Paisatge, poblament, cultura material i història de l'Ager Tarraconensis. Resultats i comparacions

Síntesi dels primers resultats del Projecte Ager Tarraconensis i de les aportacions al simposi, de les quals s’extreuen reflexions i coneixements nous sobre el tema de l’estudi entorn del conjunt de l’espai de la ciutat romana, del paisatge, tractat com un sistema. Les aportacions se centren en la varietat de les primeres estratègies de control romà del territori, de les tipologies i evolució dels establiments, dels aspectes econòmics i de la dinàmica del poblament. Tot plegat fa referència molt especialment al territori de Tarraco, per bé que es fan nombroses comparacions amb altres territoris de l’àrea catalana i saguntina i també d’altres províncies romanes. Tarraco es va perfilant com una ciutat amb un territorium molt productiu, no sols en agricultura, sinó també en indústries, producció tèxtil, explotacions de recursos minerals com les pedreres i el ferro, i amb un comerç molt actiu que la devia convertir en un port important de la Mediterrània occidental romana. La jerarquia dels hàbitats rurals també s’està demostrant més complexa gràcies al coneixement de noves aglomeracions. L’evolució posterior al període romà també ha entrat en discussió, especialment pel que fa a l’època islàmica, sobre la qual es discuteix si el camp va quedar poblat o despoblat, tema que resol en sentit positiu el diagrama pol·línic realitzat dins del marc del projecte.

Les monedes en els contextos funeraris del suburbi oriental de Tàrraco: més enllà de Caront

La deposició de moneda a les tombes és un fenomen conegut i àmpliament debatut entre els especialistes. Comunament interpretada com a oferta votiva i enquadrada dins la genètica definició d'"òbol de Caront", la moneda ha estat un element d'aixovar poc estudiat i analitzat superficialment. A través de l'article es pretén examinar des d'una posició crítica aquest fest a partir de la documentació de les monedes trobades en contextos funeraris en el suburbi oriental de la ciutat de Tàrraco. A través del reexàmen de les monedes és possible una aproximació més realista i sensible a la gran variabilitat formal dels rituals funeraris d'època romana.

The Arcuated Lintel and the "Serlian Motif". Imperial Identity, Architectural and Symbolic Interactions in Ancient Rome

Essay on the origin, use and development of the arcuated lintel in ancient Rome and the configuration of the so– called ‘Serlian motif’. These architectural elements will be related to the architecture of prestige on its technical, functional, visual and symbolic sphere. Its depictions, in addition to buildings, can offer a rich repertory of images that speak about the relations between visual culture, religion and power. Furthermore, the analyzed motifs will become important elements of the Western cultural legacy for centuries. The analysis of these events will contribute to the comprehension of the role played by some resources of ancient Rome architecture of prestige and its success

Les antefixes romanes de la Granja Mitjana (Poblet, Tarragona)

Es publica en aquest treball un conjunt de cinc antefixes romanes trobades a la Granja Mitjana, a prop del monestir de Poblet, inèdites fins ara.

La descoberta de la torre sepulcral de Vilablareix

En el fons Hernández Sanahuja que es guarda a la Reial SocietatArqueològica de Tärragona es conserven uns interessants originals que aclareixen, per una banda, la història de la identificació com a monument funerari romà de la Torratxa de Vilablareix (Gironès) i, simultàniament, proporcionen dades inèdites realment extraordinàries sobre el mausoleu romà de cal Temple (Aiguaviva, Gironès) situat a poc més d'un quilòmetre a migdia de I'altra tomba.

The marmora used in the imperial cult area of Tarraco (Hispania Citerior)

The imperial cult area of Tarraco was built in the 1st century AD in the highest part of the city and presided over the seat of the Concilium Prouinciae Hispaniae Citerioris. It was a temenos with a similar layout to that of the Forum Pacis and architectural decoration imitating that of the Forum Augustum in Rome, where the use of marble was a fundamental part of the architectural and sculptural decorative programme. An extensive assemblage of marble was recovered during the excavations carried out under the Tarragona Cathedral Master Plan. It reflects the use of imperial quarries in the decorative programme and has been analyzed at the Unitat d’Estudis Arqueomètrics (ICAC) facilities. This assemblage reflects the wide panorama of marmora imported and used in the decoration of the temenos. Local varieties of marmora have been identified in Tarraco, plus a series of foreign marmora from quarries all over the Roman Empire (Greece, Turkey, Egypt and North Africa). All this shows the involvement of the imperial power in the monumental architecture of the capital of the prouincia Hispania Citerior.