Creació d'un Sistema d'Informació Geogràfica de Carreteres amb GEOMEDIA PROFESSIONAL 5.2

El present document detalla, desglossant la informació en diferents capítols, les tasques realitzades per a la construcció d'un Sistema d'Informació Geogràfica (SIG) de carreteres utilitzant el producte GEOMEDIA PROFESSIONAL 5.2 de INTERGRAPH.

Creació d'un sistema de gestió d'avaries en un sistema d'informació geogràfica de distribució d'aigües creat amb GEOMEDIA PUBLICWORKS

En aquesta memòria es realitza una introducció als SIG, Sistemes d'Informació Geogràfica, abastant els aspectes teòrics necessaris per poder implementar un SIG, Així com presentant els resultats obtinguts en una aplicació pràctica dels coneixements adquirits.

Aplicació dels sistemes d'informació geogràfica per gestionar informació cadastral

Aquest treball de final de carrera (TFC) constitueix un petit estudi dels sistemes d'informació geogràfica (SIG) per a gestionar una informació cadastral, i mira d'oferir una visió general dels SIG a qualsevol persona física o jurídica o a qualsevol ens públic o privat interessat en el tema. Així mateix, es vol despertar l'interès per aquests sistemes d'informació amb l'estudi més particularitzat d'una informació cadastral perquè aquesta pot proporcionar una informació més atractiva a un ampli sector de la població.

El riu Llobregat i la seva relació amb el territori a l'època romana

L'objectiu principal d'aquest treball és construir un sistema d'informació geogràfica (SIG) que permeti l'anàlisi de la relació del llit del riu Llobregat amb la ubicació dels jacimentsarqueològics i les vies de transport del Baix Llobregat a l'època romana.

Introducció als Sistemes d'informació Geogràfica

Aquest treball està dividit en dos grans blocs, una part teòrica i una part pràctica. En la primera part es fa una recopilació de teoria sobre els sistemas d'informació geogràfica. Pel que fa a la part pràctica s'ha desenvolupat un projecte SIG amb la informació geogràfica d'una zona d'una població.

La Ruta del Ter

Desenvolupament d¿un portal web en el qual s¿utilitzen Sistemes d¿informació Geogràfica (SIG) per mostrar deforma interactiva informació sobre punts d¿interès, infraestructures de lazona al voltant del riu Ter i notícies d¿actualitat.

Implementació d'un SIG amb GeoMedia Professional 5.2 y el enlace con Epanet

En aquest treball es realitza una introducció als sistemes d'informació geogràfica (SIG) tant des del punt de vista teòric com des d'un punt de vista pràctic.

Construcció d'un SIG per la gestió en camins no cartografiats

Aquest treball està format per dues parts: la primera és un recull de tots els elements teòrics necessaris per entendre els rudiments d'un SIG i la segona, en la que es construeix un SIG de Catalunya, en el que es representarà les entitats bàsiques de la cartografia catalana: províncies, comarques, límits municipals, municipis i els camins no cartografiats enregistrats per terminals GPS.

Debris flow hazard modelling on medium scale: Valtellina di Tirano, Italy

Debris flow hazard modelling at medium (regional) scale has been subject of various studies in recent years. In this study, hazard zonation was carried out, incorporating information about debris flow initiation probability (spatial and temporal), and the delimitation of the potential runout areas. Debris flow hazard zonation was carried out in the area of the Consortium of Mountain Municipalities of Valtellina di Tirano (Central Alps, Italy). The complexity of the phenomenon, the scale of the study, the variability of local conditioning factors, and the lacking data limited the use of process-based models for the runout zone delimitation. Firstly, a map of hazard initiation probabilities was prepared for the study area, based on the available susceptibility zoning information, and the analysis of two sets of aerial photographs for the temporal probability estimation. Afterwards, the hazard initiation map was used as one of the inputs for an empirical GIS-based model (Flow-R), developed at the University of Lausanne (Switzerland). An estimation of the debris flow magnitude was neglected as the main aim of the analysis was to prepare a debris flow hazard map at medium scale. A digital elevation model, with a 10 m resolution, was used together with landuse, geology and debris flow hazard initiation maps as inputs of the Flow-R model to restrict potential areas within each hazard initiation probability class to locations where debris flows are most likely to initiate. Afterwards, runout areas were calculated using multiple flow direction and energy based algorithms. Maximum probable runout zones were calibrated using documented past events and aerial photographs. Finally, two debris flow hazard maps were prepared. The first simply delimits five hazard zones, while the second incorporates the information about debris flow spreading direction probabilities, showing areas more likely to be affected by future debris flows. Limitations of the modelling arise mainly from the models applied and analysis scale, which are neglecting local controlling factors of debris flow hazard. The presented approach of debris flow hazard analysis, associating automatic detection of the source areas and a simple assessment of the debris flow spreading, provided results for consequent hazard and risk studies. However, for the validation and transferability of the parameters and results to other study areas, more testing is needed.

Tethyan margins in space and time

Rifting processes, leading to sea-floor spreading, are characterized by a sequence of events: transtensive phase of extension with syn-rift volcanism; simple shear extension accompanied by lithospheric thinning and asthenospheric up-welling and thermal uplift of the rift shoulder and asymmetric volcanism. The simple shear model of extension leads to an asymmetric model of passive margin: a lower plate tilted block margin and an upper plate flexural, ramp-like margin- Both will be affected by thermal contraction and subsidence, starting soon after sea-floor spreading. Based on these actualistic models Tethyan margins are classified as one type or the other. Their evolution from the first transtensional phase of extension to the passive margin stage are analyzed. Four main rifting events are recognized in the Tethyan realm: an episode of lower Paleozoic events leading to the formation of the Paleotethys; a Late Paleozoic event leading to the opening of the Permotethys and East Mediterranean basin: an early Mesozoic event leading to the opening of the Pindos Neotethys and a Jurassic event related to the opening of the Alpine/Atlantic Neotethys. Type margins are given as example of each rifting event: -Northern Iran (Alborz) as a type area for the Late Ordovician to Silurian rifting of Paleotethys. -Northern India and Oman for the Late Carboniferous to early Permian rifting of Permotethys. -The East Mediterranean (Levant, Tunisia) as a Late Carboniferous rifting event. -The Neotethyan rifting phases are separated in two types: an eastern Pindos system found in Turkey and Greece is genetically linked to the Permotethys with a sea-floor spreading delayed until middle Triassic: a western Alpine system directly linked to the opening of the central Atlantic is characterized by a Late Triassic transtensive phase, an early to Middle Liassic break-away phase and. following sea-floor spreading, a thermal subsidence phase starting in Dogger. Problems related to the closure of the Paleozoic oceanic domains are reviewed. A Late Permian, early Triassic phase of `'docking'' between an European accretionary prism (Chios) and a Paleotethyan margin is supported by recent findings in the Mediterranean area. Back-arc rifting within the European active margin led to the formation of marginal seas during Permian and Triassic times and will contribute to the closure of the Paleozoic oceans.

Construcció d'un SIG municipal aplicat a les necessitats d'una població qualsevol

L'enunciat del TFC planteja unes qüestions per a donar resposta a les necessitats més bàsiques que pot tenir un ajuntament en relació a la gestió de les dades cadastrals municipals. Concretament, la resolució d'aquestes qüestions requereix la programació d'una aplicació que actuarà sobre un SIG.

SIG I Arqueologia : el riu Llobregat i la seva relació amb el territori en l'època romana

El TFC consisteix en la creació d'un Sistema d'Informació Geogràfica (SIG) que permeti l'anàlisi de la relació del llit del riu Llobregat amb la ubicació dels jaciments arqueològics i les vies de transport del Baix Llobregat en l'època romana. 

Construcció d'un SIG i sincronització de les etiquetes amb els objectes representats a GEOMEDIA PROFESSIONAL 5.2

En aquest treball de fi de carrera s'estudia en què consisteix en SIG i les seves característiques, en concret es realitza l'estudi d'un SIG comercial, GEOMEDIA PROFESSIONAL 5.2 D'aquest producte es presenta el problema de sincronització de les etiquetes amb les entitats que etiqueten, i es planteja una solució a aquest problema, mitjançant el desenvolupament d'una aplicació implementada amb MICROSOFT VISUAL BASIC 6.0

Creació d'un SIG de carreteres amb Geomedia Professional

El ventall de camps on s'apliquen els SIG creix cada dia, de manera que és un dels terrenys amb més possibilitats d'expansió actualment. En aquest treball es donen les bases, tant teòriques com pràctiques, per a poder-se introduir en aquest món.

Gestió de rutes i Geocodificació

Aquest PFC vol aprofundir en el món dels Sistemes d¿Informació Geogràfica (SIG) ([GIS,Geografic Information System]) mitjançant l¿estudi de solucions per a una de les problemàtiquesmés actuals: la gestió de rutes.