Ontologia de Twitter : El primer pas per inferir informació dels tweets

La web semàntica ens pot facilitar i agilitzar l'aprenentatge o recerca d'informació a través de les relacions de conceptes que ens aporta gràcies a la utilització de les ontologies. Per a la creació de la nostra ontologia hem utilitzat el programa Protégé. Per al disseny de l'ontologia ens hem basat en les funcionalitats bàsiques del Twitter.

Ontología de Twitter

TFC sobre la creación de una ontología para Twitter y el desarrollo de un plugin para la aplicación Protégé que permite cargar datos desde Twitter.

Ontologia de Twitter : El primer pas per inferir informació dels tweets

En aquest treball es realitza un estudi sobre l'estat de l'art de la web semàntica i els seus estàndards actuals, més concretament sobre ontologies. Descriu també el procés pràctic emprat pel disseny i la implementació d'una ontologia en el domini concret de Twitter, en format OWL, fent servir l'aplicació Protégé per a la seva creació. Finalment explica la creació (captura de requeriments, disseny i implementació) d'una aplicació capaç d'obtenir dades reals de Twitter, processar-les per extreure'n la informació rellevant i emmagatzemar-la a la ontologia creada.

Ontologia de Twitter : El primer pas per inferir informació dels tweets

L'ontologia que s'ha dissenyat contempla els conceptes bàsics de Twitter, les relacions entre ells i les restriccions que cal respectar. L'ontologia s'ha dissenyat amb el programa Protégé i està disponible en format OWL. S'ha desenvolupat una aplicació per poblar l'ontologia amb els tweets que s'obtenen a partir d'una cerca a Twitter. L'accés a Twitter es fa via l'API que ofereix per accedir a les dades des d'aplicacions de tercers. El resultat de l'execució de l'aplicació és un fitxer RDF/XML amb les tripletes corresponents a les instàncies dels objectes en l'ontologia.

Undercoverage and Nonresponse in a List-sampled Telephone Election Survey

For landline telephone surveys in particular, undercoverage has been a growing problem. However, research regarding the relative contributions of socio-demographic bias and other composition effects is scarce. We propose to address this issue by analyzing an election survey which used a sample from a register-based sampling frame containing basic socio-demographic information and to which telephone numbers were subsequently matched. With respect to socio-demographic representation of the final sample, we find that difficult to match groups are also difficult to contact, while those who cooperate tend to have different characteristics. We find bias due to undercoverage to be of greater magnitude than noncontact bias, while noncooperation falls between the two. As for substantive variables, both additional efforts to match missing telephone numbers and the construction of better weights are successful in closing the gap between survey estimates of voting behavior and true values from the election results.

More than Words? An Analysis on the Language and Structure of General Election Manifestos of the British Labour Party 1983-2005

The topic of this study is the language of the educational policies of the British Labour party in the General Election manifestos between the years 1983-2005. The twenty-year period studied has been a period of significant changes in world politics, and in British politics, especially for the Labour party. The emergence educational policy as a vote-winner of the manifestos of the nineties has been noteworthy. The aim of the thesis is two-fold: to look at the structure of the political manifesto as an example of genre writing and to analyze the content utilizing the approach of critical discourse analysis. Furthermore, the aim of this study is not to pinpoint policy positions but to look at what is the image that the Labour Party creates of itself through these manifestos. The analysis of the content is done by a method of close-reading. Based on the findings, the methodology for the analysis of the content was created. This study utilized methodological triangulation which means that the material is analyzed from several methodological aspects. The aspects used in this study are ones of lexical features (collocation, coordination, euphemisms, metaphors and naming), grammatical features (thematic roles, tense, aspect, voice and modal auxiliaries) and rhetoric (Burke, Toulmin and Perelman). From the analysis of the content a generic description is built. By looking at the lexical, grammatical and rhetorical features a clear change in language of the Labour Party can be detected. This change is foreshadowed already in the 1992 manifesto but culminates in the 1997 manifesto which would lead Labour to a landslide victory in the General Election. During this twenty-year period Labour has moved away from the old commitments and into the new sphere of “something for everybody”. The pervasiveness of promotional language and market inspired vocabulary into the sphere of manifesto writing is clear. The use of the metaphors seemed to be the tool for the creation of the image of the party represented through the manifestos. A limited generic description can be constructed from the findings based on the content and structure of the manifestos: especially more generic findings such as the use of the exclusive we, the lack of certain anatomical parts of argument structure, the use of the future tense and the present progressive aspect can shed light to the description of the genre of manifesto writing. While this study is only the beginning, it proves that the combination of looking at the lexical, grammatical and rhetorical features in the study of manifestos is a promising one.

Temporalités des commémorations du Centenaire sur Twitter

Du 1er avril 2014 au 1er avril 2015, plus d'un million de tweets ont été émis sur les commémorations du centenaire de la Première Guerre mondiale. Ces tweets, qui ont été collectés par l'auteur de cette proposition sur la base de hashtags liés au centenaire, contiennent de nombreuses traces de temporalités : le flux (twitter), le tweet (date de publication), mais aussi les nombreuses références aux temporalités propres aux utilisateurs de twitter, au Centenaire et à la Première Guerre mondiale. L'historien ne peut alors que se poser la question suivante : de quelle manière ces temporalités sont-elles reliées entre elles ? Comment s'imbriquent ces différentes strates de temps ?

Échos du centenaire sur le web et sur Twitter : partage de liens et Grande Guerre

Depuis avril 2014, plus de deux millions de tweets ont été publiés, touchant aux commémorations du Centenaire de la Grande Guerre, principalement en Anglais et en Français. Cette communication s'intéresse à une pratique précise lié aux modalités d'usage de Twitter: le partage de liens. En s'intéressant notamment aux liens pointant vers des pages web francophones partagés le 11 novembre 2015, l'auteur a constitué un corpus d'environ 1000 pages web et en analyse le contenu. Il s'interroge notamment sur l'émergence en tant que lieu de mémoire du site « Mémoire des Hommes » et plus particulièrement de la base de données des morts pour la France.

A Social Network Analysis of Twitter: Mapping the Digital Humanities Community

Defining digital humanities might be an endless debate if we stick to the discussion about the boundaries of this concept as an academic "discipline". In an attempt to concretely identify this field and its actors, this paper shows that it is possible to analyse them through Twitter, a social media widely used by this "community of practice". Based on a network analysis of 2,500 users identified as members of this movement, the visualisation of the "who's following who?" graph allows us to highlight the structure of the network's relationships, and identify users whose position is particular. Specifically, we show that linguistic groups are key factors to explain clustering within a network whose characteristics look similar to a small world.

Construcció i explotació d'un magatzem de dades per modelitzar la interacció a través del mitjà de comunicació social Twitter en un determinat esdeveniment col·lectiu

L'objectiu perseguit en aquest TFC és la construcció d'una base de dades en un data warehouse (DW) i la utilització profitosa de les eines disponibles actualment per poder dur-la a terme. La implementació d'aquesta base de dades s'orienta cap a un magatzem de dades físic ROLAP.

Twitter i els microrelats : Estudi sobre els microrelats i la xarxa de 140 caràcters

Estudi sobre els microrelats i la xarxa de 140 caràcters.

Integración de sistema de monitorización Nagios con Twitter

Integración de sistema de monitorización Nagios con Twitter como sistema de notificación de eventos.