999 resultados para Retórica Aspectos políticos Teses
Resumo:
El 1999 van comenar els treballs que van culminar amb la posada en funcionament de TDX / TDX, el primer dipsit creat a Espanya. Des de llavors la cooperaci entre les universitats de Catalunya i la Biblioteca de Catalunya ha perms posar en funcionament 5 repositoris cooperatius (TDX / TDR, RECERCAT, RACO, MDC i MDX). Aix ha estat possible per una divisi de tasques en la qual les biblioteques sn les responsables de la introducci de continguts, el CESCA de la preparaci del programari i el maquinari i el CBUC de la coordinaci dels processos.Aquest taller dividit en 4 parts, t la finalitat d'explicar les diferents fases que han viscut els repositoris cooperatius, les actuacions dutes a terme en aquests 10 anys per omplir de contingut (estndards, aspectes legals, ajuts de digitalitzaci, etc.), La experincia d'una de les universitats -la UPF- que participa en aquests dipsits cooperatius i que alhora disposa del seu propi i la infraestructura tcnica en la qual s'han desenvolupat i evolucionat.
Resumo:
La comunicaci cientfica t en els dipsits institucionals una de les seves instruments fonamentals. En els ltims anys estem observant un rpid creixement en el nombre de dipsits i tamb en el volum dels seus continguts. A la vegada es constata que els esforos s'estan concentrant en incrementar la seva presncia i en afavorir el dipsit de noves obres per part dels seus autors. Pel contrari, es troben a faltar poltiques i accions que prevegin i assegurin la sostenibilitat i la preservaci futura dels dipsits. La comunicaci analitzar la realitat actual, a nivell espanyol i internacional, de les accions a favor de la preservaci dels dipsits institucionals, entre elles: els programaris utilitzats i l'existncia de poltiques explcites. Finalment es desenvoluparan els elements mnims que hauria de contenir un pla d'acci per assegurar la sostenibilitat i la preservaci futura de qualsevol arxiu.
Resumo:
La comunicaci tracta de les diferents iniciatives de promoci basades en adaptacions tcniques de la plataforma original realitzades des de la Biblioteca, amb el suport tcnic de l'rea de Sistemes d'Informaci i Comunicaci, per impulsar l'accs obert a la Universitat Politcnica de Valncia, a travs d' RiuNet, el seu dipsit institucional. Per aconseguir promocionar l'accs obert s'han obert diverses vies de treball que permetin als membres de la comunitat universitria difondre la seva producci intellectual de forma directa i senzilla. En primer lloc s'ha prets fer de RiuNet una aplicaci "prpia" de la Universitat Politcnica de Valncia, personalitzant la interfcie per aconseguir una integraci visual amb la web de la instituci i permetent l'autenticaci i l'accs a travs de la Intranet. En segon lloc es faciliten al mxim les tasques de autoarxivament als autors de contingut, mitjanant la integraci de l'aplicaci de gesti de les tesis amb RiuNet, el foment, a travs del programa Docncia en xarxa, de la generaci d'objectes d'aprenentatge, la personalitzaci del formulari de autoarxivament, per facilitar als alumnes la crrega dels seus projectes de fi de carrera i tesines de mster i l'elaboraci de l'Acord marc, contracte nic mitjanant el qual els autors autoritzen a la Universitat a difondre tota la seva producci en RiuNet . En tercer lloc s'han realitzat les tasques tcniques necessries per permetre la integraci amb altres aplicacions per a la docncia i la recerca (PoliBuscador, PoliformaT, Polimedia, Politube, l'aplicaci de gesti de l'activitat de recerca). Finalment s'est posant en marxa un Bloc sobre accs obert que permet difondre aquest moviment a la Universitat. Totes aquestes "petites" accions estan aconseguint, a poc a poc, que RiuNet sigui reconegut com una eina de difusi de la producci cientfica i acadmica prpia i, per tant, que sigui utilitzat cada vegada ms per la comunitat universitria.
Resumo:
En el marc de les accions que est portant a terme la Biblioteca de la Universidad Complutense de Madrid per promocionar l's del " Archivo institucional de E-Prints Complutense" entre els seus professors i investigadors, la Biblioteca de la Facultat de Cincies Geolgiques de la UCM ha posat en marxa una iniciativa, recolzada pels Serveis Centrals de la BUCM, destinada a dipositar a l'arxiu institucional de la universitat la producci cientfica de la Facultat. L'aspecte clau d'aquesta iniciativa consisteix a emfatitzar el pes institucional i patrimonial de la producci investigadora d'una instituci i en demanar el suport de l'equip deganal del centre perqu sigui ell qui comuniqui als seus investigadors l'oportunitat de dipositar tot aquest patrimoni, fent-lo ms visible i augmentant amb aix el seu impacte, en el dipsit que a l'efecte ha creat la universitat. La Biblioteca de la Facultat de Cincies Geolgiques de la UCM est procedint, en conseqncia, a dipositar a l'arxiu institucional de la universitat tots aquells resultats de recerca del centre que, dins del respecte a la legalitat, sigui possible introduir sense que, fins al present, investigador algun d'aquest centre s'hagi manifestat contrari a la proposta deganal.
Resumo:
La migraci internacional contempornia s integrada en un procs d'interconnexi global definit per les revolucions del transport i de les tecnologies de la informaci i la comunicaci. Una de les conseqncies d'aquesta interconnexi global s que les persones migrants tenen ms capacitat per a processar informaci tant abans com desprs de marxar. Aquests canvis podrien tenir implicacions inesperades per a la migraci contempornia pel que fa a la capacitat de les persones migrants per a prendre decisions ms informades, la reducci de la incertesa en contextos migratoris, el desdibuixament del concepte de distncia o la decisi d'emigrar cap a llocs ms llunyans. Aquesta recerca s important, ja que la manca de coneixement sobre aquesta qesti podria contribuir a fer augmentar la distncia entre els objectius de les poltiques de migraci i els seus resultats. El paper que tenen els agents de la informaci en els contextos migratoris tamb podria canviar. En aquest escenari, perqu les poltiques de migraci siguin ms efectives, s'haur de tenir en compte la major capacitat de la poblaci migrant de processar la informaci i les fonts d'informaci en qu es confia. Aquest article demostra que l'equaci ms informaci equival a ms ben informat no es compleix sempre. Fins i tot en l'era de la informaci, les fonts no fiables, les expectatives falses, la sobreinformaci i els rumors encara sn presents en els contextos migratoris. Tanmateix, defensem l'argument que aquests efectes no volguts es podrien reduir complint quatre requisits de la informaci fiable: que sigui exhaustiva, que sigui rellevant, que s'hi confi i que sigui actualitzada.
Resumo:
Aquest estudi analitza les prctiques diries, els valors socials i les actituds de la poblaci catalana en el procs de transici cap a la societat xarxa. Analitza el comportament de les persones a Internet i fora d'Internet, investigant el paper especfic dels usos d'Internet a l'hora d'influenciar prctiques i actituds. Es basa en les respostes a una enquesta de 3.005 individus, una mostra representativa de la poblaci catalana el 2002. L'enquesta es va fer entre el febrer i el maig del 2002, i es basava en entrevistes cara a cara a partir d'un qestionari de 179 preguntes. Es van utilitzar fonts secundries per a situar els resultats catalans, particularment sobre els usos d'Internet, en el context global. L'anlisi es va completar el 2007 incorporant-hi noves dades secundries. L'estudi va cobrir prctiques socials de treball, comunicaci, sociabilitat, usos d'espai i temps, usos d'Internet, identitat cultural, prctica poltica, associacionisme i formaci de projectes d'autonomia. Es van construir diversos models estadstics per a proporcionar una anlisi causal de cada una d'aquestes rees d'estudi. El descobriment ms significatiu fa referncia a la relaci entre els usos d'Internet i la construcci d'autonomia per part d'actors socials. Fent servir anlisis factorial, l'estudi va definir cinc ndexs d'autonomia que eren estadsticament independents: autonomia personal, autonomia professional, autonomia comunicativa, autonomia corporal i autonomia sociopoltica. Cada un d'aquests ndexs d'autonomia independents estan fortament associats amb la freqncia i la intensitat de l's d'Internet, i les relacions observades es mantenen quan es controlen per variables sociodemogrfiques. A partir d'aquest estudi es pot afirmar que Internet s una plataforma important per a la construcci d'autonomia en la societat xarxa. En general, la societat catalana sembla que canvi de manera similar a altres societats en transici, amb l'mfasi afegit del paper del territori i la famlia a l'hora d'enfortir les relacions socials, amb la contribuci positiva d'Internet a un dens patr d'interacci social.
Resumo:
Aquest estudi analitza les prctiques diries, els valors socials i les actituds de la poblaci catalana en el procs de transici cap a la societat xarxa. Analitza el comportament de les persones a Internet i fora d'Internet, investigant el paper especfic dels usos d'Internet a l'hora d'influenciar prctiques i actituds. Es basa en les respostes a una enquesta de 3.005 individus, una mostra representativa de la poblaci catalana el 2002. L'enquesta es va fer entre el febrer i el maig del 2002, i es basava en entrevistes cara a cara a partir d'un qestionari de 179 preguntes. Es van utilitzar fonts secundries per a situar els resultats catalans, particularment sobre els usos d'Internet, en el context global. L'anlisi es va completar el 2007 incorporant-hi noves dades secundries. L'estudi va cobrir prctiques socials de treball, comunicaci, sociabilitat, usos d'espai i temps, usos d'Internet, identitat cultural, prctica poltica, associacionisme i formaci de projectes d'autonomia. Es van construir diversos models estadstics per a proporcionar una anlisi causal de cada una d'aquestes rees d'estudi. El descobriment ms significatiu fa referncia a la relaci entre els usos d'Internet i la construcci d'autonomia per part d'actors socials. Fent servir anlisis factorial, l'estudi va definir cinc ndexs d'autonomia que eren estadsticament independents: autonomia personal, autonomia professional, autonomia comunicativa, autonomia corporal i autonomia sociopoltica. Cada un d'aquests ndexs d'autonomia independents estan fortament associats amb la freqncia i la intensitat de l's d'Internet, i les relacions observades es mantenen quan es controlen per variables sociodemogrfiques. A partir d'aquest estudi es pot afirmar que Internet s una plataforma important per a la construcci d'autonomia en la societat xarxa. En general, la societat catalana sembla que canvi de manera similar a altres societats en transici, amb l'mfasi afegit del paper del territori i la famlia a l'hora d'enfortir les relacions socials, amb la contribuci positiva d'Internet a un dens patr d'interacci social.
Resumo:
Aquest estudi analitza les prctiques diries, els valors socials i les actituds de la poblaci catalana en el procs de transici cap a la societat xarxa. Analitza el comportament de les persones a Internet i fora d'Internet, investigant el paper especfic dels usos d'Internet a l'hora d'influenciar prctiques i actituds. Es basa en les respostes a una enquesta de 3.005 individus, una mostra representativa de la poblaci catalana el 2002. L'enquesta es va fer entre el febrer i el maig del 2002, i es basava en entrevistes cara a cara a partir d'un qestionari de 179 preguntes. Es van utilitzar fonts secundries per a situar els resultats catalans, particularment sobre els usos d'Internet, en el context global. L'anlisi es va completar el 2007 incorporant-hi noves dades secundries. L'estudi va cobrir prctiques socials de treball, comunicaci, sociabilitat, usos d'espai i temps, usos d'Internet, identitat cultural, prctica poltica, associacionisme i formaci de projectes d'autonomia. Es van construir diversos models estadstics per a proporcionar una anlisi causal de cada una d'aquestes rees d'estudi. El descobriment ms significatiu fa referncia a la relaci entre els usos d'Internet i la construcci d'autonomia per part d'actors socials. Fent servir anlisis factorial, l'estudi va definir cinc ndexs d'autonomia que eren estadsticament independents: autonomia personal, autonomia professional, autonomia comunicativa, autonomia corporal i autonomia sociopoltica. Cada un d'aquests ndexs d'autonomia independents estan fortament associats amb la freqncia i la intensitat de l's d'Internet, i les relacions observades es mantenen quan es controlen per variables sociodemogrfiques. A partir d'aquest estudi es pot afirmar que Internet s una plataforma important per a la construcci d'autonomia en la societat xarxa. En general, la societat catalana sembla que canvi de manera similar a altres societats en transici, amb l'mfasi afegit del paper del territori i la famlia a l'hora d'enfortir les relacions socials, amb la contribuci positiva d'Internet a un dens patr d'interacci social.
Resumo:
Aquest estudi analitza les prctiques diries, els valors socials i les actituds de la poblaci catalana en el procs de transici cap a la societat xarxa. Analitza el comportament de les persones a Internet i fora d'Internet, investigant el paper especfic dels usos d'Internet a l'hora d'influenciar prctiques i actituds. Es basa en les respostes a una enquesta de 3.005 individus, una mostra representativa de la poblaci catalana el 2002. L'enquesta es va fer entre el febrer i el maig del 2002, i es basava en entrevistes cara a cara a partir d'un qestionari de 179 preguntes. Es van utilitzar fonts secundries per a situar els resultats catalans, particularment sobre els usos d'Internet, en el context global. L'anlisi es va completar el 2007 incorporant-hi noves dades secundries. L'estudi va cobrir prctiques socials de treball, comunicaci, sociabilitat, usos d'espai i temps, usos d'Internet, identitat cultural, prctica poltica, associacionisme i formaci de projectes d'autonomia. Es van construir diversos models estadstics per a proporcionar una anlisi causal de cada una d'aquestes rees d'estudi. El descobriment ms significatiu fa referncia a la relaci entre els usos d'Internet i la construcci d'autonomia per part d'actors socials. Fent servir anlisis factorial, l'estudi va definir cinc ndexs d'autonomia que eren estadsticament independents: autonomia personal, autonomia professional, autonomia comunicativa, autonomia corporal i autonomia sociopoltica. Cada un d'aquests ndexs d'autonomia independents estan fortament associats amb la freqncia i la intensitat de l's d'Internet, i les relacions observades es mantenen quan es controlen per variables sociodemogrfiques. A partir d'aquest estudi es pot afirmar que Internet s una plataforma important per a la construcci d'autonomia en la societat xarxa. En general, la societat catalana sembla que canvi de manera similar a altres societats en transici, amb l'mfasi afegit del paper del territori i la famlia a l'hora d'enfortir les relacions socials, amb la contribuci positiva d'Internet a un dens patr d'interacci social.
Resumo:
Aquest estudi analitza les prctiques diries, els valors socials i les actituds de la poblaci catalana en el procs de transici cap a la societat xarxa. Analitza el comportament de les persones a Internet i fora d'Internet, investigant el paper especfic dels usos d'Internet a l'hora d'influenciar prctiques i actituds. Es basa en les respostes a una enquesta de 3.005 individus, una mostra representativa de la poblaci catalana el 2002. L'enquesta es va fer entre el febrer i el maig del 2002, i es basava en entrevistes cara a cara a partir d'un qestionari de 179 preguntes. Es van utilitzar fonts secundries per a situar els resultats catalans, particularment sobre els usos d'Internet, en el context global. L'anlisi es va completar el 2007 incorporant-hi noves dades secundries. L'estudi va cobrir prctiques socials de treball, comunicaci, sociabilitat, usos d'espai i temps, usos d'Internet, identitat cultural, prctica poltica, associacionisme i formaci de projectes d'autonomia. Es van construir diversos models estadstics per a proporcionar una anlisi causal de cada una d'aquestes rees d'estudi. El descobriment ms significatiu fa referncia a la relaci entre els usos d'Internet i la construcci d'autonomia per part d'actors socials. Fent servir anlisis factorial, l'estudi va definir cinc ndexs d'autonomia que eren estadsticament independents: autonomia personal, autonomia professional, autonomia comunicativa, autonomia corporal i autonomia sociopoltica. Cada un d'aquests ndexs d'autonomia independents estan fortament associats amb la freqncia i la intensitat de l's d'Internet, i les relacions observades es mantenen quan es controlen per variables sociodemogrfiques. A partir d'aquest estudi es pot afirmar que Internet s una plataforma important per a la construcci d'autonomia en la societat xarxa. En general, la societat catalana sembla que canvi de manera similar a altres societats en transici, amb l'mfasi afegit del paper del territori i la famlia a l'hora d'enfortir les relacions socials, amb la contribuci positiva d'Internet a un dens patr d'interacci social.
Resumo:
Neste artigo, apresentam-se uma avaliao da prtica da gesto dos riscos de mercado pelas cooperativas do Paran (Brasil) e um estudo do portfolio de produo agropecuria desse estado considerando a relao retorno-risco. Usando a anlise E-V do modelo de Markowitz, foi definida uma fronteira de eficincia em que foi possvel verificar quais seriam as mudanas necessrias no portfolio visando eficincia econmica (definida aqui como o trade-off entre retorno e risco). Por meio de questionrios e entrevistas, foi avaliada a disposio das cooperativas em incentivar tais mudanas em seus portfolios e na produo de seus cooperados. Tambm foi possvel avaliar qual o grau de importncia atribudo a fontes de risco de mercado e qual o grau de relevncia de um conjunto de estratgias passveis de serem adotadas para lidar com esses riscos. O objetivo geral foi avaliar quais seriam as possveis influncias que as cooperativas poderiam exercer nas alteraes das preferncias de produo visando melhoria da relao retorno-risco. Verificou-se que os principais motivos que influenciam as decises sobre produo esto relacionados a aspectos econmicos e racionais, como foco estratgico da cooperativa e resistncias dos cooperados. Os motivos relacionados a aspectos políticos ou sociais, inerentes s caractersticas organizacionais das cooperativas, no exercem influncia significativa nas decises sobre diversificao como instrumento para a gesto dos riscos de mercado no contexto paranaense.
Resumo:
El Servei de Biblioteques de la UAB gestiona un dipsit digital que cobreix les expectatives generades per un dipsit institucional a la vegada que actua facilitant la consulta de la biblioteca digital prpia. La naturalesa diversa de les colleccions, quant a origen i format ens ha obligat a utilitzar eines de gesti especfiques per establir els circuits, mtodes i procediments de treball. Volem compartir la nostra experincia, tant a nivell de creaci d'un nic dipsit capa de gestionar tot el nostre fons digital, com de les opcions de treball intern escollides.
Resumo:
A nossa sociedade est, visivelmente, em busca de padres ticos, de padres de melhoria social, de padres de melhoria econmica. Acredita-se, pois que a tica e a transparncia podem se constituir em elementos essenciais no sentido de assegurar que qualquer governo atinja os seus objectivos com eficincia, efectividade e dentro dos preceitos legais da ordem democrtica. Tendo o Governo de Cabo Verde eleito a tica e a transparncia na gesto da coisa pblica como fundamentos de uma boa governao, imprescindvel criar mecanismos de controlo, a fim de verificar se tal determinao est sendo efectivada. Para tanto, fundamental que haja, uma anlise criteriosa, considerando no s os aspectos da administrao, mas principalmente, os aspectos políticos e sociais envolvidos. Isto se justifica, ademais, pelo facto de haver mais eficincia governativa quando as instituies funcionam com regras, com transparncia, com tica, com comprometimento ao servio pblico, com profissionalismo e quando esto sujeitas ao controlo social e aos mecanismos de "check and balances". Em Cabo Verde existe uma assimetria entre o governo, a oposio, e a sociedade no que diz respeito tica e transparncia na Administrao Pblica. Esta constatao nos motivou a efectuar uma reflexo sobre o assunto, no no intuito de julgar mas, sim, de pesquisar os actos e as regras praticadas na Administrao Pblica Cabo-verdiana, ou seja, pelo Poder Executivo Cabo-Verdiano, posto que tais actos, em ltima instncia, visam assegurar o alcance do bem comum no mbito referido. Assim sendo, o objectivo deste trabalho reflectir sobre a questo da tica e da transparncia na Administrao Pblica Cabo-verdiana, desenvolvendo um pensamento crtico e fundamentado a respeito do tema. O que se busca, neste caso, assinalar propostas prticas face ao modelo actual de Reforma Administrativa em Cabo Verde, contribuindo para o seu aperfeioamento. Em termos de contexto, reala-se que o estudo abranger a vertente da Administrao Central. Para alcanar o objectivo deste trabalho, fez-se uma pesquisa bibliogrfica sobre a tica e Transparncia na Administrao Pblica e sobre diversas teorias relacionadas com a tica nas organizaes. Utilizou-se o mtodo inquisitivo baseado em 5 questionrio com perguntas fechadas e abertas para se obter a percepo dos dirigentes, funcionrios pblicos e utentes da Administrao Pblica, bem como dos políticos que hoje actuam neste mbito. Os dados recolhidos proporcionam indicaes evidentes que preciso mudar de paradigma no que diz respeito tica e Transparncia na Administrao Pblica Cabo-verdiana.
Resumo:
A nossa sociedade est, visivelmente, em busca de padres ticos, de padres de melhoria social, de padres de melhoria econmica. Acredita-se, pois que a tica e a transparncia podem se constituir em elementos essenciais no sentido de assegurar que qualquer governo atinja os seus objectivos com eficincia, efectividade e dentro dos preceitos legais da ordem democrtica. Tendo o Governo de Cabo Verde eleito a tica e a transparncia na gesto da coisa pblica como fundamentos de uma boa governao, imprescindvel criar mecanismos de controlo, a fim de verificar se tal determinao est sendo efectivada. Para tanto, fundamental que haja, uma anlise criteriosa, considerando no s os aspectos da administrao, mas principalmente, os aspectos políticos e sociais envolvidos. Isto se justifica, ademais, pelo facto de haver mais eficincia governativa quando as instituies funcionam com regras, com transparncia, com tica, com comprometimento ao servio pblico, com profissionalismo e quando esto sujeitas ao controlo social e aos mecanismos de "check and balances". Em Cabo Verde existe uma assimetria entre o governo, a oposio, e a sociedade no que diz respeito tica e transparncia na Administrao Pblica. Esta constatao nos motivou a efectuar uma reflexo sobre o assunto, no no intuito de julgar mas, sim, de pesquisar os actos e as regras praticadas na Administrao Pblica Cabo-verdiana, ou seja, pelo Poder Executivo Cabo-Verdiano, posto que tais actos, em ltima instncia, visam assegurar o alcance do bem comum no mbito referido. Assim sendo, o objectivo deste trabalho reflectir sobre a questo da tica e da transparncia na Administrao Pblica Cabo-verdiana, desenvolvendo um pensamento crtico e fundamentado a respeito do tema. O que se busca, neste caso, assinalar propostas prticas face ao modelo actual de Reforma Administrativa em Cabo Verde, contribuindo para o seu aperfeioamento. Em termos de contexto, reala-se que o estudo abranger a vertente da Administrao Central. Para alcanar o objectivo deste trabalho, fez-se uma pesquisa bibliogrfica sobre a tica e Transparncia na Administrao Pblica e sobre diversas teorias relacionadas com a tica nas organizaes. Utilizou-se o mtodo inquisitivo baseado em 5 questionrio com perguntas fechadas e abertas para se obter a percepo dos dirigentes, funcionrios pblicos e utentes da Administrao Pblica, bem como dos políticos que hoje actuam neste mbito. Os dados recolhidos proporcionam indicaes evidentes que preciso mudar de paradigma no que diz respeito tica e Transparncia na Administrao Pblica Cabo-verdiana.
Resumo:
A nossa sociedade est, visivelmente, em busca de padres ticos, de padres de melhoria social, de padres de melhoria econmica. Nesse sentido, a tica e a transparncia na gesto da coisa pblica constituem fundamentos indispensveis para o alcance dos objectivos governamentais com eficincia e efectividade e dentro dos preceitos legais da ordem democrtica. Mas o que se verifica em Cabo Verde a existncia de uma assimetria entre o governo, a oposio, e a sociedade no que diz respeito tica e transparncia na Administrao Pblica. Esta constatao mais directamente vinculada ao mbito da Administrao Central gerou questionamentos sobre as razes dessa ocorrncia, conduzindo a uma reflexo sobre as implicaes e os desafios concernentes ao alcance do bem comum no contexto referido. Nesse intuito, buscou-se desenvolver uma anlise criteriosa, considerando no s os aspectos da administrao, mas principalmente, os aspectos políticos e sociais envolvidos nessa dinmica. O estudo tambm se justifica pois denota-se que h maior eficincia governativa quando as instituies funcionam com regras, com transparncia, com tica, com comprometimento ao servio pblico, com profissionalismo e quando as referidas instituies esto sujeitas ao controlo social e a mecanismos de "check and balances". Assim, com o objetivo de verificar a percepo de dirigentes, políticos, funcionrios pblicos e utentes da Administrao Pblica, sobre esta problemtica, realizou-se, inicialmente, uma extensa pesquisa bibliogrfica acompanhada de anlise documental em busca de uma viso fundamentada e crtica sobre o tema em estudo. O levantamento de dados empricos ocorreu por meio da aplicao, pelo pesquisador, de um questionrio com perguntas abertas e fechadas, a um total de sessenta e quatro respondentes assim distribuidos: a) Representantes da Administrao Central: Secretaria de Estado da Administrao Pblica: 9; Ministrio da Sade: 5; Ministrio da Educao: 7; Ministrio das Finanas: 6; Gabinete do Ministro-Adjunto das Comunidades e Emigrao: 5; Ministrio da Agricultura: 4; b) Políticos (deputados): 8; c) Utentes da Administrao Pblica: de um total de 20 respondentes, foi conferida ateno especial aos servios da Sade (4 utentes), Educao (4), Finanas (4 utentes), Agricultura (4 utentes) e Secretaria de Estado da Administrao Pblica (4 utentes). A margem de erro, do ponto de vista da anlise estatstica dos dados, no ultrapassa os 4% e o coeficiente de confiana de 95%. Os resutados da anlise confirmam a importncia do estudo, revelando questes decisivas para o aprofundamento do processo democrtico e a conquista da cidadania em Cabo Verde. Dentre estas, h que destacar, por seu impacto na sociedade e no exerccio da democracia no contexto referido, os seguintes ndices: apenas 6% dos inquiridos consideram a tica e a transparncia como novidades no contexto da Reforma do Estado; 64 % aponta a existncia de corrupo na gesto da coisa pblica; e, por fim, 70,4% dos inquiridos definem como satisfatria a actuao dos funcionrios pblicos cabo-verdianos no que tange tica e transparncia na gesto da coisa pblica.
