Manuel de l'histoire naturelle des mollusques et de leurs coquilles,ayant pour base de classification celle de M. le baron Cuvier

UANL

Causas de no trombolisis en ataque cerebrovascular

Introducción. El ataque cerebrovascular (ACV) ocupa el primer lugar en frecuencia entre todas las enfermedades neurológicas de la vida adulta, y el tercer lugar como causa más frecuente de muerte. Se aprobó para el manejo agudo, la terapia con activador del plasminógeno tisular recombinante (t-PA) en las primeras 4,5 horas después del inicio de los síntomas, demostrando mayor sobrevida y menos niveles de discapacidad. Sin embargo solo el 5-10% de pacientes reciben este manejo. Por estas razones es necesario conocer que factores se asocian con la no intervención terapéutica. Objetivo. Describir los factores asociados con la no trombolisis en pacientes con ataque cerebrovascular en un hospital de IV nivel en Bogotá, Colombia. Métodos. Estudio analítico de corte transversal, en un centro de cuarto nivel en Bogotá entre enero de 2009 y enero de 2011. Resultados. Se encontraron 178 pacientes en un promedio de edad de 65,9 años (DE± 10 años) con una relación hombre-mujer 1:1, la principal causa de no trombolisis fue la ventana mayor a 4.5 horas, 33,7% (n=60), 26,4% por cambios en imágenes diagnosticas, y 14% por puntajes leves o severos en las escala National Institute of Health Stroke Scale (NIHSS), historia quirúrgica 7.3% y laboratorios 4.5%. El tiempo promedio de atención fue 23 minutos (DE ± 21 min) para la activación del código de ACV, 39 minutos para valoración por neurología (DE ± 25 min), 46 minutos (DE ± 19,1 min) para toma de paraclínicos, 66 minutos para toma de imágenes y 97 minutos para trombolisis (DE ± 21min, DE ± 17 min, respectivamente). Se realizó trombolisis en 17 pacientes, 9,6%. No se encontró asociación significativa entre cultura de organización con trombolisis ni de tiempos de atención con trombolisis. Conclusiones. La principal razón de no trombolisis, fue la ventana mayor a 4.5 horas, no se encontró relación entre cultura de organización institucional con trombolisis. El tiempo promedio de trombolisis fue de 90 minutos. Deben instaurarse medidas para reducir el tiempo de llegada al hospital, y los tiempos de atención en urgencias. Deben realizarse nuevas evaluaciones del código ACV posterior a las estrategias de mejoría.

Fatiga Laríngea: efectos del uso prolongado de la voz

La voz como herramienta de trabajo de los docentes, puede afectarse por su uso prolongado, abuso o conductas de mal uso, que desencadenan limitaciones funcionales de origen laboral. Uno de los síntomas más frecuentes de quienes usan masivamente su voz con fines ocupacionales es la fatiga laríngea (FL), o cansancio vocal por debilitamiento muscular. El presente estudio quasiexperimental longitudinal pre- postest evaluó el efecto que el uso de la voz, analizando variables sociodemográficas, de salud y trabajo, los estilos de vida y los factores de riesgo ocupacionales, pero principalmente el efecto que produce el uso prolongado de la voz sobre las variables físico acústicas después de un día de trabajo, en 99 docentes de una institución de educación superior en Colombia, en comparación con trabajadores con menor uso vocal. Se aplicó un cuestionario de sintomatología vocal para controlar los sesgos, se le tomaron grabaciones pre y post jornada a cada trabajador con el software Speech Analizer® y se reportaron los cambios subjetivos tras un día de trabajo a cada trabajador. Fueron hallados cambios en las variables físico – acústicas como efecto del uso prolongado de la voz después de un día de trabajo en los dos grupos de participantes, en cuyo caso el efecto fue más significativo en los docentes que en los administrativos – no docentes. El riesgo de presentar trastornos de la voz se asoció directamente con la exposición a factores de riesgo ocupacionales y aquellos asociados a condiciones de salud y al estilo de vida de los individuos, cuyas consecuencias fueron mayores para el grupo de docentes; dado que al ser la voz su principal herramienta de trabajo, el uso fue mayor y asimismo la probabilidad de desencadenar sintomatología vocal, derivada de la fatiga laríngea. La variable de fo promedio para la fonación sostenida de la vocal /a/, que representa una sonido neutro en tonalidad o el tono habitual, mostró diferencias significativas entre grupos (p=0,048). Para este caso, el grupo de docentes registró un aumento de la fo en el postest en comparación con un cambio no significativo para el grupo de administrativos luego del uso prolongado de la voz. En consecuencia, hubo diferencias en el valor registrado para la máxima fo (p =0,025), mínima fo (p=0,011) y el rango de fo (p=0,012) en la emisión sostenida de la vocal /a/. Para el caso del grupo de administrativos, las diferencias significativas estuvieron dadas por la disminución de la fo, rango y máxima y mínima frecuencia en las tres vocales (/a/, /i/, /o/) en contraste con lo ocurrido para el grupo de docentes. En la intensidad de la voz fueron encontradas también diferencias significativas entre grupos (p=0,001) con un decrecimiento del volumen en el postest, tanto promedio como mínimo, máximo y rango de la intensidad, en la fonación sostenida de la vocal /a/ para el grupo de docentes; ninguna significancia estadística fue hallada en el grupo de administrativos para estas variables. Se demostró a través de mediciones objetivas y resultados verificables, el fenómeno de la fatiga laríngea, asociados a los efectos que se presentan tras la demanda vocal continua, discriminando el impacto, entre las variables de cargo y género.

Living geography, book 1.

Reúne los requisitos de la versión revisada del Plan Nacional de Estudios. El material está adaptado a todos los niveles de capacidad: avanza en complejidad del lenguaje, del contenido y del concepto en la etapa de siete nueve años; fácil de gestionar las unidades de trabajo; preguntas para satisfacer todas las capacidades; refuerzo continuo de las principales ideas; hojas de trabajo fotocopiables y evaluación de las hojas de trabajo.

Living geography, book 2.

Reúne los requisitos de la versión revisada del Plan Nacional de Estudios. El material está adaptado a todos los niveles de capacidad: avanza en complejidad del lenguaje, del contenido y del concepto en la etapa de siete nueve años; fácil de gestionar las unidades de trabajo; preguntas para satisfacer todas las capacidades; refuerzo continuo de las principales ideas; hojas de trabajo fotocopiables y evaluación de las hojas de trabajo.

Distribució espacial i ús de l'hàbitat de la comunitat de peixos a l'estany de Banyoles

En el marc d'un projecte més ampli sobre la comunitat de peixos de la conca lacustre de Banyoles, s'ha estudiat la distribució espacial de les diferents espècies així com l'ús que aquestes fan de l'hàbitat. El poblament piscícola de l'estany de Banyoles és el resultat d'un llarg historial d'introducció d'espècies exòtiques i extinció de les poblacions autòctones locals. S'ha revisat la seva composició actual detectant un total de 18 espècies (4 autòctones i 14 introduïdes) de les quals només 13 presenten una població estable. L'estudi de l'hàbitat s'ha centrat a l'Estany, l'element principal del sistema lacustre, analitzant per separat la zona litoral i la zona limnètica. En el primer cas s'han realitzat les captures d'individus mitjançant pesca elèctrica des d'una embarcació adaptada per aquesta pràctica. La totalitat del litoral ha estat dividida en trams de característiques homogènies on s'han obtingut les captures per unitat d'esforç per cada espècie. El mostreig s'ha desenvolupat entre l'estiu de 1997 i la primavera del 2000 realitzant un total de 10 campanyes de pesca. Les espècies més abundants al litoral són la perca americana (Micropterus salmoides) i el peix sol (Lepomis gibbosus), essent també presents la perca (Perca fluviatilis), carpa (Cyprinus carpio) i el gardí (Scardinius erythrophthalmus). S'han capturat altres espècies com ara anguila (Anguilla anguilla), bagra (Squalius cephalus), sandra (Sander lucioperca), carpí (Carassius auratus) i madrilleta vera (Rutilus rutilus), però són molt menys abundants en nombre. S'ha examinat, per cadascuna de les espècies, si existeix selecció de l'hàbitat i en cas afirmatiu, quin és el preferent en base a la classificació del litoral en sis tipus de vegetació predominant. Les espècies més abundants, perca americana i peix sol, ocupen tots els hàbitats disponibles però amb una densitat diferent. La perca mostra també una clara selecció de l'hàbitat a favor de les zones molt estructurades amb abundant presència de jonca litoral. Carpa i gardí seleccionen els ambients més fondos amb major presència de matèria orgànica d'origen vegetal procedent del bogar. En general els individus ocupen les zones amb una densitat de vegetació intermèdia, majoritàriament zones de jonca a l'estiu i zones amb mansega a l'hivern, on troben refugi i els recursos tròfics necessaris. La perca americana, a més, presenta una elevada fidelitat a un mateix punt del litoral al llarg de la seva vida. La zona limnètica ha estat prospectada mensualment mitjançant ecosondació, realitzant transectes perpendiculars a l'eix principal de l'Estany, cobrint la seva totalitat. La composició d'espècies s'ha obtingut a partir de les captures fetes amb xarxes (tresmalls) amb periodicitat estacional. L'anàlisi geoestadística de la densitat de peixos ha permès descriure l'estructura espacial d'aquesta a partir dels variogrames, així com la seva variabilitat tant espacial com temporal, i obtenir els mapes de densitat. A l'hivern, la densitat de peixos a la zona limnètica assoleix els seus valors mínims i els individus es troben formant agregats dispersos, pels diferents estrats de fondària. A partir de la primavera la densitat augmenta, pel reclutament i la major freqüència d'individus que abandonen el litoral; la densitat esdevé més homogènia a les primer capes de fondària. A l'estiu la densitat és màxima i l'estrat més homogeni coincideix amb la posició de la termoclina. Aquest estructura varia en disminuir la temperatura i barrejar-se la columna d'aigua, tornant a la situació hivernal. La perca i la madrilleta vera són les espècies predominants en aquest ambient, juntament amb la carpa. La seva distribució no és homogènia i respon a les característiques limnològiques de les diferents cubetes de l'Estany. Una particularitat d'aquest, relacionada amb el seu origen càrstic, es la formació d'una ploma hidrotermal que afecta la distribució dels peixos, probablement en augmentar la terbolesa. S'ha integrat l'ús de l'hàbitat de les espècies que ocupen tant la zona limnètica com la litoral a partir del seguiment d'individus, concretament de perca i bagra. S'ha utilitzat un sistema automàtic de posicionament que estima la localització dels individus marcats amb transmissor de telemetria acústica. L'anàlisi dels desplaçaments mostra un rang superior per la bagra en comparació amb la perca. Ambdues espècies mostren una orientació en els seus desplaçaments. La perca ocupa el litoral a la nit i es desplaça a la zona limnètica de dia, amb un ritme d'activitat marcat per dos màxims coincidint amb la sortida i posta de sol; en canvi la bagra mostra una major activitat nocturna amb zones de repòs properes al litoral. S'ha estimat igualment els dominis vital de cada individu marcat.

Reactive Halogens in the Marine Boundary Layer (RHaMBLe): the tropical North Atlantic experiments

The NERC UK SOLAS-funded Reactive Halogens in the Marine Boundary Layer (RHaMBLe) programme comprised three field experiments. This manuscript presents an overview of the measurements made within the two simultaneous remote experiments conducted in the tropical North Atlantic in May and June 2007. Measurements were made from two mobile and one ground-based platforms. The heavily instrumented cruise D319 on the RRS Discovery from Lisbon, Portugal to São Vicente, Cape Verde and back to Falmouth, UK was used to characterise the spatial distribution of boundary layer components likely to play a role in reactive halogen chemistry. Measurements onboard the ARSF Dornier aircraft were used to allow the observations to be interpreted in the context of their vertical distribution and to confirm the interpretation of atmospheric structure in the vicinity of the Cape Verde islands. Long-term ground-based measurements at the Cape Verde Atmospheric Observatory (CVAO) on São Vicente were supplemented by long-term measurements of reactive halogen species and characterisation of additional trace gas and aerosol species during the intensive experimental period. This paper presents a summary of the measurements made within the RHaMBLe remote experiments and discusses them in their meteorological and chemical context as determined from these three platforms and from additional meteorological analyses. Air always arrived at the CVAO from the North East with a range of air mass origins (European, Atlantic and North American continental). Trace gases were present at stable and fairly low concentrations with the exception of a slight increase in some anthropogenic components in air of North American origin, though NOx mixing ratios during this period remained below 20 pptv. Consistency with these air mass classifications is observed in the time series of soluble gas and aerosol composition measurements, with additional identification of periods of slightly elevated dust concentrations consistent with the trajectories passing over the African continent. The CVAO is shown to be broadly representative of the wider North Atlantic marine boundary layer; measurements of NO, O3 and black carbon from the ship are consistent with a clean Northern Hemisphere marine background. Aerosol composition measurements do not indicate elevated organic material associated with clean marine air. Closer to the African coast, black carbon and NO levels start to increase, indicating greater anthropogenic influence. Lower ozone in this region is possibly associated with the increased levels of measured halocarbons, associated with the nutrient rich waters of the Mauritanian upwelling. Bromide and chloride deficits in coarse mode aerosol at both the CVAO and on D319 and the continuous abundance of inorganic gaseous halogen species at CVAO indicate significant reactive cycling of halogens. Aircraft measurements of O3 and CO show that surface measurements are representative of the entire boundary layer in the vicinity both in diurnal variability and absolute levels. Above the inversion layer similar diurnal behaviour in O3 and CO is observed at lower mixing ratios in the air that had originated from south of Cape Verde, possibly from within the ITCZ. ECMWF calculations on two days indicate very different boundary layer depths and aircraft flights over the ship replicate this, giving confidence in the calculated boundary layer depth.

Evaluation of data for atmospheric models: master equation/RRKM calculations on the combination reaction, BrO+NO2 -> BrONO2, a conundrum

Experimental data for the title reaction were modeled using master equation (ME)/RRKM methods based on the Multiwell suite of programs. The starting point for the exercise was the empirical fitting provided by the NASA (Sander, S. P.; Finlayson-Pitts, B. J.; Friedl, R. R.; Golden, D. M.; Huie, R. E.; Kolb, C. E.; Kurylo, M. J.; Molina, M. J.; Moortgat, G. K.; Orkin, V. L.; Ravishankara, A. R. Chemical Kinetics and Photochemical Data for Use in Atmospheric Studies, Evaluation Number 15; Jet Propulsion Laboratory: Pasadena, California, 2006)(1) and IUPAC (Atkinson, R.; Baulch, D. L.; Cox, R. A.: R. F. Hampson, J.; Kerr, J. A.; Rossi, M. J.; Troe, J. J. Phys. Chem. Ref. Data. 2000, 29, 167) 2 data evaluation panels, which represents the data in the experimental pressure ranges rather well. Despite the availability of quite reliable parameters for these calculations (molecular vibrational frequencies (Parthiban, S.; Lee, T. J. J. Chem. Phys. 2000, 113, 145)3 and a. value (Orlando, J. J.; Tyndall, G. S. J. Phys. Chem. 1996, 100,. 19398)4 of the bond dissociation energy, D-298(BrO-NO2) = 118 kJ mol(-1), corresponding to Delta H-0(circle) = 114.3 kJ mol(-1) at 0 K) and the use of RRKM/ME methods, fitting calculations to the reported data or the empirical equations was anything but straightforward. Using these molecular parameters resulted in a discrepancy between the calculations and the database of rate constants of a factor of ca. 4 at, or close to, the low-pressure limit. Agreement between calculation and experiment could be achieved in two ways, either by increasing Delta H-0(circle) to an unrealistically high value (149.3 kJ mol(-1)) or by increasing , the average energy transferred in a downward collision, to an unusually large value (> 5000 cm(-1)). The discrepancy could also be reduced by making all overall rotations fully active. The system was relatively insensitive to changing the moments of inertia in the transition state to increase the centrifugal effect. The possibility of involvement of BrOONO was tested and cannot account for the difficulties of fitting the data.

Reactive Halogens in the Marine Boundary Layer (RHaMBLe): the tropical North Atlantic experiments

The NERC UK SOLAS-funded Reactive Halogens in the Marine Boundary Layer (RHaMBLe) programme comprised three field experiments. This manuscript presents an overview of the measurements made within the two simultaneous remote experiments conducted in the tropical North Atlantic in May and June 2007. Measurements were made from two mobile and one ground-based platforms. The heavily instrumented cruise D319 on the RRS Discovery from Lisbon, Portugal to São Vicente, Cape Verde and back to Falmouth, UK was used to characterise the spatial distribution of boundary layer components likely to play a role in reactive halogen chemistry. Measurements onboard the ARSF Dornier aircraft were used to allow the observations to be interpreted in the context of their vertical distribution and to confirm the interpretation of atmospheric structure in the vicinity of the Cape Verde islands. Long-term ground-based measurements at the Cape Verde Atmospheric Observatory (CVAO) on São Vicente were supplemented by long-term measurements of reactive halogen species and characterisation of additional trace gas and aerosol species during the intensive experimental period. This paper presents a summary of the measurements made within the RHaMBLe remote experiments and discusses them in their meteorological and chemical context as determined from these three platforms and from additional meteorological analyses. Air always arrived at the CVAO from the North East with a range of air mass origins (European, Atlantic and North American continental). Trace gases were present at stable and fairly low concentrations with the exception of a slight increase in some anthropogenic components in air of North American origin, though NOx mixing ratios during this period remained below 20 pptv (note the non-IUPAC adoption in this manuscript of pptv and ppbv, equivalent to pmol mol−1 and nmol mol−1 to reflect common practice). Consistency with these air mass classifications is observed in the time series of soluble gas and aerosol composition measurements, with additional identification of periods of slightly elevated dust concentrations consistent with the trajectories passing over the African continent. The CVAO is shown to be broadly representative of the wider North Atlantic marine boundary layer; measurements of NO, O3 and black carbon from the ship are consistent with a clean Northern Hemisphere marine background. Aerosol composition measurements do not indicate elevated organic material associated with clean marine air. Closer to the African coast, black carbon and NO levels start to increase, indicating greater anthropogenic influence. Lower ozone in this region is possibly associated with the increased levels of measured halocarbons, associated with the nutrient rich waters of the Mauritanian upwelling. Bromide and chloride deficits in coarse mode aerosol at both the CVAO and on D319 and the continuous abundance of inorganic gaseous halogen species at CVAO indicate significant reactive cycling of halogens. Aircraft measurements of O3 and CO show that surface measurements are representative of the entire boundary layer in the vicinity both in diurnal variability and absolute levels. Above the inversion layer similar diurnal behaviour in O3 and CO is observed at lower mixing ratios in the air that had originated from south of Cape Verde, possibly from within the ITCZ. ECMWF calculations on two days indicate very different boundary layer depths and aircraft flights over the ship replicate this, giving confidence in the calculated boundary layer depth.

FACSGen: a tool to synthesize emotional facial expressions through systematic manipulation of facial action units

To investigate the perception of emotional facial expressions, researchers rely on shared sets of photos or videos, most often generated by actor portrayals. The drawback of such standardized material is a lack of flexibility and controllability, as it does not allow the systematic parametric manipulation of specific features of facial expressions on the one hand, and of more general properties of the facial identity (age, ethnicity, gender) on the other. To remedy this problem, we developed FACSGen: a novel tool that allows the creation of realistic synthetic 3D facial stimuli, both static and dynamic, based on the Facial Action Coding System. FACSGen provides researchers with total control over facial action units, and corresponding informational cues in 3D synthetic faces. We present four studies validating both the software and the general methodology of systematically generating controlled facial expression patterns for stimulus presentation.

Amplifying vibrational circular dichroism by manipulation of the electronic manifold

Vibrational circular dichroism is a powerful technique to study the stereochemistry of chiral molecules, but often suffers from small signal intensities. Electrochemical modulation of the energies of the electronically excited state manifold is now demonstrated to lead to an order of magnitude enhancement of the differential absorption. Quantum-chemical calculations show that increased mixing between ground and excited states is at the origin of this amplification.

Psychophysics of emotion: the QUEST for emotional attention

To investigate the mechanisms involved in automatic processing of facial expressions, we used the QUEST procedure to measure the display durations needed to make a gender decision on emotional faces portraying fearful, happy, or neutral facial expressions. In line with predictions of appraisal theories of emotion, our results showed greater processing priority of emotional stimuli regardless of their valence. Whereas all experimental conditions led to an averaged threshold of about 50 ms, fearful and happy facial expressions led to significantly less variability in the responses than neutral faces. Results suggest that attention may have been automatically drawn by the emotion portrayed by face targets, yielding more informative perceptions and less variable responses. The temporal resolution of the perceptual system (expressed by the thresholds) and the processing priority of the stimuli (expressed by the variability in the responses) may influence subjective and objective measures of awareness, respectively.

The link between temporal attention and emotion: a playground for psychology, neuroscience, and plausible artificial neural networks

In this paper, we will address the endeavors of three disciplines, Psychology, Neuroscience, and Artificial Neural Network (ANN) modeling, in explaining how the mind perceives and attends information. More precisely, we will shed some light on the efforts to understand the allocation of attentional resources to the processing of emotional stimuli. This review aims at informing the three disciplines about converging points of their research and to provide a starting point for discussion.