2011 Cancer in Iowa Report, 2011

Cancer is a reportable disease as stated in the Iowa Administrative Code. Cancer data are collected by the State Health Registry of Iowa, located at The University of Iowa in the College of Public Health’s Department of epidemiology. The staff includes more than 50 people. Half of them, situated throughout the state, regularly visit hospitals, clinics, and medical laboratories in Iowa and neighboring states to collect cancer data. A follow-up program tracks more than 99 percent of the cancer survivors diagnosed since 1973. This program provides regular updates for follow-up and survival. The Registry maintains the confidentiality of the patients, physicians, and hospitals providing data. In 2011 data will be collected on an estimated 16,500 new cancers among Iowa residents. In situ cases of bladder cancer are included in the estimates for bladder cancer, to be in agreement with the definition of reportable cases of the Surveillance, Epidemiology, and End Results (SEER) Program of the National Cancer Institute. Since 1973 the Iowa Registry has been funded by the SEER Program of the National Cancer Institute. Iowa represents rural and Midwestern populations and provides data included in many National Cancer Institute publications. Beginning in 1990 about 5-10 percent of the Registry’s annual operating budget has been provided by the state of Iowa. Beginning in 2003, the University of Iowa has also been providing cost-sharing funds. The Registry also receives funding through grants and contracts with university, state, and national researchers investigating cancer-related topics.

2012 Cancer in Iowa Report: A Focus on Lung Cancer, 2012

Cancer is a reportable disease as stated in the Iowa Administrative Code. Cancer data are collected by the State Health Registry of Iowa, located at The University of Iowa in the College of Public Health’s Department of epidemiology. The staff includes more than 50 people. Half of them, situated throughout the state, regularly visit hospitals, clinics, and medical laboratories in Iowa and neighboring states to collect cancer data. A follow-up program tracks more than 99 percent of the cancer survivors diagnosed since 1973. This program provides regular updates for follow-up and survival. The Registry maintains the confidentiality of the patients, physicians, and hospitals providing data. In 2012 data will be collected on a projected 17,500 new cancers among Iowa residents. In situ cases of bladder cancer are included in the projections for bladder cancer, to be in agreement with the definition of reportable cases of the Surveillance, Epidemiology, and End Results (SEER) Program of the NCI. Since 1973 the Iowa Registry has been funded by the SEER Program of the NCI. Iowa represents rural and Midwestern populations and provides data included in many NCI publications. Beginning in 1990 about 5-10 percent of the Registry’s annual operating budget has been provided by the state of Iowa. Beginning in 2003, the University of Iowa has also been providing cost-sharing funds. The Registry also receives funding through grants and contracts with university, state, and national researchers investigating cancer-related topics.

2013 Cancer in Iowa Report, 2013

Cancer is a reportable disease as stated in the Iowa Administrative Code. Cancer data are collected by the State Health Registry of Iowa, located at The University of Iowa in the College of Public Health’s Department of Epidemiology. The staff includes more than 50 people. Half of them, situated throughout the state, regularly visit hospitals, clinics, and medical laboratories in Iowa and neighbor-ing states to collect cancer data. Hospital cancer programs approved by the American College of Surgeons also report their data. A follow-up program tracks more than 99 percent of the cancer survivors diagnosed since 1973. This program provides regular updates for follow-up and survival. The Registry maintains the confidentiality of the patients, physicians, and hospitals providing data. In 2013 data will be collected on an estimated 17,300 new cancers among Iowa residents. In situ cases of bladder cancer are included in the estimates for bladder cancer, to be in agreement with the definition of reportable cases of the Surveillance, Epidemiology, and End Results (SEER) Program of the National Cancer Institute. Since 1973 the Iowa Registry has been funded by the SEER Program of the National Cancer Institute. Iowa represents rural and Midwestern populations and provides data included in many NCI publications. Beginning in 1990 about 5-10 percent of the Registry’s annual operating budget has been provided by the state of Iowa. Starting in 2003, the University of Iowa has also been providing cost-sharing funds. In addition the Registry receives funding through grants and contracts with university, state, and national researchers investigating cancer-related topics.

2014 Cancer in Iowa Report, 2014

Cancer is a reportable disease as stated in the Iowa Administrative Code. Cancer data are collected by the State Health Registry of Iowa, located at The University of Iowa in the College of Public Health’s Department of Epidemiology. The staff includes more than 50 people. Half of them, situated throughout the state, regularly visit hospitals, clinics, and medical laboratories in Iowa and neighboring states to collect cancer data. A follow-up program tracks more than 99 percent of the cancer survivors diagnosed since 1973. This program provides regular updates for follow-up and survival. The Registry maintains the confidentiality of the patients, physicians, and hospitals providing data. In 2014 data will be collected on an estimated 17,400 new cancers among Iowa residents. In situ cases of bladder cancer are included in the estimates for bladder cancer, to be in agreement with the definition of reportable cases of the Surveillance, Epidemiology, and End Results (SEER) Program of the National Cancer Institute. Since 1973 the Iowa Registry has been funded by the SEER Program of the National Cancer Institute. Iowa represents rural and Midwestern populations and provides data included in many NCI publications. Beginning in 1990 about 5-10 percent of the Registry’s annual operating budget has been provided by the state of Iowa. Beginning in 2003, the University of Iowa has also been providing cost-sharing funds. The Registry also receives funding through grants and contracts with university, state, and national researchers investigating cancer-related topics.

Limitations and information needs for engineered nanomaterial-specific exposure estimation and scenarios: recommendations for improved reporting practices

The aim of this paper is to describe the process and challenges in building exposure scenarios for engineered nanomaterials (ENM), using an exposure scenario format similar to that used for the European Chemicals regulation (REACH). Over 60 exposure scenarios were developed based on information from publicly available sources (literature, books, and reports), publicly available exposure estimation models, occupational sampling campaign data from partnering institutions, and industrial partners regarding their own facilities. The primary focus was on carbon-based nanomaterials, nano-silver (nano-Ag) and nano-titanium dioxide (nano-TiO2), and included occupational and consumer uses of these materials with consideration of the associated environmental release. The process of building exposure scenarios illustrated the availability and limitations of existing information and exposure assessment tools for characterizing exposure to ENM, particularly as it relates to risk assessment. This article describes the gaps in the information reviewed, recommends future areas of ENM exposure research, and proposes types of information that should, at a minimum, be included when reporting the results of such research, so that the information is useful in a wider context.

2015 Cancer in Iowa Report, 2015

Cancer is a reportable disease as stated in the Iowa Administrative Code. Cancer data are collected by the State Health Registry of Iowa, located at The University of Iowa in the College of Public Health’s Department of Epidemiology. The staff includes more than 50 people. Half of them, situated throughout the state, regularly visit hospitals, clinics, and medical laboratories in Iowa and neighboring states to collect cancer data. A follow-up program tracks more than 99 percent of the cancer survivors diagnosed since 1973. This program provides regular updates for follow-up and survival. The Registry maintains the confidentiality of the patients, physicians, and hospitals providing data. In 2014 data will be collected on an estimated 17,400 new cancers among Iowa residents. In situ cases of bladder cancer are included in the estimates for bladder cancer, to be in agreement with the definition of reportable cases of the Surveillance, Epidemiology, and End Results (SEER) Program of the National Cancer Institute. Since 1973 the Iowa Registry has been funded by the SEER Program of the National Cancer Institute. Iowa represents rural and Midwestern populations and provides data included in many NCI publications. Beginning in 1990 about 5-10 percent of the Registry’s annual operating budget has been provided by the state of Iowa. Beginning in 2003, the University of Iowa has also been providing cost-sharing funds. The Registry also receives funding through grants and contracts with university, state, and national researchers investigating cancer-related topics.

El dictado como tarea comunicativa

El artículo explora las utilidades didácticas del dictado (la práctica comunicativa de oralizar o leer en voz alta un escrito) para el aprendizaje funcional de una lengua materna o extranjera, en los diversos niveles de enseñanza. Después de criticar el uso tradicional de este ejercicio lingüístico, presentamos once formas diferentes de desarrollar un dictado en clase, con sus particulares contenidos, objetivos y metodologías. También analizamos con detalle la técnica más tradicional del dictado magistral, en la que el docente dicta palabra por palabra un texto al alumnado, poniendo énfasis en la ortografía; ofrecemos algunas orientaciones para incrementar el componente comunicativo de esta propuesta. Las conclusiones finales proponen entender esta técnica como un recurso metodológico variado, rico y sugerente, adaptado a cada situación de aprendizaje —y no como una práctica obligatoria y fosilizada.

Estudi de la viabilitat econòmica de la implantació d'una planta de piròlisi per a la producció de biochar en un context local i comarcal

En aquest document es pretén estudiar de la viabilitat econòmica de la implantació d’una planta de piròlisi per a la producció de biochar o char en un context local i comarcal. La biomassa és una font d’energia que genera uns rendiments energètics prou interesants i d’una manera respectuosa amb el medi ambient. Així doncs, la teòrica planta utilitzarà biomassa que, a traves del tractament termoquímic de la piròlisi, ens generarà uns productes que són d’utilitat per l’obtenció d’energia d’una manera respectuosa amb el medi ambient. Abans de fer l’anàlisi econòmic, hi ha una explicació extensa dels processos termoquímics, com són la piròlisi, la gasificació i la torrefacció. Posteriorment, es du a terme una revisió de l’estat actual de les tecnologies de conversió de biomassa a Catalunya i finalment es realitza un inventari i anàlisi dels usos de la biomassa a Catalunya, en el qual es parla principalment de l’estella el pèl·let, així com també de la seva producció, consum i exportació. El nostre anàlisi econòmic de la planta de processament de biomassa es durà a terme a nivell local, és a dir en un municipi, i també a nivell comarcal a Catalunya. A partir del processament de biomassa per mitja de la piròlisi, obtindrem uns productes, entre els quals el biochar, que serà un dels productes finals per poder vendre. L’altre producte serà el pèl·let de biochar, que l’obtindrem a través del procés de pel·letització. Aquest procés ens permetrà densificar el mateix biochar i obtenir-ne pèl·lets amb un poder calorífic superior, com també el seu possible preu de venda final. En aquest anàlisi econòmic plantejarem diferents escenaris tant a nivell local com comarcal, és a dir, farem variar diferents paràmetres de la planta, com poden ser els dies, les hores de treball, el sou dels treballadors, l’existència de procés de pel·letització...per veure la viabilitat del nostre projecte. Aquesta viabilitat la mesurarem amb diferents Índexs, entre els quals hi ha l’Índex de Rendibilitat, que ens determinarà si el projecte és possible si el seu valor és més gran a 1.

Thin Maintenance Surfaces for Municipalities, TR-507, 2007

As streets age, officials must deal with rehabilitating and reconstructing these pavements to maintain a safe and comfortable ride. In light of nationwide budget shortfalls, cost-effective methods of extending pavement service life must be developed or the overall condition of street systems will continue to fall. Thin maintenance surfaces (TMSs) are a set of cost-effective preventive maintenance surfacing techniques that can be used to extend the life of bituminous pavement—pavement built with hot mix asphalt, hot mix asphalt overlays of portland cement concrete pavements, built-up seal coat (chip seal), stabilized materials, or a combination of these. While previous phases of TMS research have provided information about the uses of thin maintenance surfaces in rural settings, urban areas have different road maintenance challenges that should be considered separately. This research provides city street officials with suggestions for TMS techniques that street departments can easily test and include into their current programs. This research project facilitated the construction of TMS test sections in Cedar Rapids, Council Bluffs, and West Des Moines (all urban settings in Iowa). Test section sites and surfaces were selected to suit the needs of municipalities and were applied to roads with an array of various distresses and maintenance needs. Condition surveys of each test section were performed before construction, after construction, and after the first winter to record the amount and severity of existing distress and calculate the pavement condition index. Because conditions of the test sections varied greatly, determining which surface was most successful by comparing case studies was not feasible. However, some general conclusions can be made from this research. TMSs are suitable preventive maintenance techniques for a municipal street department’s program for preserving existing pavements. Careful attention should be paid to proper planning, quality control during construction, aggregate and binder selection, and aggregate embedment in order to support successful TMS application.

Les TIC i les transformacions de l'empresa catalana. Informe de recerca II

El projecte de recerca Les tecnologies de la informació i la comunicació i les transformacions de l'empresa catalana va analitzar la relació entre l'estratègia, l'organització i les pràctiques empresarials i els usos de les tecnologies de la informació i la comunicació a l'empresa catalana. A partir d'una enquesta a una mostra representativa a 2.038 empreses catalanes, segmentada per branques d'activitat i per dimensió, aquesta recerca va obtenir evidència concloent del procés de construcció de l'empresa xarxa a Catalunya, com també de la relació entre la inversió i els usos de la innovació digital i el seu impacte favorable sobre la productivitat, els salaris i la competitivitat internacional de les empreses catalanes.

Modernització tecnològica, canvi organitzatiu i serveis als usuaris en el sistema de salut de Catalunya. Informe de recerca (volum III)

Aquest estudi va analitzar la interacció del canvi organitzatiu, els valors culturals i el canvi tecnològic en el sistema sanitari català. L'estudi se subdivideix en cinc parts diferents. La primera és una anàlisi de contingut de webs relacionats amb la salut a Catalunya. La segona és un estudi dels usos d'Internet en qüestions relacionades amb la salut entre la població en general, les associacions de pacients i els professionals de la salut, i es basa en un sondeig per Internet adaptat a cada un d'aquests grups. La tercera part és un estudi de treball de camp dels programes experimentals duts a terme pel Govern català en diverses àrees i hospitals locals per a integrar electrònicament la història clínica dels pacients. La quarta és un estudi de les implicacions organitzatives de la introducció de sistemes d'informació en la gestió d'hospitals i centres d'assistència primària a l'Institut Català de Salut, el principal proveïdor de salut pública a Catalunya, i es basa en un sondeig per Internet i entrevistes en profunditat. La cinquena part és un estudi de cas dels efectes organitzatius i socials de la introducció de les tecnologies de la informació i la comunicació en un dels principals hospitals de Catalunya, l'Hospital Clínic de Barcelona. L'estudi es va dur a terme entre el maig del 2005 i el juliol del 2007.

Modernización tecnológica, cambio organizativo y servicio a los usuarios en el sistema de salud de Catalunya. Informe de investigación (documento de síntesis)

Aquest estudi va analitzar la interacció del canvi organitzatiu, els valors culturals i el canvi tecnològic en el sistema sanitari català. L'estudi se subdivideix en cinc parts diferents. La primera és una anàlisi de contingut de webs relacionats amb la salut a Catalunya. La segona és un estudi dels usos d'Internet en qüestions relacionades amb la salut entre la població en general, les associacions de pacients i els professionals de la salut, i es basa en un sondeig per Internet adaptat a cada un d'aquests grups. La tercera part és un estudi de treball de camp dels programes experimentals duts a terme pel Govern català en diverses àrees i hospitals locals per a integrar electrònicament la història clínica dels pacients. La quarta és un estudi de les implicacions organitzatives de la introducció de sistemes d'informació en la gestió d'hospitals i centres d'assistència primària a l'Institut Català de Salut, el principal proveïdor de salut pública a Catalunya, i es basa en un sondeig per Internet i entrevistes en profunditat. La cinquena part és un estudi de cas dels efectes organitzatius i socials de la introducció de les tecnologies de la informació i la comunicació en un dels principals hospitals de Catalunya, l'Hospital Clínic de Barcelona. L'estudi es va dur a terme entre el maig del 2005 i el juliol del 2007.

Modernització tecnològica, canvi organitzatiu i serveis als usuaris en el sistema de salut de Catalunya. Informe de recerca (volum I)

Aquest estudi va analitzar la interacció del canvi organitzatiu, els valors culturals i el canvi tecnològic en el sistema sanitari català. L'estudi se subdivideix en cinc parts diferents. La primera és una anàlisi de contingut de webs relacionats amb la salut a Catalunya. La segona és un estudi dels usos d'Internet en qüestions relacionades amb la salut entre la població en general, les associacions de pacients i els professionals de la salut, i es basa en un sondeig per Internet adaptat a cada un d'aquests grups. La tercera part és un estudi de treball de camp dels programes experimentals duts a terme pel Govern català en diverses àrees i hospitals locals per a integrar electrònicament la història clínica dels pacients. La quarta és un estudi de les implicacions organitzatives de la introducció de sistemes d'informació en la gestió d'hospitals i centres d'assistència primària a l'Institut Català de Salut, el principal proveïdor de salut pública a Catalunya, i es basa en un sondeig per Internet i entrevistes en profunditat. La cinquena part és un estudi de cas dels efectes organitzatius i socials de la introducció de les tecnologies de la informació i la comunicació en un dels principals hospitals de Catalunya, l'Hospital Clínic de Barcelona. L'estudi es va dur a terme entre el maig del 2005 i el juliol del 2007.

Modernització tecnològica, canvi organitzatiu i serveis als usuaris en el sistema de salut de Catalunya. Informe de recerca (volum II)

Aquest estudi va analitzar la interacció del canvi organitzatiu, els valors culturals i el canvi tecnològic en el sistema sanitari català. L'estudi se subdivideix en cinc parts diferents. La primera és una anàlisi de contingut de webs relacionats amb la salut a Catalunya. La segona és un estudi dels usos d'Internet en qüestions relacionades amb la salut entre la població en general, les associacions de pacients i els professionals de la salut, i es basa en un sondeig per Internet adaptat a cada un d'aquests grups. La tercera part és un estudi de treball de camp dels programes experimentals duts a terme pel Govern català en diverses àrees i hospitals locals per a integrar electrònicament la història clínica dels pacients. La quarta és un estudi de les implicacions organitzatives de la introducció de sistemes d'informació en la gestió d'hospitals i centres d'assistència primària a l'Institut Català de Salut, el principal proveïdor de salut pública a Catalunya, i es basa en un sondeig per Internet i entrevistes en profunditat. La cinquena part és un estudi de cas dels efectes organitzatius i socials de la introducció de les tecnologies de la informació i la comunicació en un dels principals hospitals de Catalunya, l'Hospital Clínic de Barcelona. L'estudi es va dur a terme entre el maig del 2005 i el juliol del 2007.