Necessitats d'educació continuada en biblioteconomia i documentació a Espanya: resultats d'una enquesta

Resultats d'un estudi sobre necessitats de formació continuada en biblioteconomia i documentado a l'Estat espanyol. Les dades per elaborar I'estudi foren recollides amb un qüestionari que es distribuí a una mostra aleatoria de 601 individus. La mostra representava una població de 3.033 individus, membres de set associacions bibliotecáries de l'Estat. El percentatge de resposta (31,3%) no permet fer afirmacions contundents, pero dona una indicado prou aproximada de la situado real. Les dades recollides s'analitzen en tres blocs: característiques de la població analitzada I deis centres on treballa; avaluado de la formado inicial deis enquestats i avaluado de la formació continuada.

Public health expenditure and spatial interactions in a decentralized national health system

One of the limitations of cross-country health expenditure analysis refers to the fact that the financing, the internal organization and political restraints of health care decision-making are country-specific and heterogeneous. Yet, a potential solution is to examine the influence of such effects in those countries that have undertaken decentralization processes. In such a setting, it is possible to examine potential expenditure spillovers across the geography of a country as well as the influence of the political ideology of regional incumbents on public health expenditure. This paper examines the determinants of public health expenditure within Spanish region-states (Autonomous Communities, ACs), most of them subject to similar financing structures although exhibiting significant heterogeneity as a result of the increasing decentralization, region-specific political factors along with different use of health care inputs, economic dimension and spatial interactions

Una nova estimació retrospectiva del VAB regional industrial. Espanya, 1860-1930

[cat] En aquest treball, es realitza una nova estimació del VAB industrial espanyol a un nivell de desagregació territorial corresponent a les províncies (NUTSIII) i les Comunitats Autònomes (NUTS II). Per assolir aquest objectiu es planteja una nova metodologia d’estimació de les xifres històriques de VAB industrial regional. Front a les aproximacions tradicionals, basades en la utilització de fonts fiscals com a forma d’aproximar la capacitat productiva industrial, en aquest treball s’ofereix una estimació que també es basa en les rendes generades per la producció industrial de les regions. Amb aquest objectiu, es fa servir la metodologia proposada per Geary i Stark (2002) i les millores proposades per Crafts (2005). La utilització d’aquesta metodologia permet elaborar una nova estimació retrospectiva del VAB industrial de les regions espanyoles a diversos talls temporals corresponents al període 1860-1930.

Public health expenditure and spatial interactions in a decentralized national health system

One of the limitations of cross-country health expenditure analysis refers to the fact that the financing, the internal organization and political restraints of health care decision-making are country-specific and heterogeneous. Yet, a potential solution is to examine the influence of such effects in those countries that have undertaken decentralization processes. In such a setting, it is possible to examine potential expenditure spillovers across the geography of a country as well as the influence of the political ideology of regional incumbents on public health expenditure. This paper examines the determinants of public health expenditure within Spanish region-states (Autonomous Communities, ACs), most of them subject to similar financing structures although exhibiting significant heterogeneity as a result of the increasing decentralization, region-specific political factors along with different use of health care inputs, economic dimension and spatial interactions

Una nova estimació retrospectiva del VAB regional industrial. Espanya, 1860-1930

[cat] En aquest treball, es realitza una nova estimació del VAB industrial espanyol a un nivell de desagregació territorial corresponent a les províncies (NUTSIII) i les Comunitats Autònomes (NUTS II). Per assolir aquest objectiu es planteja una nova metodologia d’estimació de les xifres històriques de VAB industrial regional. Front a les aproximacions tradicionals, basades en la utilització de fonts fiscals com a forma d’aproximar la capacitat productiva industrial, en aquest treball s’ofereix una estimació que també es basa en les rendes generades per la producció industrial de les regions. Amb aquest objectiu, es fa servir la metodologia proposada per Geary i Stark (2002) i les millores proposades per Crafts (2005). La utilització d’aquesta metodologia permet elaborar una nova estimació retrospectiva del VAB industrial de les regions espanyoles a diversos talls temporals corresponents al període 1860-1930.

Public health expenditure and spatial interactions in a decentralized national health system

One of the limitations of cross-country health expenditure analysis refers to the fact that the financing, the internal organization and political restraints of health care decision-making are country-specific and heterogeneous. Yet, a potential solution is to examine the influence of such effects in those countries that have undertaken decentralization processes. In such a setting, it is possible to examine potential expenditure spillovers across the geography of a country as well as the influence of the political ideology of regional incumbents on public health expenditure. This paper examines the determinants of public health expenditure within Spanish region-states (Autonomous Communities, ACs), most of them subject to similar financing structures although exhibiting significant heterogeneity as a result of the increasing decentralization, region-specific political factors along with different use of health care inputs, economic dimension and spatial interactions

Europa en la prensa española

En nuestro sistema político, los medios de comunicación no son agentes neutros, sino que desempeñan un papel central en la legitimación de las instituciones políticas. La consolidación de la UE ha significado el surgimiento de un entramado institucional supranacional con nuevos actores e instituciones que muchas veces son cuestionadas por su falta de legitimidad democrática. Todas estas cuestiones llevan a preguntarnos cuál es el papel que desempeñan los medios de comunicación en el proceso de construcción europea, cómo se da cuenta del proceso a la ciudadanía y cuáles de sus elementos entran en la agenda mediática. Este artículo intenta aproximarse a esta cuestión analizando la cobertura mediática que recibe el proceso de integración europea en la prensa española. Para hacerlo, se analizan cinco casos de procesos legislativos y diplomáticos del ámbito de la UE. La enorme diferencia en la cobertura de los distintos casos permite concluir que, en el caso de la prensa española analizada, las cuestiones europeas están vinculadas a la agenda mediática nacional y sirven como elemento legitimador o deslegitimador de posturas políticas de la clase política nacional.

Una nova societat civil: accions col·lectives de masses a l'Espanya postransicional (ca. 1982-2002)

INFORME DE RECERCA: Aquest treball ha consistit en una indagació sobre la protesta socialrecent al nostre país (Espanya, 1982-2002); específicament, sobre els principals episodis contemporànisd'acció col.lectiva que han esclatat a Espanya i a Catalunya, amb dos paràmetresdelimitadors bàsics:a) haver-se produït en el periode postransicional, és a dir, amb la fase de resolució dela transició política ja culminada (cosa que, com altres investigadors, hipotitzemque es produí pel 1982, amb el primer relleu democràtic i pacífic del Govern iamb el que anomenem transició institucional ja acabada); per tant, entre 1982 i2003 aproximadament.b) haver mobilitzat un seguiment massiu i adquirit, degut a aquest motiu, a vegadesreforçat per altres, una significació política excepcional, fora d'allò que esconsidera normal en l'activitat política quotidiana (itenint en conseqüència un impacte molt notable en el decurs mateix delperiode postransicional).

Una nova eina per a l’estudi del paper i les filigranes. Anàlisi i desenvolupament d’una base de dades per a l’estudi del paper i de les filigranes: font per a l’elaboració de la història del paper a Espanya

L’aspiració de trobar una eina que pugui ajudar a identifi car els papers atenent les sevescaracterístiques sorgeix a fi nal segle XVIII amb les primeres descripcions de les filigranespapereres i va prenent cos al segle XIX com a ciència auxiliar de la codicologia.Des de les últimes dècades del segle XX, les filigranes han anat adquirint un interès creixententre els restauradors de document gràfi c —com una eina més per a la presa de decisions i pera la valoració del procés de restauració— i entre els documentalistes, historiadors, museòlegsi bibliòfils —per a la datació i autenticació de les obres— i, fins i tot, en investigacionspolicials i jurídiques per aclarir algun fet delictiu. No obstant això, durant aquests 150 anys, l’estudi del paper a través de les filigranes papereres a Espanya no ha experimentat cap avenç significatiu pel que fa als mètodes i procediments seguits per a l’obtenció i gestió deles dades. En l’àmbit europeu, encara que a partir dels anys 90 sorgeixen noves propostesd’estudi, aquestes limiten la investigació a l’anàlisi de la filigrana sense assolir una visió global del plec sortit de la forma.

Els antecedents de la crisi de l'estat liberal a Espanya i a Itàlia: una visió comparada (1875-1895)

The author proposes a comparative study in the frame of a macroarea formed by the south European countries. He points out the characteristics and difficulties of the liberal state establishment in the Mediterranean countries. At the same time he underlines the new importance of the intellectuals roll as one of the main consequences of that crisis.

Els antecedents de la crisi de l'estat liberal a Espanya i a Itàlia: una visió comparada (1875-1895)

The author proposes a comparative study in the frame of a macroarea formed by the south European countries. He points out the characteristics and difficulties of the liberal state establishment in the Mediterranean countries. At the same time he underlines the new importance of the intellectuals roll as one of the main consequences of that crisis.