1000 resultados para H Al
Resumo:
En els darrers anys, l's de les corbes ellptiques en criptografia basada en el problema del logaritme discret s'ha anat incrementant, degut al fet que garanteixen la mateixa seguretat emprant claus ms petites. Tot i aix, per tal que una corba ellptica sigui criptogrficament til, cal que el seu cardinal satisfaci certes propietats, altrament existeixen atacs que resolen el problema del logaritme discret. En aquest treball de final de carrera s'ha implementat l'atac de Pohlig-Hellman en el grup multiplicatiu d'un cos finit i sobre el grup de punts d'una corba ellptica.
Resumo:
Cette thse se prsente en deux parties de nature et de propos diffrents. La premire consiste en une prsentation synthtique de l'ensemble des travaux archologiques et tudes qui ont t mens par l'auteur entre 2002 et 2009 sur la Palmyrne l'poque omeyyade (41-60 H/661-750 AD): Palmyre mme, al-Bakhrā' (un tablissement de transition entre Antiquit tardive et Islam), Qaṣr al-Ḥayr al-Sharqī (une ville neuve) et sur plusieurs autres tablissements aristocratiques ruraux. La seconde partie regroupe trois essais traitant des aspects formels et fonctionnels des tablissements aristocratiques omeyyades du Bilād al-Shām, les fameux chteaux du dsert. Le premier s'attache dfinir les diffrentes composantes des tablissements et proposer une forme de typologie. Leur rle conomique est analys dans le second. Aprs une exploitation la plus exhaustive possible des donnes archologiques, il est dmontr que plus de la moiti d'entre eux avaient une composante dvolue l'agriculture et que cette dernire tait souvent importante. Une majorit des tablissements aristocratiques omeyyades a donc eu un rle conomique et, en tant que proprits foncires, ceux-ci ont t un moyen d'investissement et une source de revenu alternative pour les nouvelles lites islamiques. Ce rle conomique n'tait toutefois pas toujours prsent et ne permet pas d'expliquer l'mergence d'tablissements aristocratiques un peu partout dans les zones steppiques du Bilād al-Shām. Le troisime essai fait donc le point de manire plus gnrale sur leurs fonctions multiples et montre que ce furent d'abord les lieux de rsidence et de vie des nouvelles lites islamiques. Il met enfin l'accent sur leur fonction la plus importante, qui tait politique et diplomatique et relevait d'une conception du pouvoir reposant sur la rgionalisation et une forme de mobilit, ainsi que sur le poids pris par les grands groupes tribaux arabes.
Resumo:
S'ha desenvolupat una eina de programari capa de calcular les constants d'isocronia. S'obt tamb per pantalla dades referents al cost temporal de l'algorisme de clcul. Les constants d'isocronia obtingudes sn recuperables pel Mathematica per a la seva posterior utilitzaci. El clcul de les constants d'isocronia s molt ms ptim temporalment que el clcul realitzat pel Mathematica. S'ha tingut en compte tamb l'optimitzaci en la utilitzaci d'espai de memria.
Resumo:
L'objectiu del projecte s la creaci d'una aplicaci Android que permeti monitoritzar i controlar l'estat de sensors. El projecte ha de definir l'arquitectura del sistema complet tot i que es desenvolupa nicament l'aplicaci d'Android i la comunicaci peer-to-peer. L's de sensors s simulat i queda fora de l'abast d'aquest projecte.
Resumo:
De fet tot va comenar al principi dels anys 80, amb laparici electoral del Front Nacional (FN) francs, creat el 1972, i que va ferde Frana una excepci a Europa en aquell moment. Ara ja sabem que aquest no es el cas i tenim nombrosos pasos europeus on, els partits dextrema dreta no solament obtenen resultats comparables o superiors als del Front National francs, sin que, dacordamb sistema electoral, formen part de coalicions governamentals per constituir majories de dretes. En aquest sentit, cal recordar que ustria va ser el primer Estat europeu en tenir una coalici governamental en la que hi havien electes del partit dextrema dreta FP (Partit de la Llibertat). Era la primera vegada que aix passava desprs de la Segona Guerra Mundial, i la inquietudpoltica va ser gran en els pasos de la Uni Europea (UE) doncs tothom recordava que el poble austrac, en la seva gran majoria, va ser favorable al Anchluss (annexi amb Alemanya) i els hi semblava que els responsables polticsactuals, eren tallats ala imatge de Kurt Waldheim i altres representantsdaquell tristperode. A partir daqui, la presencia de ministres dextrema dreta en determinats governs europeus ja no provoca reaccions tan fortes, sens dubte perqu la seva historia no es idntica a la de ustria, i tamb perquladvertncia als austracs no ha tingut cap efecte i el FP (Partit de la Llibertat) ha continuat prosperant inclous desprs de la mort accidental del seu lder,Jrg Haider, en 2008. En 2011, hem vist com els dirigents de la Uni Europea i la Secretaria dEstat americana, Hillary Clinton, es mostraveninquiets davant de la deriva autoritria nacionalista del governhongars dirigit pelFidesz i el seu lder Viktor Orban, per sense cap mena de mitja per oposar-se a excepciduna carta oficial de prevenci.
Resumo:
Aquest projecte presenta, per una banda, una revisi del Lean Management i de l'estat actual de la seva aplicaci al sector sanitari. Es descriuen els principis i la filosofia en qu es basa aquest sistema, les eines i tcniques que li sn prpies, aix com les avantatges que aporta cadascuna delles a l'empresa en general i, ms concretament, al sector sanitari. D'altra banda, tamb descriu una petita aplicaci prctica de la metodologia Lean per al control de fluxos de pacients al servei datenci ambulatria de lHospital Sant Rafael de Barcelona, amb lobjectiu de disminuir el temps total que els pacients tarden en ser atesos pel metge, a travs deines que alhora aporten valor afegit a tant a pacients com a professionals.
Resumo:
Aquest treball analitza la tecnologia del Smartphone i les implicacions daquests dins dEspanya en relaci al mrqueting i a lantropologia, principalment. El Smartphone sha convertit en un utensili que va ms enll dun simple telfon, convertint-se en agenda, rdio, televisi i bastants aplicacions ms. El grau de penetraci daquest sha incrementat exponencial-ment, especialment en menors dedat, i aix, est modificant la nostra forma dactuar i mantenir relacions, i per tant les opcions de mrqueting disponibles a travs del mateix, presents i futures.
Resumo:
El dequesmo es una variacin marcada del sistema gramatical del espaol, consistente en la anteposicin y adicin de la preposicin de ante la conjuncin subordinante que, sin que su presencia sea exigida por ningn elemento oracional. Asimismo, el dequesmo suele aflorar con mayor frecuencia en la comunicacin oral y coloquial y, por ello, acostumbra a asociarse a un registro informal e, incluso, vulgar, por lo que la prescripcin normativa recomienda evitar su uso en la lengua culta. No obstante, debido a su actual expansin entre la comunidad de hablantes hispanos se considera conveniente estudiar el origen y desarrollo de las construcciones dequestas a lo largo de la historia del espaol, puesto que se trata de un fenmeno todava sin un marco terico nico y especfico. Mi tesina: Una aproximacin al dequesmo desde una perspectiva diacrnica se enfoca siguiendo la perspectiva diacrnica y concibe el dequesmo como un cambio sintctico inacabado e iniciado en el transcurso del espaol medieval al clsico a partir de la gramaticalizacin de la preposicin de. Por otra parte, en este estudio se ofrece una explicacin de carcter histrico, cuyo propsito es hacer comprender mejor la complejidad de esta construccin sintctica. Para ello, se parte del anlisis de una serie de estructuras formadas con los predicados verbales decir, pensar, creer y temer, seguidos de la secuencia de que + Oracin subordinada de sustantivo, halladas en el Corpus Diacrnico del Espaol (CORDE). Tras una bsqueda exhaustiva de dichas construcciones puede concluirse que no se encuentran estructuras claramente dequestas hasta el espaol clsico (siglo XVI). Adems, esta investigacin pone de manifiesto la importancia en el estudio del dequesmo de la construccin tematizada de la pasiva refleja con el verbo decir. Por ejemplo: Y lo que se dice de que all son mejor criados, y doctrinados no me convence (CORDE: 1648, Juan Solrzano y Pereira, Poltica indiana, Espaa); en donde lo que funciona como tema de la subordinada sustantiva, la cual presenta una funcin discursiva remtica. Estas estructuras no son dequestas, pero podran explicar el origen dequesta de las pasivas reflejas con decir. En conclusin, esta investigacin se ha concebido con el firme propsito de mostrar la realidad de este cambio sintctico que est sucediendo en el espaol contemporneo, pero sin olvidar que no ha surgido por azar, sino que debe ser un fenmeno analizado desde la sintaxis histrica y desde la gramaticalizacin de la preposicin de, con el objetivo de poder describir y caracterizar el fenmeno desde sus orgenes hasta la actualidad
Resumo:
Estudi sobre l'aplicaci del pasturatge bov al Parc Natural de Cap de Creus com una possible eina per fer disminuir la biomassa vegetal i aix intentar prevenir els incendis forestals i la seva expansi enel territori
Resumo:
Estudi de la distribuci del pteridfit invasor Azolla filiculoides al tram mitj-baix del riu Ter, entre El Pasteral i la seva desembocadura, anlisi dels factors ambientals que afecten el seu creixement i descripci del cicle biolgic. Es proposen diverses pautes per a la seva gesti
Resumo:
Lobjectiu daquest projecte s ampliar la plataforma Starviewer integrant els mdulsnecessaris per donar suport al diagnstic de lestenosi de cartida permetentinterpretar de forma ms fcil les imatges Angiografia per Ressonncia Magntica(ARM). La plataforma Starviewer s un entorn informtic que integra funcionalitatsbsiques i avanades pel processament i la visualitzaci dimatges mdiques. Estdesenvolupat pel Grup dInformtica Grfica de la Universitat de Girona i lInstitut deDiagnstic per la Imatge (IDI) de lhospital Dr. Josep Trueta. Una de les limitacions de la plataforma s el no suportar el tractament de lesions delsistema vascular. Per aix ens proposem a corregir-ho i ampliar les seves extensionsper a poder diagnosticar lestenosi de cartida
Resumo:
En aquest projecte s'ha dissenyat un sistema informtic per controlar els esdeveniments produts per vehicles en zones de trnsit restringit i zones de crrega i descrrega. La tecnologia utilitzada s RFID (Radio Frequency Identification Vehicles). Pel que fa al maquinari del projecte, s'ha desenvolupat un sistema a partir d'una placa amb un microcontrolador. Amb aquesta placa es simulen els esdeveniments i s'envien a una mquina amb estructura PC via port Srie. Finalment, aquesta mquina processa els esdeveniments rebuts, i els envia a travs de la xarxa Ethernet a un servidor central. Pel que fa al programari del projecte, s'ha dissenyat una aplicaci web amb llenguatge PHP que processar les dades rebudes des de la mquina via Ethernet. Un cop l'aplicaci rep les dades dels esdeveniments, aquesta s'encarrega d'introduir-les a la base de dades, de manera que aquesta es mantingui actualitzada en tot moment. A ms, aquesta aplicaci ha de permetre consultar totes les dades sobre els esdeveniments produts, de manera que es guardi un historial d'aquests
Resumo:
Estudi de les possibles solucions per al tractament de la resta vegetal al municipi de Porqueres. Sestudia la tecnologia ms eficient per valoritzar el residu verd per tal dobtenir un producte final reutilitzable, beneficis i sostenible, tant ambientalment com socialment. Actualment s tractat com a residu, la qual cosa suposa un cost de gesti important
Resumo:
Estudi general de la traducci potica, mitjanant lanlisi de 7 traduccions que sn publicades entre el 1990 al 2010, s a dir, els darrers vint anys de traducci de poesia anglesa al catal
Resumo:
Lobjectiu del projecte s dissenyar, desenvolupar i implementar una aplicaci web per a la gesti i control de les obres menors al municipi de lEscala basada en programari lliure i que incorpori explcitament funcionalitat relacionada amb informaci geogrfica. LOrganisme receptor s lAjuntament de lEscala i els usuaris previstos sn els ciutadans (comunicadors), els tcnics de lAjuntament (gestors) i la Policia municipal (controladors). Laplicaci desenvolupada queda distribuda en tres interfcies: el Portal dentrada on els usuaris trien el cam en funci de les seves necessitats i privilegis; els comunicadors poden consultar la normativa associada a les obres menors i accedir lliurement al formulari de comunicaci, mentre que els gestors i controladors poden accedir al Visor cartogrfic via autenticaci; el Formulari de comunicaci de les obres menors on el comunicador disposa dun mapa interactiu on marcar la situaci de la seva obra i consultar dades cadastrals a ms demplenar els camps requerits en la comunicaci i, finalment, el Visor cartogrfic de lEscala en qu es despleguen funcionalitats diverses que van des de la navegaci per mapes topogrfics, ortofotos, cadastral, etc., la cerca assistida dadreces, parcelles..., fins a ledici de capes (entitats residents a bases de dades amb capacitat per emmagatzemar i gestionar informaci geogrfica), la consulta datributs de capes prpies i provinents de servidors externs, la impressi de mapes... El desenvolupament de laplicaci sha realitzat ntegrament emprant javascript, php, html i css i les llibreries ms habituals de codi obert i lliure distribuci OpenLayers, GeoExt, Ext i jQuery
