Sermon panegirico de San Juan de Capistrano que en la solemnidad del Capitulo General ... de 1768 celebro la religion de ... S. Francisco en el convento Grande de ... Valencia

Sign.: [calderón]4, B-F4, G2

Sermon panegirico de San Juan de Capistrano [Texto impreso] : que en... Capitulo General que el dia 28 de mayo de 1768 celebro la religion de N.P. San Francisco...

Sign. : *22

Sermon panegirico de San Juan de Capistrano [Texto impreso] : que en ... Capitulo General que el dia 28 de Mayo de 1768 celebró la religion de N.P.S. Francisco en ... Ciudad de Valencia

Notas a pie de pág. en latín y reclamos

El Cas integrat. Un aprenentatge integral i integrador. L'experiència de l'Escola Universitària d'Infermeria Sant Joan de Déu de Barcelona

Potenciar una Europa del coneixement on l’aprenentatge continuat durant la vida és un element essencial per a obtenir una major competitivitat Europea, a l’hora que es promociona la cooperació i mobilitat entre universitats, és l’objectiu principal de l’Espai Europeu d’Educació Superior. Sota aquesta directriu, és necessari potenciar la reflexió i la capacitat crítica de les persones en formació. Crear espais on l’alumne/a passi a ser el centre dels processos d’ensenyança-aprenentatge, on es faciliti que reflexioni sobre allò que està fent i com ho fa, quins processos segueix per entendre situacions i com les interpreta. Potenciar que l’alumne/a aprengui a aprendre, aprendre per la vida, perquè sigui una persona amb ment oberta i capaç d’adaptar-se i modificar la realitat quan sigui necessari. L’EUI Sant Joan de Déu, que es caracteritza pel seu esperit innovador i la sensibilitat envers els canvis, implanta una nova metodologia docent anomenada Cas Integrat (C.I.). El Cas Integrat és una activitat docent que facilita a l’estudiant comprendre les diferents temàtiques que el composen de forma integrada i a la vegada integradora amb l’equip, posicionant-se activament en el seu aprenentatge. És un mètode que es nodreix dels principis de l’aprenentatge basat en problemes (ABP). Es tracta de la descripció d’una situació hipotètica construïda a través de les aportacions dels diferents professors que participen en el cas. És una metodologia docent que es diferencia de les que s’havia utilitzat fins ara. En aquest mètode s’aglutinen continguts de diferents assignatures, que comporta un treball conjunt i continuat del professorat. Ressaltem que el C. I. fomenta el treball en equip, la responsabilitat en l’aprenentatge, augmenta la relació entre els tutors i els estudiants i també potencia la visió integral dels continguts curriculars. També és cert que ens hem trobat amb dificultats com limitacions per part d’alguns estudiants a l’hora de buscar informació, reticències per part d’alguns estudiants en la manera com hem construït els grups, la complexitat a l’hora d’avaluar ja que s’avaluen molts ítems i el fet de compaginar horaris

Sant Joan : la festa gran. 'San Juan : la fiesta grande'.

Introducción del historiador Florenci Sastre Portella y agradecimiento del entonces alcalde de Ciutadella, Antoni Orell Calafat

Foc i Fum : obra costumista de ses festes de Sant Joan de Ciutadella. 'Foc i Fum : obra costumbrista de las fiestas de San Juan de Ciutadella'.

Introducción del historiador Florenci Sastre Portella y agradecimiento del entonces alcalde de Ciutadella, Antoni Orell Calafat

Anàlisi de les enquestes FOPI, Esplugues de Llobregat, Sant Joan d'Espí, curs 1986-87. 'Análisis de las encuestas FOPI, Esplugues de Llobregat, Sant Joan d'Espí, curso 1986-87'.

Analizar, desde el punto de vista descriptivo, la información recogida por el conjunto de encuestas rellenadas por los profesores y coordinadores que durante el curso 1986-87 han participado en el FOPI de Esplugues de Llobregat-Sant Joan d'Espi. 169 profesores asistentes a los cursos de FOPI durante el año 1986-87 de Esplugues de Llobregat-Sant Joan d'Espí. Partiendo de una experiencia de FOPI se elabora una encuesta para analizar la opinión de sus asistentes respecto a los cursos de formación. Recogidos los resultados se analizan descriptivamente las respuestas codificables y se redactan los resultados de las 61 variables directas que figuran en la encuesta. Finalmente se realizan una serie de consideraciones a tener en cuenta en estos primeros resultados. Encuesta ad hoc con ítems de respuesta abierta y cerrada. Porcentajes. Frecuencia. Mediana. Moda. Media. La encuesta es una herramienta de mejora sucesiva del FOPI que permite un considerable 'feed-back' a los organizadores. Se considera la organización general de la encuesta como muy buena y cabe tener en cuenta para el desarrollo final de la investigación las modificaciones propuestas para los ítems que han resultado ambiguos, así como un listado de temas que permitan un estudio también cuantitativo respecto a los ítems de respuesta abierta.

La nit de Sant Joan, les falles d'Isil. 'La noche de San Juan, las fallas de Isil'

Muestra diferentes im??genes sobre la noche de San Juan en distintos puntos de Catalu??a, y expone tambi??n cu??les son los aspectos antropol??gicos de esta noche (solsticio de verano, la hoguera, las hierbas, conjuros, presagios, brujas y malos esp??ritus, etc.). En Isil (Lleida) celebran la noche de San Juan encendiendo fallas en la monta??a y bajando hasta el pueblo donde hacen la gran hoguera.

Testament, 1661 nov. 20, en Sant Celoni, de Elisabét Pujadas, muller de Antoni Joan Pujadas, pagès de la parroquia de Sant Andreu de Vallgorguina, bisbat de Barcelona, ante el notario Miquel Bosch [Manuscrito]

Alcance y contenido: Testamento ms. de Isabel Pujadas (antes Mascaró), dejando como herederos a su marido, Antoni Joan Pujadas y a sus tres hermanos, Antich, Jacinto y Miquel Mascaró. Fue escrito en su propia casa y después trasladado a Sant Celoni para rubricarlo el notario

El pardal Sisó que esta dalt del campanil de la Esglesia de Sent Joan, atarantat al veure la barahunda que es movia en la plaza del mercat ab motiu de les festes de la beatificació del B. Juan de Ribera ... veent els andamis que posaba el clero ... prengué vol, y ...divisa al Dragó : [Texto impreso] [primera (-segona) part]

Hay un ejemplar encuadernado con: Romans, y coloqui nou, pera divertir el humor y desterrar la melancolia, yà que no tenim dinès ... (NP849.91/3085).

Rahonament entre Chimo el gros del cami de Arrancapinos, y el tio Joan Senen de Patraix, ahon se referixen els motius que té la ciutat de Valencia pera festetjar al beato Juan de Ribera ... en les festes que se han de eixecutar [Texto impreso] ...]

Hay un ejemplar encuadernado con: Individual noticia de todos los altares, arcos pinturas, adornos y lo mas exquisito y notable que havia en la carrera de la procession, y de las iluminaciones en general ... : (XVIII/1705).

Anàlisi patrimonial de l'Església de Sant Pol: propostes d'intervenció i dinamització

Màster Oficial en Gestió del Patrimoni Cultural

Proposta de millora de la qualitat de les aigües residuals de Sant Martí Sescorts

Diagnòsi de les aigües residuals de sant martí Sescorts i proposta de millora de la qualitat d' aquestes aigues residuals

Pesca i associacionisme al litoral de Girona : la confraria de Sant Pere de Palamós (segles XVII-XVIII)

L’objectiu ha estat utilitzar el cas concret del Palamós modern per introduir-nos en l’estudi de l’associacionisme marítimo-pesquer anterior a les convulsions polítiques i administratives provocades per les reformes introduïdes per la monarquia il·lustrada a partir de la segona meitat del segle XVIII. La Matrícula de Mar – nom amb que es coneix el sistema de lleves ideat per la Monarquia a partir de 1751 per dotar d’efectius humans els vaixells de l’Armada – va capgirar radicalment la situació del sector pesquer, a banda d’importat i instaurar, pels que l’han estudiat, un model associatiu extern al model confraternal devocional català que aquí presentem. La intenció és veure quina era la situació precedent, en què es caracteritzava i com encaixava l’associacionisme pesquer català en el panorama confraternal medieval i modern: solucionar, en resum, aquest decalatge primigeni. Abans, però, caldria parlar breument de les bases materials, socials i culturals del sector, i molt en concret del paper, rellevant al nostre entendre, de la religió i de les institucions eclesiàstiques en tot aquest procés