Corythaica cyathicollis (Costa, 1864), aspectos sistemáticos, biológicos e econômicos (Hemiptera, Tingidae)

The present work deals with the systematic, biological and economic problems related to Corythaica cyathicollis (Costa, 1864) (Hemip., Tingidae). In the first part are presented the generic characteristics of Corythaica and is discussed the status of the specific name. The validity of C. cyathicollis, as stated by DRAKE and his collaborators, was denied by MONTE in his last works, he considered the species as C. passiflorae. Even in the modern literature no agreement has been achieved and three names are still used (cyathicollis, passiflorae and planaris) to designate the same insect. In order to resolve definitively this problem, a Neotype is designed to fill the place of the missing type of C. cyathicollis. Also in the first parte is discussed the taxonomic value of both male and female genitalia. The whole male copulator apparatus is studied and are illustrated the genital capsules of 8 species of this genus. Special mention is made of the shape of the basal plates and the proportions of the segmental membrana. The female genitalia is studied based upon the work of FELDMAN & BAILEY (1952). In the second part the biological cycle of C. cyathicollis is carefully studied. Descriptions of the egg are done and the ways of oviposition. The number of eggs laid by the female was observed to be about 350, during a period of more than 45 days. The eclosion of the neanide I is illustrated in some of its phases and the 5 larval instars are described and illustrated. Ending this part are included the lists of parasites and predators observed as well as the plant hosts. The actual geographical distribution is presented, based chiefly on HURD (1945). The economic problems concerning this species are reported in the third part of the work, and the ways of control are discussed. An experiment was carried out involving 4 insecticides: Malathion and Parathion, commonly used against this "lace bug"; Toxaphene and Dimethoate (American Cyanamid 12.880), the last one is an insecticide recently introduced in Brazil and was not previously used for these purposes, but gave the best results and it is quite able to control these insects even on crops showing highly developed infestations.

Estudos taxionômicos e biológicos sôbre buprestídeos minadores do gênero Pachyschelus solier, 1833, com a descrição de uma espécie nova (Insecta, Coleoptera)

This paper deals with two Brazilian species of the genus Pachyschelus Sol., namely: P. urvillege sp. n. and P. mimus Obenberger, 1925. P. urvillege sp. n. is described based on specimens reared from leafmined Urvillea glabra Cam. (Sapindaceae); it seems to be related to P. vanrooni Obenb., 1923, from which it can be distinguished by the absence of sexual dichroism, structural details of female pygidium and, as supposed, by the male genitalia (still unknown in P. vanrooni). P. mimus Obenberger, 1925, was reared from Psidium araça Raddi (Myrtaceae), and the male allotype is described. Oviposition, larval cephalic capsules and mines of both species are described, as well as other developmental stages of P. urvilleae. Some larvae of the latter were found parasitized by Tetrastichus sp.

Insulina imunoreativa em líquidos biológicos

No presente trabalho, estudamos a insulina imunoreativa no sangue, urina e sêmen de 138 indivíduos. No sangue, verficamos a secração de insulina em indivíduos normais e com diferentes afecções endócrinas. Na urina, estudamos a clearance de insulina em normais, assim como a possibilidade da existência de correlação entre insulinúria e proteinúria. Finalmente, estabelecemos os valores de insulina no sêmen de amostras humanas normospérmicas e azoospérmicas.

Primeiro encontro do Triatoma costalimai naturalmente infectado pelo Trypanosoma cruzi: estudo de aspectos biológicos da amostra isolada

Uma amostra de T. cruzi foi isolada pela primeira vez de um exemplar do Triatoma costalimai, capturado no município de Mambai, Goiás. Estudos experimentais sobre infectividade e virulência foram conduzidos em triatomíneos, Calomys callosus (Rodentia) e camundongos albinos. Cultivo "In Vitro" da amostra isolada foi obtido com sucesso utilizando-se o meio LIT. As mensurações realizadas em tripomastigotas sanguícolas deram os seguintes resultados (mcg): comprimento total - 16,4 (± 1,1); flagelo livre - 4,9 (± 1,1); largura - 2,8 (± 0,6); distância NA - 4,8 (± 0,6); distância NP - 6,0 (± 0,5) e Indice nuclear 1,3.

Comportamento de Biomphalaria glabrata (Say, 1818) como critério de toxicidade em ensaios biológicos com moluscicidas

Visando à aplicação sistemática de parâmetros comportamentais como indicadores da ação tóxica de moluscicidas empregados no combate aos hospedeiros intermediários do Schistosoma mansoni, um procedimento para avaliação quantitativa do efeito de dose sobre o comprotamento de Biomphalaria glabrata foi desenvolvido, com base no paradigma recomendado pela O.M.S. para ensaios biológicos e envolvendo registro comportamental por cenematografia ocm lapso de tempo: caramujos com 5 7/8 ± 1/8 giros eram subemtidos a diferentes concentrações subletais de sulfato de cobre durante 24 horas e em seguida transferidos para recuperação em água destilada desionizada; a partir da análise dos registros foram computados (a) a freqüência total de subidas à superfície por indivíduo, (b) a frqüência total de saídas da água por indivíduo e (c) a proporção média de indivíduos no terço superior do recipiente de teste. O método Litchfield-Wilcoxon foi empregaod para determinação de índices de referência (denominados "concentrações de efieto comportamental de 50%" ou CEC50) em relação a cada parâmetro, e os valores obtidos - (a) 0,010, (b) 0,006 e (c) 0,029 ppm de cobre - não só evidenciaram a exeqüibilidade da aplicação sistemática de critérios comportamentais de toxidade, como se revelaram capazes de detectar o efieto tóxico do produto em concentrações muito infereiores às obtidas nas determinações convencionais de letalidade. Os dados também mostraram alterações na atividade dos caramujos em decorrência do ciclo de iluminação dia-noite. Embora o esclarecimento dos aspectos etológicos envolvidos no problema do controle químico do vetor dependa da análise das relações entre o indivíduo e seu ambiente natural, estudos de laboratório com mensurações acuradas de parâmetros relacionados a comportamentos de proteção podem fornecer subsídios relevantes a respeito.

Interacción en los Sistemas Biológicos mediante nuevos índices basados en la Dinámica No Lineal

La majoria de sistemes biològics són complexes, formats per diverses parts connectades mitjançant vincles que contenen informació addicional i oculta a l’observador. Actualment, les aplicacions clíniques enregistren molts i diversos senyals les interaccions dels quals poden ésser estudiades mitjançant diferents tècniques: mètodes clàssics, generalment lineals, com ara la correlació i la coherència espectral; i mètodes no lineals que han estat definits i desenvolupats l’última dècada, com la predicció no lineal, la informació mútua i les entropies. Aquest projecte proposava l’obtenció d’eines pera l’anàlisi de: a) la coordinació dels músculs respiratoris en individus sans i pacients amb patologies respiratòries sotmesos a protocols d’esforç ventilatori, ja que es desconeix com es relacionen les activitats del diafragma i dels músculs accessoris de les vies aèries superiors; b)l’efecte de fàrmacs sobre la connectivitat funcional del cervell, ja que les eines i mètodes estàndard sovint no permeten extreure prou informació. Els resultats aconseguits han permès avaluar l’activitat muscular respiratòria mitjançant la funció d’informació mútua creuada (FIMC), demostrant que existeix un acoblament no lineal entre les activitats de diferents músculs. Aquesta coordinació muscular es veu afectada per una malaltia respiratòria com la Síndrome d’Apnea Obstructiva de la Son (SAOS), i s’han trobat diferències estadísticament significatives entre els pacients amb SAOS i els individus sans, especialment a nivells mitjans i alts d’esforç respiratori.

Desarrollo y aplicación de estrategias de control avanzado en procesos biológicos de tratamiento de efluentes contaminados

En este proyecto se ha desarrollado estrategias de control avanzadas para plantas de depuración de aguas residuales urbanas que eliminan conjuntamente materia orgánica, nitrógeno y fósforo. Las estrategias se han basado en el estudio multivariable del comportamiento del sistema, que ha producido subsidios para la utilización de lazos de control feedforward, de control predictivo y de un control de costes que automáticamente enviaba las consignas más adecuadas para los controladores de proceso. Para el desarrollo de las estrategias, se ha creado un sistema virtual de simulación (simulador) de plantas de depuradoras, basado en datos de literatura. Para el caso de una planta real, se ha desarrollado un simulador de la planta de Manresa (Catalunya). Sin embargo, el sistema de Manresa se ha utilizado exclusivamente para auxiliar los ingenieros de la planta en la tomada de decisiones de cambio de configuración para que la eliminación de fósforo se dé por la ruta biológica y no por la ruta química. La implementación de los simuladores ha permitido hacer muchas pruebas que en una planta real demandarían mucho tiempo y consumirían muchos recursos energéticos y financieros. Las estrategias de control más elaboradas han podido ahorrar hasta 150.000,00 Euros por año en relación a la operación de la planta sin el control automático. Cuanto a los estudios del modelo de la planta real, se concluyó que la eliminación biológica de fósforo puede sustituir el actual proceso químico de eliminación de fósforo, bajando los costes operacionales (costes del agente precipitante).

Modelado y simulación de sistemas biológicos

En la presente memoria se ha recogido de forma escrita el conjunto de fases que se han llevado a cabo en la realización del proyecto consistente en un simulador de sistemas biológicos utilizando modelos orientados al individuo. Concretamente, el sistema biológico representado ha consistido en el movimiento y comportamiento de cohesión que poseen los peces.

ICR a partir de traços d'escriptura natural captats amb un bolígraf digital

Aquest projecte consisteix en la realització d’una anàlisi de diferents reconeixedors de caracters manuscrits, concretament de nombres, per a una possible implantació en la digitalització de formularis en la industria. Al llarg del document s’estudien dos reconeixedors diferents, concretament l’incorporat al paquet "Tablet PC and Recognition Pack" de Microsoft i el Heloise Hse, proporcionat per la Universitat de Berkeley a Califòrnia.

Entorno gráfico para simulaciones de sistemas biológicos

Aquesta memòria conté tota l'evolució del desenvolupament del projecte a tractar, és a dir, un entorn gràfic per a simulacions de sistemes biològics. Es partirà d'uns objectius a complir, buscant quina via se'ls adapta millor. A continuació s'expliquen els requeriments establerts, i fent una abstracció d'ells, el disseny general del software per a, després, passar al desenvolupament del mateix. Finalment, es mostren les proves realitzades sobre aquest, deduint conclusions que ajudaran a la seva posterior utilització i manteniment.

Validación de la escala modificada de MASCC y papel de los marcadores biológicos en la estratificación del riesgo individual del paciente con fiebre neutropénica inducida por quimioterapia y neoplasia sódia

Estudi prospectiu d’incidència de NF degut a la QT a pacients amb neoplàsia solida. S’estudia la validació de l’escala modificada de MASCC i utilitat de marcadors d’inflamació en l’estratificació del risc individual. Hem inclòs 54 episodis de NF. El 50% (27/54) va ser de baix risc. Predomini de BGN (73,3%). 13% van ser bacterièmics. La sensibilitat i especificitat de l’escala modificada de MASCC van ser del 56% i 54%, respectivament. El recompte baix de granulòcits prediuen bacterièmia; i els nivells baixos de IL-12, alts de PCR i de proADM, i el temps curt de neutropènia al desenvolupament de complicacions i/o de mort. L’escala modificada de MASCC va obtenir una baixa sensibilitat i especificitat. El recompte de granulòcits, nivells de PCR i proADM s’haurien d’incloure a l’escala clàssica de MASCC per incrementar la seva sensibilitat i especificitat.

Marcadores biológicos y clearance de lactato como factores pronóstico de mortalidad en la sepsis.

La sèpsia és la resposta del organisme davant una agresió externa, com a resultat de la interacció de l'agent agressor amb l'organisme agredit. Malgrat els dels avanços i les noves guias continua essent, una de les patologies més freqüents a les unitats de cures intensives. A més a més de la sospita clínica, són necesaris altres marcadors que ens ajudin al diagnóstic per a iniciar un tractament agresiu precoç. En aquest traball s'estudia una cohort de pacients, observant si la determinació dels valors lactat arterial (puntual i evolutiu) i l'aclarament de lactat com a marcadors de l'oxigenació tisular, poden servir com a guia per a una correcta resucitació, i si poden tenir valor pronòstic. Es realitza una comparació amb la resta dels biomarcadors, estudiant el seu comportament seqüencial a la sèpsia.