998 resultados para Processo penal
Resumo:
En los ltimos aos se constata el difcil ensamblaje del colectivo de penados extranjeros en situacin irregular dentro del actual marco penal-penitenciario. El instrumento consistente en sustituir en estos casos la pena por la expulsin ha resultado un fracaso. Resulta necesario buscar alternativas.
Resumo:
Des de la Subdirecci General de Reparaci i Execuci Penal a la Comunitat es va rebre lencrrec de fer un estudi, conjuntament amb el Centre dEstudis Jurdics i Formaci Especialitzada, sobre lavaluaci de programes formatius aplicats des de lexecuci penal a la comunitat en delictes de violncia de gnere. Es volia conixer el perfil ms com dinfractors que arriben als programes formatius de violncia de gnere que es duen a terme en lmbit comunitari. Tamb es volia avaluar aquests infractors, abans de laplicaci dels programes formatius, en relaci amb els factors de risc i protecci que des de la teoria i des daltres estudis shan associat amb aquests tipus de delictes. Es volia conixer quins aspectes es treballen a travs dels continguts dels programes formatius de violncia de gnere i la seva relaci amb els factors de risc terics i detectar si hi havia diferncies significatives entre programes de les diferents entitats collaboradores. Finalment es volia avaluar lefectivitat dels programes formatius a dos nivells: observar lassoliment dels mateixos objectius daprenentatge/canvi que planteja el programa i conixer la taxa de reincidncia dels subjectes, en el mateix tipus de delicte, un cop han dut a terme el programa formatiu i contrastar-la amb el dun grup control de caracterstiques similars. Aquest darrer punt formar part duna recerca posterior.
Resumo:
Caracterstiques psicosocials i judicials dels menors vctimes dabs sexual Els delictes contra la llibertat sexual a la infncia sn un greu problema social, atesa lespecial vulnerabilitat dels menors i els efectes que el delicte pot suposar en el seu desenvolupament. En el cas dels menors que arriben al sistema judicial, aquesta vulnerabilitat augmenta pel possible efecte de la victimitzaci secundria. Aquesta recerca parteix de la necessitat de conixer de manera objectiva les caracterstiques dels menors presumptes vctimes dabs sexual derivats a lEquip dAssessorament Tcnic Penal de Barcelona, ats que, si b hi ha mltiples estudis descriptius amb aquest tipus de poblaci en altres territoris nacionals o en altres pasos, mai no shavia realitzat un estudi daquestes caracterstiques en el servei de lEATP. En aquest estudi es van analitzar les dades de 100 menors presumptes vctimes de delictes contra la llibertat sexual, denunciats a la provncia de Barcelona i derivats al nostre servei per demanda judicial durant un perode dun any. Les principals variables analitzades es van agrupar en les rees segents: antecedents del delicte (personals i sociofamiliars), variables relacionades amb el delicte (variables judicials, del presumpte agressor i de la intervenci del nostre servei) i conseqncies judicials, personals i sociofamiliars del delicte. Els resultats de lestudi destaquen que la majoria dels menors sn nascuts a Catalunya, tenen ms de nou anys i les tres quartes parts sn nenes. La meitat de les famlies tenen un perfil tradicional i laltra meitat sn monoparentals o reconstitudes; es valora un estil educatiu adequat en la majoria dels casos. Es copsa una escassa presncia dantecedents familiars significatius. En els menors predominen els trets de personalitat de submissi, conformisme i introversi, i presenten una escassa psicopatologia prvia. Predominen els abusos sexuals crnics realitzats per una persona de lentorn familiar del menor. En general, els testimonis dels menors sobre labs resulten globalment crebles, i s molt baixa la proporci dels testimonis no crebles. Les principals seqeles psicolgiques copsades en els menors sn la simptomatologia ansiosa i posttraumtica, i hi predominen tamb els sentiments de rebuig envers lagressor.
Resumo:
Caractersticas psicosociales y judiciales de los menores vctimas de abuso sexual El objetivo es conocer las caractersticas psicolgicas, sociodemogrficas y judiciales de los menores que denuncian delitos contra la libertad sexual en la provincia de Barcelona. La muestra est formada por 100 menores presuntas vctimas de delitos contra la libertad sexual denunciados en la provincia de Barcelona y atendidos por el Equipo de Asesoramiento Penal a la instancia judicial.
Resumo:
La prova testifical s una de les proves principals del procs penal, s pel que s'ha intentat donar una visi de quins sn els factors que afecten la seua validesa, tant des d'un punt de vista personal com processal, per a desprs marcar unes pautes que ha de seguir qualsevol jutge per a arribar a la convicci que la dita prova testifical pot enervar la presumpci d'innocncia. El treball consisteix en respondre a la pregunta elemental que si realment el Jutge o Tribunal t plena llibertat per valorar la prova testifical en el procs penal, sobre aquesta qesti es va a desenvolupar el treball, per sempre haurem de respectar uns principis bsics en el procs penal, i a partir de que aquests principis li donin validesa a aquesta prova, podrem dir que el Jutge a *quo t plena llibertat per arribar a determinar si realment aquesta prova testifical trenca amb la presumpci d'innocncia, sense que els tribunals d'instncies superiors puguin modificar aspectes subjectius d'aquesta valoraci sobre la base del principi de inmediaci. Tamb s cert, que la casustica en matria de testimonis s immensa, per la qual cosa s'ha intentat analitzar cada cas particular a fi d'integrar-ho dins dels principis bsics establerts en el procs penal, i aix determinar quan es pot donar validesa a aquesta prova, i quins sn els factors que ha de tenir en compte el Jutge per valorar-los com a prova determinant de crrec o de descrrec.
Resumo:
Aquest treball representa la culminaci duna de les etapes ms importants en la vida duna persona, la formaci universitria. Quatre anys de formaci y creixement tant personal com professional finalitzen amb lelaboraci daquest treball y, es degut a aix, la importncia daquest. En aquest treball dinvestigaci tractarem la rellevncia de la culpabilitat en la Llei de Responsabilitat Penal del Menor. En lestudi daquesta qesti desenvoluparem els punts fonamentals per tractar de dilucidar si es necessari o no una reforma de la Llei de Responsabilitat Penal del Menor que suposi un enduriment de les mesures que es recullen en aquesta. Per a aix, partirem del conceptes ms bsics per poder entendre la qesti a tractar, passarem pels principis fonamentals de la Llei Penal del Menor, per les reformes de les que ha estat objecte la mateixa y finalitzarem amb un estudi de casos reals.
Resumo:
Aquesta s la segona part de lestudi encarregat des de la Subdirecci General de Reparaci i Execuci Penal a la Comunitat que volia saber leficcia dels programes formatius aplicats des de lexecuci penal a la comunitat en delictes de violncia de gnere. En aquesta segona part savalua el grau de satisfacci dels usuaris del programa aplicat quan ja fa una mitjana d1 any que van acabar el seu contacte amb la Justcia. Tamb sha seguit aquests subjectes a nivell de reincidncia, per conixer si consta a les bases policials noves denuncies per aquest o altres tipus de delictes. En total han estat 170 usuaris els participants en la recerca. Tamb sels va trucar per telfon i sels va passar una enquesta telefnica de percepci respecte la seva satisfacci amb els resultats del curs formatiu i daltres aspectes de la seva vida actual.
Resumo:
Esta es la segunda parte del estudio iniciado en el 2008 donde se ha evaluado la eficacia de los programas formativos a los que se condena determinados infractores de violencia de gnero. En esta segunda parte, se hace el seguimiento al cabo de 1 ao de haber terminado la intervencin de Justicia, para conocer si existe nueva reincidencia, entendida como nueva denuncia policial. Tambin se ha conectado telefnicamente con los participantes en el estudio para conocer su valoracin respecto la intervencin de Justicia y su vida actual.
Resumo:
Estudi de la presncia de cocana i opiacis en saliva, en subjectes sospitosos de conduir sota els efectes de les drogues. Aplicaci dun test dimmunoassaig (Cozart). Confirmaci i quantificaci dels resultats positius (CG-EM). Comparaci amb alteracions clniques en els subjectes. No hi ha diferncies entre concentracions de droga i signes clnics avaluades
Resumo:
Projecte de recerca elaborat a partir duna estada al Centro di Documentazione Europea della Facolt di Giurisprudenza dellUniversit di Verona,Itlia , entre setembre del 2007 i lagost del 2008. Tot i que, generalment, la doctrina penalista encara no s gaire inclinada a reconixer que les comunitats europees ostentin cap tipus de competncia penal, el cert s que a travs de certes vies indirectes sha anat creant la base dun Dret penal europeu. Ms encara, i fixant-los en les darreres sentncies del Tribunal de Justcia de les Comunitats Europees i en el procs de ratificaci del Tractat de Lisboa, sembla poder afirmar-se la creaci dun Dret penal europeu creat directament per les institucions comunitries, si b amb la deguda atenci al principi de subsidiarietat per part dels parlaments nacionals que, al seu torn, permeten assegurar el respecte al principi de legalitat penal i a les garanties i llibertats individuals, patrimoni de la Cincia penal europea.
Resumo:
Projecte de recerca elaborat a partir duna estada al Universitat de Bonn, Alemanya, entre juliol i desembre del 2008. Aquesta investigaci cont algunes observacions sobre el fenomen de leuropeitzaci del Dret penal dels Estats membres de la Uni Europea. En particular, tracta de profunditzar en les implicacions de la vinculaci del legislador penal nacional tant a les regulacions europees com al principi de proporcionalitat i daltres principis essencials del Dret penal. En primer lloc, la investigaci descriu els instruments normatius que permeten a la Comunitat Europea i a la Uni Europea influir en el Dret penal dels Estats membres. Desprs, la investigaci se centra en analitzar el exemple dels 232 i 233 Codi penal alemany, els quals implementen la Decisi marc de 19 de juliol del 2002 respecte la lluita contra el trfic dssers humans. En aquest cas, el legislador alemany ha complit els seus compromisos europeus, per no ha respectat el principi de proporcionalitat, ja que ha introdut incoherncies dins el Dret penal alemany. Sobre la base dels resultats daquest anlisi, aquesta investigaci formula algunes propostes per una adequada europeitzaci del Dret penal dels Estats membres de la Uni Europea i, en particular, per a una adequada tcnica legislativa dels Estats membres. En aquest context, el treball emfatitza la corresponsabilitat de la Comunitat Europea i la Uni Europea, per una banda, i els Estats membres, per laltra, en aquest procs deuropeitzaci. Per ltim, la investigaci conclou amb algunes observacions sobre la coordinaci de la poltica criminal europea amb les poltiques criminals dels Estats membres.
Resumo:
Els objectius de lestudi sn determinar els efectes de la mediaci penal sobre la reincidncia, establir els criteris de satisfacci de les vctimes i imputats, conixer els efectes del procs de mediaci penal en el canvi motivacional de les parts implicades i elaborar un registre valoratiu del grau de satisfacci dels participants en la mediaci. Es van analitzar els fonaments terics de la mediaci penal i les investigacions ms destacables sobre el procs, i el seus efectes sobre la reincidncia i la satisfacci de les vctimes i imputats. En segon terme, es va dur a terme un treball de camp dividit en quatre etapes, una primera amb el buidatge dels 888 expedients relatius als casos de mediaci penal atesos. A continuaci es va analitzar la reincidncia a la informtica judicial del imputats. En tercer lloc, es va construir lescala de valoraci de la satisfacci i, finalment, es va aplicar la mateixa per via telefnica a una mostra de 213 subjectes. Els resultats demostren com les dades obtingudes pel Servei de Mediaci sn concordants amb les daltres pasos (grau dacords, sessions realitzades, etc.), t un efecte reductor de la reincidncia i mostra uns nivells de satisfacci elevats dels seus participants. Malgrat aquests resultats, no es va poder establir una relaci directa entre la reincidncia i la satisfacci. La proposta demfatitzar la rellevncia de la mediaci penal adulta com a eina reductora de la reincidncia delictiva posterior permet establir un volum elevat dacords i garanteix un nivell de satisfacci elevat en els membres participants. Els resultats obtinguts obliguen a continuar la recerca de la mediaci per conixer ms a fons els seus efectes.
