999 resultados para Lactação Aspectos nutricionais
Resumo:
Desenvolupament de cursos formatius i material elaborat per al suport docent. Mduls: UPC: Docncia mster universitari en Gesti I Valoraci Urbana i doctorat en Gesti I Valoraci Urbana i Arquitectnica, lnia d'intensificaci en Tecnologies de la informaci aplicades a l'anlisi territorial i urb. UVA : Docncia Accessibilitat al Patrimoni orientada cap a la documentaci, anlisi i visualitzaci avanada del patrimoni. Tcniques de Modelatge i Visualitzaci 3D en el Mster Interuniversitari de Postgrau: *Geotecnologas Cartogrfiques en Enginyeria i Arquitectura. UPM: Docncia en Mster en Patologia de l'Edificaci, Mdul 11 Eliminaci de barreres fsiques, XXII Curs de Patologia de l'Edificaci i Tcniques d'Intervenci, i Curs d'estiu: L'Accessibilitat al Patrimoni Monumental. IBV: Docncia en accessibilitat integral, legislaci i normativa, metodologia i criteris de disseny adequats a l'hora de projectar entorns per a totes les persones en tots els mbits. UAB Plataforma d'E-learning, collecci de sistemes d'informaci integrats basats en Web, que permet una interacci i proporciona un suport per a activitats on-line d'un grup de persones implicades en un procs d'ensenyament i aprenentatge, i desenvolupament d'un programari SIG 3D per a consultar accessibilitat en elements de patrimoni histric.
Resumo:
Prenent com a referncia les aportacions de diversos estudis i codificacions que han tractat sobre la performance i el teatre com a acte poltic i manera d'intervenci cultural, sense perdre de vista possibles generadors d'acci com la fantasia i la memria creadora, analitzarem una manera concreta de fer teatre que es va donar a Barcelona entre els anys 1965 i 1973: el teatre de guerrilles, ms concretament, el teatre de guerrilles de Jordi Dodero. Des de el seu context context, social i teatral, i amb aquest marc teric de referncia, atenent a la forma d'organitzaci i de relaci donarem compte d'una hipottica possibilitat del teatre practicada a Barcelona durant els ltims anys del franquisme en el si d'una forta convulsi social: el teatre com a vehicle de trobada.
Resumo:
Experiments with Squamatoides trivitattus were carried out in two different controlled temperatures (161C/50-60% RH and 271C/70-80% RH). The viability of larvae and pupae at 27C was 89.82% and 92.75% respectively. Larvae did not develop at 16C. Larval development lasted for 204 hr, 168 hr and 607 hr for the first, second and third instars, respectively, completing a total of 966 hr. The mean pupal period lasted for 15.71.6 days. In longevity tables for the adults, life-expectancy for 50% of the colony submitted to 16C was of 1.78 weeks for males and 2.42 for females. At 27C a life-expectancy of 1.15 weeks for males and 0.78 week for females was recorded. The average life-spans for males and females at 16C were 3.52.0 and 3.82.6 weeks, respectively, and 1.91.2 weeks for both sexes. At 27C, the longevity recorded was of 2.11.3 weeks for males and 1.71.1 week for females.
Resumo:
Biology of Triatoma pseudomaculata Corra & Espnola, 1964, under Laboratory Conditions (Hemiptera:Reduviidae:Triatominae) - Observations were made on the evolutive cycle of Triatoma pseudomaculata, held under laboratory conditions, fed weekly on bird (pigeon). Of 60 eggs obtained, only 34 nymphs reached the adult stage in a period of X(S)=39876 days. The following parameters were observed: the time immature stages took to develop from egg to adult emergence; the occurrence of the first meal; the time-lapse between the presenting of the blood-meal and the begining of feeding; time of feeding; amount of blood ingested; variation of weight 24 hr after the blood-meal and until the next blood-meal; and the defecation pattern. The experiment was carried out for 20 months, held in BOD incubator with the average of temperature and humidity of 281C and 805% RU, respectively
Resumo:
Estudi doctrinal i jurisprudencial sobre la naturalesa i el tractament del fenomen del patrocini en el seu vessant jurdic. Per aix, tamb, s'aprofundeix en la cessi del dret a la prpia imatge des de la perspectiva civil i Constitucional, igualment es realitza una aproximaci al seu tractament fiscal. El dret a la prpia imatge, s un dret fonamental en el marc de la protecci constitucional de la vida privada i recollit en el article 18 de la CE. Si b la Llei Orgnica 1/1982, de 5 de maig de Protecci Civil del Dret a l'Honor, la Intimitat i la Imatge, pretn concretar la regulaci dels referits drets constitucionals, el cert s que la seva configuraci gens pacfica- s bsicament jurisprudencial. En el present estudi es sost que el dret a la prpia imatge presenta un doble vessant, d'una banda, com a dret personalssim, manifestaci del dret a la intimitat i, daltra, com a dret autnom de contingut patrimonial. La possibilitat de tractar aquest dret de forma autnoma permet sotmetre-ho al trfic comercial i, per tant, la possibilitat que un tercer exerciti dret daquestes caracterstiques. Aquest fet, permet es pugui parlar de la cessi dels drets de la personalitat com a font de finanament pblic i privat. El contracte de patrocini s el negoci jurdic ms significatiu i ms rentable en seu de cessi dels drets d'imatge. Habitualment, un empresari, amb la finalitat d'augmentar la notorietat dels seus signes distintius, lliura una quantitat de diners o bns i serveis a l'organitzador o participant en algun tipus d'activitat perqu aquest realitzi una publicitat dels productes o l'activitat de l'empresari. Com qualsevol negoci jurdic bilateral, presenta tot un seguit de drets i obligacions recproques que es desenvolupen al llarg del present estudi. D'altra banda, la cessi dels drets d'imatge vinculada a l'esport, en la mesura que constitueix una activitat d'inters general, el foment del qual constitueix un imperatiu constitucional i, d'altra banda, genera quantitats econmiques importants; presenta tot un seguit de peculiaritats tributries, com ara, incentius fiscals: exempcions i, tamb, obligacions fiscals per a ambdues parts.
Resumo:
L'objectiu de l'aquest treball s definir el fenomen de la violncia de gnere i la situaci de la dona enfront del mateix. En primer lloc, es defineix la violncia de gnere i s'expliquen els diferents tipus de violncia. En segon lloc es defineixen diferents teories que expliquen aquest tipus de conductes. A continuaci s'esmenten alguns mites o estereotips que existeixen en la nostra societat i s'expliquen possibles perfils de la vctima i de l'agressor. En tercer lloc veurem els factors de risc de patir aquest tipus de violncia. Desprs ens centrarem en les repercussions ms significatives que pateixen les dones a causa d'aquest fenomen, i intentarem pensar en els motius que t la dona per seguir en aquesta situaci i seguir aguantant aquest tipus de conductes. En cinqu lloc esmentarem algunes pautes per al tractament i la prevenci d'aquesta situaci, i finalment esmentarem la llei de violncia de gnere per la qual ens regim actualment i els recursos que t la vctima.
Resumo:
La deficiencia de vitamina A causa 2.2 millones de muertes al ao. Por tanto, investigadores intentan elevar el contenido de -caroteno y otros carotenoides en cereales mediante la ingeniera gentica. Mi trabajo consisti en analizar carotenoides en maz y callos de arroz transgnico con el fin de indentificar y cuantificar estos pigmentos y adems analizar la ruta metablica de los mismos. Por tal motivo, desarrollar una tcnica analtica por HPLC y UHPLC que me permiti separar la mezcla de carotenoides. Estas molculas se detectaton utilizando un detector de arreglo de diodosy masas. Con ste ltimo se probaron distintas tcnicas de ionizacin (ESI, APCI y APPI) para encontrar la mejor tcnica que ionizara carotenos y xantfilas. Adems se hallaron transiciones para identificar a cada uno de los carotenoides.Para mostrar la confiabilidad del mtodo analtico, realic la validacin del mismo y determin factores importantes que influyen en el anlisis de carotenoides, como por ejemplo, su estabilidad qumica. Para analizar la ruta metablica de los carotenoides, se realizaron distintos experimentos, entre ellos, introducir distintas combinaciones de genes en el maz y arroz que permitieran entender cules eran las enzimas importantes que permitan la acumulacin de carotenoides. Tambin se analiz la biosntesis de carotenoides a distintas etapas del desarrollo de la semilla de maz, desde los 15 das despus de la polinizacin (DAP) hasta los 60 DAP y su estabilidad qumica a lo largo de todo este perodo. Finalmente, se profundiz en la identificacin de nuevos carotenoides encontrados en las muestras, como los oxo-carotenoides (utilizados en la industria como colorantes).Para llevar acabo su identificacin, se realizaron pruebas qumicas, se determinaron sus espectros visibles y sus fragmentos por masas.
Resumo:
Conegut el fenomen epidmic associat a la Insuficincia Cardaca, lobjectiu de lestudi va ser comparar pacients de la Unitat dInsuficincia Cardaca i dAtenci Primria, tres mesos desprs de lalta hospitalria. Els 112 pacients de la UIC van presentar una freqncia de reingressos de 8,1% i mortalitat de 7,1%, davant els 69 pacients dAP amb 24,2% i 29,9%, respectivament. Una anlisi multivariada, va demostrar que el seguiment en AP s un factor independent de major mortalitat i reingrs (OR 2,8 (IC 95%:1,2-6,6) i que rebre betablocadors s un efecte protector de la IC (OR 0,2 (IC 95%: 0,1-0,6).
Resumo:
Coordinadores: Mara J. Escudero Carretero, Pablo Simn Lorda
Resumo:
Artculo especial. Este texto est basado en el trabajo final del Master de Biotica y Humanizacin de la Asistencia realizado en la Escuela de Biotica de San Juan de Dios (Sevilla), Facultad de Teologa de Granada, Universidad de Comillas durante los cursos 2006-07 y 2007-08.
Resumo:
En esta comunicacin se presentan los resultados de un trabajo en curso cuyo objetivo es profundizar en la explicacin de la naturaleza del cambio lingstico que comporta la progresiva sustitucin de ser por estar en castellano medieval y en la periodizacin de este cambio. La comunicacin se organiza en cuatro apartados. El primero expone los aspectos generales del comportamiento de ser y estar en oraciones atributivas, pasivas resultativas y construcciones locativas. El segundo se centra en la descripcin de la distribucin de estos verbos en el Cantar de Myo id, obra en la que estar se atestigua nicamente en construcciones locativas. En el tercer apartado se examinan los datos del Calila e Dimna, los cuales ponen de manifiesto el avance de estar en detrimento de ser en oraciones atributivas cuyo predicado expresa estado, en algunas pasivas resultativas y en construcciones locativas. El ltimo apartado presenta una propuesta de anlisis en la lnea de Roberts y Roussou (1999, 2002 y 2003) que es perfectamente compatible con las propuestas pragmticas en la lnea de la Teora de la Relevancia
Resumo:
In this chapter we review the role and potential benefits of non-caloric sweeteners, as part of the diet. After appearing and interest in the beneficial effects attributed to them, face different situations and conditions (obesity, diabetes...), more and more numerous studies, show their ineffective use. In conclusion, further research and results are needed to provide convincing evidence of their long-term effectiveness and the absence of negative effects from their use. The interest of the chapter lies in examining the distinctive aspects of sweeteners compared with sugar, measured as the standard of comparison. We will focus then on the other substances that are commonly used to sweeten foods instead of sugar.
Resumo:
Este trabajo aborda una investigacin centrada en el esclarecimiento de los valores ticos, polticos, religiosos y culturales del ciudadano romano ideal, a travs de la Eneida de Virgilio, escrita en torno al ao 29 aC.
Resumo:
Publicaciones que lo desarrollan: - Temas. Actividades de promocin (http://www.repositoriosalud.es/handle/10668/1821); Actividades individuales (http://www.repositoriosalud.es/handle/10668/1818); Actividades grupales y comunitarias (http://www.repositoriosalud.es/handle/10668/1819); Guas anticipatorias y consejos (http://www.repositoriosalud.es/handle/10668/1820). Este programa se ha realizado con la colaboracin de: - Asociacin Andaluza de Enfermera Comunitaria. ASANEC - Asociacin de Pediatras de Atencin Primaria- Andaluca. APAP-AND - Sociedad Espaola de Pediatra Social.SPS - Asociacin Espaola de Trabajo Social y Salud. AETSYS
Resumo:
Especial XXII Congreso Espaol de Pediatra Social
