Anna Senyé, poeta

Anna Senyé, poeta és un treball que explora la vida i el treball literari d’una poeta catalana anònima. Anna Senyé Ramisa (Manlleu, 1881-Barcelona, 1956) fou una dona de caràcter aventurer que va tenir una vida poc convencional. Va escriure en diferents revistes i diaris catalans des de 1914 i durant la primera meitat del segle vint, tant com a poeta com a periodista i activista social, amb la publicació d’articles i manifestos en defensa dels drets dels animals. Senyé també participà en els Jocs Florals i va guanyar-hi premis en els celebrats a l’Escala i Molins de Rei. L’any 1922 va publicar el seu treball poètic en un volum, Remolinada. Els seus poemes mostren el seu amor pels animals i la natura, així com també el record de la infantesa a la seva vila natal. Presentem quatre retrats de l’escriptora: el ‘Retrat de la família’, el ‘Retrat de la dona’, el ‘de la poeta’ i finalment, el ‘Retrat de la viatgera’. Amb aquests retrats, els poemes d’Anna Senyé deixen de ser oblidats i la poeta passa a formar part de la genealogia d’escriptores catalanes. Paraules clau: Anna Senyé, poesia catalana, gènere i literatura.

A genealogical conceptual model using ontologies

Roughly fifteen years ago, the Church of Jesus Christ of Latter-day Saints published a new proposed standard file format. They call it GEDCOM. It was designed to allow different genealogy programs to exchange data.Five years later, in may 2000, appeared the GENTECH Data Modeling Project, with the support of the Federation of Genealogical Societies (FGS) and other American genealogical societies. They attempted to define a genealogical logic data model to facilitate data exchange between different genealogical programs. Although genealogists deal with an enormous variety of data sources, one of the central concepts of this data model was that all genealogical data could be broken down into a series of short, formal genealogical statements. It was something more versatile than only export/import data records on a predefined fields. This project was finally absorbed in 2004 by the National Genealogical Society (NGS).Despite being a genealogical reference in many applications, these models have serious drawbacks to adapt to different cultural and social environments. At the present time we have no formal proposal for a recognized standard to represent the family domain.Here we propose an alternative conceptual model, largely inherited from aforementioned models. The design is intended to overcome their limitations. However, its major innovation lies in applying the ontological paradigm when modeling statements and entities.

Estudio genetico de la osteoporosis: heredabilidad de las propiedades densitométricas, estructurales y de resistencia ósea y distribución fenotípica familiar.

La base genética de la osteoporosis primaria es compleja. Involucra a múltiples genes y factores ambientales que actúan de manera conjunta para determinar el riesgo. Actualmente disponemos de exploraciones genómicas, como el estudio de miRNA, que facilitan la identificación de los determinantes genéticos de las enfermedades poligénicas complejas. Presentamos un estudio prospectivo realizado en familias con genealogia extensa para estudiar e identificar la heredabilidad de las propiedades densitométricas, estructurales y de resistencia ósea con el fin de profundizar en el conocimiento de las bases genéticas de la osteoporosis.

La infàmia de tenir sang jueva a la Catalunya moderna: ecos del Reial Consell i de la literatura jurídica

El modest propòsit de la nostra participació en aquesta miscel·lània és posar de relleu dues importants resolucions adoptades al Reial Consell i Audiència de Catalunya a principi de la dècada de 1580, en relació amb discriminacions per motius de genealogia i de pretesa condició o sang jueva. Dóna fe de la rellevància de tals resolucions el fet que fossin comentades amb deteniment per dos autors de literatura jurídica cabdal com Lluís de Peguera (1540-1610) iJoan Pere Fontanella (1575-1649). Per bé que tinguessin trajectòries professionals molt dissímils –el primer seria ministre de la monarquia al Principat i el segon advocat de grans corporacions i particulars–, ambdós contribuirien a difondre sentències de les principals jurisdiccions del país i s’esplaiarien sobre llurs fonaments legals i doctrinals. És a dir, cultivarien, cadascú a la seva manera, el gènere ‘decisionista’ tan en boga a l’Europa moderna del ius commune tardà.

Després de l’ESO què : eleccions i restriccions dels i les joves d’origen immigrant

En el projecte s’analitzarà, des d’una perspectiva biogràfica, la construcció d’aquests itineraris, amb les seves potencialitats i limitacions, oportunitats i problemàtiques; el moment especialment rellevant d’estudi serà en la transició després de l’ensenyament obligatori, bé sigui a les diferents vies formatives postobligatòries o bé al mercat de treball. El final de l’ESO és un moment de bifurcació i d’elecció, d’oportunitats més tancades o més obertes. En el nostre treball empíric, analitzarem els itineraris escolars d’un territori concret, en el qual hi trobem una alta concentració de persones immigrants. A partir d’aquest entorn determinat i específic, s’intentarà analitzar elements tant “sistèmics” com “comunitaris”. Els elements sistèmics seran: institució escolar, mercat laboral i polítiques públiques. Específicament, també es tindrà en compte: l’estructura d’oportunitats (segmentació laboral i geogràfica), la configuració de l’oferta formativa i les polítiques locals d’acollida. Els elements comunitaris seran: ètnia, classe, i gènere; família i grup d’iguals i pràctiques de lleure i de consum. Específicament, també es tindrà en compte: la genealogia de la “història de contacte”, la percepció de l’estructura d’oportunitats, la distància cultural, així com problemàtiques educatives específiques (llengua i escolarització en origen), A partir de l’anàlisi d’aquests elements estructurals, el treball pretén fer una aproximació multiestratègica (quantitativa i qualitativa) als itineraris formatius i laborals dels i les joves d’origen immigrant; i fer-ho des de la pròpia perspectiva i veu dels joves, per captar les seves experiències i analitzar les lògiques de pressa de decisions que configuren els seus itineraris.

VOLUMES RELIES du Cabinet des titres : recherches de noblesse, armoriaux, preuves, histoires généalogiques. Recueils généalogiques de « messire Jean, baron DE LAUNAY et du St-Empire, chevalier de l'ordre militaire de Christo, sr de Montigny et d'Asfelt, vicomte de Zelande » († 1687). XXV.

Contient : I « Recueille des antiquités de la noble maison de Hennin Liétart, faicte en Vallenciennes par Jacques Le Boucq (1571) » ; II « Stemmata ducum Brabantiae, Lotharingiae, comitum Namurcensium, Lemburgae, Bononiae, Nassoviae, Gelriae, Flandriae, Hollandiae, ducum Burgundiae, comitum Arthesiae ; stirps Habsburgica Aust[r]iaca, Francorum regum... genealogia, etc. » (Index stemmatum, fol. 43) ; III « Recueil et extraict de ce qu'il y a de plus particulier au second volume de la Cronique d'Hollande, fait par Jean-François Le Petit, historiographe »

Tarkennuksia salapoliisimetodologiaan

Vastine Kyösti Raunion artikkeliin "Kommentteja sosiaalitutkimuksen metodologiaan" Sosologia 2/1999

Kommentteja sosiaalitutkimuksen metodologiaan

Kommentti Sami Paavolan Sosiologia-lehdessä 4/1998 julkaistuun artikkeliin