An 18-kDa translocator protein (TSPO) polymorphism explains differences in binding affinity of the PET radioligand PBR28

[(11)C]PBR28 binds the 18-kDa Translocator Protein (TSPO) and is used in positron emission tomography (PET) to detect microglial activation. However, quantitative interpretations of signal are confounded by large interindividual variability in binding affinity, which displays a trimodal distribution compatible with a codominant genetic trait. Here, we tested directly for an underlying genetic mechanism to explain this. Binding affinity of PBR28 was measured in platelets isolated from 41 human subjects and tested for association with polymorphisms in TSPO and genes encoding other proteins in the TSPO complex. Complete agreement was observed between the TSPO Ala147Thr genotype and PBR28 binding affinity phenotype (P value=3.1 x 10(-13)). The TSPO Ala147Thr polymorphism predicts PBR28 binding affinity in human platelets. As all second-generation TSPO PET radioligands tested hitherto display a trimodal distribution in binding affinity analogous to PBR28, testing for this polymorphism may allow quantitative interpretation of TSPO PET studies with these radioligands.

Diagnòstic en profunditat sobre la integració dels i les joves de 14 a 18 anys migrats a Catalunya

La present recerca s’emmarca doncs, a l���eix 3 definit pel Pacte Nacional per a la Immigració (PNI), sobre la integració de la nova població catalana i de la societat d’acollida en una cultura pública comuna, mantenint la cohesió social. Entenem la integració com un procés dinàmic d’apropament i empatia recíprocs entre la persona migrada i la societat d’acollida, fet que suposa el reconeixement dels valors de cada grup en la seva diferència i en la seva igualtat per tal d’ enriquir al conjunt social. Apostem per la integració des d’un enfocament intercultural de diàleg i intercanvi, on el reconeixement de la condició de ciutadania, és indispensable i, ha de permetre tenir presents totes les dimensions de la integració: estructural, cognitiva i cultural, social i de la identitat (Martínez, 2006). Aquest repte es tradueix en la construcció de la ciutadania des de la diversitat ètnica i cultural avançant així cap a una autèntica interculturalitat. Es parteix d’un concepte d’integració bidireccional, dinàmic i continu, entre els joves migrats i la resta, coincideix totalment amb el que reconeix el PNI. La finalitat d’aquesta recerca és identificar els elements clau de l���estat actual de la integració dels joves migrats a Catalunya, per això cal definir tant els elements constitutius com els entramats del procés de la integració d’aquesta joventut al context catal��. La metodologia serà un estudi per enquesta, amb una mostra de 3000 joves de Catalunya. L���estudi descriptiu es complementarà amb grups de discussió de joves i entrevistes a agents socials i educatius implicats en l���acompanyament a aquests joves. Plantegem, per tant, un estudi descriptiu-comprensiu, que combina el treball sobre dades quantitatives i dades qualitatives en funció de l���objecte a valorar, sota una l��gica de complementarietat (Bericat, 1998). En l���estudi per enquesta, s’aplicarà el “Qüestionari de cohesió social entre joves” elaborat per Palou (2009). Per l���aproximació qualitativa, es faran grups de discussió amb joves per analitzar en profunditat la seva realitat; i finalment, es faran entrevistes en profunditat a agents socials i educatius. El rigor metodol��gic permetrà que aquesta anàlisi en profunditat tingui per fruit l��nies clares per a elaborar propostes afavoridores per la convivència i la cohesió social.La integració a una cultura pública comuna (objectiu clau del PNI i el Pla de ciutadania i immigració 2009-2012) passa per l'Administració més propera a les persones (en aquest cas, els joves migrats i migrades del municipi), a través de les pol��tiques de ciutadania per a la joventut. Els resultats del present projecte pretenen orientar propostes d’actuació en aquest nivell, bé sigui en clau d’acollida i coneixement de la llengua i l���entorn com d’integració al teixit social i associatiu del barri o municipi.Més enllà de la pol��tica pública local, l���aplicabilitat del projecte que es presenta també troba un altre encaix en les pol��tiques educatives de Catalunya i, més concretament, en el Pla per a la llengua i la cohesió social. Educació i convivència intercultural (Departament d’Educació, 2007), Dins de les seves l��nies estratègiques, aquest Pla contempla el reforç de la xarxa estable de l���entorn escolar amb la col���laboració dels diferents serveis i recursos municipals (entitats d'àmbit social, cultural o esportiu), a través d’iniciatives com els Plans Educatius d’Entorn (PEE).

First imaging results of an intraindividual comparison of (11)C-acetate and (18)F-fluorocholine PET/CT in patients with prostate cancer at early biochemical first or second relapse after prostatectomy or radiotherapy.

PURPOSE: (18)F-Fluorocholine (FCH) and (11)C-acetate (ACE) PET are widely used for detection of recurrent prostate cancer (PC). We present the first results of a comparative, prospective PET/CT study of both tracers evaluated in the same patients presenting with recurrence and low PSA to compare the diagnostic information provided by the two tracers. METHODS: The study group comprised 23 patients studied for a rising PSA level after radical prostatectomy (RP, 7 patients, PSA ≤ 3 ng/ml), curative radiotherapy (RT, 7 patients, PSA ≤ 5 ng/ml) or RP and salvage RT (9 patients, PSA ≤ 5 ng/ml). Both FCH and ACE PET/CT scans were performed in a random sequence a median of 4 days (range 0 to 11 days) apart. FCH PET/CT was started at injection (307 ± 16 MBq) with a 10-min dynamic acquisition of the prostate bed, followed by a whole-body PET scan and late (45 min) imaging of the pelvis. ACE PET/CT was performed as a double whole-body PET scan starting 5 and 22 min after injection (994 ± 72 MBq), and a late view (45 min) of the prostate bed. PET/CT scans were blindly reviewed by two independent pairs of two experienced nuclear medicine physicians, discordant subgroup results being discussed to reach a consensus for positive, negative end equivocal results. RESULTS: PET results were concordant in 88 out of 92 local, regional and distant findings (Cohen's kappa 0.929). In particular, results were concordant in all patients concerning local status, bone metastases and distant findings. Lymph-node results were concordant in 19 patients and different in 4 patients. On a per-patient basis results were concordant in 22 of 23 patients (14 positive, 5 negative and 3 equivocal). In only one patient was ACE PET/CT positive for nodal metastases while FCH PET/CT was overall negative; interestingly, the ACE-positive and FCH-negative lymph nodes became positive in a second FCH PET/CT scan performed a few months later. CONCLUSION: Overall, ACE and FCH PET/CT showed excellent concordance, on both a per-lesion and a per-patient basis, suggesting that both tracers perform equally for recurrent prostate cancer staging.

Diagnòstic en profunditat sobre la integració dels i les joves de 14 a 18 anys migrats a Catalunya

La present recerca s’emmarca doncs, a l���eix 3 definit pel Pacte Nacional per a la Immigració (PNI), sobre la integració de la nova població catalana i de la societat d’acollida en una cultura pública comuna, mantenint la cohesió social. Entenem la integració com un procés dinàmic d’apropament i empatia recíprocs entre la persona migrada i la societat d’acollida, fet que suposa el reconeixement dels valors de cada grup en la seva diferència i en la seva igualtat per tal d’ enriquir al conjunt social. Apostem per la integració des d’un enfocament intercultural de diàleg i intercanvi, on el reconeixement de la condició de ciutadania, és indispensable i, ha de permetre tenir presents totes les dimensions de la integració: estructural, cognitiva i cultural, social i de la identitat (Martínez, 2006). Aquest repte es tradueix en la construcció de la ciutadania des de la diversitat ètnica i cultural avançant així cap a una autèntica interculturalitat. Es parteix d’un concepte d’integració bidireccional, dinàmic i continu, entre els joves migrats i la resta, coincideix totalment amb el que reconeix el PNI. La finalitat d’aquesta recerca és identificar els elements clau de l���estat actual de la integració dels joves migrats a Catalunya, per això cal definir tant els elements constitutius com els entramats del procés de la integració d’aquesta joventut al context catal��. La metodologia serà un estudi per enquesta, amb una mostra de 3000 joves de Catalunya. L���estudi descriptiu es complementarà amb grups de discussió de joves i entrevistes a agents socials i educatius implicats en l���acompanyament a aquests joves. Plantegem, per tant, un estudi descriptiu-comprensiu, que combina el treball sobre dades quantitatives i dades qualitatives en funció de l���objecte a valorar, sota una l��gica de complementarietat (Bericat, 1998). En l���estudi per enquesta, s’aplicarà el “Qüestionari de cohesió social entre joves” elaborat per Palou (2009). Per l���aproximació qualitativa, es faran grups de discussió amb joves per analitzar en profunditat la seva realitat; i finalment, es faran entrevistes en profunditat a agents socials i educatius. El rigor metodol��gic permetrà que aquesta anàlisi en profunditat tingui per fruit l��nies clares per a elaborar propostes afavoridores per la convivència i la cohesió social.La integració a una cultura pública comuna (objectiu clau del PNI i el Pla de ciutadania i immigració 2009-2012) passa per l'Administració més propera a les persones (en aquest cas, els joves migrats i migrades del municipi), a través de les pol��tiques de ciutadania per a la joventut. Els resultats del present projecte pretenen orientar propostes d’actuació en aquest nivell, bé sigui en clau d’acollida i coneixement de la llengua i l���entorn com d’integració al teixit social i associatiu del barri o municipi.Més enllà de la pol��tica pública local, l���aplicabilitat del projecte que es presenta també troba un altre encaix en les pol��tiques educatives de Catalunya i, més concretament, en el Pla per a la llengua i la cohesió social. Educació i convivència intercultural (Departament d’Educació, 2007), Dins de les seves l��nies estratègiques, aquest Pla contempla el reforç de la xarxa estable de l���entorn escolar amb la col���laboració dels diferents serveis i recursos municipals (entitats d'àmbit social, cultural o esportiu), a través d’iniciatives com els Plans Educatius d’Entorn (PEE).

18

Career interventions for adults frequently include personality assessment. Personality in career counseling contexts should no longer be considered as vocational personality associated with personality interests but, rather, as a set of dispositions that has an impact on several vocational and career-related outcomes, such as work engagement, work satisfaction, job performance, etc. Although the relationship between personality and the vocational and career related outcomes is not direct, it might certainly be mediated by several regulatory processes, such as work adaptability, and moderated by contextual and environmental factors. Personality assessment initiates an individual's self-regulatory process and contributes to the overall effectiveness of career interventions when feedback is individualized and stimulates a deconstruction, reconstruction, and co-construction of the vocational or multiple self-concept. Personality assessments can also promote the reconstruction of a self-concept more aligned with the perception of the environment about the personality of the counselee, strengthening the reality principle allowing more rational and controlled choices. In addition, some specific personality profiles, such as having high levels of neuroticism and low levels of conscientiousness, can be considered as risk factors frequently leading to career decision-making difficulties. Moreover, people with low conscientiousness benefit less from career interventions, so special attention should be devoted to counselees having that characteristic. Two case studies are provided to illustrate these important aspects of personality assessment in career interventions.