SGHMS : Sistema de gestió d'historials mèdics segurs

Aquest projecte es centra en la gestió d'historials mèdics per part de metges i pacients. Les dades de l'historial poden ajudar al metge a prendre decisions correctes en la diagnosi i tractament que ha de rebre el pacient.

Implementació d'un esquema criptogràfic per gestionar remotament de forma segura els historials mèdics dels pacients

Implementació d'un esquema criptogràfic basat en PKI (Public Key Infrastructure) per a gestionar d'una manera segura dins una xarxa de comunicacions els historials mèdics dels pacients.

Implementació d'un esquema criptogràfic per gestionar de forma segura els historials mèdics dels pacients a traves d'una xarxa de comunicacions

Aquest treball presenta una solució basada en criptosistemes de clau pública, certificats i signatures digitals, emprant Java com a llenguatge de programació. Per a estendre la funcionalitat quant a seguretat del Java Developer Kit (JDK) s'utilitza la llibreria criptogràficaIAIK (Institute for Applied Information Processing and Communication).

Esquema criptogràfic per a gestionar de forma segura els historials mèdics dels pacients a través d'una xarxa de comunicacions.

Aquest projecte forma part de l'àrea de seguretat informàtica. Fa una implementació d'un esquema criptogràfic per gestionar de forma segura els historials mèdics dels pacients a través d'una xarxa de comunicacions.

Infraestructura de Clau Pública (PKI) per a lagestió d'historials mèdics

L'objectiu d'aquest projecte, emmarcat en l'àrea de la Seguretat Informàtica, ésimplementar un esquema criptogràfic, que garanteixi els requisits de seguretat d'un sistema de gestió d'historials mèdics, a través d'una xarxa de comunicacions.

Implementació d'un esquema criptogràfic per gestionar de forma segura els historials mèdics dels pacients a través d'una xarxa de comunicacions

En aquest projecte final de carrera es presenta un sistema capaç de gestionar i emmagatzemar leshistòries mèdiques dels pacients. El sistema permetrà realitzar operacions de lectura i modificació de dades sobre els expedients mèdics de manera segura i fiable tenint en compte que els accessos a la informació s'efectuen a través d'una xarxa de comunicació.

Implementació d'un esquema criptogràfic per gestionar de forma segura els historials mèdics dels pacients a través d'una xarxa de comunicacions

L'objectiu es dissenyar i implementar un esquema criptogràfic que gestioni de forma segura els historials mèdics dels pacients a través d'una xarxa de comunicacions.

Disseny i desenvolupament d'un esquema criptogràfic per gestionar de forma segura els historials mèdics dels pacients a través d'una xarxa de comunicacions

El PFC té com objectiu dissenyar i implementar un esquema criptogràfic per a garantir un accéssegur a les dades proporcionant mecanismes per salvaguardar la confidencialitat, autenticitat i integritat de les dades i no repudi de les accions portades a terme pels usuaris.

Implementació d'un esquema criptogràfic per gestionar de forma segura els historials mèdics dels pacients a través d'una xarxa de comunicacions

L'objectiu d'aquest TFC és dissenyar i implementar un gestor d'historial mèdics de pacients segur a través d'una xarxa de comunicacions que garanteixi la privadesa, la integritat, el no-repudi i l'autenticitat.

Implementació d'un esquema criptogràfic per gestionar de forma segura els historials mèdics dels pacients a través d'una xarxa de comunicacions

L'objectiu d'aquest projecte és implementar un esquema criptogràfic que garanteixi les necessitats de seguretat de les dades d'un historial mèdic el qual serà gestionat a través d'una xarxa de comunicacions convencionals.

Implementació d'un esquema criptogràfic per gestionar de forma segura els historials mèdics dels pacients a través d'una xarxa decomunicacions.

El projecte ha de generar un seguit d'aplicacions per a que els usuaris i elsmetges puguin accedir a través d'una xarxa de comunicacions als historials clínicsmantenint sempre els requisits de seguretat.

PFC - seguretat informàtica : disseny i desenvolupament d'un esquema criptogràfic per gestionar de forma segura els historials mèdics dels pacients a través d'una xarxa de comunicacions

Es vol proporcionar una solució en el camp de la sanitat perquè els metges puguin gestionar els historials mèdics dels seus pacients de forma remota i segura, i perquè els pacients puguin consultar la seva història mèdica també remotament i amb total seguretat en qualsevol moment i ubicació.

Estudi de la seguretat i privadesa dels historials mèdics en format electrònic

El PFC s'emmarca dins de l'àrea de seguretat informàtica. D'acord amb la legislació, la informació de caràcter personal ha de ser protegida ja que es tracta d'informació molt sensible.Cal aplicar mesures que garanteixin la seguretat i privadesa de la informació.En el cas específic de la informació relativa a les dades de salut de les persones, el nivell de protecció ha de ser encara més elevat.A més, en el cas dels historials mèdics electrònics la informació es transmet per xarxes de comunicacions per la qual cosa cal aplicar mesures addicionals de seguretat per tal de garantir la seguretat i privadesa de la informació.L'objectiu d'aquest PFC és estudiar la legislació actual i extreure els requeriments de seguretat i privadesa exigits, per tal de determinar el grau de compliment d'aquests requeriments per part de les implementacions existents.

Assessment of statistical iterative reconstructions to optimize CT examination protocols for children and young adults

La tomodensitométrie (CT) est une technique d'imagerie dont l'intérêt n'a cessé de croître depuis son apparition dans le début des années 70. Dans le domaine médical, son utilisation est incontournable à tel point que ce système d'imagerie pourrait être amené à devenir victime de son succès si son impact au niveau de l'exposition de la population ne fait pas l'objet d'une attention particulière. Bien évidemment, l'augmentation du nombre d'examens CT a permis d'améliorer la prise en charge des patients ou a rendu certaines procédures moins invasives. Toutefois, pour assurer que le compromis risque - bénéfice soit toujours en faveur du patient, il est nécessaire d'éviter de délivrer des doses non utiles au diagnostic.¦Si cette action est importante chez l'adulte elle doit être une priorité lorsque les examens se font chez l'enfant, en particulier lorsque l'on suit des pathologies qui nécessitent plusieurs examens CT au cours de la vie du patient. En effet, les enfants et jeunes adultes sont plus radiosensibles. De plus, leur espérance de vie étant supérieure à celle de l'adulte, ils présentent un risque accru de développer un cancer radio-induit dont la phase de latence peut être supérieure à vingt ans. Partant du principe que chaque examen radiologique est justifié, il devient dès lors nécessaire d'optimiser les protocoles d'acquisitions pour s'assurer que le patient ne soit pas irradié inutilement. L'avancée technologique au niveau du CT est très rapide et depuis 2009, de nouvelles techniques de reconstructions d'images, dites itératives, ont été introduites afin de réduire la dose et améliorer la qualité d'image.¦Le présent travail a pour objectif de déterminer le potentiel des reconstructions itératives statistiques pour réduire au minimum les doses délivrées lors d'examens CT chez l'enfant et le jeune adulte tout en conservant une qualité d'image permettant le diagnostic, ceci afin de proposer des protocoles optimisés.¦L'optimisation d'un protocole d'examen CT nécessite de pouvoir évaluer la dose délivrée et la qualité d'image utile au diagnostic. Alors que la dose est estimée au moyen d'indices CT (CTDIV0| et DLP), ce travail a la particularité d'utiliser deux approches radicalement différentes pour évaluer la qualité d'image. La première approche dite « physique », se base sur le calcul de métriques physiques (SD, MTF, NPS, etc.) mesurées dans des conditions bien définies, le plus souvent sur fantômes. Bien que cette démarche soit limitée car elle n'intègre pas la perception des radiologues, elle permet de caractériser de manière rapide et simple certaines propriétés d'une image. La seconde approche, dite « clinique », est basée sur l'évaluation de structures anatomiques (critères diagnostiques) présentes sur les images de patients. Des radiologues, impliqués dans l'étape d'évaluation, doivent qualifier la qualité des structures d'un point de vue diagnostique en utilisant une échelle de notation simple. Cette approche, lourde à mettre en place, a l'avantage d'être proche du travail du radiologue et peut être considérée comme méthode de référence.¦Parmi les principaux résultats de ce travail, il a été montré que les algorithmes itératifs statistiques étudiés en clinique (ASIR?, VEO?) ont un important potentiel pour réduire la dose au CT (jusqu'à-90%). Cependant, par leur fonctionnement, ils modifient l'apparence de l'image en entraînant un changement de texture qui pourrait affecter la qualité du diagnostic. En comparant les résultats fournis par les approches « clinique » et « physique », il a été montré que ce changement de texture se traduit par une modification du spectre fréquentiel du bruit dont l'analyse permet d'anticiper ou d'éviter une perte diagnostique. Ce travail montre également que l'intégration de ces nouvelles techniques de reconstruction en clinique ne peut se faire de manière simple sur la base de protocoles utilisant des reconstructions classiques. Les conclusions de ce travail ainsi que les outils développés pourront également guider de futures études dans le domaine de la qualité d'image, comme par exemple, l'analyse de textures ou la modélisation d'observateurs pour le CT.¦-¦Computed tomography (CT) is an imaging technique in which interest has been growing since it first began to be used in the early 1970s. In the clinical environment, this imaging system has emerged as the gold standard modality because of its high sensitivity in producing accurate diagnostic images. However, even if a direct benefit to patient healthcare is attributed to CT, the dramatic increase of the number of CT examinations performed has raised concerns about the potential negative effects of ionizing radiation on the population. To insure a benefit - risk that works in favor of a patient, it is important to balance image quality and dose in order to avoid unnecessary patient exposure.¦If this balance is important for adults, it should be an absolute priority for children undergoing CT examinations, especially for patients suffering from diseases requiring several follow-up examinations over the patient's lifetime. Indeed, children and young adults are more sensitive to ionizing radiation and have an extended life span in comparison to adults. For this population, the risk of developing cancer, whose latency period exceeds 20 years, is significantly higher than for adults. Assuming that each patient examination is justified, it then becomes a priority to optimize CT acquisition protocols in order to minimize the delivered dose to the patient. Over the past few years, CT advances have been developing at a rapid pace. Since 2009, new iterative image reconstruction techniques, called statistical iterative reconstructions, have been introduced in order to decrease patient exposure and improve image quality.¦The goal of the present work was to determine the potential of statistical iterative reconstructions to reduce dose as much as possible without compromising image quality and maintain diagnosis of children and young adult examinations.¦The optimization step requires the evaluation of the delivered dose and image quality useful to perform diagnosis. While the dose is estimated using CT indices (CTDIV0| and DLP), the particularity of this research was to use two radically different approaches to evaluate image quality. The first approach, called the "physical approach", computed physical metrics (SD, MTF, NPS, etc.) measured on phantoms in well-known conditions. Although this technique has some limitations because it does not take radiologist perspective into account, it enables the physical characterization of image properties in a simple and timely way. The second approach, called the "clinical approach", was based on the evaluation of anatomical structures (diagnostic criteria) present on patient images. Radiologists, involved in the assessment step, were asked to score image quality of structures for diagnostic purposes using a simple rating scale. This approach is relatively complicated to implement and also time-consuming. Nevertheless, it has the advantage of being very close to the practice of radiologists and is considered as a reference method.¦Primarily, this work revealed that the statistical iterative reconstructions studied in clinic (ASIR? and VECO have a strong potential to reduce CT dose (up to -90%). However, by their mechanisms, they lead to a modification of the image appearance with a change in image texture which may then effect the quality of the diagnosis. By comparing the results of the "clinical" and "physical" approach, it was showed that a change in texture is related to a modification of the noise spectrum bandwidth. The NPS analysis makes possible to anticipate or avoid a decrease in image quality. This project demonstrated that integrating these new statistical iterative reconstruction techniques can be complex and cannot be made on the basis of protocols using conventional reconstructions. The conclusions of this work and the image quality tools developed will be able to guide future studies in the field of image quality as texture analysis or model observers dedicated to CT.