Tallers d'espai públic. Reportatge gràfic del Parc del Besòs

Report of one of the workshops developed in 2005 under the process of public participation: Mapping La Mina (2002-2006). http://www.ub.edu/escult/mina

Parc Central de Nou Barris

El paisatge mediterrani és una terra de llum, de sol i d’ombres, de forta topografia formada per pendents aterrassades i rieres que baixen cap al mar. També és un paisatge amb una extraordinària pressió de l’home. La presencia del home ha estat un fet continuat al llarg de la història. Per tant, és un paisatge completament transformat per l’home. Des de les ciutats fins als camps la presència de l’home és omnipresent i es fa impossible la separació de natura i artifici. En qualsevol cas el fet de que la interacció humana ha estat continuada i estesa al llarg d’un molt extens període de temps, lligat al fet de la lentitud i graduació d’aquests procés de transformació , provoquen dos trets fonamentals: la indiferència d’home i natura i la unicitat del seu paisatge.En el paisatge català podem trobar rastres d’aquest procés per tot arreu. Els Romans van importar els pins que són indissociables del paisatge de la Costa Brava. Els xiprers es plantaven com senyals d’hospitalitat o d’espiritualitat, o bé com a barreres per protegir-se de la Tramuntana. Les palmeres sovint expliquen la historia d’un ‘indiano’ que va fer fortuna a les Amèriques. Les oliveres i les vinyes estan tan arrelades en el paisatge que han acabat per perdre el seu caràcter agrícola i convertir-se en l’essència del Mediterrani, l’antiga aliança entre oli i vi.El suau clima mediterrani també té dues conseqüències importants. La utilització agrícola de la terra amb el subproducte d’una erosió controlada o manipulada des de la topografia natural a una d’artificial. I la especial qualitat de la seva vida urbana fonamentalment a l’aire lliure. Aquesta és probablement la principal contribució a la humanitat: l’ aparició de la polís, de la ciutat. Ciutat entesa en el seu més ampli significat; com lloc de intercanvi, de cultura i de comerç, en resum un lloc d’encontre humà.Molt d’aquest paisatge es conceptualitza en el paisatge Cubista. L’addició de diversos punts de vista i geometries com camps de cultiu, façanes i cobertes de teula, murs de pedra seca, estan emmarcats en una superfície plana que és la tela del pintor. Cezanne va mostrar parcialment aquest potencial en les juxtaposicions i gradacions de color dels paisatges de Gardanne. Finalment Picasso va culminar el manifest Cubista en les seves exultants pintures de paisatges urbans/rurals d’Horta de Sant Joan de l’estiu de 1909. El Paisatge Cubista, utilitzant l’abstracció formal, addiciona la multiplicitat de significats i percepcions del lloc i crea una nova realitat.A l’estratègia cubista d’assignar valors similars a l’home i a la natura explorant les seves qualitats formals hi ha molta de la mateixa qualitat descrita abans en el paisatge Mediterrani. Nogensmenys, tal i com anticipaven els pioners del Moviment Modern, hi ha un gran potencial per a ser aplicat al projecte de paisatge, de ciutat i d’arquitectura.La percepció arquitectònica aplicada a l’ espai urbà ha produït un cert grau d’ originalitat a la pràctica del paisatgisme, fonamentalment en el context urbà, ja sigui en la ciutat tradicional o encara més en els nous territoris de la perifèria urbana.El Parc Central dels arquitectes Arriola&Fiol al districte de Nou Barris a Barcelona es va projectar tenint presents els conceptes exposats abans. L’emplaçament del projecte és el buit resultant de la massiva construcció de blocs d’habitatge durant els anys 60’ i 70’ en una part de Barcelona que fins aquell moment no eren res més que camps de cultiu. A desgrat del tamany del problema la superfície de l’àrea quasi no es pot apreciar com a conseqüència de la organització caòtica dels blocs. El projecte tracta de suggerir un altre paisatge que proposi no tant sols un parc urbà en el centre d’un barri densament poblat sinó també integrar el skyline i la massa construïda dels blocs com una part inseparable i essencial del nou paisatge.www.arriolafiol.com

Desarrollo, implementación y publicación de los geoservicios WMS Y WFS del Parc Natural de Collserola

Projecte Final de Màster consistent en la posada en marxa de serveis d'informació geogràfica a través d'Internet seguint els estàndards d'interoperabilitat WMS (Web Map Service) per publicar mapes en format imatge i WFS (Web Features Service) per publicar capes d'entitats geogràfiques amb atributs, dictats pel OGC (Open Geospatial Consorcium). Permeten la interoperabilitat entre Sistemes d'Informació Geogràfica i a través de la World Wide Web. Aquests serveis implementats són accessibles des d'altres sistemes d'informació geogràfica i des d'Internet gràcies a la implementació expressa d'una aplicació web desenvolupada amb recursos Open Source

Pla de gestió de senglars (Sus scrofa) en zones altament antropitzades. Parc Natural de la Serra de Collserola

By studying documents that define the species, as management experiences in Spain and the rest of the world, we have designed a new management plan. This Plan incorporates guidelines for cooperation and networking, as the newest techniques and technologies in the field of wildlife management. During this project, has highlighted the need for a protocol to monitor the effects caused by the animals, in order to define and optimize the actions and resources to use.

Aportació a la flora micològica del Parc Nacional d'Ordesa i Monte Perdido (Prineus Centrals)

Present em un catàleg florístic de les espècies recol.lectades en el curs d'una exploració del Parc Nacional d'Ordesa i Monte Perdido (Pirineus centrals) a la tardor de 1989. en el qual comentem i il.lustrem les que considerem més interessants. com són Lentinus adhaerens (A. et S. : Fr.) Fr.. Naucoria permixta P. D. Orton, Tephrocybe baeosperma (Romagn.) Moser i Xeromphalina cornuí (Quél.) Favre.

Avaluació de la gestió i de la qualitat de l'aigua de les principals fonts naturals del Parc de Collserola

En aquest projecte s’avalua la gestió municipal de les principals fonts naturals del Parc Natural de Collserola. S’estudien 28 fonts analitzant-se l’estat actual de les fonts i la qualitat de l’aigua dels darrers anys. Només dos dels nou ajuntaments realitzen analítiques periòdics analitzant paràmetres microbiològics i fisicoquímics així com analítiques completes cada 5 anys. La qualitat de l’aigua en el 78% de les fonts es considera com a “no apta per al consum humà” segons la normativa (RD 140/2003) i només el 35% de les fonts naturals està en bon estat. Així doncs, s’han proposat diferents propostes per tal de millorar l’estat de les fonts i la qualitat de l’aigua per a que en un futur pròxim tant les fonts naturals com el seu entorn estiguin en un estat de conservació òptim.

El Creixement urbà en el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa

L'article és bàsicament un treball de planificació. Es fonamenta en una problemàtica territorial concreta i té com a finalitat plantejar propostes d'actuació específiques. L'objectiu és l’anàlisi del dilema entre creixement urbà i protecció del medi al Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa i la comprovació de tres alternatives possibles per resoldre el problema. En l'article es plantegen les hipòtesis de treball i les conclusions de la memòria de recerca que sota el mateix títol va presentar l'autora a la Universitat Autònoma de Barcelona el setembre de 1991

La cripta Gaudí de la Colònia Güell : proposta didàctica. 'La cripta Gaudí de la Colonia Güell : propuesta didáctica'.

Resumen basado en el de los autores en catalán

Les cultures del parc. 'Las culturas del parque'.

Resumen del autor en catalán

El Parc Arqueològic Didàctic Experimental de Sant Llorenç de Montgai.'El Parque Arqueológico Didáctico Experimental de Sant Llorenç de Montgai'.

Análisis sobre las diferentes actividades que el Parque Arqueológico situado en Lleida propone a las escuelas; éstas se estructuran en talleres, búsquedas arqueológicas, itinerarios y juegos empáticos. En este espacio natural se combinan recreaciones de viviendas prehistóricas y simulaciones de yacimientos.

Turisme escolar d'arqueologia a Catalunya : el parc arqueol??gic Mag?? Anglada (el Vendrell). 'Turismo escolar de arqueolog??a en Catalu??a : el parque arqueol??gico Mag?? Anglada (el Vendrell)'

Se presentan ejemplos de equipamientos arqueol??gicos de cara al turismo escolar. Las diferentes estructuras que forman el parque arqueol??gico Mag?? Anglada en el Vendrell son el centro de atenci??n del art??culo. A partir de este estudio se ofrece una propuesta educativa para el aprendizaje en primaria.

El Dr. Estalella i Graells i l'Institut-Escola del Parc de la Ciutadella. 'El Dr. Estalella i Graells y el Instituto-Escuela del Parque de la Ciudadela'.

Hipótesis: la esencia y las características básicas del Institut-Escola de la Generalitat no son tan sólo válidas en nuestros días, sino también necesarias. Se recopila información a través de lecturas localizadas en diferentes bibliotecas y archivos de poblaciones donde el Dr. Estalella era conocido, y de charlas con personas que vivieron la realidad del Institut-Escola del Parc de la Ciutadella o que conocieron y-o trabajaron con el Dr. Estalella. Libros, boletines, folletos, periódicos, revistas, entrevistas, etc. El hombre continúa siendo él mismo a pesar de la transformación del contexto. Necesita de unos ideales y de una educación que le permita convertirse en ciudadano comprometido en sus derechos y deberes. Es por esto que en la Cataluña de los 80, la esencia, el espíritu y cada uno de los componentes de la tarea formativa del Institut-Escola de la Generalitat son plenamente válidos. Lo que es necesario hacer no es un transplante sino la creación de una Escuela Estalella en la Cataluña de hoy y con el ideario de siempre, bajo la dirección y orientación de la Conselleria de Cultura de la Generalitat de Cataluña.

Visita al Zoo de Barcelona.

Presentación y guía para realizar visitas o conocer el Zoo de Barcelona, pensada para alumnos de fuera de Catalunya. Desarrolla una historia del parque, su colección actual de animales y cómo se obtienen y cuidan. Los proyectos de protección en que participan y pasa después a comentar sus secciones especiales entre las que presenta el Acuarama, el Aviario, etc. Finalmente explica como viven los animales en cautividad.

Coneguem els animals al Parc Zoològic : Cicle Inicial. 'Conozcamos los animales en el Parque Zoológico : Ciclo Inicial'.

Se incluyen recomedaciones de cuentos y narraciones

Coneguem els animals al Parc Zoològic. 'Conozcamos los animales en el Parque Zoológico'.

Cuaderno educativo destinado al profesorado del ciclo medio de Educación Primaria. Su finalidad es acercar al alumnado al animal y poder descubrir sus morfologías y singularismos con facilidad. En concreto este cuaderno trata el tema de las aves, los mamíferos y las características generales de los vertebrados. Más a más, recogen en él una serie de sugerencias para el trabajo en clase. Por último, hay un apartado de bibliografía, apartado que se divide en: bibliografía para los alumnos y bibliografía para el maestro.