Meta-analysis of gene expression profiles in breast cancer: toward a unified understanding of breast cancer subtyping and prognosis signatures.

INTRODUCTION: Breast cancer subtyping and prognosis have been studied extensively by gene expression profiling, resulting in disparate signatures with little overlap in their constituent genes. Although a previous study demonstrated a prognostic concordance among gene expression signatures, it was limited to only one dataset and did not fully elucidate how the different genes were related to one another nor did it examine the contribution of well-known biological processes of breast cancer tumorigenesis to their prognostic performance. METHOD: To address the above issues and to further validate these initial findings, we performed the largest meta-analysis of publicly available breast cancer gene expression and clinical data, which are comprised of 2,833 breast tumors. Gene coexpression modules of three key biological processes in breast cancer (namely, proliferation, estrogen receptor [ER], and HER2 signaling) were used to dissect the role of constituent genes of nine prognostic signatures. RESULTS: Using a meta-analytical approach, we consolidated the signatures associated with ER signaling, ERBB2 amplification, and proliferation. Previously published expression-based nomenclature of breast cancer 'intrinsic' subtypes can be mapped to the three modules, namely, the ER-/HER2- (basal-like), the HER2+ (HER2-like), and the low- and high-proliferation ER+/HER2- subtypes (luminal A and B). We showed that all nine prognostic signatures exhibited a similar prognostic performance in the entire dataset. Their prognostic abilities are due mostly to the detection of proliferation activity. Although ER- status (basal-like) and ERBB2+ expression status correspond to bad outcome, they seem to act through elevated expression of proliferation genes and thus contain only indirect information about prognosis. Clinical variables measuring the extent of tumor progression, such as tumor size and nodal status, still add independent prognostic information to proliferation genes. CONCLUSION: This meta-analysis unifies various results of previous gene expression studies in breast cancer. It reveals connections between traditional prognostic factors, expression-based subtyping, and prognostic signatures, highlighting the important role of proliferation in breast cancer prognosis.

Parallel evolution of facial stripe patterns in the Neolamprologus brichardi/pulcher species complex endemic to Lake Tanganyika.

Colour pattern diversity can be due to random processes or to natural or sexual selection. Consequently, similarities in colour patterns are not always correlated with common ancestry, but may result from convergent evolution under shared selection pressures or drift. Neolamprologus brichardi and Neolamprologus pulcher have been described as two distinct species based on differences in the arrangement of two dark bars on the operculum. Our study uses DNA sequences of the mitochondrial control region to show that relatedness of haplotypes disagrees with species assignment based on head colour pattern. This suggests repeated parallel evolution of particular stripe patterns. The complete lack of shared haplotypes between populations of the same or different phenotypes reflects strong philopatric behaviour, possibly induced by the cooperative breeding mode in which offspring remain in their natal territory and serve as helpers until they disperse to nearby territories or take over a breeding position. Concordant phylogeographic patterns between N. brichardi/N. pulcher populations and other rock-dwelling cichlids suggest that the same colonization routes have been taken by sympatric species and that these routes were affected by lake level fluctuations in the past.

L'efficacité c'est bien, l'impact c'est top [Efficacy is good, impact is great].

This article summarizes the different stages of research for the development of medical interventions and their specific characteristics in terms of design, population, resources, importance of results and scientific interest. The emphasis is focused on the two final stages of development, the effectiveness and the impact. An example from our own experience is given to illustrate the reduction of the effect of an intervention against malaria in young children at different stages of the development of the intervention, and the parallel decrease of the recognition by the scientific community of the importance of these results.

Lagrangian-Hamiltonian unified formalism for field theory

The RuskSkinner formalism was developed in order to give a geometrical unified formalism for describing mechanical systems. It incorporates all the characteristics of Lagrangian and Hamiltonian descriptions of these systems (including dynamical equations and solutions, constraints, Legendre map, evolution operators, equivalence, etc.). In this work we extend this unified framework to first-order classical field theories, and show how this description comprises the main features of the Lagrangian and Hamiltonian formalisms, both for the regular and singular cases. This formulation is a first step toward further applications in optimal control theory for partial differential equations. 2004 American Institute of Physics.

Mapping the Membrane Topology of Hepatitis C Virus Nonstructural Protein 4B

BACKGROUND: Nonstructural protein 4B (NS4B) plays an essential role in the formation of the hepatitis C virus (HCV) replication complex. It is an integral membrane protein that has only poorly been characterized to date. In particular, a precise membrane topology is thus far elusive. Here, we explored a novel strategy to map the membrane topology of HCV NS4B. METHODS: Selective permeabilization of the plasma membrane, maleimide-polyethyleneglycol (mPEG) labeling of natural or engineered cysteine residues and immunoblot analyses were combined to map the membrane topology of NS4B. Cysteine substitutions were introduced at carefully selected positions within NS4B and their impact on HCV RNA replication and infectious virus production analyzed in cell culture. RESULTS: We established a panel of viable HCV mutants with cysteine substitutions at strategic positions within NS4B. These mutants are infectious and replicate to high levels in cell culture. In parallel, we adapted and optimized the selective permeabilization and mPEG labeling techniques to Huh-7 human hepatocellular carcinoma cells which can support HCV infection and replication. CONCLUSIONS: The newly established experimental tools and techniques should allow us to refine the membrane topology of HCV NS4B in a physiological context. The expected results should enhance our understanding of the functional architecture of the HCV replication complex and may provide new opportunities for antiviral intervention in the future.

Sensitive gene expression profiling of human T cell subsets reveals parallel post-thymic differentiation for CD4+ and CD8+ lineages.

The differentiation of CD4(+) or CD8(+) T cells following priming of naive cells is central in the establishment of the immune response against pathogens or tumors. However, our understanding of this complex process and the significance of the multiple subsets of differentiation remains controversial. Gene expression profiling has opened new directions of investigation in immunobiology. Nonetheless, the need for substantial amount of biological material often limits its application range. In this study, we have developed procedures to perform microarray analysis on amplified cDNA from low numbers of cells, including primary T lymphocytes, and applied this technology to the study of CD4 and CD8 lineage differentiation. Gene expression profiling was performed on samples of 1000 cells from 10 different subpopulations, defining the major stages of post-thymic CD4(+) or CD8(+) T cell differentiation. Surprisingly, our data revealed that while CD4(+) and CD8(+) T cell gene expression programs diverge at early stages of differentiation, they become increasingly similar as cells reach a late differentiation stage. This suggests that functional heterogeneity between Ag experienced CD4(+) and CD8(+) T cells is more likely to be located early during post-thymic differentiation, and that late stages of differentiation may represent a common end in the development of T-lymphocytes.

Poètiques del desig. Alteritat i escriptura a l’obra de Gabriel Ferrater, Maria-Mercè Marçal i Enric Casasses

[cat] La present investigació parteix de la urgència de revisar la poesia catalana contemporània des dels paràmetres de la teoria literària que abracen la representació del desig. Partint de l’estreta vinculació entre aquest marc teòric i les noves formulacions del subjecte líric postmodern, hem proposat l’estudi de tres grans poètiques que han marcat, cada una d’elles en el seu context socioliterari, un punt d’inflexió a la poesia catalana des d’aquest quadre teòric: Gabriel Ferrater, Maria-Mercè Marçal i Enric Casasses. Per aquest motiu, l’objectiu central de la tesi és demostrar, a través de la categoria del desig, com l’alteritat eroticoamorosa és un dels centres de representació i experimentació dels límits del subjecte poètic i quins efectes té en la construcció de la identitat textual i en el que hem anomenat matèria-emoció. La tesi no pretén ser un estudi comparatiu dels tres autors, sinó que, capturant les tres trajectòries en paral•lel, situa cada poètica en un punt de no retorn respecte al desig i la seva representació. Atès això, és, metafòricament, el signe desig, en els seus tres plans, el que unifica els tres paradigmes que hem sotmès a anàlisi: Gabriel Ferrater com a referent, Maria-Mercè Marçal en qualitat de significat i Enric Casasses, portador del significant. El primer capítol va més enllà de la ruptura moderna entre escriptura i exaltació d’una subjectivitat única i monolítica, per comprendre en què consisteix la dissolució del jo líric en tant que fonament de l’enunciació del subjecte en el vers. És una proposta metodològica que, prenent com a centre l’intent de construcció d’una teoria del poema basada en l’expansió del jo cap a l’Altre, analitza algunes de les variables retòriques i ontològiques que coparticipen en la formulació teòrica de subjecte líric incomplet o fragmentat en el moment d’enunciar-se. D’aquesta manera, amb una voluntat de teixir uns ítems teòrics per on circuli el concepte de jo líric versus l’Altre (poesia de l’alteritat, “llei de l’assentiment”, “apropiació” de l’enunciat o, sobretot, matèria-emoció), l’escriptura poètica es concep com un joc de forces entre la performativitat del subjecte líric i la recerca de la seva pròpia subjectivitat. Aquesta crisi del subjecte i la impossibilitat de restituir una relació unilateral respecte a l’Altre, cobren una especial rellevància quan el motor o força que activa la relació d’alteritat és el moviment que impulsa el jo fora de les seves pròpies estructures per atènyer l’altre/a (subjecte desitjat) o absorbir-lo: el desig. La segona part del primer capítol està destinada a definir les aproximacions teòriques sobre la representació del desig —encercades en un posicionament postestructuralista conjuminat amb la crítica literària feminista—, que ens permeten assentar les coordenades interpretatives per portar a terme l’estudi de la formalització de tres subjectes lírics que cerquen en l’escriptura el seu propi esdevenir com a subjectes desitjants. Així és que al llarg del segon capítol hem interrogat les tres poètiques resseguint els espais comuns erigits en la nostra proposta de marc interpretatiu. Per fer-ho, ens hem centrat en Les dones i els dies de Gabriel Ferrater, amb especial èmfasi a “Teoria dels cossos”. En el cas de Maria-Mercè Marçal, hem estudiat exhaustivament el primer poemari que inaugura l’escriptura del desig lèsbic, Terra de Mai, tot establint una contigüitat temàtica amb “Sang presa” (dins de La germana, l’estrangera). I, finalment, hem resseguit la poesia d’Enric Casasses d’una forma transversal, a partir de les obres més significatives entorn al subjecte de recerca, com ara La cosa aquella, “Alquímia d’amor” (dins de Començament dels començaments i ocasió de les ocasions), D’equivocar-se així, Calç i, sobretot, Do’m. Drama en tres actes. Primer de tot, hem definit les coordenades del subjecte desitjant en relació amb el subjecte del desig, la qual cosa ens ha exigit l’anàlisi de l’enunciació del jo líric, respectivament. La recerca de les directrius fundacionals de les subjectivitats líriques —actives des del moment en què sorgeix la demanda del desig (implícita o explícita)―, han fet palesa, progressivament, la problemàtica suficiència ontològica del subjecte que deriva, al seu torn, de l’encontre amb l’altre/a. Així hem arribat a mesurar la distància inexorable que separa el jo del tu, amb resultats ben diferents. Ferrater, que anihila sorprenentment el subjecte líric, ha estat el primer port d’una singladura que, en arribar a Marçal, ens ha permès conèixer la continuïtat del ser: el despertar del desig és l’origen de la individuació dels subjectes agents del plaer en detriment de la compleció identitària. I hem navegat, finalment, fins a Casasses, qui defensa al llarg de la seva obra una individuació com a centre ètic de l’acte amorós. En una segona part, hem estudiat la representació de l’altre/a en cada corpus poètic. En el cas de Ferrater, les dones no només activen l’alteritat eroticoamorosa concreta en cada poema, sinó que, des d’un punt de vista metapoètic, esdevenen constitutives de la subjectivitat lírica en la recerca de la identitat que té lloc al llarg de Les dones i els dies. Partint de la figura de “Teseu”, poema que emmiralla i significa el procés d’escriptura poètica, hem explorat la formalització del desig en funció de les diferents representacions de la dona en paral•lel amb les posicions enunciatives del jo líric. Al llarg d’aquest recorregut, la representació del cos del desig (la fragmentació, la carícia, la mirada, etc.) i l’espai on aquest cos s’esdevé (la cambra), han estat els dos epicentres mitjançant els quals hem conclòs que la dona es presenta com un cos resistent que guia el jo líric a negar, paradoxalment, el mateix desig. La impossibilitat de satisfer el desig es manifesta, així, amb una reformulada pèrdua dels límits del subjecte desitjant. En els versos marçalians el desig emergeix com un gran torrent que arrossega al jo líric a mesurar-se en la distància que la separa de l’altra. A partir de l’altra especular, les primeres sextines de Terra de mai obren un nou ordre del jo i del tu en el discurs amorós: l’equivalència física dels cossos amants/amats extrema la fusió tant física com amorosa que es convertirà en l’acció transformadora i afirmativa de la identitat. Amb això, Marçal desarticula la gestió fal•logocèntrica del desig i l’ubica com una categoria des de la qual emprèn la construcció d’una subjectivitat lírica femenina i lèsbica. En aquest sentit, mitjançant la presència nítida d’una exploració i reconstrucció del cos de dona albirat des del desig homoeròtic, la poeta desplega la renovació d’una simbologia eròtica que configura un cosmos corporal totalment nou: cossos d’aigua i sang. Marçal busca en els fluids corporals femenins (l’aigua, la sang menstrual, la sang del trau o, fins i tot, el vòmit), la transposició dels marges corporals als textuals, convertint el poema no en un paral•lel verbal de l’experiència del desig sinó en un paral•lel corporal. En un primer moment, la representació de l’altra és indissociable de les imatges especulars (aigua o mirall). Aquesta és la fase de continuïtat, de la compleció identitària a través de l’experiència de la jouissance, i està constituïda per tres eixos: la confusió dels límits entre el jo i la seva altra, la fusió de les dues subjectivitats i l’afirmació de la unicitat amb el verb “som”. A continuació, hem resseguit com aquest “ser u” es trenca a mesura que el jo poètic es va singularitzant. Aquest segon moment és on el desig irromp al llenguatge del plaer i es converteix en una passió altament destructiva. La dissimilació amb el tu i la nostàlgia de la “fal•laç utopia d’una fusió absoluta” bolquen el poema cap a un jo poètic mutilat, que cerca un cos absent i l’espai de plenitud d’un subjecte líric que es troba irreparablement ferit (“Sang presa”). La poesia de Casasses trava la representació de l’altre amorós en la modalitat dialògica dels versos (el parlar). El fenomen de l’enunciació poètica casassiana s’emmarca en unes estructures poemàtiques que invoquen, des de l’origen, el Tu, apel•lant, així, al problema estrictament postmodern de la unicitat del jo líric i de la identitat en el procés d’escriptura. Atès això, el poema es convertirà en un dir ofert a l’Altre com a demanda del llenguatge, motiu pel qual el desig emergeix com a motor de l’escriptura poètica. Abans d’endinsar-nos específicament a l’eclosió del Tu en tant que altre amorós, ha calgut esclarir les coordenades generals del Tu en majúscules per esbossar els trets fonamentals de la significació poètica. Així, doncs, hem analitzat com es despleguen els diferents tu en l’enunciació, ja sigui quan aquest refereix al lector o a la poesia (recursos metapoètics), quan correspon a l’amor/desig (governador del subjecte de l’escriptura) i, finalment, quan el tu condensa l’altre amorós (amor particular). En aquest darrer cas, hem proposat una possible escala de transcendència del tu respecte al jo líric: d’un tu amorós totalitzador (la lluna) fins al subjecte del desig, la dona. Paral•lelament, la representació de l’amada és indissociable del concepte d’emoció lírica creada a través de la modelització del dir del jo poètic. Per aquest fet, hem classificat la irrupció del subjecte desitjat en diferents graus de referencialitat: el “tu” present, el “tu” absent i el “tu” de destinació. En un tercer apartat, hem intentat respondre a una de les grans problemàtiques que giren entorn a les escriptures del desig: és possible la seva representació? Ferrater ens enfronta davant de l’indicible. La poètica ferrateriana se situa en un distanciament deliberat de les emocions, la qual cosa circumscriu l’expressió del desig en el marc d’allò incomunicable de l’experiència. Consegüentment, hem abordat la formalització del desig a través del concepte d’imaginació tot analitzant com el poeta aconsegueix elevar l’energia emotiva del llenguatge a partir de les relacions entre la paraula i els seus absents, i com això ens permet parlar del poema en tant que matèria-emoció. Així mateix, hem conclòs que Ferrater captura l’indicible en el text jugant amb els límits representatius del llenguatge. Per abordar les escriptures del desig marçaliana i casassiana hem recorregut als plecs de la matèria-emoció encarats a l’écart: la fractura de l’epidermis del poema causada per l’erupció de la vida corporal, pulsional i afectiva del subjecte de l’escriptura. El ritme pulsional del desig (escena d’escriptura i escena amorosa) i la veu (poiesis) es converteixen en els fonaments de la construcció d’unes subjectivitats líriques que s’inscriuen en una posició femenina, allà on el cos amb estat d’apetència cerca la continuïtat en l’escriptura. Concretament, hem resseguit la formalització de l’absència de l’altra en els versos de Marçal, la qual recorre a figuracions com l’espera, el buit, la desfeta del mirall, l’assassinat dels cossos en plenitud, entre altres imatges que activen el salt de l’eros al thanatos; així com, també, les estructures interrogatives que signifiquen la impossibilitat d’experimentar el desig del desig de l’altra. Respecte a l’obra de Casasses, el poeta troba en la forma dramàtica el mitjà idoni per experimentar les possibilitats de la representació del desig: Do’m. Mitjançant una exegesi detallada del drama, hem pogut concloure que, tal com postula Barthes, l’única construcció textual possible d’allò amorós es troba en formular el que té d’intractable, i això només es pot representar a partir de l’acció mateixa. Talment, Casasses porta a l’extrem la modalitat dialògica pròpia de la seva poesia per escenificar l’encontre amorós i la construcció in progress del subjecte desitjant a través del dir-se l’amor. Finalment, la investigació intenta oferir una resposta al voltant de la conjunció desig, subjectivitat lírica i identitat. Aquestes tres coordenades ens permeten elevar les diferents representacions del desig a l’alçada de les millors poètiques contemporànies. L’ètica i l’estètica ferrateriana es congreguen en l’espai de l’erotisme moral. Ferrater concep el vers com un mètode fenomenològic a través del qual inscriu una actitud poètica que no es pot pensar sense la formalització del subjecte desitjant. Atès això, amb Les dones i els dies s’inaugura la categoria del desig en relació amb els límits d’expressió del subjecte líric. Marçal obre les portes a l’espai literari femení i lèsbic amb una escriptura poètica creadora de nous àmbits per a l’expressió del desig. La cerca d’un nou ordre simbòlic en el llenguatge poètic està estretament vinculada amb la construcció d’una subjectivitat tant política com poètica, un dels trets principals de la qual és la reivindicació i afirmació del plaer sexual femení. D’aquesta manera, el desig a l’obra de la poeta és portador d’una actitud i praxi política que troba la seva màxima expressió en la conquesta d’una llengua abolida. Per acabar, Casasses invoca l’espai de la paraula viva per articular l’acompliment de la funció poètica. A través de la poesia recitada, ja sigui des d’un punt de vista teòric com en la seva performance escènica, construeix una nova i fundacional experiència poètica que troba el seu paral•lel amb l’experiència amorosa. En aquest nou espai de circulació de la paraula poètica hi situa una subjectivitat lírica fundada en el moviment ètic cap a l’altre encarnat en el cos, la veu i el ritme.

Searching for Novel Cellular Targets of the Hepatitis C Virus NS3-4A Protease

Background: The hepatitis C virus (HCV) NS3-4A protease isnot only an essential component of the viral replication complexand a prime target for antiviral intervention but also a key playerin the persistence and pathogenesis of HCV. It cleaves andthereby inactivates two crucial adaptor proteins in viral RNAsensing and innate immunity (MAVS and TRIF) as well as aphosphatase involved in growth factor signaling (TC-PTP). Theaim of this ongoing study is to identify novel cellular targets ofthe NS3-4A protease.Methods: Cell lines inducibly expressing the NS3-4A proteasewere established using a tetracycline-regulated geneexpression system. Cells were analyzed in basal as well asinterferon-α-stimulated states. Two-dimensional difference gelelectrophoresis (2D-DIGE) and stable isotopic labeling usingamino acids in cell culture (SILAC) proteomics analysescoupled with mass spectrometry were employed to search forcellular substrates of NS3-4A.Results: A number of candidate cellular targets have beenidentified by these proteomics approaches. These are currentlybeing validated by different experimental techniques. In parallel,we are in the process of further defining the determinants forsubstrate specificity of the NS3-4A protease.Conclusions: The identification of novel cellular targets of theHCV NS3-4A protase should yield new insights into thepathogenesis of hepatitis C and may reveal novel targets forantiviral intervention.

Identification of cancer/testis-antigen genes by massively parallel signature sequencing.

Massively parallel signature sequencing (MPSS) generates millions of short sequence tags corresponding to transcripts from a single RNA preparation. Most MPSS tags can be unambiguously assigned to genes, thereby generating a comprehensive expression profile of the tissue of origin. From the comparison of MPSS data from 32 normal human tissues, we identified 1,056 genes that are predominantly expressed in the testis. Further evaluation by using MPSS tags from cancer cell lines and EST data from a wide variety of tumors identified 202 of these genes as candidates for encoding cancer/testis (CT) antigens. Of these genes, the expression in normal tissues was assessed by RT-PCR in a subset of 166 intron-containing genes, and those with confirmed testis-predominant expression were further evaluated for their expression in 21 cancer cell lines. Thus, 20 CT or CT-like genes were identified, with several exhibiting expression in five or more of the cancer cell lines examined. One of these genes is a member of a CT gene family that we designated as CT45. The CT45 family comprises six highly similar (>98% cDNA identity) genes that are clustered in tandem within a 125-kb region on Xq26.3. CT45 was found to be frequently expressed in both cancer cell lines and lung cancer specimens. Thus, MPSS analysis has resulted in a significant extension of our knowledge of CT antigens, leading to the discovery of a distinctive X-linked CT-antigen gene family.

Reovirus infection activates JNK and the JNK-dependent transcription factor c-Jun.

Viral infection often perturbs host cell signaling pathways including those involving mitogen-activated protein kinases (MAPKs). We now show that reovirus infection results in the selective activation of c-Jun N-terminal kinase (JNK). Reovirus-induced JNK activation is associated with an increase in the phosphorylation of the JNK-dependent transcription factor c-Jun. Reovirus serotype 3 prototype strains Abney (T3A) and Dearing (T3D) induce significantly more JNK activation and c-Jun phosphorylation than does the serotype 1 prototypic strain Lang (T1L). T3D and T3A also induce more apoptosis in infected cells than T1L, and there was a significant correlation between the ability of these viruses to phosphorylate c-Jun and induce apoptosis. However, reovirus-induced apoptosis, but not reovirus-induced c-Jun phosphorylation, is inhibited by blocking TRAIL/receptor binding, suggesting that apoptosis and c-Jun phosphorylation involve parallel rather than identical pathways. Strain-specific differences in JNK activation are determined by the reovirus S1 and M2 gene segments, which encode viral outer capsid proteins (sigma1 and mu1c) involved in receptor binding and host cell membrane penetration. These same gene segments also determine differences in the capacity of reovirus strains to induce apoptosis, and again a significant correlation between the capacity of T1L x T3D reassortant reoviruses to both activate JNK and phosphorylate c-Jun and to induce apoptosis was shown. The extracellular signal-related kinase (ERK) is also activated in a strain-specific manner following reovirus infection. Unlike JNK activation, ERK activation could not be mapped to specific reovirus gene segments, suggesting that ERK activation and JNK activation are triggered by different events during virus-host cell interaction.

Reexposure and advection of C-14-depleted organic carbon from old deposits at the upper continental slope

Outcrops of old strata at the shelf edge resulting from erosive gravity-driven flows have been globally described on continental margins. The reexposure of old strata allows for the reintroduction of aged organic carbon (OC), sequestered in marine sediments for thousands of years, into the modern carbon cycle. This pool of reworked material represents an additional source of C-14-depleted organic carbon supplied to the ocean, in parallel with the weathering of fossil organic carbon delivered by rivers from land. To understand the dynamics and implications of this reexposure at the shelf edge, a biogeochemical study was carried out in the Gulf of Lions (Mediterranean Sea) where erosive processes, driven by shelf dense water cascading, are currently shaping the seafloor at the canyon heads. Mooring lines equipped with sediment traps and current meters were deployed during the cascading season in the southwestern canyon heads, whereas sediment cores were collected along the sediment dispersal system from the prodelta regions down to the canyon heads. Evidence from grain-size, X-radiographs and Pb-210 activity indicate the presence in the upper slope of a shelly-coarse surface stratum overlying a consolidated deposit. This erosive discontinuity was interpreted as being a result of dense water cascading that is able to generate sufficient shear stress at the canyon heads to mobilize the coarse surface layer, eroding the basal strata. As a result, a pool of aged organic carbon (Delta C-14 = -944.5 +/- 24.7%; mean age 23,650 +/- 3,321 ybp) outcrops at the modern seafloor and is reexposed to the contemporary carbon cycle. This basal deposit was found to have relatively high terrigenous organic carbon (lignin = 1.48 +/- 0.14 mg/100 mg OC), suggesting that this material was deposited during the last low sea-level stand. A few sediment trap samples showed anomalously depleted radiocarbon concentrations (Delta C-14 = -704.4 +/- 62.5%) relative to inner shelf (Delta C-14 = -293.4 +/- 134.0%), mid-shelf (Delta C-14 = -366.6 +/- 51.1%), and outer shelf (Delta C-14 = -384 +/- 47.8%) surface sediments. Therefore, although the major source of particulate material during the cascading season is resuspended shelf deposits, there is evidence that this aged pool of organic carbon can be eroded and laterally advected downslope.

On the computation of reducible invariant tori on a parallel computer

We present an algorithm for the computation of reducible invariant tori of discrete dynamical systems that is suitable for tori of dimensions larger than 1. It is based on a quadratically convergent scheme that approximates, at the same time, the Fourier series of the torus, its Floquet transformation, and its Floquet matrix. The Floquet matrix describes the linearization of the dynamics around the torus and, hence, its linear stability. The algorithm presents a high degree of parallelism, and the computational effort grows linearly with the number of Fourier modes needed to represent the solution. For these reasons it is a very good option to compute quasi-periodic solutions with several basic frequencies. The paper includes some examples (flows) to show the efficiency of the method in a parallel computer. In these flows we compute invariant tori of dimensions up to 5, by taking suitable sections.

A topical microemulsion for the prevention of allergic rhinitis symptoms: results of a randomized, controlled, double-blind, parallel group, multicentre, multinational clinical trial (Nares study)

Background: Since barrier protection measures to avoid contact with allergens are being increasingly developed, we assessed the clinical efficacy and tolerability of a topical nasal microemulsion made of glycerol esters in patients with allergic rhinitis. Methods: Randomized, controlled, double-blind, parallel group, multicentre, multinational clinical trial in which adult patients with allergic rhinitis or rhinoconjunctivitis due to sensitization to birch, grass or olive tree pollens received treatment with topical microemulsion or placebo during the pollen seasons. Efficacy variables included scores in the mini-RQLQ questionnaire, number and severity of nasal, ocular and lung signs and symptoms, need for symptomatic medications and patients" satisfaction with treatment. Adverse events were also recorded. Results: Demographic characteristics were homogeneous between groups and mini-RQLQ scores did not differ significantly at baseline (visit 1). From symptoms recorded in the diary cards, the ME group showed statistically significant better scores for nasal congestion (0.72 vs. 1.01; p = 0.017) and mean total nasal symptoms (0.7 vs. 0.9; p = 0.045). At visit 2 (pollen season), lower values were observed in the mini-RQLQ in the ME group, although there were no statistically significant differences between groups in both full analysis set (FAS) and patients completing treatment (PPS) populations. The results obtained in the nasal symptoms domain of the mini-RQLQ at visit 2 showed the highest difference (−0.43; 95% CI: -0.88 to 0.02) for the ME group in the FAS population. The topical microemulsion was safe and well tolerated and no major discomforts were observed. Satisfaction rating with the treatment was similar between the groups. Conclusions: The topical application of the microemulsion is a feasible and safe therapy in the prevention of allergic symptoms, particularly nasal congestion.

Parallel characterizations of a generalized shapley value and a generalized banzhaf value for cooperative games with level structure of cooperation

We present parallel characterizations of two different values in the framework of restricted cooperation games. The restrictions are introduced as a finite sequence of partitions defined on the player set, each of them being coarser than the previous one, hence forming a structure of different levels of a priori unions. On the one hand, we consider a value first introduced in Ref. [18], which extends the Shapley value to games with different levels of a priori unions. On the other hand, we introduce another solution for the same type of games, which extends the Banzhaf value in the same manner. We characterize these two values using logically comparable properties.