Classification of immature stage habitats of Culicidae (Diptera) collected in Córdoba, Argentina

In order to classify mosquito immature stage habitats, samples were taken in 42 localities of Córdoba Province, Argentina, representing the phytogeographic regions of Chaco, Espinal and Pampa. Immature stage habitats were described and classified according to the following criteria: natural or artificial; size; location related to light and neighboring houses; vegetation; water: permanence, movement, turbidity and pH. Four groups of species were associated based on the habitat similarity by means of cluster analysis: Aedes albifasciatus, Culex saltanensis, Cx. mollis, Cx. brethesi, Psorophora ciliata, Anopheles albitarsis, and Uranotaenia lowii (Group A); Cx. acharistus, Cx. quinquefasciatus, Cx. bidens, Cx. dolosus, Cx. maxi and Cx. apicinus (Group B); Cx. coronator, Cx. chidesteri, Mansonia titillans and Ps. ferox (Group C); Ae. fluviatilis and Ae. milleri (Group D). The principal component analysis (ordination method) pointed out that the different types of habitats, their nature (natural or artificial), plant species, water movement and depth are the main characters explaining the observed variation among the mosquito species. The distribution of mosquito species by phytogeographic region did not affect the species groups, since species belonging to different groups were collected in the same region.

Parámetros predictivos de dificultad en la práctica de la anestesia regional neuroaxial

Objectiu: avaluar quines característiques del pacient i de la tècnica influeixen en la predicció de dificultat en la realització d’un bloqueig neuroaxial. Material i mètodes: estudi observacional prospectiu de 539 pacients sotmesos a un bloqueig regional neuroaxial. Registrem dades demogràfiques, anatòmiques, relacionades amb la tècnica (palpació d’estructures de referència, grau de flexió, morfologia de la curvatura lumbar), experiència anestesiòleg i número d’intents amb/sense redirigir l’agulla. Variable resposta: punció fàcil/difícil. Resultats i conclusions: variables predictives independents de dificultat: flexió dolenta/regular, palpació dolenta/regular d’estructures anatòmiques de referència i curvatura lumbar no convexa. Anatomia, edat i IMC van quedar excloses.

Características Biológicas de la Recuperación Hematopoyética en Pacientes sometidos a Trasplante de Sangre de Cordón Umbilical

En la medul.la òssia (MO) de pacients sotmesos a trasplantament de sang de cordó umbilical (TSCU) es veu, en ocasions, un augment de precursors limfoides B que poden semblar blasts, plantejant-se el diagnòstic diferencial amb una recidiva leucèmica. L´objectiu d´aquest estudi ha sigut estudiar la incidència del augment de cèl•lules blàstiques no leucèmiques en MO després del TSCU. La incidència acumulada a 1 any del augment de blasts no leucèmics va ser del 26.1% i aquest augment es va relacionar amb una baixa tassa de malaltia d'empelt contra hoste aguda i crònica.

Utilidad de la medición del lactato capilar con un equipo portátil en la asistencia prehospitalaria. Estudio piloto.

Objetivo: Validar en asistencia prehospitalaria la medición de lactato capilar (Lc), por punción capilar (sistema portátil, SP), con lactato venoso (Lv) medido en laboratorio hospitalario. Valorar predicción de mortalidad 28 días (M28d). Metodología: prospectivo, observacional, 165 pacientes, asistidos en prehospitalaria. Resultados: Valores de Lc son mayores que Lv. Ambas variables se correlacionan significativamente, aunque débil. Otras variables hemodinámicas, oximétrica y temperatura, no estas asociadas con Lc ni Lv. Mortalidad: 8,1%. Lc tiene menor valor predictor (M28d) que Lv. Conclusiones: en prehospitalaria, Lc medido con SP, se correlaciona débilmente con Lv y pierde valor predictivo con éste en M28d.

Implicacions pronòstiques de la saturació tissular d’oxigen en pacients amb xoc sèptic.

Estudi prospectiu observacional per analitzar el valor pronòstic de la saturació tissular d’oxigen (StO2) en 35 pacients amb xoc sèptic i pressió arterial mitjana normalitzada d’una unitat de cures intensives. Mitjançant espectroscòpia de llum infraroja, i realitzant una maniobra d’oclusió vascular, es van obtenir la StO2 i les pendents de desoxigenació (DeOx) i de reoxigenació (ReOx). No hi van haver diferències en els paràmetres hemodinàmics, StO2, DeOx i ReOx entre supervivents i no-supervivents. En la nostra mostra, una pitjor DeOx i ReOx es van associar amb major estada a UCI i hospitalària, però no amb mortalitat.

Sedación profunda con propofol en anestesia peribulbar: ¿una opción segura?

L'anestèsia peribulbar és una tècnica anestèsica vàlida per a la cirurgia de cataractes. Consisteix en dues puncions que produeixen bloqueig motor i sensitiu del globus ocular. Per disminuir el dolor i l'ansietat de la punció es pot sedar els pacients. L'objectiu d'aquest treball és avaluar la seguretat de la sedació profunda amb propofol (un fàrmac hipnòtic), en termes de variabilitat hemodinàmica, depressió respiratòria i presència de moviments involuntaris que dificultin la punció.

Valor diagnòstic de les lesions medul·lars a les síndromes neurològiques aïllades.

L’objectiu del treball és determinar la prevalença de lesions desmielinitzants a la medul·la espinal a les síndromes neurològiques aïllades i el valor afegit de la ressonància magnètica medul·lar. Es van incloure 113 pacients amb síndromes neurològiques aïllades a l’estudi. Els criteris diagnòstics d’esclerosi múltiple de McDonald 2005 es complien en un 43% dels pacients quan només eren valorades les lesions cerebrals, incrementant-se fins el 46% quan les lesions medul·lars eren també valorades. Aquests percentatges, en pacients amb síndromes neurològiques aïllades variaven del 47% al 53%. Com a conclusió considerem que la realització d’RM medul·lar als pacients amb síndromes neurològiques aïllades té una escassa contribució en la demostració de disseminació en l’espai, suggerint que no caldria realitzar una RM medul·lar als pacients amb síndrome neurològica aïllada no medul·lar, però es podria considerar quan les troballes cerebrals per RM no siguin concluents per a establir el diagnòstic d’Esclerosi Múltiple segons els criteris de McDonald 2005.

Programa de detección precoz de errores congénitos del metabolismo : Instrucciones para profesionales 2013

Título: Programa de detección precoz de errores congénitos del metabolismo: Instrucciones para profesionales 2013 Anexo 1. Ideas claves sobre prueba del talón Anexo 2. Prueba del talón. Buenas prácticas en la toma y manipulación de la muestra Anexo 3. Cribado neonatal de fibrosis quística

Analysis of genes encoding penicillin-binding proteins in clinical isolates of Acinetobacter baumannii.

There is limited information on the role of penicillin-binding proteins (PBPs) in the resistance of Acinetobacter baumannii to β-lactams. This study presents an analysis of the allelic variations of PBP genes in A. baumannii isolates. Twenty-six A. baumannii clinical isolates (susceptible or resistant to carbapenems) from three teaching hospitals in Spain were included. The antimicrobial susceptibility profile, clonal pattern, and genomic species identification were also evaluated. Based on the six complete genomes of A. baumannii, the PBP genes were identified, and primers were designed for each gene. The nucleotide sequences of the genes identified that encode PBPs and the corresponding amino acid sequences were compared with those of ATCC 17978. Seven PBP genes and one monofunctional transglycosylase (MGT) gene were identified in the six genomes, encoding (i) four high-molecular-mass proteins (two of class A, PBP1a [ponA] and PBP1b [mrcB], and two of class B, PBP2 [pbpA or mrdA] and PBP3 [ftsI]), (ii) three low-molecular-mass proteins (two of type 5, PBP5/6 [dacC] and PBP6b [dacD], and one of type 7 (PBP7/8 [pbpG]), and (iii) a monofunctional enzyme (MtgA [mtgA]). Hot spot mutation regions were observed, although most of the allelic changes found translated into silent mutations. The amino acid consensus sequences corresponding to the PBP genes in the genomes and the clinical isolates were highly conserved. The changes found in amino acid sequences were associated with concrete clonal patterns but were not directly related to susceptibility or resistance to β-lactams. An insertion sequence disrupting the gene encoding PBP6b was identified in an endemic carbapenem-resistant clone in one of the participant hospitals.

Postoperative epidural hematoma contributes to delayed upper cord tethering after decompression of Chiari malformation type I.

Symptomatic arachnoiditis after posterior fossa surgical procedures such as decompression of Chiari malformation is a possible complication. Clinical presentation is generally insidious and delayed by months or years. It causes disturbances in the normal flow of cerebrospinal fluid and enlargement of a syrinx cavity in the upper spinal cord. Surgical de-tethering has favorable results with progressive collapse of the syrinx and relief of the associated symptoms. Case Description: A 30-year-old male with Chiari malformation type I was treated by performing posterior fossa bone decompression, dura opening and closure with a suturable bovine pericardium dural graft. Postoperative period was uneventful until the fifth day in which the patient suffered intense headache and progressive loose of consciousness caused by an acute posterior fossa epidural hematoma. It was quickly removed with complete clinical recovering. One year later, the patient experienced progressive worsened of his symptoms. Upper spinal cord tethering was diagnosed and a new surgery for debridement was required. Conclusions: The epidural hematoma compressing the dural graft against the neural structures contributes to the upper spinal cord tethering and represents a nondescribed cause of postoperative fibrosis, adhesion formation, and subsequent recurrent hindbrain compression.

Disseny i implementació d'una aplicació web per a la reserva on-line de localitats d'espectacles

Aquest treball presenta un terminal de reserva d'espectacles. Es tracta d'una aplicació web que permet als seus usuaris registrats reservar localitats de diferents tipus d'espectacles a través d'internet i amb total llibertat d'horaris. L'aplicació s'ha dissenyat amb tecnologia Java (servlets, JSP, beans ...) i s'ha llicenciat com a aplicació de programari lliure amb la llicència GPL.

Encontrar um novo sentido da vida: um estudo explicativo da adaptação após lesão medular

Este estudo teve como finalidade explorar e descrever o fenómeno de adaptação após lesão medular, enfatizando a explicação das estratégias de adaptação adotadas, e procurando identificar as implicações que têm nos cuidados de enfermagem. A metodologia utilizada foi a Qualitativa, tendo como referência metodológica a Grounded Theory. Para tal, foi dada voz ativa a nove indivíduos que sofreram lesão medular, com um percurso de adaptação de sucesso à nova condição, utilizando a entrevista semidirigida. Foi efetuada também análise documental de alguns relatos de vida, partindo para a análise dos dados à luz da Grounded Theory. Foi possível explicar o fenómeno de adaptação após lesão medular, sendo evidenciada a influência do encontro com um novo sentido da vida, na manutenção da disposição para gerir as consequências que advêm do confronto com uma lesão medular. O tema central do estudo prende-se assim com a dimensão espiritual da pessoa, o que antevê uma intervenção de enfermagem específica nesta área, junto do indivíduo após lesão medular.

Estudio neurofisiológico mediante potenciales evocados auditivos de tronco cerebral y somatosensoriales en pacientes con malformación de Chiari tipo 1.

La malformación de Chiari tipo 1 (MC-1) puede condicionar fenómenos compresivos del tronco del encéfalo, de la médula espinal alta y de los nervios craneales y alterar las exploraciones neurofisiológicas de los potenciales evocados auditivos de tronco cerebral (PEATC) y de los potenciales evocados somatosensoriales (PESS). Este trabajo describe la incidencia y los tipos de hallazgos de los PEATC y PESS en una serie homogénea de 50 pacientes con MC-1 controlados en el Servicio de Neurocirugía del Hospital Universitari Vall d’Hebron y estudia su relación con la sintomatología clínica y la severidad de la malformación.

Autocateterismo vesical intermitente na lesão medular

O autocateterismo vesical intermitente-técnica limpa é uma técnica efetiva e segura para o tratamento e a prevenção das complicações vesico-urinárias decorrentes da lesão medular. Embora tenha sido descrita desde 1972, ainda existe resistência por parte dos profissionais de saúde em relação à sua utilização. Relataremos, no presente estudo, a metodologia utilizada no treinamento e na motivação dos pacientes para a utilização da técnica em um projeto de assistência de enfermagem clínica e voluntária, realizado em uma associação de caráter filantrópico, na cidade de Curitiba. Objetivamos divulgar a experiência adquirida a fim de que mais profissionais que atendem pessoas com lesão medular sejam motivados a indicar essa técnica.