Dicionário(s) no Feminino

Tenho por objectivo apresentar, à luz de dados bio-bibliográficos de Zília Osório de Castro, o percurso subjacente à edição de Dicionário no Feminino, obra conjunta a que a homenageada preside na orientação científica. O termo, passível desde o título de ser lido no plural, dicionários, resulta da análise feita também ao IIº Tomo, que se encontra em fase final de compilação, e ao qual me foi dado acesso para consulta. Num segundo momento procedi a uma “Leitura”1, com o intuito de traduzir, ainda que sumariamente, o estado da arte para trabalhos de natureza análoga, em Portugal e no estrangeiro.

Urinary Tract Effects of HPSE2 Mutations

Urofacial syndrome (UFS) is an autosomal recessive congenital disease featuring grimacing and incomplete bladder emptying. Mutations of HPSE2, encoding heparanase 2, a heparanase 1 inhibitor, occur in UFS, but knowledge about the HPSE2 mutation spectrum is limited. Here, seven UFS kindreds with HPSE2 mutations are presented, including one with deleted asparagine 254, suggesting a role for this amino acid, which is conserved in vertebrate orthologs. HPSE2 mutations were absent in 23 non-neurogenic neurogenic bladder probands and, of 439 families with nonsyndromic vesicoureteric reflux, only one carried a putative pathogenic HPSE2 variant. Homozygous Hpse2 mutant mouse bladders contained urine more often than did wild-type organs, phenocopying human UFS. Pelvic ganglia neural cell bodies contained heparanase 1, heparanase 2, and leucine-rich repeats and immunoglobulin-like domains-2 (LRIG2), which is mutated in certain UFS families. In conclusion, heparanase 2 is an autonomic neural protein implicated in bladder emptying, but HPSE2 variants are uncommon in urinary diseases resembling UFS.

Sistema ABO e formas anatomoclínicas da doença de Chagas crônica

Estudou-se a distribuição do sistema ABO em 222 controles e em 148 chagásicos crônicos, assintomáticos e sintomáticos, com diferentes formas anatomoclinicas (insuficiência cardíaca congestiva, visceromegalias e morte súbita). O foi calculado a partir de tabelas de contingência e pelo método de Woolf. OX², obtido por estes dois métodos, demonstra que a freqüência do grupo OX² foi significativamente menor nos chagásicos sintomáticos considerados como um todo e naqueles com "megas", em relação aos controles. Nos chagásicos falecidos subitamente observou-se maior freqüência de grupos B que nos controles, sendo o X² significativo apenas quando calculado por tabelas de contingência. A relativa proteção aparentemente conferida aos chagásicos do grupo O, no que se refere à evolução para formas sintomáticas da doença, se explicaria por antigenicidade cruzada entre populações do Trypanosoma cruzi e o sistema ABO ou por outros fatores que se deixam influenciar ou influenciam a distribuição dos grupos sangüíneos.

A novel tool for the assessment of pain: validation in low back pain.

BACKGROUND: Adequate pain assessment is critical for evaluating the efficacy of analgesic treatment in clinical practice and during the development of new therapies. Yet the currently used scores of global pain intensity fail to reflect the diversity of pain manifestations and the complexity of underlying biological mechanisms. We have developed a tool for a standardized assessment of pain-related symptoms and signs that differentiates pain phenotypes independent of etiology. METHODS AND FINDINGS: Using a structured interview (16 questions) and a standardized bedside examination (23 tests), we prospectively assessed symptoms and signs in 130 patients with peripheral neuropathic pain caused by diabetic polyneuropathy, postherpetic neuralgia, or radicular low back pain (LBP), and in 57 patients with non-neuropathic (axial) LBP. A hierarchical cluster analysis revealed distinct association patterns of symptoms and signs (pain subtypes) that characterized six subgroups of patients with neuropathic pain and two subgroups of patients with non-neuropathic pain. Using a classification tree analysis, we identified the most discriminatory assessment items for the identification of pain subtypes. We combined these six interview questions and ten physical tests in a pain assessment tool that we named Standardized Evaluation of Pain (StEP). We validated StEP for the distinction between radicular and axial LBP in an independent group of 137 patients. StEP identified patients with radicular pain with high sensitivity (92%; 95% confidence interval [CI] 83%-97%) and specificity (97%; 95% CI 89%-100%). The diagnostic accuracy of StEP exceeded that of a dedicated screening tool for neuropathic pain and spinal magnetic resonance imaging. In addition, we were able to reproduce subtypes of radicular and axial LBP, underscoring the utility of StEP for discerning distinct constellations of symptoms and signs. CONCLUSIONS: We present a novel method of identifying pain subtypes that we believe reflect underlying pain mechanisms. We demonstrate that this new approach to pain assessment helps separate radicular from axial back pain. Beyond diagnostic utility, a standardized differentiation of pain subtypes that is independent of disease etiology may offer a unique opportunity to improve targeted analgesic treatment.

Maria-Antònia Oliver, traductora

Maria-Antònia Oliver i Cabrer (Manacor, 1946) és una de les poques traductores al català que han aprofundit en la teoria de la traducció i que han plasmat els seus pensaments sobre paper. Coneixem a bastament el seu vessant literari gràcies a un bon grapat d’estudis que s’han dut a terme des de diverses universitats dels Països Catalans i també des d’algunes de fora de les nostres fronteres. Amb tot, la faceta de torsimany sovint ha estat esmentada de passada, malgrat hagi portat al català autors i autores de renom com ara Virginia Woolf, Herman Melville, Italo Calvino o Mark Twain. Maria-Antònia Oliver, traductora situa l’autora en el moment en què ha traduït, se centra en la seva idea sobre la traducció, cataloga les seves traduccions i visibilitza la figura d’una traductora prolífica.

Análisis comparativo del monólogo interior de dos fragmentos modernistas

Este trabajo consiste en un análisis comparativo del monólogo interior de dos fragmentos modernistas pertenecientes a The Waves de Virginia Woolf y Ulysses de James Joyce. Asimismo, se contextualizan las dos obras y se definen conceptos relacionados con el monólogo interior, como, el stream of consciousness o el soliloquio.

Maria-Mercè Marçal en el mirall : sobre l'imaginari femení i el llenguatge poètic

Per Maria-Mercè Marçal, la poeta no es pot trobar, no es pot veure, en el «mirall del bell», que sempre han fomentat els discursos dominants. El seu és una altra mena de mirall trencat que reflecteix un ésser complex, híbrid i contaminat que lluita «entre un jo que es vol fer i els múltiples personatges que, des del mirall, li retornen una imatge múltiple». En aquest article, per explorar el tema de l’imaginari femení i el llenguatge poètic, hem escollit dialogar amb Maria- Mercè Marçal i examinar tres dels múltiples bocins que conformen la seva imatge en el mirall. Conversem amb dues mares i un pare simbòlics de l’altre cantó del seu espill, tots tres proveïdors de material ideològic i eixos vertebradors dels assaigs marçalians. Es tracta d’intel·lectuals ben diversos: l’escriptora anglesa Virginia Woolf, el filòsof francès Jacques Derrida i la poeta catalana Maria-Antònia Salvà. En definitiva, dividim la investigació en tres apartats, que volen coincidir amb el diàleg que Marçal suposem que hi mantingué. De primer, amb Virginia Woolf, explorem la necessitat de la poeta de descobrir el sentiment de «fúria» que porta a dins per tal d’assumir la irracionalitat del seu llenguatge. Després, ens endinsem en les teories derridianes sobre la dona i l’escriptura, en un intent de demostrar que ambdues són espècies híbrides que viuen en el llindar, en un espai d’entremig. A l’últim, amb Maria-Antònia Salvà, revisem la imatge de la dona-monstre amb la certesa que «el salvatge» i «l’incert » són el motor del llenguatge poètic femení.

La ciutat de les dames i Terra d’elles: dues utopies feministes en català

Elizabeth Russell sosté que les utopies escrites per dones són més transgressores «perquè desconstrueixen el concepte de perfecció» (2007: 21). En aquesta línia de crítica social i necessitat de reformes, quant al gènere femení, neixen, amb cinc segles de diferència, les dues obres estudiades aquí, Le livre de la cité des dames (1405), de Christine de Pisan, i Herland (1915), de Charlotte Perkins Gilman. Amb notables excepcions com La mística de la feminitat (1965), de Betty Friedan, i El segon sexe (1968), de Simone de Beauvoir, a casa nostra els discursos androcèntrics es ben cuidaren de negar l’entrada d’aires subversius que, per raons òbvies, poguessin esverar aquell àngel de la llar amansit i silenciat, per dir-ho a la manera woolfiana. Charlotte Perkins Gilman arribà per primera vegada a Catalunya i a la península ibèrica el 1982 amb la traducció al català de Montserrat Abelló per a l’editorial La Sal d’El paper de paret groc. En els mateixos anys vuitanta i per a la mateixa editorial Helena Valentí traduí al castellà El país de ellas (1987), obra que el 2002 traslladà al català Jordi Vidal Tubau en una edició a cura d’Eulàlia Lledó que porta per títol Terra d’elles. Poc després, el 1990, La ciutat de les dames, de Christine de Pisan, es pogué llegir en llengua catalana amb una edició i traducció de Mercè Otero per a la col·lecció «Espai de Dones» d’Edicions de l’Eixample. Aquest article presenta la recepció a Catalunya de dos clàssics del gènere de les utopies feministes, La ciutat de les dames (1990), de Christine de Pisan, i Terra d’elles (2002), de Charlotte Perkins Gilman, amb notes sobre la seva difusió al castellà i al gallec.

Helena Valentí, fúria i traducció

La filòloga i novel·lista Helena Valentí i Petit (Barcelona, 1940-1990) s’exilià de ben jove a Anglaterra, on buscà en la traducció el mitjà de vida. Entre altres autors i autores, traslladà al castellà William Blake, Marilyn French, Nicholas Guild, Najib Mahfuz, Harold Robbins, Bernice Rubens, Roger T. Taylor i Doris Lessing, de la qual traduí El quadern daurat. De retorn a Catalunya, el 1974, decidí compaginar la traducció amb la narrativa pròpia. Girà a la llengua catalana Al far i Una cambra pròpia de l’anglesa Virginia Woolf i La garden party i altres contes i Un home casat i altres crueltats de la neozelandesa Katherine Mansfield. En els anys vuitanta traslladà El factor humà de Graham Greene i Jo, Claudi de Robert Graves, i féu una breu incursió en la narrativa per a joves. Viatges indiscrets de Lisa St. Aubin, un recull de contes d’autores del segle XX, fou l’última traducció.

Maria Aurèlia Capmany, feminisme i traducció

Novel·lista, assagista, política, activista cultural, dona de teatre i traductora de més de trenta obres, Maria Aurèlia Capmany és autora d’una obra extensa i clarament ideològica, en què les reivindicacions feministes ocupen una gran part. Virginia Woolf i Simone de Beauvoir són les seves principals fonts teòriques i vitals. Encara que, per diverses circumstàncies, no les tradueix mai, es converteix en la seva mitjancera cultural i ideològica a casa nostra: proposant-ne traduccions a algunes editorials, escrivint-ne pròlegs, imitant-les, adaptant-ne conceptes o imatges, etc. Marguerite Duras, de qui traslladà Un dic contra el Pacífic (1965), és també una de les seves mares literàries. Aquest treball intenta ser una aproximació al feminisme de Capmany i a la seva repercussió en el camp de la traductologia.

Juhlat omassa huoneessa kahdelta aamuyöllä : feminiinisestä kirjallisuuskokemuksesta

Nimekkeen selitys: Virginia Woolf ja hänen Oma huone teoksensa.