1000 resultados para Poesia épica História e crítica
Resumo:
La seqncia gregoriana Dies Irae s'ha convertit en un material musical mpliament utilitzat per compositors per dotar d'un significat concret a la seves obres. Per a mesura que han passat el segles es pot determinar que l'objectiu que han tingut els compositors en voler incloure una referncia a aquesta seqncia ha variat notablement. En aquest treball tracto de demostrar quins canvis hi ha hagut segons l'poca i el compositor, ja sigui des del punt de vista conceptual com des del punt de vista tcnic tot analitzant obres de moments i estils diferents, parant atenci a sis obres concretes que o tenen importncia a causa de la seva influncia o la seva singularitat. Alhora, exposo com tot aix m'ha influt per compondre obres que estiguin relacionades amb el Dies Irae i amb la msica al voltant de la mort.
Resumo:
A partir da denncia da contraditria presena de pressupostos morais dogmticos na formulao dos princpios norteadores da atividade cientfica, Nietzsche concebe uma outra noo de cientificidade, compatvel com a opo hegemnica pelo saber, que ele reconhece como presente na cultura ocidental. O presente artigo visa a discutir sob quais parmetros Nietzsche, no perodo intermedirio de sua produo filosfica, empreende sua interpretao da cientificidade ocidental e como, apresentando-se como seu fomentador, ele formula uma crítica desmistificadora desta.
Resumo:
Inventari que recull les notcies que lautor ha pogut aplegar sobre plecs solts potics en llengua catalana de temtica relacionada amb el bandolerisme (des de larribada de la impremta a Catalunya fins al final del segle XVII). Tamb ofereix ledici del text de tres daquests plecs solts, impresos a la segona meitat del segle XVI, indits modernament i poc coneguts. Es tracta duna srie sobre dos germans bandolers, caps de colla: Janot i Montserrat Poc
Resumo:
Text de la lli que Francesc Feliu va pronunciar en les seves oposicions. Sestudia el prleg de lAtheneo de Grandesa. S'hi pretn establir la lectura correcta i exhaustiva d'un text difcil, que ha estat prou conegut i citat pels estudiosos de la llengua i la literatura catalanes del Setcents, per que gaireb sempre ha estat tamb mal ents, o ents de manera incompleta
Resumo:
Revisi de la Histria de la llengua catalana, manuscrit dAntoni de Bastero, degut a laparici dun segon volum manuscrit del mateix Bastero que completa el primer per que no varia substancialment les conclusions a les que es van arribar fruit de lestudi del primer manuscrit. Es relaciona tamb un inventari dels papers que es conserven del canonge Bastero
Resumo:
Presentaci del Cancionero del Barn de Claret. Compilat durant el triomf de la mal dita escola calderoniana, demostra un inters molt gran per la poesia i el teatre de Lope, fins el punt que s daquest autor de qui es recullen ms composicions
Resumo:
La prsente thse est une approche critique de la production littraire de l crivain carioca Ana Cristina Cesar. Aussi bien dans la posie que dans son oeuvre critique, Ana Cristina Cesar a mis en vidence la question de l criture comme le principal dilme de son projet comme crivain. En face d autant de registres, soit en forme de pomes, texte critique ou lettres, la question de l criture est, dans l ensemble de son oeuvre, formule partir d une interpntration entre la littrature et la vie. Considrant le problme de l criture comme partie d un projet de l tre crivain pour Ana Cristina Cesar, nous affirmons que l intrt de notre recherche se dirige vers l analyse des manires selon lesquelles ce problme parcourt son criture et dvient une question mtalinguistique dans sa cration. Nous partons de la rflexion sur l criture dans son oeuvre pour relever la question principale de notre proposition de travail avec son texte: Qu est-ce que c est, aprs tout, crire pour Ana Cristina Cesar et comment cela se formule-t-il dans la production des rles qu elle exerce en tant que pote, critique et professeur? Parmi les principaux objectifs qui guident cette recherche sont: promouvoir un dialogue avec les textes de l auteur, o se prsente le problme de l crire, travers une rflexion sur le parcours de son activit intellectuelle, pour elle imprgn de questions sur l criture fminine et la production marginale; et enquter les manires dont cette rflexion s articule dans les fonctions qu elle dveloppe comme pote, critique et professeur et les rlations qu elle tabli avec la littrature de son poque. En outre, nous discuterons l importance de son oeuvre dans la littrature marginale, ce qui possibilite aussi une valuation de cette production dans la littrature brsilienne
Resumo:
Coordenao de Aperfeioamento de Pessoal de Nvel Superior (CAPES)
Resumo:
Fundao de Amparo Pesquisa do Estado de So Paulo (FAPESP)
Resumo:
Conselho Nacional de Desenvolvimento Cientfico e Tecnolgico (CNPq)
Resumo:
Coordenao de Aperfeioamento de Pessoal de Nvel Superior (CAPES)
Resumo:
Ps-graduao em Estudos Literrios - FCLAR
Resumo:
Conselho Nacional de Desenvolvimento Cientfico e Tecnolgico (CNPq)
Resumo:
Conselho Nacional de Desenvolvimento Cientfico e Tecnolgico (CNPq)
Resumo:
Conselho Nacional de Desenvolvimento Cientfico e Tecnolgico (CNPq)
