dinvestigaci basat en les entrevistes i en el recull i buidatge darticles de premsa relacionats amb el tema, durant un perode de temps no gaire extens, perode que correspon als tres mesos a partir dels quals sevidencia la situaci de crisi. Al mateix temps era interessant copsar lopini de dos grans mestres en lestudi de leconomia del nostre pas, el Dr. Fabi Estap i el Dr. Anton Costas, mestre i deixeble respectivament.. Sense esperar massa sorpreses, la crisi actual presenta molts punts de similitud amb el procs inciat lany 1929. Ambds esdeveniments econmics tenen molts punts de connexi i les mesures proposades per solucionar o per palliar les conseqncies sn tamb similars. En tots dos casos la figura de leconomista britnic John Maynard Keynes s cabdal per part dels diversos governs a lhora de reconduir i adrear la situaci econmica.
