1000 resultados para Patrimoni cultural -- Protecció -- Catalunya -- Girona
Resumo:
Tourists do not follow random behavior in heritage cities, but they are consciously or unconsciously guided by socially constructed itineraries. This article studies the shaping of these itineraries in a heritage city (Girona), using the direct observation methodology during the visit (following the tourists from a prudent distance and gathering all the information about their visits) and the conventional questionnaire at the end of the visit. It also establishes which the sociodemographic, environmental and informative factors are that explain this behavior. The simultaneous use of the observation method and a questionnaire was found to be a useful technique for analyzing tourists' behavior and the factors that explain this behavior
Resumo:
En este trabajo se lleva a cabo la planificacin de un centro que sirva como punto de referencia para la informacin de la regin del Camino de los Prncipes, en Santa Catarina, Brasil. All, a travs de actividades tursticas, se buscar difundir i preservar el patrimonio cultural y natural por medio de su valoracin. Este centro ser denominado Centro de Atencin al Visitante, y all el turista, la poblacin local y los administradores podrn acceder a todas las informaciones relevantes y oportunidades de servicios del Camino de los Prncipes
Resumo:
En aquest estudi, explicar i analitzar aquests processos innovadors de conceptualitzaci dels aspectes lingstics del turisme. L'objectiu ltim s explorar les possibilitats i perspectives que aquesta nova lnia de treball pot obrir dins el context de l'oferta turstica barcelonina, cosa que tamb afecta la projecci turstica de Catalunya i dels Pasos Catalans. En termes generals, s'ha de constatar que l's de les llenges en activitats turstiques s'emmarca dins una poltica genrica de projecci de la prpia identitat i de promoci del patrimoni cultural. s per aix que aquest treball tamb cont reflexions i propostes per a l'articulaci del turisme cultural a Barcelona i Catalunya en base a la identitat i la cultura catalanes, amb el benents que els termes "identitat" i "cultura" s'usen en un sentit ampli que incorpora la prpia diversitat cultural i la producci artstica contempornia al costat dels referents histrics, lingstics i culturals que singularitzen la societat catalana.Aquest text est organitzat en tres blocs. El primer bloc tracta diverses qestions prvies, que ajuden a entendre els principis i conceptes que fonamenten aquest estudi, com sn a) la justificaci d'aquest estudi i, en definitiva, de la necessitat d'invertir en llengua i cultura en l'mbit del turisme barcelon, que actualment lidera l'oferta de turisme cultural a Catalunya; b) el procediment que s'ha seguit per a fer l'estudi i la definici dels conceptes ms importants; c) una explicaci general de les connexions molt estretes que hi ha entre processos econmics i processos sociolingstics i que determinen la forma com les persones valoren les llenges prpies i les dels altres en diversos mbits socials, incloent-hi el mn econmic; i finalment, d) unes consideracions sobre el turisme cultural, aix s, all que fa que tingui sentit com a experincia d'interacci entre persones i cultures. En el segon bloc es presentaran experincies de marketitzaci de llenges i identitats en diversos pasos. Em centrar bsicament en els sectors de la publicitat i del turisme i, especficament, en les activitats que comporten l's de llenges no conegudes o poc conegudes pels clients. La secci sobre turisme est organitzada segons les llenges i, per al cas de les llenges cltiques de les Illes Britniques i per al Canad, es subdivideix en diverses regions. Tot i que far alguns comentaris sobre els processos de marketitzaci de les grans llenges, em centrar en experincies associades a llenges minoritries o polticament minoritzades. Aix es justifica pel fet que les destinacions associades a grans llenges dominants dins el propi territori fins ara no s'han plantejat el rol de la llengua dins la prpia oferta turstica, excepte en all que afecta al mercat d'ensenyament d'idiomes, aspecte sobre el qual parlar tamb breument.El tercer bloc cont una valoraci de conjunt sobre la trajectria histrica de les poltiques turstiques a Barcelona i a Catalunya, amb els condicionants que poden facilitar l'articulaci d'una oferta slida en matria de turisme cultural. S'hi valora tamb la posici que ha tingut tradicionalment la llengua catalana en el mn del turisme i s'elaboren propostes i lnies de treball en base a les experincies analitzades al bloc 2. Veurem com, des del punt de vista sociolingstic, les activitats turstiques plantegen reptes i oportunitats d'ndole molt diversa: a) l'accs a espais o manifestacions culturals per part dels turistes i el seu impacte, b) el valor semitic de les llenges en la caracteritzaci i diferenciaci de productes i c) l'encaix entre les poltiques culturals i les turstiques, que pot implicar de formes complexes els diversos actors dels sectors econmic, poltic i cultural. L'estudi acaba amb un catleg de propostes de desplegament d'una poltica turstica basada en el patrimoni lingstic, cultural, artstic i histric catal, que ajudi a complementar i a reforar l'oferta actual catalana, que gira principalment a l'entorn del clima i la platja.Versi en angls del document: http://uoc.academia.edu/JoanPujolar/Papers/889133/Language_Culture_and_Tourism_Perspectives_in_Barcelona_and_Catalonia
Resumo:
El propsit central daquest treball s el de plantejar un procs dactivaci del patrimoni cultural i histric, concretament el de la Central Nuclear de Lemoiz (Biscaia). Si la central fos declarada patrimoni industrial i histric es podria establir un punt de partida per a la resoluci duna situaci complexa a nivell social, poltic, urbanstic i medi-ambiental com s lexistncia de la central nuclear
Resumo:
En les darreres dcades s'ha viscut una lenta per important reconceptualitzaci social de la noci de patrimoni. Des d'una visi del patrimoni lligada a la idea de passat i de conservaci, s'ha evolucionat cap a una visi dinmica i funcional, ms vinculada al present i a la idea d'utilitzaci. Com a recurs amenaat per les rpides i intenses transformacions econmiques, actualment el paisatge ha assolit una dimensi de patrimoni. Aquesta dimensi est reconeguda en la Convenci Europea del Paisatge, aprovada a Florncia l'octubre del 2000, els principals objectius de la qual sn la protecció i la gesti del paisatge, i el plantejament de la necessitat de promoure l'ensenyament en els diversos nivells educatius. Aquest article tracta el contingut de la Convenci i les seves implicacions en la didctica del paisatge, tots exposant alguns dels resultats obtinguts en la investigaci sobre didctica del paisatge feta per l'autor en l"mbit del Departament de Didctica de les Cincies Socials de la Universitat de Barcelona.
Resumo:
This article aims to provide an overview of the products Catalonia has to offer in terms of religious tourism. The growing interest in this kind of tourism worldwide, and in Catalonia itself, along with the region's wealth of religious heritage (particularly connected to the Christian Church) contrast with the lack of religion-based tourism products available, which results in its absence from the region's image as a tourism destination. In view of this, the Faculty of Tourism (University of Girona), the Vic Bishopric's Albergueria-Centre for Cultural Dissemination and the Tarraconense Episcopal Conference's Interdiocese Secretariat for the Custody and Promotion of Holy Art (SICPAS) decided to address the situation with the help of funding from the Autonomous Government of Catalonia. In order to re-position Christian religious heritage in the image of Catalonia as a tourist destination, the aforementioned parties embarked upon a project to set up a series of routes throughout the region, branded under the name Catalonia Sacra
Resumo:
Aquest treball es centra, sobretot, en un objectiu principal que s conixer la relaci entre turisme i museus: com s aquesta relaci, qu en pensen diferents autors de la literatura acadmica especfica del tema. El present estudi es concreta en la relaci dels museus i turisme a la ciutat de Girona. A partir daquest objectiu general es pretn conixer la relaci existent entre el sector museus i el sector turisme a la ciutat deGirona; conixer les actuacions que fan els museus de la ciutat (Museu del Cinema, Museu dHistria dels Jueus, Museu-Tresor de la Catedral, Museu dArt, Museu dHistria de la Ciutat i Museu dArqueologia de Girona) en relaci al turisme; aproximar-se al grau dimplicaci dels sis museus de Girona amb el turisme
Resumo:
Els objectius daquest treball sn, per una banda, presentar i caracteritzar, de forma general i no exhaustiva, la relaci existent entre el sector turstic i els equipaments musestics. Per una altra banda, exposar els primers mesos de posada en funcionament del Pla de Comunicaci Turstica del Museu dArt redactat per la Facultat de Turisme de la Universitat de Girona
Resumo:
Since 1978, the unity of Geodynamics of the University of Girona has been publishing a series of detailed geological and geomorphological maps of different municipal terms of the Province of Girona, mainly on the scale of 1:10.000, situated for the major part in the Littoral and Prelittoral mountain ranges of the Cadena Costera Catalana. These mountain ranges are constituted of materials belonging to the palaeozoic era, basically metamorphous and igneous rocks (plutomc and hypoabyssal rocks)
Resumo:
This work presents a new way of understanding the geological science: the Ecological Geology. It is based on the clasical vision of the Geology as well as on some new concepts, as Geodiversity and Geoconservation. An aplication of these perspective to the Geological Heritage is also included, in a list of ten points, called Declaracin de Girona, because it is concibed in this city
Resumo:
La idea primera d'aquest projecte dinvestigaci, sobre les escripturesexposades del Claustre de la Catedral de Santa Maria de Girona, va sorgir d'unsenzill treball de classe de doctorat. Es tractava de fer un estudi que tracts sobre elmn de la mort: el ritual, la cerimnia, l'enterrament, el dol, etc. Tot el que envolta elsprimers dies de la mort d'un individu i com el seu record pretn ser etern. Si bl'poca histrica que tractaven era l'antiguitat, el treball que jo pretenia dur a termeera d'una poca diferent la qual cosa ja presentava una srie de reptes com el fet detractar-se d'un estudi indit degut al plantejament que pretenia portar a la prctica.Es tractava, doncs, de l'anlisi de l'actitud socio-cultural de la dona i l'home davant lamort a partir dels testimonis escrits en les seves tombes. Amb la qual cosa es podiaveure l'evoluci del pensament hum en vers un dels temes que ms va preocupar ipreocupa i interessa al llarg de tots els temps histrics
Resumo:
Mster Oficial en Gesti del Patrimoni Cultural
Resumo:
Mster Oficial en Gesti del Patrimoni Cultural
Resumo:
Mster Oficial en Gesti del Patrimoni Cultural
Resumo:
La idea primera d'aquest projecte dinvestigaci, sobre les escriptures exposades del Claustre de la Catedral de Santa Maria de Girona, va sorgir d'un senzill treball de classe de doctorat. Es tractava de fer un estudi que tracts sobre el mn de la mort: el ritual, la cerimnia, l'enterrament, el dol, etc. Tot el que envolta els primers dies de la mort d'un individu i com el seu record pretn ser etern. Si b l'poca histrica que tractaven era l'antiguitat, el treball que jo pretenia dur a terme era d'una poca diferent la qual cosa ja presentava una srie de reptes com el fet de tractar-se d'un estudi indit degut al plantejament que pretenia portar a la prctica. Es tractava, doncs, de l'anlisi de l'actitud socio-cultural de la dona i l'home davant la mort a partir dels testimonis escrits en les seves tombes. Amb la qual cosa es podia veure l'evoluci del pensament hum en vers un dels temes que ms va preocupar i preocupa i interessa al llarg de tots els temps histrics
