Proposta d'activació de la presó de Mataró

Màster Oficial en Gestió del Patrimoni Cultural

Plà de gestió i viabilitat econòmica. Millores al projecte de museïtzació i plà d'usos del museu Casa Amatller (MCA)

Màster Oficial en Gestió del Patrimoni Cultural

Camins creuats. El perfil actual del gestor cultural a Catalunya

Màster Oficial en Gestió del Patrimoni Cultural

CAEI Centro de Artes Escénicas Integradas

Màster Oficial en Gestió del Patrimoni Cultural

El parque arqueológico e histórico de Feres-Velestino

Màster Oficial en Gestió del Patrimoni Cultural

Cicle visual. Veure i aprendre. Una mirada jove a la memòria

Màster Oficial en Gestió del Patrimoni Cultural

Perfils: "La millor restauració és la que no es fa"

Caterina Bon Valsassina dirigeix a Roma l'Istituto Centrale per il Restauro. El primer dia d'octubre va venir a la Universitat de Girona a inaugurar el màster de Patrimoni Cultural en l'Àmbit Local

Anglès i el seu emblemàtic Barri Antic. Model per a l’estudi de l’interpretació del territori en el marc de les Vies Verdes

Aquest projecte parteix d’inici de tres objectius fonamentals, com són: estudiar a fons el Barri Antic d’Anglès, posteriorment dur a terme una interpretació rigorosa i objectiva d’aquest Casc Antic i finalment demostrar el gran potencial que atresoren les Vies Verdes de Girona

Memòria d’una indústria desapareguda: la bòbila d’en Soler

En aquest estudi pretenc revalorar el patrimoni cultural, natural i industrial de Vilafant. Tot i que les directrius del meu treball, es centren de manera especial en el patrimoni industrial, ja que en aquests moments l’Ajuntament de Vilafant, té especial interès en potenciar l’estudi de l’activitat rajolera, que va assolir el seu màxim esplendor amb la construcció de la bòbila d’en Soler l’any 1880

Editorial. Recerca i més recerca

Editorial del número 8 de la revista Engega, dedicat a la recerca que es fa a la Universitat

Una Universitat investigadora a Europa

El Pla estratègic de la Universitat de Girona 2008-2013, aprovat el maig del 2008, és el full de ruta que la UdG ha obtingut del navegador universitari que fa servir diversos satèl·lits, com són el nou marc del procés de Bolonya i les diferents estratègies marcades per les administracions relacionades amb l’educació superior, com el Pacte nacional per a la recerca i la innovació, el Llibre blanc de l’ACUP o l’Estratègia Universitat 2015

L'Assistència del pacient i els nous estudis de medicina

Els protagonistes d'aquest inici de curs 2008-2009 han estat segurament els estudiants del primer curs de Medicina a la Universitat de Girona, i no només perquè comença una nova titulació universitària adaptada a Bolonya, sinó també per les implicacions que representa el fet d'haver obtingut, de les institucions universitàries i sanitàries, el compromís a llarg termini per la formació mèdica d'estudiants a les nostres comarques. Aconseguir l'equilibri territorial a Catalunya en l'oferta pública d'aquests estudis superiors era la raó de més pes per reivindicar la Facultat a Girona. I aquest any s'ha fet realitat

L'Aposta pel coneixement: el benestar del futur

Hi ha una clara i forta relació entre nou coneixement i creixement econòmic. El motor principal de l’economia és el canvi tecnològic i la innovació i la investigació són la base d’aquesta evolució de la tecnologia. La R+D és, doncs, el nucli del sistema capitalista. És una apreciació encara més vàlida en moments de trasbalsos financers, quan es torna a remarcar la importància de l’economia real

La UdG, centre neuràlgic del món del turisme

La xarxa dels Centres de Recerca de Catalunya implica una aposta decidida del govern català per fer aflorar, dotar de contingut i expandir totes aquelles àrees de coneixement que, d’una manera o altra, representen un punt i a part en el panorama de la investigació a Catalunya. Girona disposa en l’actualitat de dos d’aquests centres: l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural i l’Institut Català de Recerca de l’Aigua; i s’està a l’expectativa sobre la destinació final de l’IRTUCA (Institut de Recerca en Turisme de Catalunya)

Quimeres que no són quimera

Fa vuit anys, els investigadors Eduard Bardají i Emili Montesinos van decidir que podien treballar conjuntament. Van començar per produir una sèrie de molècules basades en pèptids antimicrobians d’origen animal, que es van sintetitzar en unes molècules híbrides més petites anomenades quimeres, i que després van provar en plantes vives. La intenció era esbrinar si serien capaces de guarir algunes de les malalties més greus que afectaven els fruiters. I va resultar que sí