924 resultados para Choruses, Secular (Mixed voices, 6 parts) with orchestra.
Variación en la resistencia al flujo de los tubos endotraqueales pediátricos modificando su longitud
Resumo:
Introducción: Se conocen los beneficios del uso de los tubos endotraqueales con neumotaponador, aunque dicha práctica tiene un impacto sobre el trabajo respiratorio durante el acto anestésico sin embargo se propone estudiar las consecuencias físicas de la variación en la longitud de los tubos para compensar dicha perdida de flujo, con base en la ley de Hagen-Poiseuille. Metodología: Se realizó un estudio experimental in vitro, en el cual se realizaron mediciones repetidas de flujo, variando la longitud y diámetro de diferentes tubos endotraqueales pediátricos (desde calibre 3.5mm hasta 6.5mm), con longitudes de 20cm, 15 cm, 10 cm y manteniendo su longitud original. Se analizaron los datos con el fin de medir el impacto sobre el flujo. Resultados: A pesar que los resultados muestran diferencias estadísticamente significativas (p0,000), la variación en la longitud de los tubos endotraqueales pediátricos tiene mucho menor impacto sobre la variación en el flujo, que la modificación del diámetro. Discusión: Si bien la práctica de acortar la longitud de un tubo endotraqueal pediátrico puede ayudar a reducir el espacio muerto y la retención de CO2, el impacto que tiene sobre el flujo es poco. Cuando se trata de disminuir el trabajo respiratorio de un niño en ventilación espontánea durante el acto anestésico, se debe escoger de forma apropiada el calibre de tubo correspondiente para la edad.
Resumo:
El propósito principal de la investigación es determinar los problemas del accionar público estatal dirigido a la población con discapacidad privada de la libertad, a partir de la promulgación de la Constitución Política de 1991 hasta el año 2013. De acuerdo con lo anterior, se quiere demostrar que los problemas del accionar público estatal radican en la emisión de soluciones improvisadas que se han desarrollado frente a las necesidades de la población con discapacidad privada de la libertad. Para ratificarlo, el trabajo se valdrá del institucionalismo normativo así como de la perspectiva de interseccionalidad para analizar de qué manera los problemas del accionar público estatal afectan el ejercicio y la garantía de los derechos de esta población.
Resumo:
El retorno a la vida cotidiana para una persona con lesión medular después del periodo de rehabilitación en régimen hospitalario, es un proceso difícil no exento de dificultades y nuevos retos personales. En este trabajo nos planteamos identificar aquellos factores más relevantes que contribuyen a mejorar su calidad de vida, desde la perspectiva de las propias personas afectadas. Hemos realizado dos grupos de discusión: uno formado por 12 personas con paraplejia y otro formado por 6 personas con tetraplejia. El análisis de contenido realizado indica que, para los participantes existen dos dimensiones relacionadas con su percepción de calidad de vida una vez salen del centro de rehabilitación: a) necesidad de atención al entorno más próximo y b) preparación para el mundo real. Concluimos señalando la importancia de realizar programas de rehabilitación integral, que incluyan, rehabilitación física, aprendizaje de habilidades que posibiliten el máximo de independencia y autonomía personal y trabajo de apoyo a la familia
Resumo:
La tesi s'ha estructurat en tres apartats que, en conjunt, han de permetre determinar les possibilitats d'aprofitament dins la mateixa indústria alimentària de la fracció plasmàtica de la sang de porc generada per escorxadors que utilitzen sistemes oberts de recollida higiènica. 1. En la primera part s'analitza la composició de la sang higiènica que s'està recollint actualment i s'estudien les característiques tant físico-químiques com microbiològiques que determinen la seva qualitat. La caracterització s'ha realitzat amb sang recollida en diferents escorxadors industrials de les comarques de Girona i s'ha centrat principalment en l'estudi de la contaminació microbiològica i el nivell d'hemòlisi de la sang. S'ha fet un disseny experimental que ha permès alhora valorar l'efecte d'alguns factors sobre la qualitat de la sang: possibles diferències relacionades amb (1) la climatologia del període de l'any en el qual es fa la recollida, (2) particularitats dels escorxadors (grandària, sistemes de dessagnat, tipus, dosi i sistema de dosificació de l'anticoagulant, condicions de processament, maneig i emmagatzematge després de la recollida, etc.). Els resultats obtinguts ens permeten constatar que, en les condicions actuals, la sang que s'està recollint en els escorxadors estudiats no es pot considerar adequada per a una matèria primera de productes destinats a alimentació humana. La major part de la microbiota contaminant s'adquireix en el propi sagnador. S'ha constatat que el sistema de dessagnat en posició horitzontal podria ser una mesura útil per minimitzar la contaminació d'origen fecal o provinent de la pell de l'animal sacrificat i que la separació immediata de les fraccions en el propi escorxador també pot contribuir a reduir la contaminació. Així doncs, en el benentès que l'efectivitat pot obtenir-se del conjunt de mesures preses, més que de l'aplicació d'una sola d'elles, es suggereix la introducció d'una sèrie d'actuacions que potser permetrien reduir els nivells de contaminació que s'obtenen actualment. El tractament mecànic de la sang, el sistema d'addició d'anticoagulant, el volum i concentració de la solució anticoagulant afegida i el període d'emmagatzematge són els factors responsables de l'hemòlisi; mentre que nivells elevats de contaminació microbiològica i el tipus d'anticoagulant utilitzat deterrminen la velocitat d'increment de l'hemòlisi de sang refrigerada. S'ha constatat que quan la sang no pot ser processada immediatament i s'ha d'emmagatzemar en refrigeració és millor utilitzar citrat sòdic enlloc de polifosfat com a anticoagulant ja que l'increment d'hemòlisi es dóna més lentament. 2. El segon apartat s'ha centrat en la fracció plasmàtica de la sang. S'ha utilitzat la deshidratació per atomització com a tecnologia de conservació del plasma i s'ha fet una caracterització del producte en pols resultant des del punt de vista de composició i qualitat. A més de la contaminació microbiològica, que determina la qualitat higiènico-sanitària del producte, s'ha realitzat un estudi de les propietats funcionals que podrien fer del plasma un producte útil en la formulació d'aliments (capacitat escumant, emulsionant, gelificant). S'ha fet especial incidència en (1) determinar l'efecte del procés tecnològic de deshidratació sobre la funcionalitat del producte i (2) estudiar l'estabilitat del plasma deshidratat durant el període d'emmagatzematge. En les condicions de deshidratació per atomització aplicades no es provoca desnaturalització de la fracció proteica i s'obté un producte suficientment deshidratat, amb una aw<0,4 per permetre suposar una bona estabilitat. Algunes mostres de plasma deshidratat analitzades presenten nivells detectables de determinats residus (sulfonamides i corticosteroides). La qualitat microbiològica del producte en pols reflecteix l'elevada contaminació que contenia la matèria primera utilitzada, tot i que la deshidratació per atomització ha comportat la reducció en una unitat logarítmica de la càrrega contaminant. Els recomptes generals de microorganismes són encara preocupants i més tenint en compte que s'ha evidenciat la presència de toxines estafilocòciques en algunes mostres. L'avaluació de les propietats funcionals del producte deshidratat en relació a les que presentava el plasma líquid ens ha permès comprovar que: (1) El procés de deshidratació no ha afectat la solubilitat de les proteïnes. Això, junt amb el fet que no s'obtinguin diferències significatives en l'anàlisi calorimètrica de mostres líquides o deshidratades, permet concloure que el procés no provoca desnaturalització proteica. (2) No s'observen efectes negatius del procés tecnològic sobre la capacitat escumant ni en l'activitat emulsionant de les proteïnes plasmàtiques, dues propietats funcionals que possibiliten l'aplicació del plasma amb aquestes finalitats en l'elaboració d'alguns aliments. (3) La deshidratació tampoc perjudica de manera important les característiques dels gels que s'obtenen per escalfament, ja que els gels obtinguts a partir del plasma líquid i del plasma deshidratat presenten la mateixa capacitat de retenció d'aigua i no s'observen diferències en la microestructura de la xarxa proteica d'ambdós tipus de gel. Tanmateix, els que s'obtenen a partir del producte en pols mostren una menor resistència a la penetració. L'estudi d'estabilitat ens ha permès comprovar que la mostra de plasma deshidratat per atomització perd algunes de les seves propietats funcionals (facilitat de rehidratació, capacitat de retenció d'aigua i fermesa dels gels) si s'emmagatzema a temperatura ambient, mentre que aquestes característiques es mantenen un mínim de sis mesos quan el producte en pols es conserva a temperatura de refrigeració. 3. En l'última part, tenint en compte les conclusions derivades dels resultats dels apartats anteriors, s'han assajat tres possibles sistemes de reducció de la contaminació aplicables a la fracció plasmàtica com a pas previ a la deshidratació, per tal de millorar les característiques de qualitat microbiològica i les perspectives d'estabilitat del producte durant l'emmagatzematge. S'ha determinat l'eficàcia, i l'efecte sobre les propietats del plasma deshidratat, que poden tenir tractaments d'higienització basats en la centrifugació, la microfiltració tangencial i l'aplicació d'altes pressions. Els tractaments de bactofugació aplicats permeten reduir entre el 96 i el 98% la contaminació microbiana del plasma. Aquesta reducció s'aconsegueix tant amb un sistema discontinu com amb un sistema continu treballant a una velocitat de 12 L/h, fet que permetria adaptar el tractament de bactofugació a un procés de producció industrial. Un sistema combinat de bactofugació en continu i microfiltració tangencial permet incrementar l'eficàcia fins a un 99,9 % de reducció. Cal tenir present, però, que aquest tractament provoca també una disminució de l'extracte sec que afecta negativament les propietats funcionals del plasma líquid. Malgrat suposar una pèrdua pel que fa al rendiment, aquest efecte negatiu sobre la funcionalitat no suposaria cap inconvenient si s'utilitzés la deshidratació com a tecnologia de conservació del plasma, ja que es podria corregir l'extracte sec durant la reconstitució del producte. Caldria avaluar si la millora en la qualitat higiènico-sanitària del producte compensa o no les pèrdues que suposa aquest sistema d'higienització combinat. Amb relació als tractaments d'alta pressió, de totes les condicions de tractament assajades, les pressions de fins 450 MPa permeten obtenir plasma sense modificacions importants que impedeixin la seva deshidratació per atomització. Així doncs, les condicions de procés que s'han aplicat són pressuritzacions a 450 MPa de 15 minuts de durada. La temperatura de tractament que s'ha mostrat més eficaç en la reducció dels recomptes de microorganismes ha estat de 40ºC. Els tractaments a aquesta temperatura permeten assolir reduccions del 99,97% i disminuir en un 80% la capacitat de creixement dels microorganismes supervivents a la pressurització en relació a la que presentava la població contaminant del plasma abans del tractament. L'estudi de l'efecte d'aquest tractament (450 MPa, 15 min i 40ºC) sobre les propietats funcionals del plasma ha permès observar que la pressurització comporta una disminució en la solubilitat del producte però una millora en les propietats de superfície -estabilitat de l'escuma i activitat emulsionant- i un increment de la capacitat de retenció d'aigua i de la duresa dels gels obtinguts per escalfament. Calen més estudis per confirmar i caracteritzar aquesta millora en la funcionalitat, així com per establir si el tractament de pressurització afecta també l'estabilitat del producte durant l'emmagatzematge. De totes les tecnologies d'higienització assajades, l'alta pressió és la que permet obtenir millors resultats en el sentit de poder garantir un producte de bona qualitat microbiològica i segur, des del punt de vista sanitari i tecnològic, per a la seva utilització com a ingredient alimentari.
Resumo:
Runoff, sediment, total phosphorus and total dissolved phosphorus losses in overland flow were measured for two years on unbounded plots cropped with wheat and oats. Half of the field was cultivated with minimum tillage (shallow tillage with a tine cultivator) and half was conventionally ploughed. Within each cultivation treatment there were different treatment areas (TAs). In the first year of the experiment, one TA was cultivated up and down the slope, one TA was cultivated on the contour, with a beetle bank acting as a vegetative barrier partway up the slope, and one had a mixed direction cultivation treatment, with cultivation and drilling conducted up and down the slope and all subsequent operations conducted on the contour. In the second year, this mixed treatment was replaced with contour cultivation. Results showed no significant reduction in runoff, sediment losses or total phosphorus losses from minimum tillage when compared to the conventional plough treatment, but there were increased losses of total dissolved phosphorus with minimum tillage. The mixed direction cultivation treatment increased surface runoff and losses of sediment and phosphorus. Increasing surface roughness with contour cultivation reduced surface runoff compared to up and down slope cultivation in both the plough and minimum tillage treatment areas, but this trend was not significant. Sediment and phosphorus losses in the contour cultivation treatment followed a very similar pattern to runoff. Combining contour cultivation with a vegetative barrier in the form of a beetle bank to reduce slope length resulted in a non-significant reduction in surface runoff, sediment and total phosphorus when compared to up and down slope cultivation, but there was a clear trend towards reduced losses. However, the addition of a beetle bank did not provide a significant reduction in runoff, sediment losses or total phosphorus losses when compared to contour cultivation, suggesting only a marginal additional benefit. The economic implications for farmers of the different treatment options are investigated in order to assess their suitability for implementation at a field scale.
Resumo:
We have developed a novel Hill-climbing genetic algorithm (GA) for simulation of protein folding. The program (written in C) builds a set of Cartesian points to represent an unfolded polypeptide's backbone. The dihedral angles determining the chain's configuration are stored in an array of chromosome structures that is copied and then mutated. The fitness of the mutated chain's configuration is determined by its radius of gyration. A four-helix bundle was used to optimise simulation conditions, and the program was compared with other, larger, genetic algorithms on a variety of structures. The program ran 50% faster than other GA programs. Overall, tests on 100 non-redundant structures gave comparable results to other genetic algorithms, with the Hill-climbing program running from between 20 and 50% faster. Examples including crambin, cytochrome c, cytochrome B and hemerythrin gave good secondary structure fits with overall alpha carbon atom rms deviations of between 5 and 5.6 Angstrom with an optimised hydrophobic term in the fitness function. (C) 2003 Elsevier Ltd. All rights reserved.
Resumo:
Polycondensation of 2,6-dihydroxynaphthalene with 4,4'-bis(4"-fluorobenzoyl)biphenyl affords a novel, semicrystalline poly(ether ketone) with a melting point of 406 degreesC and glass transition temperature (onset) of 168 degreesC. Molecular modeling and diffraction-simulation studies of this polymer, coupled with data from the single-crystal structure of an oligomer model, have enabled the crystal and molecular structure of the polymer to be determined from X-ray powder data. This structure-the first for any naphthalene-containing poly(ether ketone)-is fully ordered, in monoclinic space group P2(1)/b, with two chains per unit cell. Rietveld refinement against the experimental powder data gave a final agreement factor (R-wp) of 6.7%.
Resumo:
Simultaneous measurement of the effects of low soy protein concentration, pH and high pressure treatment at room temperature on solubility, emulsifying properties and rheological properties (loss modulus, G '') of soy protein isolate (SPI) were evaluated. Central composite rotatable designs (2(3)) were employed over two pH ranges (2.66-4.34 and 5.16-6.84) with SPI concentration (0.32-3.68%) and pressure (198-702 MPa) as the other independent variables. The surface responses were obtained for protein solubility, emulsifying activity index (EAI) and G ''. The samples with the highest effect on protein solubility, EAI and G '' values were evaluated, as well, by electrophoresis and free sulphydryl determination. The pH was the main factor that affected protein solubility, with solubility at a maximum at pH < 3 or pH > 6. Increasing SPI concentration and decreasing/increasing the pH away from the isoelectric point both caused a reduction in EAI. Loss modulus (G '') was found to increase with SPI concentration in both pH ranges. (c) 2006 Elsevier Ltd. All rights reserved.
Resumo:
The Cambridge Tropospheric Trajectory model of Chemistry and Transport (CiTTyCAT), a Lagrangian chemistry model, has been evaluated using atmospheric chemical measurements collected during the East Atlantic Summer Experiment 1996 (EASE '96). This field campaign was part of the UK Natural Environment Research Council's (NERC) Atmospheric Chemistry Studies in the Oceanic Environment (ACSOE) programme, conducted at Mace Head, Republic of Ireland, during July and August 1996. The model includes a description of gas-phase tropospheric chemistry, and simple parameterisations for surface deposition, mixing from the free troposphere and emissions. The model generally compares well with the measurements and is used to study the production and loss of O3 under a variety of conditions. The mean difference between the hourly O3 concentrations calculated by the model and those measured is 0.6 ppbv with a standard deviation of 8.7 ppbv. Three specific air-flow regimes were identified during the campaign – westerly, anticyclonic (easterly) and south westerly. The westerly flow is typical of background conditions for Mace Head. However, on some occasions there was evidence of long-range transport of pollutants from North America. In periods of anticyclonic flow, air parcels had collected emissions of NOx and VOCs immediately before arriving at Mace Head, leading to O3 production. The level of calculated O3 depends critically on the precise details of the trajectory, and hence on the emissions into the air parcel. In several periods of south westerly flow, low concentrations of O3 were measured which were consistent with deposition and photochemical destruction inside the tropical marine boundary layer.
Resumo:
A greater understanding of the molecular basis of hibernating myocardium may assist in identifying those patients who would most benefit from revascularization. Paired heart biopsies were taken from hypocontractile and normally-contracting myocardium (identified by cardiovascular magnetic resonance) from 6 patients with chronic stable angina scheduled for bypass grafting. Gene expression profiles of hypocontractile and normally-contracting samples were compared using Affymetrix microarrays. The data for patients with confirmed hibernating myocardium were analysed separately and a different, though overlapping, set (up to 380) of genes was identified which may constitute a molecular fingerprint for hibernating myocardium. The expression of B-type natriuretic peptide (BNP) was increased in hypocontractile relative to normally-contracting myocardium. The expression of BNP correlated most closely with the expression of proenkephalin and follistatin 3, which may constitute additional heart failure markers. Our data illustrate differential gene expression in hypocontractile and/hibernating myocardium relative to normally-contracting myocardium within individual human hearts. Changes in expression of these genes, including increased relative expression of natriuretic and other factors, may constitute a molecular signature for hypocontractile and/or hibernating myocardium.
Resumo:
The assumed relationship between ice particle mass and size is profoundly important in radar retrievals of ice clouds, but, for millimeter-wave radars, shape and preferred orientation are important as well. In this paper the authors first examine the consequences of the fact that the widely used ‘‘Brown and Francis’’ mass–size relationship has often been applied to maximumparticle dimension observed by aircraftDmax rather than to the mean of the particle dimensions in two orthogonal directions Dmean, which was originally used by Brown and Francis. Analysis of particle images reveals that Dmax ’ 1.25Dmean, and therefore, for clouds for which this mass–size relationship holds, the consequences are overestimates of ice water content by around 53% and of Rayleigh-scattering radar reflectivity factor by 3.7 dB. Simultaneous radar and aircraft measurements demonstrate that much better agreement in reflectivity factor is provided by using this mass–size relationship with Dmean. The authors then examine the importance of particle shape and fall orientation for millimeter-wave radars. Simultaneous radar measurements and aircraft calculations of differential reflectivity and dual-wavelength ratio are presented to demonstrate that ice particles may usually be treated as horizontally aligned oblate spheroids with an axial ratio of 0.6, consistent with them being aggregates. An accurate formula is presented for the backscatter cross section apparent to a vertically pointing millimeter-wave radar on the basis of a modified version of Rayleigh–Gans theory. It is then shown that the consequence of treating ice particles as Mie-scattering spheres is to substantially underestimate millimeter-wave reflectivity factor when millimeter-sized particles are present, which can lead to retrieved ice water content being overestimated by a factor of 4.h
Resumo:
Background: Fruit and vegetable-rich diets are associated with a reduced cardiovascular disease (CVD) risk. This protective effect may be a result of the phytochemicals present within fruits and vegetables (F&V). However, there can be considerable variation in the content of phytochemical composition of whole F&V depending on growing location, cultivar, season and agricultural practices, etc. Therefore, the present study investigated the effects of consuming fruits and vegetables as puree-based drinks (FVPD) daily on vasodilation, phytochemical bioavailability, antioxidant status and other CVD risk factors. FVPD was chosen to provide a standardised source of F&V material that could be delivered from the same batch to all subjects during each treatment arm of the study. Methods: Thirty-nine subjects completed the randomised, controlled, cross-over dietary intervention. Subjects were randomised to consume 200 mL of FVPD (or fruit-flavoured control), daily for 6 weeks with an 8-week washout period between treatments. Dietary intake was measured using two 5-day diet records during each cross-over arm of the study. Blood and urine samples were collected before and after each intervention and vasodilation assessed in 19 subjects using laser Doppler imaging with iontophoresis. Results: FVPD significantly increased dietary vitamin C and carotenoids (P < 0.001), and concomitantly increased plasma α- and β-carotene (P < 0.001) with a near-significant increase in endothelium-dependent vasodilation (P = 0.060). Conclusions: Overall, the findings obtained in the present study showed that FVPD were a useful vehicle to increase fruit and vegetable intake, significantly increasing dietary and plasma phytochemical concentrations with a trend towards increased endothelium-dependent vasodilation.
Resumo:
Extratropical cyclone lifecycles have been studied extensively with the aim of understanding the dynamical mechanisms involved in their development. Previous work has often been based on subjective analysis of individual case studies. Such case studies have contributed heavily to the generation of conceptual models of extratropical cyclones that provide a framework for understanding the dynamical evolution of cyclones. These conceptual models are widely used in educational meteorology courses throughout the world to illustrate the basic structure and evolution of extratropical cyclones. This article presents a database of extratropical cyclone composites which highlight the average structure and evolution of 20 years of extratropical cyclones, as opposed to individual case studies. The composite fields are achieved by combining a database containing cyclone tracks from the ERA-Interim reanalysis (1989-2009, 6 hourly) with the full 3D ERA-Interim reanalysis fields. Vertical and horizontal composites of cyclone structure for cyclones generated in the Atlantic and Pacific regions identifying features such as the relative positions of cold, warm and occluded fronts and their associated wind and cloud patterns are shown. In addition the evolution of cyclonic flows such as the warm and cold conveyor belts and dry intrusion are illustrated. A webpage containing an archive of the composited data is freely available for educational purposes.
Resumo:
The Chartered Institute of Building Service Engineers (CIBSE) produced a technical memorandum (TM36) presenting research on future climate impacting building energy use and thermal comfort. One climate projection for each of four CO2 emissions scenario were used in TM36, so providing a deterministic outlook. As part of the UK Climate Impacts Programme (UKCIP) probabilistic climate projections are being studied in relation to building energy simulation techniques. Including uncertainty in climate projections is considered an important advance to climate impacts modelling and is included in the latest UKCIP data (UKCP09). Incorporating the stochastic nature of these new climate projections in building energy modelling requires a significant increase in data handling and careful statistical interpretation of the results to provide meaningful conclusions. This paper compares the results from building energy simulations when applying deterministic and probabilistic climate data. This is based on two case study buildings: (i) a mixed-mode office building with exposed thermal mass and (ii) a mechanically ventilated, light-weight office building. Building (i) represents an energy efficient building design that provides passive and active measures to maintain thermal comfort. Building (ii) relies entirely on mechanical means for heating and cooling, with its light-weight construction raising concern over increased cooling loads in a warmer climate. Devising an effective probabilistic approach highlighted greater uncertainty in predicting building performance, depending on the type of building modelled and the performance factors under consideration. Results indicate that the range of calculated quantities depends not only on the building type but is strongly dependent on the performance parameters that are of interest. Uncertainty is likely to be particularly marked with regard to thermal comfort in naturally ventilated buildings.
Resumo:
Consecutive multiple disturbances to northern peatlands can dramatically impact peat hydrophysical properties. We examine the impact of a double disturbance (drainage and wildfire) on the hydrophysical and moisture retention properties of peat, a key regulator of peatland ecohydrological resilience, and compare this with the impact to each individual disturbance (drainage and wildfire). The compound effect of drainage and wildfire resulted in a shift of the surface datum down the peat profile, revealing denser peat. Less-dense near-surface peats that regulate water-table position and near-surface moisture content, both favourable to Sphagnum recolonization, were lost. At a drained peatland that was then subject to wildfire, peat bulk density increased by 14.1%, von Post humification class increased by two categories and water retention increased by 15.6%, compared with an adjacent burned but undrained (single disturbance) portion of the fen. We discuss the key hydrophysical metrics of peatland vulnerability and outline how they are affected by the isolated impacts of drainage and wildfire, as well as their combined effects. We demonstrate that multiple peatland disturbances have likely led to an increase in hydrological limitations to Sphagnum recovery, which may impact peatland ecohydrological resilience.