346 resultados para cercospora blight
Resumo:
Pseudomonas fluorescens EPS62e es va seleccionar com a agent de biocontrol del foc bacterià per la seva eficàcia en el control de Erwinia amylovora. En aquest treball es van desenvolupar mètodes de traçabilitat que van permetre la seva detecció específica i quantificació. Mitjançant les tècniques RAPD i U-PCR es van obtenir fragments d'amplificació diferencial per EPS62e que es van seqüenciar i caracteritzar com marcadors SCAR per dissenyar una PCR en temps real. La PCR a temps real es va utilitzar simultàniament amb mètodes microbiològics per estudiar l'adaptabilitat epifítica de EPS62e en pomera i perera. L'ús combinat de mètodes microbiològics i moleculars va permetre la identificació de tres estats fisiològics de EPS62e: la colonització activa, l'entrada en un estat de viable però no cultivable, i la mort cel·lular. Aquest treball mostra que EPS62e està ben adaptada a la colonització de flors a camp, encoratjant la seva utilització dins d'una estratègia de control biològic contra el foc bacterià.
Resumo:
El fuego bacteriano, causado por Erwinia amylovora, es una enfermedad muy importante a nivel comercial y económico porque afecta a plantas de la familia de las rosáceas y es especialmente agresiva en manzano (Pyrus malus) y peral (Pyrus communis), así como en plantas ornamentales (Crataegus, Cotoneaster o Pyracantha). Esta enfermedad está distribuida por todo el mundo en zonas climáticas templadas de Amércia del Norte, Nueva Zelanda, Japón, Israel, Turquí y Europa. En España, el fuego bacteriano fue detectado por primera vez en 1995 en el norte del País (Euskadi) y más tarde en nuevos focos aparecidos en otras áreas. La enfermedad puede ser controlada comercialmente mediante la aplicación de pesticidas quimicos (derivados de cobre, antibioticos). Sin embargo, muchos de los productos químicos presentan baja actividad o causan fitotoxicidad, y la estreptomicina, el producto más eficaz, esta prohibido en muchos países, incluyendo España. Por tanto, en ausencia de apropiados agentes químicos, el control biológico se contempla como una buena alternativa. En el presente trabajo, un agente de control biológico, Pseudomonas fluorescens EPS62e, ha sido seleccionada de entre 600 aislados de las especies P. fluorescens y Pantoea agglomerans obtenidos de flores, frutos y hojas de plantas de la familia de las rosáceas durante una prospección llevada a cabo en varias áreas geográficas de España. La cepa ha sido seleccionada por su capacidad de suprimir la infecciones producidas por E. amylovora frutos inmaduros, flores y brotes de peral en condiciones de ambiente controlado, presentando unos niveles de control similares a los obtenidos mediante el control químico usando derivados de cobre o antibióticos. La cepa además ha mostrado la capacidad de colonizar y sobrevivir en flores y heridas producidas en frutos inmaduros en condiciones de ambiento controlado pero también en flores en condiciones de campo. La exclusión de E. amylovora medinate la colonización de la superficie, el consumo de nutrientes, y la interacción entre las células del patógeno y del agente de biocontrol es la principal causa de la inhibición del fuego bacteriano por la cepa EPS62e. Estas características constituyen aspectos interesantes para un desarrollo efectivo de la cepa EPS62e como un agente de biocontrol del fuego bacteriano en condiciones comerciales.
Resumo:
El foc bacterià és una malaltia que afecta a plantes de la família de la rosàcies, causada pel bacteri Erwinia amylovora. El seu rang d'hostes inclou arbres fruiters, com la perera, la pomera o el codonyer, i plantes ornamentals de gran interès comercial i econòmic. Actualment, la malaltia s'ha dispersat i es troba àmpliament distribuïda en totes les zones de clima temperat del món. A Espanya, on la malaltia no és endèmica, el foc bacterià es va detectar per primer cop al 1995 al nord del país (Euskadi) i posteriorment, han aparegut varis focus en altres localitzacions, que han estat convenientment eradicats. El control del foc bacterià, és molt poc efectiu en plantes afectades per la malaltia, de manera que es basa en mesures encaminades a evitar la dispersió del patogen, i la introducció de la malaltia en regions no endèmiques. En aquest treball, la termoteràpia ha estat avaluada com a mètode d'eradicació d'E. amylovora de material vegetal de propagació asimptomàtic. S'ha demostrat que la termoteràpia és un mètode viable d'eradicar E. amylovora de material de propagació. Gairebé totes les espècies i varietats de rosàcies mantingudes en condicions d'humitat sobrevivien 7 hores a 45 ºC i més de 3 hores a 50 ºC, mentre que més d'1 hora d'exposició a 50 ºC amb calor seca produïa danys en el material vegetal i reduïa la brotació. Tractaments de 60 min a 45 ºC o 30 min a 50 ºC van ser suficients per reduir la població epífita d'E. amylovora a nivells no detectables (5 x 102 ufc g-1 p.f.) en branques de perera. Els derivats dels fosfonats i el benzotiadiazol són efectius en el control del foc bacterià en perera i pomera, tant en condicions de laboratori, com d'hivernacle i camp. Els inductors de defensa de les plantes redueixen els nivells de malaltia fins al 40-60%. Els intervals de temps mínims per aconseguir el millor control de la malaltia van ser 5 dies pel fosetil-Al, i 7 dies per l'etefon i el benzotiadiazol, i les dosis òptimes pel fosetil-Al i el benzotiadiazol van ser 3.72 g HPO32- L-1 i 150 mg i.a. L-1, respectivament. Es millora l'eficàcia del fosetil-Al i del benzotiadiazol en el control del foc bacterià, quan es combinen amb els antibiòtics a la meitat de la dosi d'aquests últims. Tot i que l'estratègia de barrejar productes és més pràctica i fàcil de dur a terme a camp, que l'estratègia de combinar productes, el millor nivell de control de la malaltia s'aconsegueix amb l'estratègia de combinar productes. Es va analitzar a nivell histològic i ultrastructural l'efecte del benzotiadiazol i dels fosfonats en la interacció Erwinia amylovora-perera. Ni el benzotiadiazol, ni el fosetil-Al, ni l'etefon van induir canvis estructurals en els teixits de perera 7 dies després de la seva aplicació. No obstant, després de la inoculació d'E. amylovora es va observar en plantes tractades amb fosetil-Al i etefon una desorganització estructural cel·lular, mentre que en les plantes tractades amb benzotiadiazol aquestes alteracions tissulars van ser retardades. S'han avaluat dos models (Maryblyt, Cougarblight) en un camp a Espanya afectat per la malaltia, per determinar la precisió de les prediccions. Es van utilitzar dos models per elaborar el mapa de risc, el BRS-Powell combinat i el BIS95 modificat. Els resultats van mostrar dos zones amb elevat i baix risc de la malaltia. Maryblyt i Cougarblight són dos models de fàcil ús, tot i que la seva implementació en programes de maneig de la malaltia requereix que siguin avaluats i validats per un període de temps més llarg i en àrees on la malaltia hi estigui present.
Resumo:
Potatoes of a number of varieties of contrasting levels of resistance were planted in pure or mixed stands in four experiments over 3 years. Three experiments compared the late blight severity and progress in mixtures with that in pure stands. Disease on susceptible or moderately resistant varieties typical of those in commercial use was similar in mixtures and pure stands. In 2 of 3 years, there were slight reductions on cv. Sante, which is moderately susceptible, in mixture with cv. Cara, which is moderately resistant. Cara was unaffected by this mixture. Mixtures of an immune or near-immune partner with Cara or Sante substantially reduced disease on the latter. The effect of the size of plots of individual varieties or mixtures on blight severity was compared in two experiments. Larger plots had a greater area under the disease progress curve, but the average rate of disease progress was greater in smaller plots; this may be because most disease progress took place later, under more favourable conditions, in the smaller plots. In one experiment, two planting densities were used. Density had no effect on disease and did not interact with mixture effects. The overall conclusion is that, while mixtures of potato varieties may be desirable for other reasons, they do not offer any improvement on the average of the disease resistance of the components.
Resumo:
The genus Cercospora contains numerous important plant pathogenic fungi from a diverse range of hosts. Most species of Cercospora are known only from their morphological characters in vivo. Although the genus contains more than 5 000 names, very few cultures and associated DNA sequence data are available. In this study, 360 Cercospora isolates, obtained from 161 host species, 49 host families and 39 countries, were used to compile a molecular phylogeny. Partial sequences were derived from the internal transcribed spacer regions and intervening 5.8S nrRNA, actin, calmodulin, histone H3 and translation elongation factor 1-alpha genes. The resulting phylogenetic clades were evaluated for application of existing species names and five novel species are introduced. Eleven species are epi-, lecto- or neotypified in this study. Although existing species names were available for several clades, it was not always possible to apply North American or European names to African or Asian strains and vice versa. Some species were found to be limited to a specific host genus, whereas others were isolated from a wide host range. No single locus was found to be the ideal DNA barcode gene for the genus, and species identification needs to be based on a combination of gene loci and morphological characters. Additional primers were developed to supplement those previously published for amplification of the loci used in this study. TAXONOMIC NOVELTIES: New species - Cercospora coniogrammes Crous & R.G. Shivas, Cercospora delaireae C. Nakash., Crous, U. Braun & H.D. Shin, Cercospora euphorbiae-sieboldianae C. Nakash., Crous, U. Braun & H.D. Shin, Cercospora pileicola C. Nakash., Crous, U. Braun & H.D. Shin, Cercospora vignigena C. Nakash., Crous, U. Braun & H.D. Shin. Typifications: epitypifications - Cercospora alchemillicola U. Braun & C.F. Hill, Cercospora althaeina Sacc., Cercospora armoraciae Sacc., Cercospora corchori Sawada, Cercospora mercurialis Pass., Cercospora olivascens Sacc., Cercospora violae Sacc.; neotypifications - Cercospora fagopyri N. Nakata & S. Takim., Cercospora sojina Hara.
Resumo:
Piriformospora indica (Sebacinaceae) is a cultivable root endophytic fungus. It colonises the roots of a wide range of host plants. In many settings colonisation promotes host growth, increases yield and protects the host from fungal diseases. We evaluated the effect of P. indica on Fusarium head blight (FHB) disease of winter (cv. Battalion) and spring (cv. Paragon, Mulika, Zircon, Granary, KWS Willow and KWS Kilburn) wheat and consequent contamination by the mycotoxin deoxynivalenol (DON) under UK weather conditions. Interactions of P. indica with an arbuscular mycorrhizal fungus (Funneliformis mosseae), fungicide application (Aviator Xpro) and low and high fertiliser levels were considered. P. indica application reduced FHB disease severity and incidence by 70%. It decreased mycotoxin DON concentration of winter and spring wheat samples by 70% and 80% respectively. P. indica also increased above ground biomass, 1000 grain weight and total grain weight. P. indica reduced disease severity and increased yield in both high and low fertiliser levels. The effect of P. indica was compatible with F. mosseae and foliar fungicide application. P. indica did not have any effects on plant tissue nutrients. These results suggest that P. indica might be useful in biological control of Fusarium diseases of wheat.
Resumo:
The apoplast is the arena in which endophytic pathogens such as Pseudomonas syringae grow and interact with plant cells. Using metabolomic and ion analysis techniques, this study shows how the composition of Phaseolus vulgaris leaf apoplastic fluid changes during the first six hours of compatible and incompatible interactions with two strains of Pseudomonas syringae pv. phaseolicola (Pph) that differ in the presence of the genomic island PPHGI-1. Leaf inoculation with the avirulent island-carrying strain Pph 1302A elicited effector-triggered immunity (ETI) and resulted in specific changes in apoplast composition, including increases in conductivity, pH, citrate, γ-aminobutyrate (GABA) and K+, that are linked to the onset of plant defence responses. Other apoplastic changes, including increases in Ca2+, Fe2/3+ Mg2+, sucrose, β-cyanoalanine and several amino acids, occurred to a relatively similar extent in interactions with both Pph 1302A and the virulent, island-less strain Pph RJ3. Metabolic footprinting experiments established that Pph preferentially metabolizes malate, glucose and glutamate, but excludes certain other abundant apoplastic metabolites, including citrate and GABA, until preferred metabolites are depleted. These results demonstrate that Pph is well-adapted to the leaf apoplast metabolic environment and that loss of PPHGI-1 enables Pph to avoid changes in apoplast composition linked to plant defences.
Resumo:
SBTX, a novel toxin from soybean, was purified by ammonium sulfate fractionation followed by chromatographic steps DEAE-Cellulose, CM-Sepharose and Superdex 200 HR fast-protein liquid chromatography (FPLC). Lethality of SBTX to mice (LD50 5.6 mg/kg) was used as parameter in the purification steps. SBTX is a 44-kDa basic glycoprotein composed of two polypeptide chains (27 and 17 kDa) linked by a disulfide bond. The N-terminal sequences of the 44 and 27 kDa chains were identical (ADPTFGFTPLGLSEKANLQIMKAYD), differing from that of 17 kDa (PNPKVFFDMTIGGQSAGRIVMEEYA). SBTX contains high levels of Glx, Ala, Asx, Gly and Lys and showed maximum absorption at 280 nm, epsilon(1 cm) (1%) of 6.3, and fluorescence emission in the 290-450nm range upon excitation at 280nm. The secondary structure content was 35% alpha-helix, 13% beta-strand and beta-sheet, 27% beta-turn, 25% unordered, and 1% aromatic residues. Immunological assays showed that SBTX was related to other toxic proteins, such as soyatoxin and canatoxin, and cross-reacted weekly with soybean trypsin inhibitor and agglutinin, but it was devoid of protease-inhibitory and hemagglutinating activities. The inhibitory effect of SBTX on growth of Cercospora sojina, fungus causing frogeye leaf spot in soybeans, was observed at 50 mu g/ml, concentration 112 times lesser than that found to be lethal to mice. This effect on phytopathogenic fungus is a potential attribute for the development of transgenic plants with enhanced resistance to pathogens. (c) 2007 Elsevier Ltd. All rights reserved.
Resumo:
O presente ensaio foi realizado com o objetivo de avaliar a produção de biomassa micelial bem como a esporulação de Cercospora piaropi, nos meios líquidos V8, ETD (Extrato de Tomate Diluído) e BD (Batata - Dextrose), em períodos de cultivo de 96, 120, 144 e 168 h, sob agitação constante. Adicionalmente foi avaliado o efeito de períodos de desidratação da biomassa micelial (24, 48, 72, 96 e 120 h) sobre a esporulação. Os inóculos obtidos foram avaliados quanto à severidade da doença em plantas de aguapé (Eichhornia crassipes). de acordo com os resultados, o meio ETD proporcionou maior crescimento micelial em relação aos meios BD e V8, destacando-se o período de 144 h de agitação. Entretanto, o meio V8 induziu esporulação superior do patógeno, quando cultivado por 120 h. Os inóculos obtidos nos meios V8 e ETD causaram maiores valores de severidade da doença. O período de desidratação da biomassa micelial a partir de 72 h favoreceu maior produção de conídios. Não houve efeito do período de desidratação sobre a severidade da doença.
Resumo:
A antracnose, causada por Colletotrichum dematium var. truncata, é a principal doença da soja que afeta a fase inicial de formação das vagens, podendo causar a morte das plântulas. Cercospora kikuchii é o fungo causador da doença mancha púrpura nas sementes de soja, responsável por severas reduções no rendimento e na qualidade das sementes. O objetivo deste trabalho foi determinar o tempo mais apropriado para infecção das sementes de soja por C. dematium var. truncata e C. kikuchii, para posterior avaliação dos danos causados pelo fungo na germinação. Tais fungos foram cultivados em meio BDA. As sementes de soja cultivar MSOY 6101 foram colocadas sobre meio contendo o patógeno C. dematium var. truncata por 0 (testemunha), 4, 16, 24, 32 e 40h. As sementes da cv. CD 208 foram inoculadas com C. kikuchii pelos mesmos períodos citados, com adição de 48 e 56h. Após os respectivos tempos de contato, as sementes foram submetidas ao teste de sanidade (papel de filtro), com duas variações, sem e com assepsia superficial (hipoclorito de sódio 1% por três minutos). Determinado o tempo mais adequado de infecção, outras sementes foram infectadas pelo patógeno e, posteriormente, foram realizados testes de germinação em papel e areia com uma mistura de sementes sadias (colocadas sobre o meio BDA) e sementes inoculadas, resultando em lotes com 0, 20, 40, 60, 80 e 100% de sementes infectadas. O tempo de incubação de 40 e 56 horas para C. dematium var truncata e C. Kikuchii, respectivamente são suficientes para obtenção da totalidade das sementes infectadas. C. Kikuchii não prejudica a germinação das sementes.
Resumo:
Conselho Nacional de Desenvolvimento Científico e Tecnológico (CNPq)
Resumo:
Conselho Nacional de Desenvolvimento Científico e Tecnológico (CNPq)
Resumo:
Fundação de Amparo à Pesquisa do Estado de São Paulo (FAPESP)