1000 resultados para Etnomusicologia Corumbá (MS)
Resumo:
Resumen basado en el del autor
Resumo:
Portal de materiales educativos relacionados con Miguel Servet. Su principal objetivo es ofrecer un repositorio de materiales pedaggicos para el profesorado y actividades para el alumnado dedicados al humanista aragons y acercar as a las aulas el perfil del pensador, que ofrece mltiples facetas. Los contenidos estn basados en su vida y obra e incluyen datos como: biografa, artculos relacionados, actividades dirigidas, enlaces, etc. Las actividades estn sealadas por colores segn el nivel.
Resumo:
Editorial del nmero 8 de la revista Engega, dedicat a la recerca que es fa a la Universitat
Resumo:
Planteja un projecte extens, innovador i creatiu, que a part dun anlisi de lestat de la qesti del patrimoni a Berga i el seu s proposa noves rutes i noves propostes per conixer la histria de la ciutat de forma ms global i amena, activar, donar valor i proposar restauracions durgncia a elements poc valorats i poc difosos. Fer que la cultura de Berga sigui molt ms que la Patum, un patrimoni sostenible durant tot lany, proper a tota classe de persones, famlies, collectius.... S'ha volgut crear una visi global de la cultura Berguedana, una ruta que indagui des dels orgens fins lactualitat de la capital de comarca, ja que les propostes actuals que sofereixen des de lOficina de turisme de la ciutat, segmenten la histria en parts i per tant els donen ms valor, en detriment daltres que al meu parer tamb sn cabdals en la formaci de lactual Berga
Resumo:
Resumen tomado de la publicacin
Resumo:
Per iniciativa de la Cofraria de Pescadors de Palams, el Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Mar estudia des de fa uns mesos convertir les Illes Formigues i els seus voltants en una reserva marina d'inters pesquer
Resumo:
L'objectiu de la ctedra de Seguretat i Salut en el Treball s promoure les activitats d'extensi universitria i l'intercanvi de coneixements i informaci amb les institucions que tenen inters en la seguretat i la salut laboral
Resumo:
Resumen tomado de la publicacin
Resumo:
Els materials compsits es van incorporant a laeronutica per rebaixar el pes dels avions i fer-los ms resistents. La indstria, per continuar innovant, busca el coneixement a les universitats. A Girona lexpertesa en aquest camp la posa AMADE
Resumo:
En esta comunicacin se presentan algunos de los resultados de la investigacin: Las actitudes de los estudiantes hacia la universidad como indicador de calidad, realizada en la Universidad de Santiago de Compostela y defendida como Tesis Doctoral en el ao 2007. La investigacin hace un anlisis pormenorizado sobre el papel de la Universidad en el proceso de formacin de las actitudes de los estudiantes hacia la propia Institucin, desde la perspectiva de la informacin que traslada. En este trabajo nos referiremos concretamente al papel de la universidad en el proceso de formacin de actitudes de los estudiantes hacia la participacin activa en la vida institucional, a partir de la informacin que la propipia institucin les traslada al respecto. Accedimos a una muestra de 554 estudiantes de los ltimos cursos universitarios, mediante la aplicacin de un cuestionario de 327 tems, en el que se recoge informacin sobre 55 dimensiones que nos han permitido configurar una completa radiografa de la institucin universitaria como contexto de formacin
Resumo:
El nou model educatiu universitari pretn aconseguir una formaci integral dels seus titulats en una doble vessant: professionals vlids i reconeguts pel mercat laboral i persones preparades per afrontar les demandes i els reptes de la societat. Cal, doncs, una preparaci no centrada nicament en continguts sin tamb en procediments, habilitats i destreses, que permetin iniciar a lalumne en un procs de formaci al llarg de la vida; implicant una formaci continua en termes de competncies. Lobjectiu daquest treball es contribuir a donar un pas ms en la direcci marcada pel projecte formatiu de la nostra universitat, exposant alguns canvis en la metodologia docent utilitzada, concretament en lassignatura Administraci dEmpreses de primer curs dels ensenyaments dAdministraci i Direcci dEmpreses (ADE) i Cincies Empresarials (CE), que han perms una millora en els resultats aconseguits, tant des del punt de vista de lalumne com des del punt de vista del professor. La nova metodologia utilitzada en lassignatura Administraci dEmpreses ha tingut per finalitat donar-li una orientaci molt ms prctica i aconseguir que lalumne tingus un paper molt ms actiu en el procs ensenyament-aprenentage; fomentant daquesta manera ladquisici de tot un seguit de competncies que proporcionin a lalumne una formaci integral que li permetin desenvolupar-se no noms des dun punt de vista professional si no tamb personal. I aix passa per aprendre no noms un conjunt de coneixements sobre lAdministraci dEmpreses i saber-los aplicar sin tamb una srie dactituds, valors, formes de treballar, de relacionar-se,... que tenen molt a veure amb les habilitats humanes i que son tant necessries per aconseguir una veritable formaci integral
Resumo:
En el monografic que presentem, hi publiquem les ponencies sorgides del seminari de primavera, que, com cada any, organitzem les dones de Duoda. El seminari portava el ttol Les relacions d'autoritat i de llibertat en el mercat de treball. Desitjavem donar a conixer el pensament i els sabers de les dones fruit de la recerca de dotar de sentit la seva experincia femenina en el mn del treball, des de la consciencia del que aportem les dones al mn amb la nostra diferencia sexual
Resumo:
Sabem que leducaci no es circumscriu noms en lmbit acadmic ni dins el marc fsic dun centre docent, sin que la societat i els productes que genera sn elements importants a tenir en compte. En base a aquests supsits, els nous corrents pedaggics de lEscola Nova sorgits a comenaments del segle XX ja recomanaven obrir les escoles a lentorn immediat i aprofitar les seves possibilitats tant com a recurs educatiu com a contingut curricular en s mateix. Aquesta premissa plenament vigent a lactualitat es fa palesa especialment a lrea de msica, no noms per la gran quantitat dinformaci immediata i diversificada- i per les possibilitats didctiques i educatives de carcter multimdia i interactiu de les Noves Tecnologies (NNTT), les Tecnologies de la Informaci i la Comunicaci (TIC) i les Tecnologies de lAprenentatge i la Comunicaci (TAC) que configuren lactual realitat virtual a la que ens veiem abocats, sin per lampli ventall destils i gneres que inclouen les programacions despectacles musicals al nostre abast. De la mateixa manera que laudici de msica en directe s del tot imprescindible en aquesta rea artstica i humanstica per tal de desenvolupar les destreses que li sn prpies, tamb ho s la participaci activa. En aquest sentit, constatem que la realitzaci dactivitats educatives a nivell collectiu permet la interacci entre iguals i la descoberta, desenvolupament o aprofundiment dactituds com la cooperaci, la tolerncia, el respecte mutu, la cohesi, etc., valors imprescindibles en una societat democrtica i plural com la nostra. I encara ms, que lactivitat collectiva realitzada amb lobjectiu de produir un producte propi, afavoreix la satisfacci personal final que conduir a la veritable integraci dels continguts a assimilar. Per tant, la prctica aplicada daquestes actituds i destreses socials es fa imprescindible en els estudis dels futurs docents. L'Espai Europeu de Educaci Superior (EEES) ens aporta la incorporaci d'un concepte provinent del mn professional, les competncies, que sn un nou referent de rang superior que orienta globalment els estudis universitaris. Els objectius i continguts d'aquests tindran sentit en la mesura que contribueixin a desenvolupar algunes d'aquestes competncies, ja que seran l'objecte principal d'avaluaci de les titulacions. Pensem que a travs dactivitats que es poden fer fora de l'aula com la que presentem en aquesta comunicaci, s'ajuda a mobilitzar algunes d'aquestes competncies que permetran configurar el perfil de graduat que tots desitgem
Resumo:
Esta cartilla recoge una serie de reflexiones sobre temas de actualidad internacional, tratados por jvenes investigadores de la Universidad del Rosario en un taller realizado a estudiantes de ltimos aos de colegio. En el texto se describe el proceso de transformacin del sistema internacional y el paso de la Guerra Fra a la Globalizacin. Luego, se explican los principales dilemas que han entraado para Amrica del Sur la globalizacin y las dinmicas que determinarn su futuro inmediato. Ms adelante se profundiza en el proceso de construccin en el seno de la Unin Europea y se dan luces sobre los desafos que enfrenta uno de los experimentos de integracin regional ms avanzados del mundo, pero no por ello exento de vicisitudes. Posteriormente, se describen el conflicto rabe israel y la guerra en Irak para dar una idea general sobre dos hechos trascendentales para el futuro del Medio Oriente y sobre la relacin entre las naciones que lo componen y Occidente. Finalmente se analiza, en lo que tiene que ver con frica, el conflicto de Dafur.
Resumo:
Una exposici que escriu el naixement de la Generalitat de Catalunya
