Estudi ecològic de la ictiofauna del riu Segre

Aquest estudi pretén donar a conèixer les espècies de peixos que poblen les aigües del riu Segre i afluents, la distribució de les mateixes dins la conca i les poblacions que presenten cada una, en base al mostreig realitzat durant l’any 2008. Es caracteritza l’hàbitat fluvial i la qualitat físico-química de l’aigua, i s’estableixen relacions entre l’estat de conservació de la ictiofauna i l’estat de conservació de l’hàbitat. Finalment, s’analitza l’evolució de l’estat ecològic, basat en els peixos mitjançant l’índex biòtic IBICAT, que han sofert els rius a la conca del Segre entre els anys 2003 i 2008.

Análisis retrospectivo del decaimiento en Pinus sylvestris L. (Sierra de Gúdar, Teruel) mediante el análisis de la composición isotópica (13C/12C, 18O/16O) en anillos de crecimiento.

Al 2002 es van detectar els primers símptomes de decaïment en Pinus sylvestris, a la Serra de Gúdar (Teruel). Individus afectats i sans es trobaven barrejats. El contrast tèrmic de finals de 2001 es presumeix com a factor incitador del decaïment, degut a la manca d’enduriment i pèrdua de la conductivitat hidràulica. També es va detectar un factor de predisposició dels arbres en relació a una possible inanició del carboni sota un estrés hídric perllongat. Possiblement això va afectar prèviament als arbres decaiguts, donada la seva major sensibilitat davant de l’estrès hídric demostrada en el present estudi mitjançant els isòtops estables (δ13C, δ18O).

Estudi de la dinàmica poblacional de la guatlla (Coturnix c. coturnix) a les províncies de: Ourense, Lleó, Soria, Osca i Cadis durant la mitja veda del 2008

Estudi de la dinàmica poblacional de la guatlla, a partir de 507 mostres d’ales provinents de les províncies de: Ourense, Lleó, Soria, Osca i Cadis durant la campanya 2008. Els estudis que s’han realitzat són: Identificar possibles diferències en les variables biomètriques analitzades; Quantificar la superfície útil, la densitat relativa i la densitat absoluta; Determinar i comparar l’estructura de les poblacions a partir dels índexs: raó de sexe i raó d’edat; Avaluar l’estat de la muda de les guatlles; Calcular el període d’eclosió dels individus; Extreure una sèrie de conclusions sobre la biologia i la caça de l’au.

Influència dels usos del sòl en l’evolució de la dinàmica hidrològica d’una conca. Estudi de cas a l’Anoia, 1977-2008

L’objectiu d’aquest treball radica en estimar quina és la influència dels usos del sòl en la resposta hidrològica d’una conca. En primer lloc s’analitza la influència estadística dels usos del sòl conjuntament amb variables climàtiques, en la seva relació amb el volum d’escolament generat. Per a aquests càlculs s’empra una aproximació de l’evolució del número de corba durant el període d’estudi. D’altra banda s’estima quines són les diferències en l’hidrograma de sortida d’una conca degudes als usos del sòl per a condicions climàtiques iguals i emprant l’aiguat de disseny per a un període de retorn de 10 anys.

Estudi sobre l’ecologia del stopover en passeriformes migrants de llarga distància al delta de l’Ebre

Durant la migració, els ocells normalment necessiten realitzar diverses parades per reomplir les reserves energètiques. La durada d’aquestes parades, és el factor més important alhora de determinar l’èxit o el fracàs de la migració, especialment en els migrants transsaharians, els quals prioritzen el temps respecte altres factors. En aquest estudi s’estima la durada d’aquestes parades mitjançant tècniques de captura-marcatge-recaptura (CMR), analitzant si existeixen diferències entre els períodes migratoris pre-nupcial i post-nupcial, i comparant els resultats amb els obtinguts emprant altres metodologies utilitzades fins a finals dels anys 90.

Els orígens del sindicalisme a Catalunya: un estat de la qüestió

Aquest treball pretén ser un estat de la qüestió que s’apropi als orígens del sindicalisme català mitjançant un estudi que englobi la historiografia dels anys setanta –quan fou el moment de màxim interès per la temàtica- i la més recent. Dividiré l’assaig en com s’ha definit i es defineix el concepte d’obrer i moviment obrer, la relació d’aquest amb la política liberal, l’entrada de la ideologia marxista i bakuninista i, finalment, les reivindicacions, els mecanismes de protesta i la clandestinitat que va protagonitzar la classe obrera. Al llarg del treball, també s’analitzaran els conceptes de classe social i consciència de classe -que són claus per la història social- i es tractarà el seu estat actual en el món historiogràfic. Per tant, aquest és un estudi assentat especialment en l’aportació del materialisme històric.

Competencias profesionales del ingeniero en informática (CIO)

En este trabajo se estudiarán las competencias transversales que debe poseer un ingeniero en informática para poder desarrollar con éxito las tareas del puesto de CIO (chief information officer/jefe del servicio de informática) en una organización.

Els diccionaris de pronúncia del català: passat, present i futur

La llengua catalana disposa d’informació fonètica detallada multidialectal d’ençà que el Diccionari català-valencià-balear d’Alcover & Moll (1926/1930-1962/1968) fou enllestit quatre dècades enrere. Més endavant aparegué el primer diccionari de pronunciació del català (Bruguera, 1990, 20042), restringit al català central i amb una sola pronúncia per entrada -per tant, sense variants i amb informació reduïda en relació amb noms propis, manlleus i neologismes. Més endavant es publicà un vocabulari d’unes 2.000 paraules (Paloma & Rico, 2000) en els dos estàndards orals de Catalunya: central i nord-occidental, de caràcter normatiu i en transcripció ampla, suficient per als parlants catalans. Poc després veié la llum un diccionari de pronúncia de la varietat valenciana (Lacreu, ed., 2001), que conté un nombre elevat d’entrades, però sense informació onomàstica, morfològica ni relativa a la variació de la pronúncia d’aquest parlar. Finalment, es presenta un diccionari en procés d’elaboració d’unes 70.000 entrades i de més de 200.000 pronúncies. El Diccionari de pronúncia catalana (DPC) ha estat concebut per Julià-Muné & Creus com un diccionari de pronúncia descriptiva, en principi de les varietats nord-ocidental i central de la llengua catalana, que ofereix a més la pronunciació estàndard recomanada.

La Divisió eclesiàstica en arxiprestats a Catalunya (1800-2005)

Arran del Concordat del 1851 els bisbats espanyols s’organitzen territorialment en arxiprestats. El mapa català d’arxiprestats presenta una complexa evolució històrica. Actualment s’observa una clara tendència envers la reducció del seu nombre (92). L’organització territorial arxiprestal reflecteix l’estructura del territori, la xarxa urbana i la percepció social de la realitat comarcal. Per això, la divisió eclesiàstica és un interessant element de comparació amb l’organització política i administrativa. El mapa de 7 vegueries (noves províncies) amb què treballa el Govern de la Generalitat de Catalunya té una estreta relació amb la divisió tradicional en bisbats. Igualment, totes les noves comarques previstes per la Generalitat tenen una clara correspondència amb algun arxiprestat. Inversament, la designació de Sant Feliu de Llobregat com a seu d’un nou bisbat (2004) no hauria estat possible si aquesta població no hagués estat designada com a cap de partit judicial el 1834.

La formació del mapa municipal contemporani a Catalunya. El cas de la Segarra

La migradesa d'estudis sobre la formació i les característiques del mapa municipal catala ha permes difondre la idea de que la seva actual configuració ha romas invariable des de sempre, i que és fruit d'uns fets dits naturals. Aquests suposits tenen una clara conseqüencia practica: qualsevol alteració de la fesomia municipal catalana és un atac a les essencies del país. L'objectiu últim d'aquest treball és justament el de presentar la realitat municipal com un fenomen molt més dinamic que no pas sembla, sotmes, com tot fet huma, aljoc d'interessos dels diversos grups socials i reflex d'un determinat model d'ordenació territorial. Creiem que aquesta perspectiva histórica permetra entendre millor la genesi d'un mapa municipal que cada cop apareix més inadaptat als veritables ambits de relació quotidiana i, per aquesta raó, incapac d'afrontar els reptes d'una administració local eficac i participativa.

Urbanisme i monument a Catalunya en la segona meitat del segle XIX

Els canvis socials i economics ocorreguts durant el segle XIX van comportar la introducció d'importants transformacions urbanístiques per adequar la ciutat a les noves necessitats dominants. Diversos problemes de la ciutat reclamaven la recerca de solucions urgents: la millora de la viabilitat dels nuclis urbans, les precaries condicions de vida en els barris obrers -denunciades reiteradament- o, en fi, la necessitat d'encabir la creixent població urbana. La resposta, el conjunt de mesures urbanístiques encaminades a pal·liar aquests déficits, es concreta en la redacció dels plans de reforma i eixample aprovats per la majoria de ciutats catalanes durant la segona meitat del segle.

La gestión de las cooperativas agrarias: tipificación de las cooperativas del sector oleícola de Catalunya

Las cooperativas constituyen el eje básico de la Economía Social en el sector agrario, tanto por su importancia empresarial como por las características propias de su organización. El presente trabajo de investigación pretende mostrar la situación de la gestión en el sector de las cooperativas del aceite en Catalunya. Para ello se busca establecer una tipología concreta de las cooperativas en función de su actitud frente al sector y realizar un mapa de posicionamiento de los diferentes tipos de cooperativas en función de sus características más relevantes. En las conclusiones se citan aspectos en los que el gestor de una cooperativa debe incidir para mejorar la calidad de su gestión.

Desenvolupament d'una tecnologia per a la millora de les recomanacions en la fertilització nitrogenada dels cereals d'hivern. (I) Cereals d'hivern a la Catalunya interior

Es va realitzar una sèrie d'assaigs d'adobat nitrogenat en diferents comarques de la Catalunya interior. En el conjunt d'aquests assaigs es varen comprovar tres mètodes diferents que es va considerar que eren prometedors per tal de millorar la fertilització nitrogenada. Els mètodes assajats eren el mètode del balanç de nitrogen, el del nitrogen mineral i el del contingut de nitrats al suc de la base de les tiges (CNSBT). Els sòls on es van realitzar els assaigs no presentaven cap limitació especial per al cultiu del blat i eren profunds, ben drenats, no salins i de textura mitjana; l'única excepció era un assaig sobre sòl moderadament profund. Per tant, i també pel que fa a la fertilitat química, els sòls s'han de considerar d'un potencial productiu mitjàalt. El mètode del balanç de nitrogen s'ha mostrat com a molt prometedor de cara a definir si cal la magnitud de l'adobat de cobertora per a les condicions estudiades. El mètode de nitrogen mineral també ha estat efectiu en aquest sentit, mentre que el del CNSBT s'ha revelat com a no aplicable en les condicions assajades, on en molts casos l'aigua és també factor limitant. Al llarg dels assaigs s'han identificat un seguit de factors que impedeixen ajustar la fertilitat nitrogenada. Entre aquests cal esmentar la mala estimació de la producció objectiu, la dificultat de predir el N disponible a partir dels adobs orgànics, dificultats de mostreig pel nitrogen nítric i l'efecte crític que té l'erràtica disponibilitat d'aigua que complica molt l'estratègia de fertilització nitrogenada a adoptar.