La lluita política del poder local en la primera meitat del segle XIX i la formació de la identitat social de la Lledia contemporània

El darrer decenni ha estat molt profitós per la historiografia local lleidatana dedicada a la investigació de la primera meitat del segle XIX. Diversos treballs impulsats sota la protecció del “modern” Estudi General i, darrerament, de l’autònoma Universitat de Lleida han anat emplenant algunes peces del complex trencaclosques històric en què s’ha convertit l’estudi de la substitució del caduc sistema feudal per l’estat liberal. La síntesi històrica a través dels textos apareguts fins ara, que es presenta en aquest congrés, pretén mostrar una aproximació a la configuració d’unes identitats socials a nivell local, que tingueren el seu origen en la lluita per controlar el poder en els primers cinquanta anys del segle XIX. Tot i que encara no ha acabat el buidatge exhaustiu de tota la documentació oficial i privada que en els diversos arxius de la ciutat hi ha acumulada, si que es comencen a manifestar una sèrie de constants en el comportament social dels grups urbans a mesura que els treballs de recerca donen a conèixer realitats històriques emmarcades en estudis més concrets. Així, cada cop s’ha pogut anar precisant amb més exactitud les línies mestres de la situació evolutiva en què es trobava la Lleida decimonònica en els aspectes socials, econòmics i polítics.

Centro Virtual de Recursos de Tecnología Educativa: una herramienta para la formación inicial de maestros en TIC

Durante los cursos 2005/06 y 2006/07 se llevó a cabo un estudio sobre la incorporación de un centro virtual de recursos educativos como herramienta para la formación en TIC de estudiantes de magisterio de las universidades Rovira i Virgili y la de Lleida en el marco de la asignatura troncal Nuevas tecnologías aplicadas a la educación. Además de analizar la incidencia del centro virtual en la formación profesional de los estudiantes en el uso de TIC, el estudio tenía como objetivo comparar –entre los alumnos de ambos cursos y ambas universidades– el impacto de la asignatura en su percepción acerca de su capacitación y dominio de las TIC. En la primera parte del artículo se detallan los principales objetivos e instrumentos de nuestra investigación, en la segunda se describen y ejemplifican las características y funciones de la herramienta. Por último, se plantean los principales resultados y conclusiones de nuestra investigación.

Situations éducatives, matérialité et développement psychologique. Une étude de cas dans un Centre de vie enfantine lausannois.

Notre objet d'étude est le développement de l'enfant tel qu'il est provoqué en situation, via les interventions éducatives qui y sont déployées, dans un de ses lieux de vie : le centre de vie enfantine. Notre recherche s'inscrit dans l'approche historico-culturelle et sémiotique du développement selon Vygotski et se situe dans la lignée des travaux de Moro et collaborateurs. L'appropriation par l'enfant des outils culturels, qui lui sont transmis en situation par l'adulte via la matérialité, transforme son psychisme et ce, dès la naissance. Nous convoquons une méthodologie plurielle constituée de trois temps distincts mais inter-reliés. Dans le premier temps, nous examinons les archives du centre de vie enfantine étudié et mettons ainsi au jour la socio-histoire des objectifs pédagogiques gouvernant les interventions éducatives déployées en situation. Dans le deuxième temps, nous étudions, en quasi-ethnographie, les situations éducatives telles qu'organisées ordinairement dans deux groupes d'enfants - les Trotteurs (enfants de 2 à 3 ans) et les Moyens (enfants de 3 à 4 ans) - et en extrayons les traits caractéristiques en vue de l'élaboration d'un modèle en cinq situations. Dans le troisième temps, nous analysons, en microgenèse, les interventions éducatives déployées pendant une année institutionnelle dans une situation catégorisée différemment sur le modèle en cinq situations selon qu'elle est organisée dans les groupes des Trotteurs et des Moyens : la situation peinture. Notre étude montre que les interventions éducatives, dans leurs composantes objectales et corporelles, visent le développement des capacités attentionnelles des enfants dans le groupe des Trotteurs et le développement de leurs fonctions exécutives dans le groupe des Moyens.

El “Centre d’Art d’Època Moderna” de la Universitat de Lleida (CAEM). Un nuevo modo de enriquecer la disciplina y la razón de ser de la Historia del Arte en Europa

The Centre d’Art d’Època Moderna (CAEM) of the University of Lleida is a specialized research centre for the scientific study of the pictorial heritage that understands the direct observation of every piece of the work of art as the methodological foundation on which are integrated most traditional techniques in the field of the historic-artistic studies, like the comparative study and records and documents research. It is proposed the creation of historical and interpretative speeches with great consistency and credibility on the basis of a detailed registry of that material evidence.

La formació: de la resistència a l’acadèmia 50 anys dels estudis de treball social a Lleida

El proppassat 20 de març, al Saló Victor Siurana de la UdL, els treballadors i treballadores socials de ponent vàrem commemorar els 50 anys dels estudis de Treball Social a la ciutat de Lleida.3 El que segueix és un breu relat de les vicissituds més importants de la trajectòria que han seguit aquests estudis i allò que han significat en les respectives contemporaneïtats que els ha tocat viure. Cal advertir, però, que és inevitablement una visió personal, construïda a partir de passar pel sedàs la meva pròpia trajectòria, primer com a alumne i després com a professional i docent, la qual crec que em permet interpretar amb certa perspectiva l’itinerari de la formació en Treball Social a la meva ciutat.