El procés migratori gambià a comarques: el cas de Banyoles, Olot i Salt

Els assentaments de gambians, tal com succeeix amb la majoria dels assentaments d'immigrats, tendeixen a la concentració en zones determinades. Per aquest motiu, aquesta tesi se centra en les comarques de Girona, perquè és on s'hi troba l'índex més alt d'aquesta població de tot l'Estat espanyol i es posa el focus d'atenció als municipis de la demarcació que acullen més gambians, concretament Banyoles, Olot i Salt. De la mateixa manera, aquesta tesi vol introduir específicament el grup ètnic soninké o sarahule, bàsicament perquè a la demarcació de Girona és l'ètnia majoritària. Abans d'ubicar els assentaments, ens endinsem en el context d'origen dels immigrats gambians, posant èmfasi especial en l'escolarització a Gambia i també en les migracions soninké. Un cop analitzem els assentaments, ens aproximem a les trajectòries migratòries gambianes, així com en les estratègies que s'utilizen per portar a terme el projecte migratori, l'accés als canals d'informació sobre l'existència de diferents destins on hi ha oportunitats de treball, etc. Ens aproximem també a la integració dels immigrats gambians a la demarcació de Girona fent una aproximació de la inserció d'aquest col·lectiu en la societat de destí, abordant diferents vessants de la seva integració laboral, espaial, entre d'altres. Una integració que dependrà tant del resultat de la voluntat individual de cada immigrant, com també dels serveis que possibilitin la integració, així com de l'accés als propis mecanismes d'integració que té la nostra societat (accés al treball, a un habitatge, etc.) Molts dels immigrats gambians instal·lats a les comarques gironines tenen i han tingut fills i filles, podent parlar, per tant, d'una "segona generació" de gambians. Es fa una aproximació als fills i filles d'aquest col·lectiu introduint-nos en la socialització d'aquests nens i nenes, en els valors dels pares i mares en relació amb l'educació dels seus fills i filles, als canvis en l'estructura familiar un cop realitzat l'assentament en el país de destí i en les relacions de la familia amb amics i parents del mateix grup ètnic. Es fa una anàlisi de la situació escolar dels tres municipis d'estudi, analitzant la distribució d'alumnat d'origen estranger en aquests municipis, així com les estratègies educatives dels mestres que escolaritzen alumnat d'origen gambià. Es posa èmfasi especial en una estratègia bastant seguida pel col·lectiu gambià, fonamentalment d'ètnia sarahule, que ha estat la d'enviar els fills i filles a Gàmbia per temporades lllargues.

El coneixement de la llengua catalana i la llengua castellana per part de l'alumnat estranger escolaritzat a l'educació primària de Catalunya: factors explicatius i relacions d'interdependència lingüística.

La tesi presenta els resultats de coneixement de català i castellà de 515 alumnes estrangers escolaritzats a Catalunya al finalitzar sisè de primària durant el curs 2006/07. En concret, analitza la incidència d'algunes variables en el seu coneixement lingüístic (el temps d'estada, la llengua inicial, l'escolaritat prèvia, el nivell educatiu familiar, el context sociolingüístic del centre, la concentració d'alumnat estranger per aula, els usos de les diferents llengües a l'entorn social, escolar i familiar, entre altres) i també estudia les relacions d'interdependència lingüística (Cummins, 1979) que es produeixen entre les llengües que aquest alumnat aprèn des de l'escola. Les proves utilitzades avaluen diferents habilitats relacionades amb el coneixement de llengua oral i escrita de català i castellà. El tractament que es fa de les dades és estadístic. Les conclusions apunten alguns dels elements que cal considerar pel tractament educatiu i lingüístic de la infància i l'adolescència estrangera escolaritzada a Catalunya.

El estatuto jurídico de los trabajadores nacionales de terceros Estados: especial referencia al Acuerdo de Asociación con Turquía

L'objectiu de la tesi es centra en la definició, en l'àmbit de l'ordenament comunitari, de l'actual estatut jurídic dels treballadors extracomunitaris assalariats que formen part del mercat de treball regular d'un Estat membre. Els treballadors nacionals de tercers països que formen part del mercat de treball regular d'un Estat comunitari, així com els membres de les seves famílies, gaudeixen d'un estatut jurídic fragmentat: els seus drets són variables, depenen de la norma que els regula. En aquest sentit, la situació varia en funció de la llei interna de l'Estat d'acollida, l'existència o no d'acords bilaterals entre l'Estat d'acollida i l'Estat d'origen, i les normes de dret comunitari. Aquesta situació també és diferent atenent a l'existència i el contingut d'un acord extern celebrat per la Comunitat i els seus Estats membres i el país de la nacionalitat de l'immigrant, aquest aspecte centra el present estudi. Els acords que s'analitzen són aquells que juntament amb aspectes econòmics, contenen disposicions relatives als treballadors, i que s'han celebrat, prenent com a base jurídica l'actual article 310 TCE, amb països geogràficament fronterers amb la Unió Europea. D'entre ells, el model a seguir és l'Acord d'Associació amb Turquia, que preveu uns objectius més amplis, com ara la creació d'una unió duanera enfront a la zona de lliure comerç prevista en els altres acords i que s'ha desenvolupat mitjançant les decisions adoptades pel seu Consell d'Associació. Aquest acord ha estat objecte d'una àmplia jurisprudència per part del Tribunal europeu, relativa a l'aplicació i la interpretació de les seves disposicions. A fi de delimitar l'abast de les disposicions de l'Acord, i valorar si es tracta d'un estatut privilegiat respecte del dels altres treballadors extracomunitaris, es comparen les seves disposicions amb les corresponents a les dels acords celebrats amb els països del Magreb, entenent per aquests el Marroc, Tunísia i Algèria i amb els 10 països d' Europa Central i Oriental (els anomenats PECO's). A fi de clarificar l'estatut jurídic dels treballadors extracomunitaris, és necessari entrar a considerar altres aspectes directament relacionats amb aquest estatut, com són les condicions d'accés i de permanència en un Estat, matèries, que, fins a l'entrada en vigor del Tractat d'Amsterdam, eren competència exclusiva de cadascun dels Estats membres. De totes maneres, no es fa un estudi comparatiu de les diferents legislacions internes en matèria d'immigració, donat que l'àmbit d'anàlisi es limita a l'ordenament comunitari, i no a l'ordenament intern. La tesi s'estructura en dues parts diferenciades, correspon la primera als 2 Capítols inicials i la segona als altres 3. En els dos primers Capítols se segueix un criteri cronològic, començant amb el Tractat de Roma i culminant amb el Tractat de Niça. En aquests Capítols s'analitzen les possibles bases jurídiques del dret originari que podien haver-se utilitzat, així com la cooperació que varen fer els Estats membres, tant a dins com a fora, de la Unió Europea, en relació a les mesures adoptades destinades a la regulació de l'accés i de l'estatut jurídic dels treballadors immigrants. L'entrada en vigor, l'1 de maig de 1999 del Tractat d'Amsterdam ha suposat un important avenç per a l'atribució de competències a la Comunitat en matèria d'immigració, que queda vinculada al nou objectiu de la creació de l'espai de llibertat, seguretat i justícia. A partir d'aquest moment, s'assumeix la lliure circulació de persones com objectiu propi, que requereix la regulació del control a les fronteres externes, d'asil, de la immigració i de la cooperació dels Estats membres en la prevenció i la lluita contra la delinqüència. Això es concreta en la comunitarització d'una part del Tercer Pilar destinada a visats, asil i immigració, amb l'exclusió del Regne Unit, Irlanda i Dinamarca, i en la integració del cabal Schengen a l'estructura de la Unió Europea, tot i que permetent una exclusió per al Regne Unit i Irlanda. Es crea, doncs, una cooperació sui generis plena de solucions d'enginyeria jurídica, que si bé suposa un avenç, trenca la unitat i l'homogeneïtat del dret comunitari. Tot i aquestes complexitats tècniques que deriven de la reforma del Tractat d'Amsterdam, el nou article 63 en els seus apartats 3 i 4 permet abordar, a través de la coordinació o de l'harmonització, els temes d'interès comú vinculats al fenomen de la immigració. Entre ells, hi ha la possibilitat d'elaborar un estatut comú per als treballadors no comunitaris. Les iniciatives legislatives presentades des de l'entrada en vigor del Tractat d'Amsterdam demostren l'acceleració en l'elaboració i el desenvolupament d'una política comunitària d'immigració, integrada en uns objectius comuns, per primera vegada sembla realista pensar en l'adopció d'un estatut jurídic únic per l'extracomunitari que sigui resident de llarga durada. Tot i que aquest estatut pot quedar configurat com un estàndard mínim de protecció, considero que la seva adopció constituiria un pas de gran rellevància en la clarificació dels drets d'aquest col·lectiu de treballadors. Els altres tres Capítols conformen la segona part de la tesi, dedicada a analitzar l'actual estatut dels treballadors nacionals de tercers Estats. Aquest estatut es caracteritza pel seu caràcter fragmentat, que deriva de la diversitat de les disposicions contingudes en els acords externs. Mitjançant un estudi comparatiu, s'analitzen els objectius, l'estructura, els antecedents i el desenvolupament dels acords celebrats amb Turquia, amb els països del Magreb i amb els PECO's. El contingut dels objectius d'aquests acords constata que ens trobem davant 3 models diferents que reflecteixen una disminució del compromís comunitari. El Tribunal de Justícia, en la seva jurisprudència, ha manifestat que tant els acords externs celebrats per la Comunitat, com les decisions adoptades pels òrgans que els desenvolupen, formen part de l'ordenament jurídic comunitari. El Tribunal de Justícia és l'òrgan competent per interpretar-los, contribuint a clarificar el contingut d'aquests instruments jurídics. Aquesta perspectiva es completa amb l'anàlisi de les nocions que recullen els acords externs, a fi de dilucidar si un mateix terme té idèntic contingut, i si, tot i la diversitat dels instruments jurídics utilitzats, tenen una mateixa interpretació jurisprudencial. Per aquest motiu ha estat necessari, que el Tribunal de Justícia determinés l'abast dels diferents conceptes emprats, i clarifiqués si és el mateix que el relatiu als treballadors comunitaris o és diferent. La redacció dels acords estudiats reflecteix un estatut jurídic privilegiat per als treballadors turcs en relació als altres treballadors immigrants. Els treballadors originaris dels països d'Europa Central i Oriental o del Magreb, podran millorar la seva situació actual en la mesura en què les disposicions dels seus respectius acords siguin, en el futur, desenvolupades. De totes maneres, aquesta situació de privilegi que ha estat un fet fins el moment actual, ha canviat amb l'entrada en vigor de diferents lleis d'estrangeria estatals, i pot modificar-se, també, amb el desenvolupament del Tractat d'Amsterdam. Actualment, a un treballador turc li perjudica, més que no beneficia el sistema de terminis que per accedir a un lloc de treball preveu la Decisió 1/80. Els treballadors turcs que formen part del mercat regular de treball d'un Estat membre haurien de quedar protegits pel règim jurídic que els sigui més beneficiós, amb independència de que aquest sigui l'intern de l'Estat d'acollida, el comunitari previst a l'Acord d'Associació i el seu posterior desenvolupament, o el que derivi de les futures directives quan entrin en vigor. Si bé aquestes disposicions dels Acords d'Associació varen ser positives, actualment hauran de ser objecte de modificació, la qual cosa no implica la seva desaparició. El seu contingut haurà de tendir a ressaltar l'especificitat de les relacions que es volen establir amb un tercer Estat concret, establint en aquest sentit un tractament preferent als seus nacionals enfront als altres immigrants, i reconeixent el seu dret de residència com derivat del permís de treball. De tota manera, amb l'entrada en vigor de la directiva relativa a l'estatut dels residents de llarga durada, aquest règim privilegiat només afectarà als immigrants residents legals a l'Estat d'acollida durant els primers 5 anys, és a dir, abans de que se'ls concedeixi el citat estatut.

Los latinos(as), los migrantes y la descolonización del imperio estadounidense (Tema Central)

Las marchas en defensa de los derechos de immigrantes, realizadas el primero de mayo en los Estados Unidos, congregaron a más cantidad de gente que ninguna otra en la historia de la nación. Mientras para muchos estas marchas representaron el deseo por la asimilación en los Estados Unidos, en las mismas se expresó una diversidad de sujetos con múltiples agendas. En general, estas agendas corresponden a la diversidad de experiencias de inmigración y racialización en los Estados Unidos. Este trabajo ofrece un mapa conceptual para entender estas diferencias en los latinos/as de Estados Unidos, y explora las fuentes y posibilidades de una agenda de descolonización radical.

Evidence for an apartheid-like social structure in early Anglo-Saxon England

The role of migration in the Anglo-Saxon transition in England remains controversial. Archaeological and historical evidence is inconclusive, but current estimates of the contribution of migrants to the English population range from less than 10 000 to as many as 200 000. In contrast, recent studies based on Y-chromosome variation posit a considerably higher contribution to the modern English gene pool (50-100%). Historical evidence suggests that following the Anglo-Saxon transition, people of indigenous ethnicity were at an economic and legal disadvantage compared to those having Anglo-Saxon ethnicity. It is likely that such a disadvantage would lead to differential reproductive success. We examine the effect of differential reproductive success, coupled with limited intermarriage between distinct ethnic groups, on the spread of genetic variants. Computer simulations indicate that a social structure limiting intermarriage between indigenous Britons and an initially small Anglo-Saxon immigrant population provide a plausible explanation of the high degree of Continental male-line ancestry in England.

A covariate adjustment for zero-truncated approaches to estimating the size of hidden and elusive populations

In this paper we consider the estimation of population size from onesource capture–recapture data, that is, a list in which individuals can potentially be found repeatedly and where the question is how many individuals are missed by the list. As a typical example, we provide data from a drug user study in Bangkok from 2001 where the list consists of drug users who repeatedly contact treatment institutions. Drug users with 1, 2, 3, . . . contacts occur, but drug users with zero contacts are not present, requiring the size of this group to be estimated. Statistically, these data can be considered as stemming from a zero-truncated count distribution.We revisit an estimator for the population size suggested by Zelterman that is known to be robust under potential unobserved heterogeneity. We demonstrate that the Zelterman estimator can be viewed as a maximum likelihood estimator for a locally truncated Poisson likelihood which is equivalent to a binomial likelihood. This result allows the extension of the Zelterman estimator by means of logistic regression to include observed heterogeneity in the form of covariates. We also review an estimator proposed by Chao and explain why we are not able to obtain similar results for this estimator. The Zelterman estimator is applied in two case studies, the first a drug user study from Bangkok, the second an illegal immigrant study in the Netherlands. Our results suggest the new estimator should be used, in particular, if substantial unobserved heterogeneity is present.

A model for the evolution of pathogen-induced leaf shedding

A size-structured plant population model is developed to study the evolution of pathogen-induced leaf shedding under various environmental conditions. The evolutionary stable strategy (ESS) of the leaf shedding rate is determined for two scenarios: i) a constant leaf shedding strategy and ii) an infection load driven leaf shedding strategy. The model predicts that ESS leaf shedding rates increase with nutrient availability. No effect of plant density on the ESS leaf shedding rate is found even though disease severity increases with plant density. When auto-infection, that is increased infection due to spores produced on the plant itself, plays a key role in further disease increase on the plant, shedding leaves removes disease that would otherwise contribute to disease increase on the plant itself. Consequently leaf shedding responses to infections may evolve. When external infection, that is infection due to immigrant spores, is the key determinant, shedding a leaf does not reduce the force of infection on the leaf shedding plant. In this case leaf shedding will not evolve. Under a low external disease pressure adopting an infection driven leaf shedding strategy is more efficient than adopting a constant leaf shedding strategy, since a plant adopting an infection driven leaf shedding strategy does not shed any leaves in the absence of infection, even when leaf shedding rates are high. A plant adopting a constant leaf shedding rate sheds the same amount of leaves regardless of the presence of infection. Based on the results we develop two hypotheses that can be tested if the appropriate plant material is available.

A model for the evolution of pathogen-induced leaf shedding

A size-structured plant population model is developed to study the evolution of pathogen-induced leaf shedding under various environmental conditions. The evolutionary stable strategy (ESS) of the leaf shedding rate is determined for two scenarios: i) a constant leaf shedding strategy and ii) an infection load driven leaf shedding strategy. The model predicts that ESS leaf shedding rates increase with nutrient availability. No effect of plant density on the ESS leaf shedding rate is found even though disease severity increases with plant density. When auto-infection, that is increased infection due to spores produced on the plant itself, plays a key role in further disease increase on the plant, shedding leaves removes disease that would otherwise contribute to disease increase on the plant itself. Consequently leaf shedding responses to infections may evolve. When external infection, that is infection due to immigrant spores, is the key determinant, shedding a leaf does not reduce the force of infection on the leaf shedding plant. In this case leaf shedding will not evolve. Under a low external disease pressure adopting an infection driven leaf shedding strategy is more efficient than adopting a constant leaf shedding strategy, since a plant adopting an infection driven leaf shedding strategy does not shed any leaves in the absence of infection, even when leaf shedding rates are high. A plant adopting a constant leaf shedding rate sheds the same amount of leaves regardless of the presence of infection. Based on the results we develop two hypotheses that can be tested if the appropriate plant material is available.

Sustaining linguistic diversity within the global cultural economy: issues of language rights and linguistic possibilities

This paper draws on ethnographic case-study research conducted amongst a group of first and second generation immigrant children in six inner-city schools in London. It focuses on language attitudes and language choice in relation to cultural maintenance, on the one hand, and career aspirations on the other. It seeks to provide insight into some of the experiences and dilemmatic choices encountered and negotiations engaged in by transmigratory groups, how they define cultural capital, and the processes through which new meanings are shaped as part of the process of defining a space within the host society. Underlying this discussion is the assumption that alternative cultural spaces in which multiple identities and possibilities can be articulated already exist in the rich texture of everyday life amongst transmigratory groups. The argument that whilst the acquisition of 'world languages' is a key variable in accumulating cultural capital, the maintenance of linguistic diversity retains potent symbolic power in sustaining cohesive identities is a recurring theme.

Thalassaemia: its diagnosis and interpretation in past skeletal populations

The diagnosis of thalassaemia in archaeological populations has long been hindered by a lack of pathogonomic features, and the non-specific nature of cribra orbitalia and porotic hyperostosis. In fact, clinical research has highlighted more specific diagnostic criteria for thalassaemia major and intermedia based on changes to the thorax (‘rib-within-a-rib’ and costal osteomas). A recent re-examination of 364 child skeletons from Romano-British Poundbury Camp, Dorset revealed children with general ‘wasting’ of the bones and three children who demonstrated a variety of severe lesions (e.g. zygomatic bone and rib hypertrophy, porotic hyperostosis, rib lesions, osteopenia and pitted diaphyseal shafts) that are inconsistent with dietary deficiency alone, and more consistent with a diagnosis of genetic anaemia. Two of these children displayed rib lesions typical of those seen in modern cases of thalassaemia. The children of Poundbury Camp represent the first cases of genetic anaemia identified in a British archaeological population. As thalassaemia is a condition strongly linked to Mediterranean communities, the presence of this condition in a child from England, found within a mausoleum, suggests that they were born to wealthy immigrant parents living in this small Roman settlement in Dorset. This paper explores the diagnostic criteria for genetic anaemia in the archaeological literature and what its presence in ancient populations can contribute to our knowledge of past human migration.

Revisiting the emergence of the modern business enterprise: entrepreneurship and the Singer global distribution system

This paper approaches the question of why entrepreneurial firms exist from a broad business historical perspective. It observes that the original development of the modern business enterprise was very strongly associated with entrepreneurial innovation rather than an extension of managerial routine. The widely-used theory of the entrepreneur as a specialist in judgmental decision making is applied to the particular point in time when entrepreneurs had to develop novel organizational designs in what Chandler described as the prelude to the ‘managerial revolution’. The paper illustrates how the theory of entrepreneurship then best explains the rise of the modern corporation by focusing on the case study of vertical integration par excellence, Singer.

Public policy and foreign-based enterprises in Britain prior to the Second World War

This article examines the early evolution of British policy, prior to the Second World War. The British government adopted an ‘open’ policy towards foreign direct investment (FDI), despite periodic fears that some foreign acquisitions of UK firms in key sectors might be detrimental to the national interest, and a few ad hoc attempts to deal with particular instances of this kind. During the 1930s, when the inflow of foreign firms accelerated following Britain's adoption of general tariff protection, the government developed a sophisticated admissions policy, based on an assessment of the likely net benefit of each applicant to the British economy. Its limited regulatory powers were used to maximize the potential of immigrant firms for technology transfer, enhanced competition, industrial diversification, and employment creation (particularly in the depressed regions), while protecting British industries suffering from excess capacity.

(In)Complete acquisition of Turkish among Turkish German bilinguals in Germany and Turkey: an analysis of complex embeddings in narratives

Although most researchers recognise that the language repertoire of bilinguals canmvary, few studies have tried to address variation in bilingual competence in any detail. This study aims to take a first step towards further understanding the way in which bilingual competencies can vary at the level of syntax by comparing the use of syntactic embeddings among three different groups of Turkish�German bilinguals. The approach of the present paper is new in that different groups of bilinguals are compared with each other, and not only with monolingual speakers, as is common in most studies in the field. The analysis focuses on differences in the use of embeddings in Turkish, which are generally considered to be one of the more complex aspects of Turkish grammar. The study shows that young Turkish� German bilingual adults who were born and raised in Germany use fewer, and less complex embeddings than Turkish�German bilingual returnees who had lived in Turkey for eight years at the time of recording. The present study provides new insights in the nature of bilingual competence, as well as a new perspective on syntactic change in immigrant Turkish as spoken in Europe.

Reading the world through words: cultural themes in heritage Chinese language textbooks

This paper explores the social and cultural knowledge embedded in the textbooks for language and literacy education in a Chinese heritage language school, the Zhonguo School, in Montreal, Quebec, Canada. It examines how Chinese language arts textbooks introduce the child reader to cultural knowledge considered legitimate and valued in China as well as in Chinese diasporan communities. Furthermore, it looks at the construction of cultural knowledge in Chinese language textbooks in relation to the mainstream ideology to which immigrant children are exposed in and out of mainstream school classrooms. It looks at how the power relationship between legitimate cultural knowledge in majority and minority contexts is established and to what extent it affects language minority students' literacy practices in mainstream school and heritage language school contexts. Data sources are the Chinese textbooks used from kindergarten to Grade 5 in a Chinese heritage language school.

Qualified immigrants' success: exploring the motivation to migrate and to integrate

High-quality employees with international experience bring valuable advantages to internationally operating organizations. The growing number and importance of immigrants, and particularly qualified, university-educated immigrants, deserves more attention from international business practitioners and scholars. The market for highly qualified people within MNCs is increasingly becoming international, and ever more of them have migrated to a new country to advance their career. Such employees can be a source of competitive advantage for international firms. We use qualitative research with qualified immigrants (QIs) in France to argue that the success of QIs depends in large part on their motivation to integrate into their host country, which is largely explained by their motivation to migrate. From the qualitative data we derive four different types of qualified migrant, and suggest that the type will determine the success of the immigrant within, and outside, the organization. The relationship between the motivation to migrate and the motivation to integrate is moderated by “met expectations” and “organizational integration policies”, such that the effects of these, in turn, vary with type. Recognition of the types of QI and the moderating factors will be valuable for practitioners, as well as opening up research avenues for scholars.