Habilidades sociales: más que una competencia transversal. Experiencia formativa en habilidades sociales en la Facultad de Educación Social y Trabajo Social Pere Tarrés (URL)

Queremos dar a conocer el trabajo que desde nuestra Facultad planteamos a nuestros alumnos en la asignatura de habilidades sociales. A partir de la detección y del análisis de sus competencias sociales, se establece un plan de trabajo con la finalidad de que mejoren sus habilidades sociales tanto a nivel personal como profesional. Partimos de una metodología de participación activa donde el alumno se involucra en la organización, el desarrollo y en la evaluación de la asignatura. Después de recoger los datos sobre la satisfacción de los alumnos, consideramos que es una práctica educativa de éxito por lo que presentamos esta experiencia para facilitar su difusión.

Tele-education and competencies assessment to Brazilian's auxiliary nurse

This paper presents Brazilian's experience with the organization of methods and strategies for the assessment of competencies for technical level of nursing workers. The evaluative process proposed includes the creation of a learning-oriented and distance-based virtual assessment environment. The proposed methodology for professional competencies assessment adopted a critical-emancipatory perspective. A tele-education environment was deployed, involving software development - a virtual man - and an assessment cybertutor. Learning modules for the cybertutor were developed and videos of clinical simulations, structured around assessment in cognitive, behavioral, and simulation areas. The evaluation modules considered aspects of competencies in know-know, know-how and know-act professional ethics. Also the variability of practices of nursing - hospitals and primary health care units - was considered. This instrument showed as an important strategy for the optimization of assessment procedures that are widely used across Brazil and it is a powerful tool for incorporation into the continuing professional education.

Professional competencies in primary health care for attending to older adults

Objective To identify and analyze the necessary competencies in primary health care for attending to older adults. Method An exploratory, descriptive, and quali-quantitative study was developed. Three rounds of the Delphi Technique were conducted with participants from primary health care services and a multidisciplinary committee. The first questionnaire asked participants to indicate the competencies needed for attending to older adults in primary health care. They were compiled into a list and added to a Likert Scale (from 1 to 5) for the second and third questionnaires. A consensus criterion of 70% was adopted. Results Twenty eight competencies were reached by consensus and were classified into twelve domains. Conclusion The competencies reflect Brazilian health care policy and constitute a reference for professional health practice and education when caring for the older adult in primary health care.

Managerial nursing competencies in the expansion of the Family Health Strategy

Abstract OBJECTIVE To relate the managerial competencies required of nurses with the process of change experienced in the expansion of the Family Health Strategy (FHS). METHOD A qualitative research conducted in primary health care in a southern Brazilian city, through interviews with 32 managerial and clinical nurses. The interviews were processed by IRAMUTEQ software. The resulting classes were examined under five managerial competencies to promote change. RESULTS The four classes obtained from data were: the Family Health Strategy expansion process; confrontations and potentialities; mobilization for the change; innovations in medical and nursing consultations. The classes were related to one or more competencies. CONCLUSION The expansion of the Family Health Strategy requires managerial competencies of implementing and sustaining change, negotiating agreements and commitments, using power and influence ethically and effectively, sponsoring and selling new ideas, and encouraging and promoting innovation.

Technological competencies in cardiovascular nursing education

Abstract OBJECTIVE To identify the perception of the coordinators of the Specialization Courses in Cardiovascular Nursing about inserting content from Information and Communication Technology (ICT) and analyze them in relation to the technological competencies and regarding its applicability, relevance and importance in assisting, teaching and management. METHOD Descriptive study with 10 coordinators of the Specialization course in Cardiologic Nursing, who replied to the questionnaire for the development of technological competency adapted from the Technology Initiative Guidelines Education Reforms (TIGER), and analyzed using the Delphi technique for obtaining consensus and scored according to the relevance, pertinence and applicability using Likert scale according to degree of agreement. RESULTS Six courses developed ICT content. The contents of the TIGER were considered relevant, pertinent and applicable. CONCLUSION The coordinators recognize the need for technological competencies of the Cardiovascular Nurse for healthcare applicability.

Development of nursing management competencies: guidelines for continuous education services

Abstract OBJECTIVE Developing continuing education guidelines for the development of nursing management competencies along with the members of the Center of Nursing Continuing Education of Parana. METHOD A qualitative research outlined by the action research method, with a sample consisting of 16 nurses. Data collection was carried out in three stages and data were analyzed according to the thematic analysis technique. RESULTS It was possible to discuss the demands and difficulties in developing nursing management competencies in hospital organizations and to collectively design a guideline. CONCLUSION The action research contributed to the production of knowledge, confirming the need and the importance of changing the educational processes and evaluations, based on methodologies and instruments for professional development in accordance with human resource policies and contemporary organizational policies.

Informatics competencies essential to decision making in nursing management

Abstract OBJECTIVE To identify informatics abilities essential to decision making in nursing management. METHOD Survey study with specialist nurses in health informatics and management. An electronic questionnaire was built based on the competencies Information Literacy (five categories; 40 abilities) and Information Management (nine categories; 69 abilities) of the TIGER - Technology Informatics Guiding Education Reform - initiative, with the guiding question: Which informatics abilities are essential to decision making in management? Answers were sorted in a Likert scale, ranging from 1 to 5. Rasch analysis was conducted with the software WINSTEPS ®. Results were presented in logits, with cutoff value zero. RESULTS Thirty-two specialists participated, coming from all regions of Brazil. In the information literacy competency, 18 abilities were considered essential and in Information Management, 38; these were sorted according to their degree of essentiality. CONCLUSION It is believed that the incorporation of these abilities in teaching can support the education of nurse managers and contribute to evidence-based practice, incorporation of information and communication technologies in health and information management.

Prevalença d’artefactes d’amplificació de la corba de pressió arterial durant la monitorització invasiva. estudi transversal.

Els artefactes en la corba de pressió arterial durant la monitorització invasiva pot induir errors de diagnòstic i tractaments inadequats. Es presenten els resultats inicials d’un estudi transversal en pacients postoperats on s’observa que la prevalença d’artefactes d’amplificació de la corba és del 33,3%. Alguns factors que podrien condicionar aquesta aparició són localització radial de la cánula, canulació major de 48 hores i la monitorització mitjançant el sistema Vigileo. La conscienciació de l’existència d’aquests fenòmens, generant estats d’alerta i millories en el manteniment dels circuits de monitorització permetrien una millor precisió de la monitorització, condicionant un maneig més òptim dels pacients.

La comunicología y el estudio transversal del paisaje. Articulaciones conceptuales y propuesta de indicadores comunicativos para la evaluación de los paisajes

La gestión y evaluación del paisaje exige la necesaria convergencia de disciplinas en aras de delimitar los valores que la propia sociedad otorga al paisaje. El establecimiento de metodologías de análisis de tipo cualitativo parece satisfacer, en la mayoría de los casos, las necesidades de la comunidad científica en relación con la catalogación del paisaje. Las dificultades surgen cuando lo que pretende es clasificar el paisaje a partir de indicadores más de tipo cualitativo, lo que implica, sin lugar a dudas, la búsqueda de disciplinas que aporten más luz al ya de por sí complejo estudio de los denominados como valores intangibles del paisaje. La Comunicología representa, en este sentido, un aporte disciplinario novedoso, sobre todo en el sentido de intentar habilitar un lenguaje del paisaje, a partir del cual fijar los cimientos de su interpretación simbólica e identitaria. Así, las contribuciones teóricas del interaccionismo simbólico, de la ecología humana, de la psicología cognitiva o de la semiótica visual, entre otras, permiten vislumbrar las posibilidades de estudio del paisaje desde un punto de vista comunicológico. En este ensayo se sitúan los indicadores de evaluación de los paisajes en la órbita de la aportación disciplinar de la Comunicología. De ahí se abre un horizonte de posibilidades infinitas para el que se podría denominar como “abordaje comunicológico del paisaje”, con especiales sinergias en la concepción del paisaje como elemento activo de comunicación.

La adquisición de las competencies de autoregulación. Análisis de su concepción y aprendizaje en diferentes estudios universitarios.

Es presenta una recerca sobre la competència d'autoregulació de l'aprenentatge d'estudiants universitaris. Des d'una perspectiva socio-constructivista i d'acord amb les fases d'adquisició de l'autoregulació proposades per Zimmerman (2000), s'analitzen les seves dimensions i, específicament, la planificació de l'aprenentatge individual i de grup. Es van analitzar quatre propostes d'innovació docent sobre l'ensenyament de l'autoregulació. Van participar 9 professors i 386 alumnes de la Universitat de Barcelona, pertanyents a tres estudis (Biologia, Formació del Professorat i Psicologia) i que cursaven quatre assignatures diferents durant el curs acadèmic 2007-2008. Els resultats, en el seu conjunt, mostren que els estudiants: entenen la planificació com una activitat formal ubicada exclusivament a l' inici del procés d'aprenentatge; redueixen la seva funció a l'organització del treball, i no relacionen el seu ús amb la gestió, individual i de grup, dels esforços dirigits a construir coneixement.

La adquisición de las competencies de autoregulación. Análisis de su concepción y aprendizaje en diferentes estudios universitarios.

Es presenta una recerca sobre la competència d'autoregulació de l'aprenentatge d'estudiants universitaris. Des d'una perspectiva socio-constructivista i d'acord amb les fases d'adquisició de l'autoregulació proposades per Zimmerman (2000), s'analitzen les seves dimensions i, específicament, la planificació de l'aprenentatge individual i de grup. Es van analitzar quatre propostes d'innovació docent sobre l'ensenyament de l'autoregulació. Van participar 9 professors i 386 alumnes de la Universitat de Barcelona, pertanyents a tres estudis (Biologia, Formació del Professorat i Psicologia) i que cursaven quatre assignatures diferents durant el curs acadèmic 2007-2008. Els resultats, en el seu conjunt, mostren que els estudiants: entenen la planificació com una activitat formal ubicada exclusivament a l' inici del procés d'aprenentatge; redueixen la seva funció a l'organització del treball, i no relacionen el seu ús amb la gestió, individual i de grup, dels esforços dirigits a construir coneixement.

La adquisición de las competencies de autoregulación. Análisis de su concepción y aprendizaje en diferentes estudios universitarios.

Es presenta una recerca sobre la competència d'autoregulació de l'aprenentatge d'estudiants universitaris. Des d'una perspectiva socio-constructivista i d'acord amb les fases d'adquisició de l'autoregulació proposades per Zimmerman (2000), s'analitzen les seves dimensions i, específicament, la planificació de l'aprenentatge individual i de grup. Es van analitzar quatre propostes d'innovació docent sobre l'ensenyament de l'autoregulació. Van participar 9 professors i 386 alumnes de la Universitat de Barcelona, pertanyents a tres estudis (Biologia, Formació del Professorat i Psicologia) i que cursaven quatre assignatures diferents durant el curs acadèmic 2007-2008. Els resultats, en el seu conjunt, mostren que els estudiants: entenen la planificació com una activitat formal ubicada exclusivament a l' inici del procés d'aprenentatge; redueixen la seva funció a l'organització del treball, i no relacionen el seu ús amb la gestió, individual i de grup, dels esforços dirigits a construir coneixement.

Compétences en soins patiatifs : que faut-il savoir faire en tant que médecin [Competencies in palliative care : what should the physicians be able to do?]

Palliative patients (patients with progressive incurable illnesses) have a number of needs, early and late in their illness trajectories. This article highlights some of the most important competencies required by physicians to address these needs. They cover a broad spectrum of domains and include pain and symptom management, communication, disclosure, prognostication, and psychological, social and spiritual needs. All physicians, generalists and specialists alike, should possess the basic competencies but should also recognize that some patients, especially those not responding to initial strategies, require timely referrals to specialized palliative care teams.