La evaluación de la actividad reflexiva a partir del portafolio del estudiante

Reflective competence is considered one of the key competencies of students‟ education in all teaching levels and in the daily practice of professionals. A lack of conceptual clarity can lead to critical difficulties for teachers when designing activities that promote reflective skills and also to confusion on the part of the students who have to put them into practice. A short introduction to the scientific study of reflective activity which tries to set the stage of the investigation as well as an innovative experience within the framework of the first year of the Degree in Psychology Studies are presented here. This study presents the work on the reflective skills through a reflective portfolio. Five hierarchical levels of reflection are specified as a guide for the making of the portfolio for the students, and as a support for the mentoring and assessment tasks of teachers. As a conclusion, a three-step model for the training of „reflective beginners‟ is outlined

Utilización de software de corrección automática en el campo de las ciencias de la salud

We live in an era of profound changes in university education. The implementation of Bologna plan has led us to raise new teaching methodologies, to review the role of the student, competency assessment, the incorporation of ICT. Unthinkable acts, one or two decade ago. The TIC concept is very broad and is attributed to the media, processes and content usage. Inside the supports and platforms, we stress tools that allow automatic correction of exercises, because they are instruments of great educational value because instantly they assess students and provide instant feedback about the knowledge that they have either as message support or note. If the power of these tools, we add the Internet, using e-learning environment, the results allow us to work, edit, evaluate, resolve doubts, and so on, anywhere, anytime. We present part of a platform and the results of its use in the field of health sciences

Treball final de màster

Desenvolupament d’una unitat didàctica dissenyada per al centre d’educació secundària IES Ramon Turró i Darder de Malgrat de Mar que està basada principalment en corrents i teories psicopedagògiques com els processos de la piràmide o taxonomia de Bloom i la teoria de l’aprenentatge significatiu de David Ausubel. Per portar a terme les activitats de la unitat didàctica, des de les inicials fins a les de síntesi, s’han seguit els processos de la piràmide o taxonomia de Bloom en la qual es van superant i es va augmentant el nivell de dificultat de les activitats de l’alumnat fins a aconseguir arribar a nivells de reflexió i de creació per part dels alumnes. Per una altra banda, es destacaria la teoria de l’aprenentatge significatiu de David Ausubel en la qual els nous coneixements es van incorporant en l’alumne a partir d’una sèrie de passos i d’aspectes que s’han de tenir en compte. En relació amb la piràmide de Bloom, l’alumnat rep una informació que desconeixia fins aquell moment i que ha relacionat amb els coneixements que ja portava incorporats. Perquè els diferents passos es puguin desenvolupar cal que per part del docent es produeixi un guiatge i unes explicacions a partir d’uns materials que han d’adequar-se a les capacitats dels alumnes

Geografías psicológicas de los recursos educativos

¿Qué recursos dispone un profesor, alumno, padre o escuela para optimizar los procesos de enseñanza y aprendizaje? El objetivo del articulo es presentar un modelo teórico que permita responder esta pregunta. Tradicionalmente los 'recursos educativos' -artefactos implicados en las actividades de enseñanza-aprendizaje- se han reducido a ciertos instrumentos como un manual o libro de texto, una libreta o una pizarra.Sin embargo, la psicología cultural advierte que nuestra geografia fisica (personas, objetos y simbolos de nuestro derredor) tiene también un valor psicológico y educativo. En base al modelo ecológico de Bronfenbrenner propone­ mos la existencia de cuatro tipos de recursos: los 'micro-recursos', los 'meso-recursos', los 'exo-recursos' y los 'macro-recursos'. Después de definir estos conceptos los ilustramos con ejemplos derivados de distintas experiencias y programas de investigación e intervención como el "funds of knowledge" ('fondos de conocimiento') de Arizona

La Pintura del segle XIX. L'impressionisme

Materials didàctics del grup d'investigació Observatori sobre la Didàctica de les Arts (ODAS)

Antonio Canova

Materials didàctics del grup d'investigació Observatori sobre la Didàctica de les Arts (ODAS)

La Pintura del segle XVIII. La fête galante

Materials didàctics del grup d'investigació Observatori sobre la Didàctica de les Arts (ODAS).

La Conquesta de la matèria. El paisatge humà

Materials didàctics del grup d'investigació Observatori sobre la Didàctica de les Arts (ODAS).

La conquesta de l'espai

Material didàctic del grup d'investigació Observatori sobre la Didàctica de les Arts (ODAS)

Estudi de cas. El quadre de gènere i el valor dels arquetipus

Material didàctic del grup d'investigació Observatori sobre la Didàctica de les Arts (ODAS)

Estudi de cas. El retrat oficial

Material didàctica del grup d'investigació Observatori sobre la Didàctica de les Arts (ODAS)

Activitat 1. La representació de l'espai, dels teixits i de les carnacions

Material didàctic del grup d'investigació Observatori sobre la Didàctica de les Arts (ODAS)

Activitat 2. La reflexió sobre la bellesa

Material didàctic del grup d'investigació Observatori sobre la Didàctica de les Arts (ODAS)

Activitat 3. El paisatge

Material didàctic del grup d'investigació Observatori sobre la Didàctica de les Arts (ODAS)

Activitat 4. La festa galant

Material didàctic del grup d'investigació Observatori sobre la Didàctica de les Arts (ODAS)