Can You Home Again? Desertion and Control of Hometowns in Civil Wars

What allows an armed group in a civil war to prevent desertion? This paper addresses this question with a focus on control in the rearguard. Most past studies focus on motivations for desertion. They explain desertion in terms of where soldiers stand in relation to the macro themes of the war, or in terms of an inability to provide positive incentives to overcome the collective action problem. However, since individuals decide whether and how to participate in civil wars for multiple reasons, responding to a variety of local conditions in an environment of threat and violence, a focus only on macro-level motivations is incomplete. The opportunities side of the ledger deserves more attention. I therefore turn my attention to how control by an armed group eliminates soldiers’ opportunities to desert. In particular, I consider the control that an armed group maintains over soldiers’ hometowns, treating geographic terrain as an important exogenous indicator of the ease of control. Rough terrain at home affords soldiers and their families and friends advantages in ease of hiding, the difficulty of using force, and local knowledge. Based on an original dataset of soldiers from Santander Province in the Spanish Civil War, gathered from archival sources, I find statistical evidence that the rougher the terrain in a soldier’s home municipality, the more likely he is to desert. I find complementary qualitative evidence indicating that soldiers from rough-terrain communities took active advantage of their greater opportunities for evasion. This finding has important implications for the way observers interpret different soldiers’ decisions to desert or remain fighting, for the prospect that structural factors may shape the cohesion of armed groups, and for the possibility that local knowledge may be a double-edged sword, making soldiers simultaneously good at fighting and good at deserting.

El reconocimiento de emociones es un buen predictor del funcionamiento social en Primeros Episodios Psicóticos.

El estudio pretende evaluar si variables de cognición social (el reconocimiento de emociones faciales) podrían ser un mejor predictor de funcionamiento social que la cognición básica, en las tempranas etapas de la enfermedad. Se seleccionó una muestra formada por 18 pacientes con un primer episodio psicótico y 18 participantes sanos emparejados por edad y género. Se administró una batería de variables clínicas, de funcionamiento social, cognición no social y social (reconocimiento de emociones faciales. Se encontró que Los déficits en medidas de reconocimiento de emociones faciales son un factor predictor del funcionamiento social, independiente de la cognición básica, incluso en estadios tempranos de la patología psicótica.

Les agressions en contextos tancats de Justícia Juvenil

Aquesta recerca explora el fenomen de l'agressivitat originada en entorns tancats, com ho són els centres educatius de Justícia Juvenil de Catalunya. Aquest, però, és només un dels àmbits on la major part de les eines que s'han emprat poden ser d'utilitat. És possible estendre el camp d'aplicació a altres entorns de compliment de mesures o de tractament en règim tancat. L'ús d'eines de valoració estructurades pot ser complementat amb l'obtenció sistemàtica d'informació sobre els comportaments agressius, la qual cosa permet que els equips professionals disposin de més informació útil en termes de prevenció d'incidents. No obstant això, un aspecte rellevant en la prevenció de les agressions és la relació que un individu estableix amb la resta de persones del seu entorn. En aquest cas, s'ha incorporat l'Anàlisi de Xarxes Socials per obtenir indicadors des d'una perspectiva relacional a fi d’efectuar-ne una anàlisi conjunta amb característiques personals i de risc. Els resultats obtinguts permeten valorar aquests aspectes relacionals associats a les agressions que es van produir al Centre Educatiu durant el treball de camp. A més, la utilització d'altres eines permet caracteritzar aquestes agressions com a relativament poc greus i poc freqüents. Pel que fa als resultats de les eines de valoració de risc, s'han obtingut indicis que permeten afirmar la relació d'aquestes eines amb les agressions posteriors, motiu pel qual és factible considerar-les també com a eines vàlides per a la predicció d'incidents.

La realitat del que succeeix diàriament als jutjats mercantils

L’informe titulat “La realitat del que succeeix diàriament als jutjats mercantils”, fa una reflexió sobre la situació dels jutjats mercantils pel que fa referència a càrrega de treball durant els anys 2008 i 2009 (especialment en matèria de concursos de creditors) i realitza una comparativa amb les altres Comunitats Autònomes que tenen unes característiques similars en els aspectes anteriors a Catalunya.

Les associacions

Estudi i desenvolupament del concepte, regulació i règim jurídic de les associacions. El treball està estructurat en quatre capítols. En el primer es desenvolupa l'estudi de les persones jurídiques, analitzant el concepte de persona jurídica, les classes de persones jurídiques i altres aspectes com la seva capacitat i responsabilitat, el seu domicili i nacionalitat, el seu règim comptable i documental i la seva extinció. En el segon capítol es tracta la normativa sobre associacions, tant a nivell estatal com a nivell de Catalunya. El tercer capítol tracta amb profunditat el concepte i l'estructura de les associacions. El quart i últim capítol s'ocupa del règim jurídic de les associacions, analitzant els següents aspectes; la constitució, l'organització, el règim econòmic, les modificacions estructurals i la dissolució de les associacions. S'analitzen les associacions declarades d'utilitat pública.

Estatus epilèptic. Revisió clínica i epidemiològica dels casos d’estatus atesos a l’Hospital de Sabadell

El treball és una revisió retrospectiva de 70 casos d’estatus epilèptics atesos a l’Hospital de Sabadell durant 5 anys. Les variables revisades han estat: edat, sexe, antecedents neurològics, història d’epilèpsia, tipus d’estatus, etiologia, durada, tractament, exploracions complementàries, reincidència i mortalitat. Després de comparar les dades obtingudes amb les publicades als grans estudis poblacionals hem observat que coincideixen en molts aspectes: incidència bimodal, predomini del estatus parcial, etiologia majoritària aguda simptomàtica, causes desencadenants i percentatges de reincidència i mortalitat. En canvi hi ha algunes diferencies com major proporció d’antecedents d’epilèpsia, major durada de l’estatus i diferències en els tractaments utilitzats.

Dificultats de convivència entre els grups d'estrangers i d'autòctons als barris del nord de l'Hospitalet de Llobregat i afectació en la seguretat

Per a realitzar aquest estudi he triat la ciutat de l’Hospitalet de Llobregat perquè, té els principals condicionants necessaris per a aquest treball de recerca: en primer lloc aquesta ciutat és una de les ciutats de Catalunya que, en termes absoluts i relatius, ha acollit d’una forma més accelerada, un flux migratori en la darrera dècada. Generalment em referiré als barris del nord de la ciutat, que són els que han hagut de suportar una major pressió migratòria i on, segons les dades oficials, actualment l’índex d’immigració es situa prop del 40 per cent. En segon lloc aquesta ciutat ha viscut uns processos de transformació urbanístic econòmic i social en aquest període que, lògicament han influït en la seguretat, tan en les seves vessants objectives com en les subjectives. En tercer lloc perquè des de les administracions s’han desenvolupat des de fa anys diferents projectes de seguretat i convivència (desplegament dels Mossos d’Esquadra, policia de proximitat, programes de mediadors, educadors de carrer, etc.) que, amb tota seguretat, han pogut tenir impacte sobre la percepció general de la seguretat. El problema de seguretat objecte d’aquesta recerca està ubicat doncs, com ja he exposat, en els barris nord de l’Hospitalet de Llobregat , concretament els barris de Collblanc, La Torrassa, La Florida, Les Planes i Pubilla Casas. En relació a aquest espai analitzaré minuciosament cinc aspectes: Els principals conflictes socials, les relacions d’aquests conflictes amb la seguretat, els principals riscos potencials o amenaces socials, la percepció del risc i la seguretat que té la població autòctona i immigrada en relació al seu entorn, les dificultats de convivència entre grups d’estrangers i d’autòctons de la ciutat. En aquest treball s’estudiaran tots els fenòmens que envolten a la seguretat d’una forma integral, intentant transgredir els límits de les simples estadístiques per a aprofundir en un nivell d’estudi més qualitatiu basat en les enquestes. Malgrat no passaré per alt les dades objectives, en aquest treball ultrapassaré l’estadi dels simples riscos objectius per analitzar en profunditat l’essència de les pors individuals i col·lectives. Sense oblidar que la ciutat és un espai viu i variable, on de manera permanent es produeixen transformacions que afecten d’una forma més o menys directa, però en definitiva indiscutible a la seguretat. L’objecte d’aquesta recerca serà situar al fenomen de la immigració dins el complex procés de la (in)seguretat, per això un element clau del meu treball serà el de l’estudi de les dificultats de convivència entre grups d’estrangers i autòctons de la ciutat, ja que entenc que aquest és un dels factors més crítics del complex procés de la (in)seguretat, si entenem aquest fet com una evolució multi direccional en el qual tots els actors formen part activa i passiva del propi fenomen.

Criteris d'avaluació de la credibilitat en les denúncies de violència de gènere

La Llei Integral de Mesures contra la Violència de Gènere estableix una sèrie de mesures legislatives que tenen per objecte el reconeixement dels drets de les víctimes de la violència, enfortir la sensibilitat ciutadana davant de la violència de gènere, instaurar un sistema de serveis socials d’atenció i de recuperació de les víctimes, garantir els seus drets econòmics i laborals, instaurar un sistema institucional de tutela, determinar un marc penal i processal i garantir la coordinació de tots aquells recursos que es dediquen a aquesta qüestió. Conscients de la importància d’aquesta Llei, de les dificultats que deriven de la seva aplicació, així com de la nostra experiència en la pràctica forense en casos de violència domèstica i de gènere, neix la idea de realitzar la recerca d’aquest estudi. Una recerca que pretén establir, a partir de l’anàlisi dels relats de dones víctimes de violència de gènere en la relació de parella, criteris de credibilitat que permetin validar les seves declaracions. Criteris obtinguts a partir de les mateixes paraules de les víctimes. Partint d’una metodologia mixta, quantitativa i qualitativa, hem obtingut uns resultats que ens han permès definir un sistema de criteris de credibilitat genuïns i discriminadors. Una discriminació obtinguda a partir de la comparació de les declaracions de dues mostres: víctimes reals i víctimes simulades. I, fruit d’aquesta comparació, la discontinuïtat narrativa, els detalls estranys, la reproducció de converses, les correccions espontànies, l’ambivalència i ambigüitat vers l’agressor, la violència indirecta, suscitant por i terror, la por a les represàlies, la imposició i intimitat del secret, la indefensió, l’evolució de la violència i progressió de la asimetria de poder, la dualitat de la conducta domèstica / imatge social de l’home, el control ampli masculí cognitiu-conductual, la descripció contextualitzada de microviolències, les estratègies de supervivència de la dona i el relat inhibit amb vergonya, han resultat criteris de credibilitat de les dones víctimes de violència de gènere que ens permetran validar el seu relat.

Criterios de evaluación de la credibilidad en las denuncias de violencia de género

Esta investigación contrasta los relatos de dos muestras de mujeres. La primera, víctimas reales de violencia de género en la relación de pareja; la segunda, deliberadamente ofrecen relatos falsos sobre esta misma problemática. Los resultados muestran una diferencia cualitativa significativa en base a los criterios de credibilidad definidos. Al mismo tiempo, el estudio ha encontrado otros criterios de credibilidad genuinos, que conforman el discurso explicativo que permite validar sus declaraciones.

Anàlisi de la integració social dels menors desinternats del Centre Educatiu Oriol Badia

Aquest treball segueix la trajectòria dels joves que han passat pel centre de compliment de mesures judicials de Justícia juvenil Oriol Badia, un cop han estat desinternats del centre, per tal de saber el seu grau d’integració social. Per fer-ho s’ha seguit a tots aquells menors que han superat els sis mesos d’internament en el període comprès entre l’agost de 1992 i el juny de 2004 i se’ls ha passat un qüestionari, on se’ls pregunta respecte alguns aspectes del que fan a l’actualitat. Del total de població possible a estudiar (99 menors) ha estat possible contactar i obtenir resposta en 76 casos. L’estudi és continuïtat d’un altre que es va plantejar objectius molt similars en un període anterior, i que va ser realitzat l’any 1994. Els àmbits d’estudi que s’han tingut en compte són la situació laboral del jove, la seva situació socioeconòmica, la salut, l’estat emocional-relacional i l’àmbit social. Aquests 5 àmbits s’han valorat en quatre categories d’indicadors: molt acceptable, acceptable, regular i desfavorable. Finalment els resultats, expressats en forma de puntuació permet agrupar els nois en tres categories, on es valora si la integració social ha estat favorable, regular o desfavorable, i les relaciona amb les característiques de perfil que presenten els joves. Les principals diferències amb l’estudi anterior es troben amb l’augment de població immigrada i l’aplicació de la Llei 5/2000, reguladora de la responsabilitat penal dels menors, que va entrar en vigor l’any 2001.

Incivisme a ciutat vella

La conducta cívica el que fa és mostrar el nostre respecte a les normes socials, ètiques i legals que consensuem i convenim com a societat envers el nostre comportament a la via pública i el nostre compromís en el procés de participació quotidià com a ciutadans en la construcció del benestar comú. Per tant, podem pensar que una manca de civisme el que ens està indicant d’entrada, és que hi ha una manca de respecte a les normes i de compromís ciutadà, i, donat el tema que ens ocupa, una manca de respecte envers allò que és públic ja sigui l’espai amb el seu mobiliari i disseny urbanístic, ja siguin la resta de ciutadans i ciutadanes que omplen de vida aquest espai públic i de convivència.

Aplicació web per a la gestió de les noves competències

L’objectiu d’aquest projecte és desenvolupar una aplicació web per a facilitar la gestió de les noves competències, que han aparegut amb els nous plans d’estudi. Aquesta aplicació permet mantenir una base de dades amb tota la informació sobre els estudis, crear, eliminar o modificar relacions entre les competències i les assignatures, i definir com és aquesta relació, en els aspectes de com es treballen i avaluen aquestes competències. Mostra diferents opcions segons l’usuari que estigui treballant amb l’aplicació, és a dir, té un control d’accés per els usuaris.

Protecció i detecció preventiva de la violència masclista a Terrassa

La violència que pateixen les dones esdevé un fenomen que afecta totes les cultures, grups socials i edats d’arreu del món i, per tant, Catalunya no n’està exempta. Es tracta d’un fenomen universal que, fruit del sistema patriarcal, és present a gairebé totes les cultures i a tots els nivells socials i econòmics i està vinculat a les mancances de les nostres societats pel que fa a les cotes d’igualtat. La violència contra les dones és el resultat més greu d’unes relacions socials basades en la discriminació per raó de sexe. Si la violència masclista és una greu vulneració dels drets humans bàsics de les dones i la definició actual de “seguretat pública” és aquella que la presenta com a les “actuacions dels poders públics adreçades a la protecció de les persones i béns davant possibles agressions d’origen humà o natural i que comprèn les mesures de prevenció i protecció eficaces en l’assegurament dels drets i llibertats dels ciutadans ide les ciutadanes”, la violència masclista, doncs, esdevé un objectiu prioritari per a les polítiques públiques de seguretat en un Estat de dret. Així doncs, en el cas de Terrassa estan sent eficaces i eficients les polítiques públiques implementades per reduir i minimitzar la violència masclista?

Ecomobilitat a Sitges: anàlisi de la situació actual i propostes de millora

La mobilitat urbana és una de les temàtiques més importants a les ciutats ja que convergeixen diversos aspectes a nivell social i ambiental. El present article es centra en el sistema de mobilitat de la ciutat de Sitges tot avaluant l’estat de la xarxa viària, el parc de vehicles, els sistemes de transport i els serveis bàsics actuals. En l’anàlisi socioambiental de les variables d’aquest àmbit, s’han detectat una sèrie de problemes com ara una distribució no equitativa dels serveis bàsics, desigualtat en la distribució de carrers vianalitzats i carrils bici i manca d’homogeneïtat en la distribució de pàrquings. Els resultats obtinguts permeten proposar una sèrie de millores en busca d’una mobilitat més sostenible. Millorar les parades de bus que no tenen sistema de marquesina per a protegir-les del fred i el sol, augmentar potencialment el carril bici desplegant-lo per carrers que no en tenen, desenvolupar campanyes per a fomentar l’ús de la bici i augmentar la presència de carrers d’exclusiu ús per a vianants.

Implantación del distintivo de garantía de calidad ambiental en hoteles de 3*, 4* y 5* de Sitges

Este proyecto tiene como objetivo estudiar la viabilidad de la implantación del Distintivo de Garantía de Calidad Ambiental (DGQA) en los hoteles de 3*, 4* y 5* del municipio de Sitges, perteneciente a la comarca del Garraf. El criterio de selección se ha basado en el estado del hotel (abierto o cerrado) en que se encontraba en el momento del estudio. Para conocer la gestión ambiental de los establecimientos hoteleros se llevó a cabo la realización de unas encuestas elaboradas a partir de los criterios requeridos por el DGQA, tanto obligatorios como opcionales. Los resultados obtenidos muestran un elevado cumplimiento de la puntuación obligatoria, así como la totalidad de los criterios opcionales requeridos. No se han detectado diferencias significativas entre las tres categorías hoteleras. Sin embargo, sí que aparecen diferencias entre los ámbitos propuestos por el DGQA, destacando el elevado cumplimiento en integración paisajística, ruidos y vibraciones, y diseño de espacios exteriores. Por el contrario se observa una carencia relevante en los ámbitos de compras y residuos. Finalmente se han propuesto las acciones de mejora necesarias para dicha obtención, obteniendo así un presupuesto aproximado para la consecución del distintivo por cada uno de los hoteles.