Advances in research and development of mango industry

World mango production is spread over 100 countries that produce over 34.3 million tons of fruit annually. Eighty percent of this production is based in the top nine producing nations that also consume upward of 90% of their production domestically. One to 2 percent of fruit is traded internationally in to markets in the European Community, USA, Arabian Peninsula and Asia. This paper outlines some of the recent research and development advances in mango breeding and genomics, rootstock development, disease management and harvest technologies that are influencing the production and quality of mango fruit traded domestically and internationally.

Breeding, genetic and genomic of citrus for disease resistance

Although the citriculture is one of the most important economic activities in Brazil, it is based on a small number of varieties. This fact has contributed for the vulnerability of the culture regarding the phytosanitary problems. A higher number of varieties/genotypes with potential for commercial growing, either for the industry or fresh market, has been one of the main objectives of citrus breeding programs. The genetic breeding of citrus has improved, in the last decades, due to the possibility of an association between biotechnological tools and classical methods of breeding. The use of molecular markers for early selection of zygotic seedlings from controlled crosses resulted in the possibility of selection of a high number of new combination and, as a consequence, the establishment of a great number of hybrids in field experiments. The faster new tools are incorporated in the program, the faster is possibility to reach new genotypes that can be tested as a new variety. Good traits should be kept or incorporate, whereas bad traits have to be excluded or minimized in the new genotype. Scion and rootstock can not be considered separately, and graft compatibility, fruit quality and productivity are essential traits to be evaluated in the last stages of the program. The mapping of QTLs has favored breeding programs of several perennial species and in citrus it was possible to map several characteristics with qualitative and quantitative inheritance. The existence of linkage maps and QTLs already mapped, the development of EST and BAC library and the sequencing of the Citrus complete genome altogether make very demanding and urgent the exploration of such data to launch a wider genetic study of citrus. The rising of information on genome of several organisms has opened new approaches looking for integration between breeding, genetic and genome. Genome assisted selection (GAS) involves more than gene or complete genome sequencing and is becoming an import support in breeding programs of annual and perennial species. An huge information amount can be derivate from genome analysis. The use and benefit of such informations will depend on the genetic basis of the breeding program.

Salt stress change chlorophyll fluorescence in mango

This study evaluated the tolerance of mango cultivars 'Haden', 'Palmer', 'Tommy Atkins' and 'Uba' grafted on rootstock 'Imbú' to salt stress using chlorophyll fluorescence. Plants were grown in modified Hoagland solution containing 0, 15, 30, and 45 mmol L-1 NaCl. At 97 days the parameters of the chlorophyll fluorescence (F0, Fm, Fv, F0/Fm, Fv/Fm, Fv'/Fm', ΦPSII = [(Fm'-Fs)/(Fm')], D = (1- Fv'/Fm') and ETR = (ΦPSII×PPF×0,84×0,5) were determined. At 100 days, the leaf emission and leaf area, toxicity and leaf abscission indexes were determined. In all cultivars evaluated, in different degree, there were decreases in photochemical efficiency of photosystem II, enhanced concentrations from 15 mmol L-1 NaCl. The decreases in the potential quantum yield of photosystem II (Fv/Fm) were 27.9, 18.7, 20.5, and 27.4%, for cultivars 'Haden', 'Palmer', 'Tommy Atkins', and 'Uba', respectively, when grown in 45 mmol L-1 NaCl. It was found decreases in leaf emission and mean leaf area in all cultivars from 15 mmol L-1 NaCl. There were increases in leaf toxicity of 33.0, 67.5, 41.6 and 80.8% and in leaf abscission of 71.8, 29.2, 32.5, and 67.9% for the cultivars 'Haden', 'Palmer', 'Tommy Atkins', and 'Uba' respectively, when grown in 45 mmol L-1 NaCl. Leaf toxicity and leaf abscission were not observed in 15 mmol L-1 NaCl. The decrease in Fv/Fm ratio were accompanied by decreasing in leaf emission and increased leaf toxicity index, showing, therefore, the potential of chlorophyll fluorescence in the early detection of salt stress in mango tree.

Monitoring the viability of citrus rootstocks seeds stored under refrigeration

The citrus nursery tree is produced through the bud grafting process, in which rootstock is usually grown from seed germination. The objective of this research was to evaluate, in two dissimilar environmental conditions, the viability and polyembryony expression of five citrus rootstocks seeds stored in different periods under refrigeration. The rootstock varieties evaluated were: Rangpur lime (Citrus limonia Osb. cv. Limeira), Trifoliate orange (Poncirus trifoliata Raf. cv. Limeira), Citrumelo (P. trifoliata x C. paradisi Macf. cv. Swingle), Sunki mandarin (C. sunki Hort. ex Tanaka) and Volkamer lemon (C. volkameriana Ten. & Pasq. cv. Catania 2). The experimental design was the randomized blocks in a 11 x 5 x 2 factorial scheme, evaluating from time zero to the tenth month of storage, the five varieties of rootstock in two environments: germination and growth B.O.D type chamber (Biological Oxygen Demand - Eletrolab Brand Model FC 122) at 25 °C; and greenhouse seedbed with partial temperature control (22 °C to 36 °C) and humidity control (75-85%). The plot had 24 seeds in four replicates, using trays with substrate in greenhouse and Petri dishes with filter paper in B.O.D. chamber. The seed germination rate and polyembryony expression were evaluated monthly. It was concluded that Trifoliate and Citrumelo Swingle seeds can be stored for up to seven months, while Volkamer lemon, Rangpur lime and Sunki seeds can be stored for up to ten months. The polyembryony expression rate was slightly higher when measured in greenhouse than in B.O.D. chamber and remained stable in both environments until the seventh month, from which dropped sharply. Citrumelo Swingle seeds expressed the highest polyembryony rate (18.8%), followed by Rangpur lime and Volkamer lemon (average value of 13.7%), Sunki (9.4%) and Trifoliate (3.2%). Despite some differences among varieties, the viability of rootstock stored seeds can be monitored either in the greenhouse or in B.O.D. germination chamber, the latter being the faster and more suitable method.

Gas exchange, phisiological indexes and ionic accumulation in Annona emarginata (Schltdl.) H. Rainer seedlings in nutrients solution

"Araticum-de-terra-fria" (Annona emarginata (Schltdl.) H. Rainer) has been consider a good alternative in rootstock production for the main commercial Annonaceae species. Although this species develops in different soil and climate conditions, there is no understanding by the physiological responses of this species at different nutritional levels. Thus, the objective of this study was to evaluate the influence of different ionic strengths on development of vegetative species known as "Araticum-de-terra-fria". It was evaluated in seedlings grown in different ionic strengths (25% I, 50% I, 75% I and 100% I) of the complete nutrient solution Hoagland and Arnon (1950) nº 2, for 140 days, the following characteristics: Gas Exchange (CO2 assimilation rate, stomatal conductance, internal CO2 concentration, transpiration rate, water use efficiency, Rubisco carboxylation efficiency); Vegetative growth characteristics (diameter, leaf number, dry matter); Physiological Indexes (leaf area ratio, specific leaf area, relative growth rate, net assimilation rate, leaf weight ratio) and Ionic Accumulation (nutrients leaf analysis). Seedlings grown under 50% I showed the highest values of Leaf CO2 assimilation rate, water use efficiency, carboxylation efficiency, growth, relative growth rate, net assimilation rate and ionic accumulation in the total dry matter. So it is concluded that "Araticum-de-terra-fria" seedlings grown under intermediate nutrient concentrations of complete nutrient solution Hoagland and Arnon (1950) nº 2, explored more adequately their physiological potential that justify their adaptation in different nutritional conditions and allow reducing the amount of mineral nutrition of seedlings production.

Evaluation of winter temperatures on apple budbreak using grafted twigs

Temperature is the main climate factor related to induction, maintenance and dormancy release in apple (Malus domestica Borkh.). The inadequate chilling exposure in apples causes budbreak problems, resulting in decrease in yield potential. Thus, the knowledge of physiological principles and environmental factors determining the dormancy phenomenon, especially winter temperature effects, it is necessary for the efficient selection of cultivars in a productive region. In addition, it is indispensable to adapt the orchard management aiming to decrease the problems caused by lack chilling during winter. The objective of this study was to evaluate the influence of different thermal conditions during the dormancy period on budbreak of apple cultivars. One-year-old twigs of 'Castel Gala' and 'Royal Gala' cultivars, grafted on M7 rootstock, were submitted to temperatures of 5, 10 and 15ºC for different exposure periods (168; 336; 672; 1,008 and 1,344 hours). After treatments execution, the plants were kept in a greenhouse at 25ºC. Budbreak was quantified when accumulated 3,444; 6,888; 10,332; 13,776; 17,220 and 20,664 GDHºC after temperature treatments. The cultivars responded differently to temperature effect during the winter period. The temperature of 15ºC during winter shows a greater effectiveness on 'Castel Gala' apple budbreak while in the 'Royal Gala' apples the temperatures of 5 and 10ºC show better performance. 'Castel Gala' cultivar (low chilling requirement) may supply its physiological necessities, may be capable to budburst, even when subjected to higher temperatures in relation to 'Royal Gala' apples (high chilling requirement).

Resistance to Meloidogyne mayaguensis in Psidium spp. Accessions and their grafting compatibility with P. guajava cv. Paluma

Meloidogyne mayaguensis has been reported in some states of Brazil causing severe damage on commercial guava (Psidium guajava L.). Accessions of Psidium spp. were selected from a collection maintained in Embrapa Clima Temperado (Pelotas, Rio Grande do Sul State). Plants of different accessions were grown from seed in plastic bags and, when they reached 15-20 cm in height, were inoculated with 10,000 eggs/plant of M. mayaguensis. Eight months after inoculation, the different accessions were evaluated for resistance to M. mayaguensis. Three accessions of P. guajava were highly susceptible (RF=59.2) to this nematode. Psidium friedrichsthalianium was considered to be moderately resistant (RF=1.9). Three accessions of P. cattleyanum were immune to M. mayaguensis (RF = 0). When used as rootstocks P. cattleyanum and P. friedrichsthalianium were compatible with P. guajava cv. Paluma. Considering these results, the use of resistant rootstocks provides a promising control method for M. mayaguensis in commercial guava crop.

Net melon resistance to Didymella bryoniae according to grafting and potassium levels

Chemical control of the fungus Didymella bryoniae, the causal agent of the disease gummy stem blight in melon, is frequently inefficient; thus, alternatives such as grafting and nutrition must be studied. Rootstocks and potassium levels were tested aimed at controlling this disease in net melon under protected environment. The melon hybrid 'Bônus II', ungrafted and grafted onto 'Dinero' melon and 'Strong Tosa' pumpkin rootstocks, was cultivated and inoculated by using the toothpick insertion method with 7-mm mycelial disks from the isolate D. bryoniae Dbr 37; for control, only toothpick insertion was used. The plants were subjected to the following potassium levels: 0, 62.5, 125, 187.5, 250 mg L-1. Grafted 'Bônus II' melon plants were resistant to the fungus, whereas ungrafted ones were susceptible. The adopted potassium levels did not influence the stem lesion size or the survival of plants.

Vegetative propagation of bauhinia x blakeana, an ornamental sterile tree

Bauhinia x blakeana (B. purpurea x B. variegata) is a natural hybrid that has been cultivated in gardens, streets and parks. Due to its sterility, it must be vegetatively propagated. The objective of this work was to evaluate the viability of cuttings and grafting on its propagation. Semi-woody cuttings were collected during four seasons and treated with 0; 1,000; 2,000; and 3,000 mg L-1 of IBA. The experimental design was entirely randomized and the treatments were arranged in a 4x4 factorial scheme (four collecting times x four IBA concentrations) and five replications with 10 cuttings each, per collecting time and per IBA concentration. Characteristics of roots and shoots were evaluated after 90 days. The data means were compared by the Tukey test and submitted to the polynomial regression analysis. For the grafting experiment, B. variegata and B. variegata var. candida plants of six and 12 months were used as rootstocks and the splice graft and T-budding methods were tested. The experimental design was entirely randomized and the treatments were arranged in a 2x2x2 factorial scheme (two rootstock species x two grafting methods x two rootstock ages) and four replications with five plants each, per rootstock species, per grafting method and per rootstock age. Characteristics of shoots were evaluated after 90 days and the data means were compared by the Tukey test. B. x blakeana can be propagated by semi-woody cuttings collected in spring, without IBA application, or in summer, with the application of 3,000 mg L-1 of IBA. The tested grafting methods were not effective.

Response of young 'Tahiti' lime trees to different irrigation levels

The aim of this study was to evaluate the effect of different irrigation levels on canopy and root growth, productivity, and fruit quality of young ‘Tahiti’ acid lime trees. The experiment was installed in Piracicaba, Brazil in a 1.0-ha orchard plot with ‘Tahiti’ acid lime trees, grafted on ‘Swingle’ citrumelo rootstock and carried out from August of 2002 to May 2005. Each treatment was assigned to a drip irrigation level, based on ETc as follows: T1) non-irrigated, T2) 25%, T3) 50%, T4) 75% and T5) 100% of ETc determined by weighing lysimeter presented in the orchard plot. Trunk diameter and tree height were evaluated monthly. The roots were evaluated when the trees were 30 and 48 months old. The yield and fruit quality was evaluated in 2004 and 2005. The results showed that irrigation did not influence root distribution in depth, and trees irrigated with 75% and 100% ETc showed horizontal root distribution concentrated until 0.6 m from the trunk. Irrigation did not improve the quality of fruit. Yield increased in all irrigated treatment, but the most efficient yield mean per unit of water applied was the 25% ETc treatment.

Effect of trickle irrigation on root development of the wet bulb and 'pera' orange tree yield in the state of São Paulo, Brazil

The aim of this study was to evaluate the effect of different microirrigation designs on root system distribution in wet bulb region, orange orchard yield and quality of orange fruits. The experiment was installed as random blocks with five treatments and four replicates in an orchard of 'Pêra' orange trees grafted on 'Cleopatra' mandarin rootstock. The treatments consisted of: one drip line (T1), two drip lines (T2), four drip lines (T3) per planting row, microsprinkler irrigation (T4) and without irrigation (T5). Irrigation treatments favored yield and ºBrix. The treatment with a single drip line (T1) showed the greatest quantity of roots in relation to the treatments T2 and T3.

Citrus root distribution under water stress grown in sandy soil of central Florida

The experiment was conducted in an orchard located in University of Florida (Citrus Research and Education Center), Lake Alfred, Polk County, Florida, USA. The objective of this study was to evaluate the effects of water stress in root distribution of 'Valencia' orange tree on 'Swingle' citrumelo rootstock. Three treatments were imposed on the trees: 1) normal irrigation with microsprinklers, 2) no irrigation in winter (November through mid-March) and 3) rainfall exclusion by placing a water repelling fabric (Tyvek) under the trees. Trees in treatments 1 and 2 received normal rainfall during the winter, but treatment 3 received no rain. Normal irrigation was resumed on all treatments in mid March. Soil was collected using root auger head (0.09 m diameter and height 0.25 m) in two opposing quadrants (West and East at 3 horizontal distances from tree trunk (1, 2 and 3 m) and 4 depths (0.0-0.15; 0.15-0.30; 0.30-0.60 and 0.60-0.90 m). The results from root sampling showed that there was a significant difference in root distribution between irrigated treatment and non irrigated/non rainfall.

Identification of reciprocal hybrids in citrus by the broadness of the leaf petiole wing

Broadness of leaf petiole wing (WB) was investigated as a morphological marker for screening hybrids of the very narrow-winged species Citrus limonia and C. sunki with broad-winged species C. aurantium and C. sinensis. Controlled polinizations produced over 500 reciprocal hybrids with potential in the ongoing rootstock breeding program identified by the Pgi-1 and Prxa-1 isozyme loci. Measurement ratios WB/leaf length, WB/leaf broadness and WB/petiole length identified 86 to 91% of the reciprocal hybrids produced. However, visual classification of WB was an equally efficient but much easier and faster method. It can be very useful in breeding programs when large number of plants have to be screened or when isozyme, RFLP or RAPD laboratories are not available.

Anàlisi polifàsica de soques de "Pseudomonas fluorescens" potencials agents de biocontrol de malalties de fruiters

Molts bacteris del grup fluorescent del gènere Pseudomonas són capaços de controlar malalties de les plantes causades per fongs i bacteris fitopatògens (ACBs) o mostren activitat com a bacteris promotors del creixement de les plantes (BPCPs). S'han descrit diversos metabòlits que intervenen de manera important en la seva activitat com a ACBs i BPCPs entre els quals en destaquen el 2,4-diacetilfloroglucinol (Phl), àcid fenazin-1-carboxílic (PCA), Pirrolnitrina (Prn), àcid cianhídric (HCN), àcid 3-indolacètic (IAA), sideròfors i quitinases. L'objectiu principal del nostre treball ha estat la comparació de les característiques d'un grup de Pseudomonas del grup fluorescent utilitzant una aproximació polifàsica amb la finalitat d'establir possibles relacions entre algunes de les característiques i la capacitat d'actuar com a ACB o BPCP. Atesa la importància en el biocontrol de la producció de metabòlits com Phl, PCA i Prn, l'objectiu preliminar ha estat la recerca i obtenció de soques productores d'aquests metabòlits. Per assolir aquest objectiu s'ha emprat una aproximació molecular basada en la detecció dels gens biosintètics implicats en la seva producció en lloc de la detecció directa dels metabòlits per evitar els efectes que poden tenir les condicions de cultiu en la inducció o repressió de la seva síntesi. S'han realitzat diferents protocols basats (i) en la cerca assistida de productors mitjançant l'ús de marcadors fenotípics i posterior confirmació per PCR i, (ii) en l'ús de la PCR per a la detecció dels gens directament dels extractes bacterians, d'enriquiments d'aquests extractes i la realització de la hibridació en colònies per al posterior aïllament. La cerca assistida de productors de Phl mitjançant marcadors fenotípics i posteriorment la utilització de tècniques moleculars (amplificació per PCR del gen phlD), ha estat el millor mètode en el tipus de mostres processades en el nostre treball, on la proporció de productors és relativament baixa. En total s'han aïllat a partir de diversos ambients 4 soques portadores dels gens de la síntesi de PCA, 15 de Phl i 1 de Prn. S'ha constituït una col·lecció de 72 soques de Pseudomonas del grup fluorescent que inclou 18 aïllats propis portadors dels gens biosintètics necessaris per la producció de Phl PCA i Prn; 6 soques de referència procedents de col·leccions de cultius tipus, 14 soques productores dels diferents antibiòtics cedides per altres investigadors i una selecció de 34 soques procedents d'un treball previ realitzat en el nostre grup de recerca. A la col·lecció s'hi troben soques candidates a ACB i BPCP de diverses malalties i plantes. Les 72 soques s'han caracteritzat fenotípica i genotípicament. La caracterització fenotípica s'ha portat a terme mitjançant la identificació a nivell d'espècie amb galeries API 20NE i proves bioquímiques específiques; la producció de metabòlits com PCA, Phl, Prn, IAA, HCN, quitinases i sideròfors mitjançant l'ús de diferents tècniques; antagonisme in vitro en diversos medis enfront dos fongs (Stemphylium vesicarium i Penicillium expansum) i tres bacteris fitopatògens (Erwinia amylovora, Pseudomonas syringae pv. syringae i Xanthomonas arboricola pv. juglandis); l'eficàcia de la inhibició de la infecció en bioassaigs in vivo sobre material vegetal enfront els fongs P. expansum en poma i S. vesicarium en fulles de perera i enfront el bacteri E. amylovora en fruits immadurs de perera i, finalment, en assaigs de promoció de creixement en dos portaempelts comercials de Prunus. Cal destacar que P. expansum causa la podridura blava en pomes i peres en postcollita, S. vesicarium la taca bruna de la perera i E. amylovora el foc bacterià de les rosàcies. El nombre de soques de Pseudomonas, sobre el total de les 72 estudiades, productores d'IAA (4) i quitinases (6) és baix, mentre que és elevat en el cas del HCN (32), que a més està associat a la producció de Phl. Els resultats obtinguts en l'antagonisme in vitro han mostrat en el cas dels bacteris que és dependent del patogen indicador i del medi de cultiu. La presència o absència de ferro no sembla ser un factor que potencií l'antagonisme. En el cas dels fongs no s'ha observat però, influència del medi de cultiu emprat. En el total de 72 soques s'ha observat un percentatge baix de soques que manifesten antagonisme en tots els medis assajats vers 3 o 4 dels patògens (7). Solament 2 d'aquestes 7 soques han mostrat ser també efectives en bioassaigs d'inhibició de les infeccions causades per 2 dels 3 patògens assajats. Algunes de les soques efectives en els bioassaigs no són antagonistes in vitro en cap dels medis assajats enfront el mateix patogen. En el cas de la promoció del creixement, s'han observat més soques promotores del creixement del portaempelts de prunera Marianna 2624 que no en l'híbrid de presseguer-ametller GF677 i les eficàcies assolides són també majors en el cas de Marianna 2624, detectant una elevada especificitat soca/portaempelts La caracterització genotípica s'ha realitzat mitjançant l'anàlisi dels polimorfismes en la longitud dels fragments de restricció de DNA ribosomal (RFLP-rDNA) i l'anàlisi dels polimorfismes en la longitud dels fragments de macrorestricció genòmica de DNA cromosòmic separats per electroforesi en camp polsant (MRFLP-PFGE). Ambdues anàlisis van mostrar una gran heterogeneïtat genètica entre les soques caracteritzades i no s'ha pogut relacionar les agrupacions obtingudes amb les característiques fenotípiques o capacitat d'actuar com a ACB o BPCP. Els patrons de macrorestricció genòmica (MRFLP-PFGE) del bacteri model P. fluorescens EPS288 són estables en el temps i independents de les condicions de cultiu assajades al laboratori o en mostres naturals, mostrant ser una tècnica eficaç en la identificació de reaïllats de mostres naturals inoculades prèviament amb el bacteri. Una selecció de soques que comparteixen el fet de produir floroglucinol s'han caracteritzat mitjançant RFLP i seqüenciació del gen phlD. S'ha establert una relació entre les agrupacions obtingudes en les anàlisis RFLP-rDNA, RFLP-phlD i les seqüències del gen. En l'anàlisi filogenètica de les seqüències del gen phlD s'ha observat un elevat grau de polimorfisme obtenint-se 3 agrupacions principals. Les agrupacions semblen relacionar-se amb els patrons de producció de metabòlits (Phl, HCN i Prn en una primera agrupació; Phl i HCN en la segona i solament Phl en la tercera), però aquestes no s'han pogut relacionar amb l'origen geogràfic de les soques o la seva activitat com a ACBs i/o BPCP. Amb les dades obtingudes de la caracterització fenotípica i genotípica s'ha realitzat una anàlisi multivariant (correspondències, correlacions d'Spearman i de freqüències amb variables categòriques). S'ha demostrat la importància de disposar d'una tècnica que permeti depurar una col·lecció de soques descartant les soques genèticament idèntiques, ja que influeixen en els resultats de les anàlisis. Pels tres patògens assajats com a indicadors i els dos portaempelts emprats, no s'ha observat cap correlació entre la inhibició de la infecció o la promoció del creixement amb les característiques fenotípiques i genotípiques de les soques que fos significatiu i consistent en les tres tècniques emprades.

Caracterització de metabòlits produïts per soques de "Pseudomonas fluorescens" efectives en el control biològic de fongs fitopatògens

El principal objectiu d'aquest treball ha estat estudiar la producció de metabòlits amb activitat antibiòtica per soques de l'espècie Pseudomonas fluorescens de la col·lecció EPS, i també avaluar la seva potencialitat com a agents de biocontrol. Es va disposar també de diverses soques de P. fluorescens, cedides per altres investigadors, que van utilitzar-se com a referència perquè algunes són actives en control biològic i produeixen metabòlits secundaris d'interès en el biocontrol de malalties de plantes. La present memòria s'estructura en cinc capítols, que són, introducció al control biològic, descripció de l'etapa de selecció de soques i cerca dels metabòlits produïts, estudi de la producció d'HCN per la soca EPS288, estudi de la producció de l'antibiòtic 2,4-diacetilfloroglucinol (DAPG), i finalment, el darrer capítol, on s'ha estudiat la producció de DAPG sobre material vegetal i la capacitat de colonitzar arrels per diverses soques d'interès. En l'etapa de prospecció, va demostrar-se que un 37% del total de les soques de la col·lecció EPS produïen HCN, totes de l'espècie P. fluorescens, i un 90% d'aquestes provenien de les arrels de plantes. Es va confirmar la producció dels metabòlits secundaris 2,4-diacetilfloroglucinol, àcid fenazina-1-carboxílic, i pirrolnitrina, per diverses soques de la col·lecció EPS seleccionades mitjançant tècniques moleculars. Així, de la col·lecció EPS, les soques EPS317 i EPS808 produeixen DAPG, la EPS263 àcid fenazina-1-carboxílic i pirrolnitrina i, EPS894, EPS895, EPS945 produeixen àcid fenazina-1-carboxílic. La producció d'HCN es va estudiar més exhaustivament en la soca EPS288, seleccionada per la seva activitat antifúngica i candidata a agent de biocontrol contra Stemphylium vesicarium, causant de la estemfiliosi de la perera, i contra Penicillium expansum, causant de la podridura blava en conservació de fruita a postcollita. Per aquest estudi, es va dissenyar i validar un sistema per recollir l'HCN a partir de cultius en medi líquid. S'ha demostrat que la temperatura d'incubació, la concentració cel·lular de sembra i la composició del medi de cultiu afectaven a la producció d'HCN. Els medis complexos i la glicina n'afavorien la síntesi i la font de carboni no afectava. La soca EPS288 va produir més HCN que P. fluorescens CHA0, soca de referència productora d'HCN i descrita com a activa en processos de biocontrol de fongs fitopatògens. En l'estudi de la producció de DAPG, les soques de la col·lecció EPS i de referència, es van comparar en diversos medis de cultiu estudiant l'efecte de la complexitat i consistència del medi, i l'addició de ferro o de glucosa. Va demostrar-se que la producció de DAPG depèn principalment de la soca i de les característiques del medi de cultiu. La glucosa estimula la producció, mentre que el ferro pràcticament no afecta, i en general, el medi sòlid i complex estimula la producció de DAPG. Tanmateix, aquests efectes varien en alguna de les soques assajades donant lloc a comportaments singulars. En el seguiment del creixement amb un sistema automàtic es va comprovar que la velocitat específica de creixement i la concentració cel·lular assolida al final del cultiu, estaven condicionades per la composició del medi de cultiu. En les proves d'antagonisme vers fitopatògens que foren seleccionats com a indicadors, va observar-se que tant l'antagonisme in vitro com la inhibició d'infeccions sobre material vegetal estaven parcialment relacionades amb la producció dels metabòlits secundaris estudiats. La promoció del creixement de portaempelts per aquestes soques depenia de la soca i de l'hoste, però no es pogué establir una relació causa-efecte amb el metabòlits produïts. També es va comprovar que algunes de les soques podien sobreviure en ferides de pomes i de peres, on produïren DAPG. Mutants resistents a rifampicina de diverses soques de la col·lecció EPS i de referència es van inocular en llavors de pomera i de tomatera que es van sembrar i incubar en condicions controlades. Es va fer el seguiment de la població bacteriana total i resistent a rifampicina present a les arrels durant 72 dies. Totes les soques van colonitzar les arrels de les plantes, mantenint una elevada població durant 37 dies, cap d'elles va estimular el creixement ni mostrar efectes fitotòxics, no afectant tampoc signicativament a la població bacteriana espontània de les arrels. La soca EPS808, una de les seleccionades pel treball, va aconseguir uns nivells de producció de DAPG, una velocitat de creixement i una supervivència relativa a les arrels similar a altres soques de referència descrites com a bons agents de biocontrol. En conseqüència, se la considera una candidata a agent de biocontrol que hauria de ser objecte de futurs estudis d'eficàcia.