Què ens oculta el vel estadístic? Reflexió feminista entorn del disseny i l'explotació de les fonts de dades socials (part 3 de 5)

Ponent: Marta Luxan / Presenta: Ruth Vilà

Què ens oculta el vel estadístic? Reflexió feminista entorn del disseny i l'explotació de les fonts de dades socials (part 4 de 5)

Ponent: Marta Luxan / Presenta: Ruth Vilà

Què ens oculta el vel estadístic? Reflexió feminista entorn del disseny i l'explotació de les fonts de dades socials (part 5 de 5)

Ponent: Marta Luxan / Presenta: Ruth Vilà

Coalition formation in a contest game with three heterogeneous players

We analyze the incentives for cooperation of three players differing in their efficiency of effort in a contest game. We concentrate on the non-cooperative bargaining foundation of coalition formation, and therefore, we adopt a two-stage model. In the first stage, individuals form coalitions following a bargaining protocol similar to the one proposed by Gul (1989). Afterwards, coalitions play the contest game of Esteban and Ray (1999) within the resulting coalition structure of the first stage. We find that the grand coalition forms whenever the distribution of the bargaining power in the coalition formation game is equal to the distribution of the relative efficiency of effort. Finally, we use the case of equal bargaining power for all individuals to show that other types of coalition structures may be observed as well.

A Comparison of polarization measures

This paper provides a systematic classification of the different measures of polarization based on their properties. Together with the axioms proposed in Duclos, Esteban and Ray (2004) and in Wang and Tsui (2000) we consider three additional properties. We examine which properties are common to all indices and which set them apart.

Where Has the Old Debate Gone? Realism, Institutionalism, and IR Theory

This paper resorts to the contribution of the science philosopher Gerald Holton to map some of the IR arguments and debates in an unconventional and more insightful way. From this starting point, it is sustained that the formerly all-pervading neorealism-neoinstitutionalism debate has lost its appeal and is attracting less and less interest among scholars. It does not structure the approach of the theoretically-oriented authors any more; at least, not with the habitual intensity. More specifically, we defend that the neo-neo rapprochement, even if it could have demonstrated that international cooperation is possible and relevant in a Realist world, it has also impoverished theoretical debate by hiding some of the most significant issues that preoccupied classical transnationalists. Hence, some authors appear to be trying to rescue some of these arguments in an analytical and systematic fashion, opening up a theoretical querelle that may be the next one to pay attention to.

Interculturalidad en la educación superior. Los Estudios de Asia Oriental, los Estudios Hispánicos y la enseñanza de cultura

Primer estadi d’un projecte de recerca més ampli que pretén comparar les imatges de la cultura espanyola i japonesa que transmeten els Estudis Hispànics al Japó i els Estudis d’Àsia Oriental a Espanya, respectivament. Disquisició sobre el marc teòric dels estudis interculturals. Anàlisi de la creació de la imatge del Japó i de la distribució de la seva cultura internacionalment.

L’émergence d’élite(s) programmatique(s) face à la mutation de l’État français

William Genieys en s’appuyant sur l’étude des transformations récentes des sommets de l’État français attestant la fin de l’ère des technocrates, l’auteur prétend saisir la nouvelle réalité élitaire française en déplaçant la focale d’analyse sur ce qui se passe derrière les autorités formelles du pouvoir (Président, et Ministres). Au fil d’une enquête sociologique menée au cœur du processus de prise de décision centrée sur le rôle des hauts fonctionnaires et membres des cabinets ministériels on est à même de comprendre qui définit le contenu des nouveaux programmes de politiques publiques. C’est en observant finement les interactions et les luttes qui opposent des groupes d’élites des secteurs de la défense et de la protection sociale à l’action des élites financières de Bercy que l’auteur avance la thèse de l’émergence d’une élite des politiques. Fortement mobilisés autour de leur vision des politiques sectorielles, ils agissent pour sauvegarder le modèle de la sécurité sociale ou encore la défense à la française. Au contre-courant des thèses dominantes sur la «fin des États» dans le cadre de la mondialisation de l’Economie et de la construction européenne, cette élite des politiques est en passe de redonner l’avantage institutionnel à l’État.

Los efectos sociales del deporte: ocio, integración, socialización, violencia y educación

Documento de trabajo que muestra una aproximación multidisciplinaria de las ciencias sociales al fenómeno del deporte. Es una reflexión sobre la dimensión social del deporte, desde los efectos que este produce en las formas de vida humana: integración, socialización o violencia. Se analiza también el papel del deporte como instrumento de educación.

Integració sociolaboral de la població immigrant en àrees rurals de Catalunya

Aquest estudi estableix una línia de recerca per iniciar el plantejament de les bases d’un programa d’acció que determini una sèrie de polítiques i d’estratègies d’integració de la població immigrant, amb l’objectiu d’aconseguir-ne la inserció en zones rurals que tinguin necessitat de conservar o de millorar la seva situació socioeconòmica actual. La dita situació està principalment amenaçada pel despoblament i, en alguns casos concrets, també per la disminució –o almenys el canvi en les condicions– de la percepció dels fons estructurals europeus. Amb aquesta investigació es pretén conceptualitzar el tema i mirar de detectar la possibilitat i la disposició per a l’absorció de contingents de població immigrant en algunes zones rurals de Catalunya. En una segona fase, ja es procedirà a determinar les zones concretes que puguin tenir la capacitat i la disponibilitat d’infraestructures suficients per ser una destinació d’immigrants amb una formació específica i la predisposició necessària per tal de garantir-ne l’adaptació a l’entorn rural d’aquest país.