Inter-firm labor mobility and knowledge diffusion: a theoretical approach

[cat] Analitzem una economia amb dues característiques principals: la mobilitat dels treballadors implica transferència de coneixement i la productivitat de l’empresa augmenta amb l’intercanvi de coneixement. Cada empresa desenvolupa un tipus de coneixement que serà trasmès a la resta de la indústria mitjançant la mobilitat de treballadors. Estudiem dues estructures de mercat laboral i utilitzant un anàlisi comparatiu derivem les implicacions del model. Els resultats revelen com la mobilitat de treballadors depèn en la varietat i nivell del coneixement, la presència de costos de mobilitat, les institucions, la capacitat d’absorvir coneixement per part de les empreses i la mida de la indústria. Els resultats no depenen de l’estructura del mercat laboral.

Group 4: Career development for diverse and underserved populations

Globalization and diverse populations due to migration imply that counselors are expected to deliver career services to populations from a large array of cultural settings. Moreover, individuals belonging to minority or non-dominant groups may be underserved or misserved, thus decreasing their chances of finding employment opportunities through career counseling. To develop specific interventions minority or non-dominant groups, it seems important to understand their strength and weaknesses. These strengths and weaknesses will be presented in terms of risk and resilience factors, such as low future orientation and social support respectively. In the last two decades, several authors have made contributions to adapt and improve career services in order to best meet these minority groups' needs. A review of this literature identified thirteen keys to effective practice. For example, one key is to take responsibility for one's own biases and prejudices. Nonetheless, some underserved groups remain difficult to identify. Comparing some basic national demographic data with data from our counseling centers may be helpful in this context in identifying specific groups and assessing needs. One solution, in order to promote social justice across (all) cultural groups, is to encourage multiculturalism in both career counseling and society as a whole. A more inclusive society would allow each person in a minority or non-dominant group to contribute more effectively to the development and growth of this society.

Graduate labor mismatch in Central and Eastern Europe

[cat] Utilitzant l’enquesta REFLEX/HEGESCO, aquest article explora la probabilitat de desajustament entre educació i treball a l’Europa de l’Est i Central. Classifiquem els països en dos grups segons la transparència dels títols educatius al mercat de treball. Polònia, la República Txeca i Eslovènia formen el grup amb més transparència, i Hongria, Lituània i Estònia formen el grup amb més opacitat. Analitzem tres tipus de desajustaments: el vertical (infra‐, sobre‐educació), l’horitzontal (desajustament del camp d’estudi) i el desajust en habilitats. Focalitzem l’anàlisi en l’efecte dels camps d’estudi i les competències dels individus en el desajustament del mercat laboral en aquests països. Els resultats mostren importants diferències entre els dos grups de països estudiats.

Inter-firm labor mobility and knowledge diffusion: a theoretical approach

[cat] Analitzem una economia amb dues característiques principals: la mobilitat dels treballadors implica transferència de coneixement i la productivitat de l’empresa augmenta amb l’intercanvi de coneixement. Cada empresa desenvolupa un tipus de coneixement que serà trasmès a la resta de la indústria mitjançant la mobilitat de treballadors. Estudiem dues estructures de mercat laboral i utilitzant un anàlisi comparatiu derivem les implicacions del model. Els resultats revelen com la mobilitat de treballadors depèn en la varietat i nivell del coneixement, la presència de costos de mobilitat, les institucions, la capacitat d’absorvir coneixement per part de les empreses i la mida de la indústria. Els resultats no depenen de l’estructura del mercat laboral.

Serveis d'informació professional

La elección de profesión es una de las decisiones más importantes que una persona debe tomar. De dicha elección dependen otros aspectos de la vida. La elección con conocimiento de causa debe estar precedida de una información detallada. Por eso la información profesional debería ser una actividad habitual en los centros educativos. La planificación de los servicios de información profesional tiene que seguir un proceso ordenado. En primer lugar es preciso conocer unas bases teóricas y metodológicas que fundamenten todo tipo de actividad. En segundo lugar es preciso realizar un estudio del contexto sociolaboral y del nivel educativo al cual va dirigido el programa de actividades de información profesional. De todo esto se derivan unas necesidades, tanto de parte de los alumnos como del centro y de los padres, que configuran unos objetivos a conseguir para satisfacer esas necesidades. Para la planificación de actividades encaminadas a conseguir objetivos, es preciso determinar unos contenidos sobre estudios, profesiones, estructura del sistema educativo, becas, etc. Es conveniente conocer las fuentes informativas; aplicar técnicas y conocer la situación del mundo laboral y el mercado de trabajo. Al final de un programa de actividades conviene evaluar lo que se ha hecho y su incidencia como feed-back para futuras experiencias.

18

Career interventions for adults frequently include personality assessment. Personality in career counseling contexts should no longer be considered as vocational personality associated with personality interests but, rather, as a set of dispositions that has an impact on several vocational and career-related outcomes, such as work engagement, work satisfaction, job performance, etc. Although the relationship between personality and the vocational and career related outcomes is not direct, it might certainly be mediated by several regulatory processes, such as work adaptability, and moderated by contextual and environmental factors. Personality assessment initiates an individual's self-regulatory process and contributes to the overall effectiveness of career interventions when feedback is individualized and stimulates a deconstruction, reconstruction, and co-construction of the vocational or multiple self-concept. Personality assessments can also promote the reconstruction of a self-concept more aligned with the perception of the environment about the personality of the counselee, strengthening the reality principle allowing more rational and controlled choices. In addition, some specific personality profiles, such as having high levels of neuroticism and low levels of conscientiousness, can be considered as risk factors frequently leading to career decision-making difficulties. Moreover, people with low conscientiousness benefit less from career interventions, so special attention should be devoted to counselees having that characteristic. Two case studies are provided to illustrate these important aspects of personality assessment in career interventions.

Las competencias emocionales en los procesos de inserción laboral

Este trabajo presenta un estudio basado en la evaluación y desarrollo de las competencias emocionales en los procesos de orientación y formación de personas desempleadas. Se presenta una experiencia realizada en el marco de una investigación entre el Centro IG-NOVA Ocupació de l"Ajuntament d"Igualada y el GROP (Grup de Recerca en Orientació Psicopedagògica) de la Universidad de Barcelona. Esta investigación muestra como el conocimiento y desarrollo de las competencias emocionales permite afrontar con mayor eficacia los procesos de inserción laboral. Se ha aplicado el (QDE-R) cuestionario para la evaluación de las competencias emocionales de adultos a un grupo de 46 personas adultas en situación de desempleo y con un nivel de formación medio-bajo. A partir de los resultados se exponen las aplicaciones derivadas de esta evaluación para un grupo de desempleados usuarios del Servicio Local de Ocupación.

Life designing: A paradigm for career construction in the 21st century

At the beginning of the 21st century, a new social arrangement of work poses a series of questions and challenges to scholars who aim to help people develop their working lives. Given the globalization of career counseling, we decided to address these issues and then to formulate potentially innovative responses in an international forum. We used this approach to avoid the difficulties of creating models and methods in one country and then trying to export them to other countries where they would be adapted for use. This article presents the initial outcome of this collaboration, a counseling model and methods. The life-designing model for career intervention endorses five presuppositions about people and their work lives: contextual possibilities, dynamic processes, non-linear progression, multiple perspectives, and personal patterns. Thinking from these five presuppositions, we have crafted a contextualized model based on the epistemology of social constructionism, particularly recognizing that an individual's knowledge and identity are the product of social interaction and that meaning is co-constructed through discourse. The life-design framework for counseling implements the theories of self-constructing [Guichard, J. (2005). Life-long self-construction. International Journal for Educational and Vocational Guidance, 5, 111-124] and career construction [Savickas, M. L. (2005). The theory and practice of career construction. In S. D. Brown & R. W. Lent (Eds.), Career development and counselling: putting theory and research to work (pp. 42-70). Hoboken, NJ: Wiley] that describe vocational behavior and its development. Thus, the framework is structured to be life-long, holistic, contextual, and preventive.

Entrepreneurial skills and over-education five years later. A comparison between Spain and the Netherlands

[cat] El fenòmen de la sobre-educació és freqüent i persistent a molts països. En aquest article estudiem el paper de les habilitats emprenedores en evitar la sobre-educació a la primera feina, i en sortir d’una situació de sobre-educació cinc anys després. Comparem els resultats d’Espanya i Holanda, dos països que difereixen en el seu sistema educatiu i mercat de treball. Els resultats mostren que les habilitats emprenedores ajuden a evitar i/o sortir de la sobre-educació només a Espanya, on el sistema educatiu és més flexible i menys vinculat amb el mercat de treball. En general, els nostres resultats recolzen les polítiques que promocionen el desenvolupament d’habilitats emprenedores al sistema educatiu espanyol.