Relationship between Socio-Demographic Factors and Familial and Partner Pressures to Conceive in HIV-Positive Women in Ontario

This study examined the relationship between socio-demographic factors and family and partner pressure to conceive in women living with HIV in Ontario, Canada. A total of 490 women, aged 18-52 years were included in the study. The HIV Pregnancy Planning Questionnaire was used to collect data on socio-demographic, medical, and pressure variables. Multivariate logistic regression analysis suggest that increased age, years lived in Canada, and living in Toronto were associated with lower odds, and being married and having 0-1 lifetime births were associated with higher odds of family pressure to conceive. Increased age was associated with lower odds, and being married and living in Toronto were associated with higher odds of partner pressure to conceive. Findings suggest that socio-demographic factors influence the fertility decision-making process. Health care providers should consider socio-demographic factors along with medical factors when assisting women living with HIV and their partners to make informed reproductive decisions.

Electrical Characteristics of n-ZnO/p-Si Heterojunction Diodes Grown by Pulsed Laser Deposition at Different Oxygen Pressures

Heterojunction diodes of n-type ZnO/p-type silicon (100) were fabricated by 12 pulsed laser deposition of ZnO films on p-Si substrates in oxygen ambient at 13 different pressures. These heterojunctions were found to be rectifying with a 14 maximum forward-to-reverse current ratio of about 1,000 in the applied 15 voltage range of -5 V to +5 V. The turn-on voltage of the heterojunctions was 16 found to depend on the ambient oxygen pressure during the growth of the ZnO 17 film. The current density–voltage characteristics and the variation of the 18 series resistance of the n-ZnO/p-Si heterojunctions were found to be in line 19 with the Anderson model and Burstein-Moss (BM) shift.

Caracterització i revaloració de la fracció plasmàtica de la sang de porc procedent d'escorxadors industrials

La tesi s'ha estructurat en tres apartats que, en conjunt, han de permetre determinar les possibilitats d'aprofitament dins la mateixa indústria alimentària de la fracció plasmàtica de la sang de porc generada per escorxadors que utilitzen sistemes oberts de recollida higiènica. 1. En la primera part s'analitza la composició de la sang higiènica que s'està recollint actualment i s'estudien les característiques tant físico-químiques com microbiològiques que determinen la seva qualitat. La caracterització s'ha realitzat amb sang recollida en diferents escorxadors industrials de les comarques de Girona i s'ha centrat principalment en l'estudi de la contaminació microbiològica i el nivell d'hemòlisi de la sang. S'ha fet un disseny experimental que ha permès alhora valorar l'efecte d'alguns factors sobre la qualitat de la sang: possibles diferències relacionades amb (1) la climatologia del període de l'any en el qual es fa la recollida, (2) particularitats dels escorxadors (grandària, sistemes de dessagnat, tipus, dosi i sistema de dosificació de l'anticoagulant, condicions de processament, maneig i emmagatzematge després de la recollida, etc.). Els resultats obtinguts ens permeten constatar que, en les condicions actuals, la sang que s'està recollint en els escorxadors estudiats no es pot considerar adequada per a una matèria primera de productes destinats a alimentació humana. La major part de la microbiota contaminant s'adquireix en el propi sagnador. S'ha constatat que el sistema de dessagnat en posició horitzontal podria ser una mesura útil per minimitzar la contaminació d'origen fecal o provinent de la pell de l'animal sacrificat i que la separació immediata de les fraccions en el propi escorxador també pot contribuir a reduir la contaminació. Així doncs, en el benentès que l'efectivitat pot obtenir-se del conjunt de mesures preses, més que de l'aplicació d'una sola d'elles, es suggereix la introducció d'una sèrie d'actuacions que potser permetrien reduir els nivells de contaminació que s'obtenen actualment. El tractament mecànic de la sang, el sistema d'addició d'anticoagulant, el volum i concentració de la solució anticoagulant afegida i el període d'emmagatzematge són els factors responsables de l'hemòlisi; mentre que nivells elevats de contaminació microbiològica i el tipus d'anticoagulant utilitzat deterrminen la velocitat d'increment de l'hemòlisi de sang refrigerada. S'ha constatat que quan la sang no pot ser processada immediatament i s'ha d'emmagatzemar en refrigeració és millor utilitzar citrat sòdic enlloc de polifosfat com a anticoagulant ja que l'increment d'hemòlisi es dóna més lentament. 2. El segon apartat s'ha centrat en la fracció plasmàtica de la sang. S'ha utilitzat la deshidratació per atomització com a tecnologia de conservació del plasma i s'ha fet una caracterització del producte en pols resultant des del punt de vista de composició i qualitat. A més de la contaminació microbiològica, que determina la qualitat higiènico-sanitària del producte, s'ha realitzat un estudi de les propietats funcionals que podrien fer del plasma un producte útil en la formulació d'aliments (capacitat escumant, emulsionant, gelificant). S'ha fet especial incidència en (1) determinar l'efecte del procés tecnològic de deshidratació sobre la funcionalitat del producte i (2) estudiar l'estabilitat del plasma deshidratat durant el període d'emmagatzematge. En les condicions de deshidratació per atomització aplicades no es provoca desnaturalització de la fracció proteica i s'obté un producte suficientment deshidratat, amb una aw<0,4 per permetre suposar una bona estabilitat. Algunes mostres de plasma deshidratat analitzades presenten nivells detectables de determinats residus (sulfonamides i corticosteroides). La qualitat microbiològica del producte en pols reflecteix l'elevada contaminació que contenia la matèria primera utilitzada, tot i que la deshidratació per atomització ha comportat la reducció en una unitat logarítmica de la càrrega contaminant. Els recomptes generals de microorganismes són encara preocupants i més tenint en compte que s'ha evidenciat la presència de toxines estafilocòciques en algunes mostres. L'avaluació de les propietats funcionals del producte deshidratat en relació a les que presentava el plasma líquid ens ha permès comprovar que: (1) El procés de deshidratació no ha afectat la solubilitat de les proteïnes. Això, junt amb el fet que no s'obtinguin diferències significatives en l'anàlisi calorimètrica de mostres líquides o deshidratades, permet concloure que el procés no provoca desnaturalització proteica. (2) No s'observen efectes negatius del procés tecnològic sobre la capacitat escumant ni en l'activitat emulsionant de les proteïnes plasmàtiques, dues propietats funcionals que possibiliten l'aplicació del plasma amb aquestes finalitats en l'elaboració d'alguns aliments. (3) La deshidratació tampoc perjudica de manera important les característiques dels gels que s'obtenen per escalfament, ja que els gels obtinguts a partir del plasma líquid i del plasma deshidratat presenten la mateixa capacitat de retenció d'aigua i no s'observen diferències en la microestructura de la xarxa proteica d'ambdós tipus de gel. Tanmateix, els que s'obtenen a partir del producte en pols mostren una menor resistència a la penetració. L'estudi d'estabilitat ens ha permès comprovar que la mostra de plasma deshidratat per atomització perd algunes de les seves propietats funcionals (facilitat de rehidratació, capacitat de retenció d'aigua i fermesa dels gels) si s'emmagatzema a temperatura ambient, mentre que aquestes característiques es mantenen un mínim de sis mesos quan el producte en pols es conserva a temperatura de refrigeració. 3. En l'última part, tenint en compte les conclusions derivades dels resultats dels apartats anteriors, s'han assajat tres possibles sistemes de reducció de la contaminació aplicables a la fracció plasmàtica com a pas previ a la deshidratació, per tal de millorar les característiques de qualitat microbiològica i les perspectives d'estabilitat del producte durant l'emmagatzematge. S'ha determinat l'eficàcia, i l'efecte sobre les propietats del plasma deshidratat, que poden tenir tractaments d'higienització basats en la centrifugació, la microfiltració tangencial i l'aplicació d'altes pressions. Els tractaments de bactofugació aplicats permeten reduir entre el 96 i el 98% la contaminació microbiana del plasma. Aquesta reducció s'aconsegueix tant amb un sistema discontinu com amb un sistema continu treballant a una velocitat de 12 L/h, fet que permetria adaptar el tractament de bactofugació a un procés de producció industrial. Un sistema combinat de bactofugació en continu i microfiltració tangencial permet incrementar l'eficàcia fins a un 99,9 % de reducció. Cal tenir present, però, que aquest tractament provoca també una disminució de l'extracte sec que afecta negativament les propietats funcionals del plasma líquid. Malgrat suposar una pèrdua pel que fa al rendiment, aquest efecte negatiu sobre la funcionalitat no suposaria cap inconvenient si s'utilitzés la deshidratació com a tecnologia de conservació del plasma, ja que es podria corregir l'extracte sec durant la reconstitució del producte. Caldria avaluar si la millora en la qualitat higiènico-sanitària del producte compensa o no les pèrdues que suposa aquest sistema d'higienització combinat. Amb relació als tractaments d'alta pressió, de totes les condicions de tractament assajades, les pressions de fins 450 MPa permeten obtenir plasma sense modificacions importants que impedeixin la seva deshidratació per atomització. Així doncs, les condicions de procés que s'han aplicat són pressuritzacions a 450 MPa de 15 minuts de durada. La temperatura de tractament que s'ha mostrat més eficaç en la reducció dels recomptes de microorganismes ha estat de 40ºC. Els tractaments a aquesta temperatura permeten assolir reduccions del 99,97% i disminuir en un 80% la capacitat de creixement dels microorganismes supervivents a la pressurització en relació a la que presentava la població contaminant del plasma abans del tractament. L'estudi de l'efecte d'aquest tractament (450 MPa, 15 min i 40ºC) sobre les propietats funcionals del plasma ha permès observar que la pressurització comporta una disminució en la solubilitat del producte però una millora en les propietats de superfície -estabilitat de l'escuma i activitat emulsionant- i un increment de la capacitat de retenció d'aigua i de la duresa dels gels obtinguts per escalfament. Calen més estudis per confirmar i caracteritzar aquesta millora en la funcionalitat, així com per establir si el tractament de pressurització afecta també l'estabilitat del producte durant l'emmagatzematge. De totes les tecnologies d'higienització assajades, l'alta pressió és la que permet obtenir millors resultats en el sentit de poder garantir un producte de bona qualitat microbiològica i segur, des del punt de vista sanitari i tecnològic, per a la seva utilització com a ingredient alimentari.

General relationships between pressure, weight, and mass of a hydrostatic fluid

In curved geometries the hydrostatic pressure in a fluid does not equal the weight per unit area of the fluid above it. General weight–pressure and mass–pressure relationships for hydrostatic fluids in any geometry are derived. As an example of the mass–pressure relationship, we find a geometric reduction in surface pressure as large as 5 mbar on Earth and 39 mbar on Titan. We also present a thermodynamic interpretation of the geometric correction which, as a corollary, provides an independent proof of the hydrostatic relationship for general geometries.

Sonic to ultrasonic Q of sandstones and limestones: Laboratory measurements at in situ pressures

Laboratory measurements of the attenuation and velocity dispersion of compressional and shear waves at appropriate frequencies, pressures, and temperatures can aid interpretation of seismic and well-log surveys as well as indicate absorption mechanisms in rocks. Construction and calibration of resonant-bar equipment was used to measure velocities and attenuations of standing shear and extensional waves in copper-jacketed right cylinders of rocks (30 cm in length, 2.54 cm in diameter) in the sonic frequency range and at differential pressures up to 65 MPa. We also measured ultrasonic velocities and attenuations of compressional and shear waves in 50-mm-diameter samples of the rocks at identical pressures. Extensional-mode velocities determined from the resonant bar are systematically too low, yielding unreliable Poisson's ratios. Poisson's ratios determined from the ultrasonic data are frequency corrected and used to calculate the sonic-frequency compressional-wave velocities and attenuations from the shear- and extensional-mode data. We calculate the bulk-modulus loss. The accuracies of attenuation data (expressed as 1000/Q, where Q is the quality factor) are +/- 1 for compressional and shear waves at ultrasonic frequency, +/- 1 for shear waves, and +/- 3 for compressional waves at sonic frequency. Example sonic-frequency data show that the energy absorption in a limestone is small (Q(P) greater than 200 and stress independent) and is primarily due to poroelasticity, whereas that in the two sandstones is variable in magnitude (Q(P) ranges from less than 50 to greater than 300, at reservoir pressures) and arises from a combination of poroelasticity and viscoelasticity. A graph of compressional-wave attenuation versus compressional-wave velocity at reservoir pressures differentiates high-permeability (> 100 mD, 9.87 X 10(-14) m(2)) brine-saturated sandstones from low-permeability (< 100 mD, 9.87 X 10 (14) m(2)) sandstones and shales.

Dehydration does not affect the radial pressures produced by the earthworm Aporrectodea caliginosa

As a soil dries, the earthworms in that soil dehydrate and become less active. Moisture stress may weaken an earthworm, lowering the radial pressure that the animal can produce. This possibility was investigated for the earthworm Aporrectodea caliginosa (Savigny). Pressures were compared for saturated earthworms (worms taken from saturated soil) and stressed earthworms (worms that had been partially dehydrated by leaving them in dry soil). A load cell was used to record the forces that earthworms produced as they moved through artificial burrows (holes that had been drilled through blocks of aluminium or Perspex). The radial pressure was calculated using the forces exerted and the dimensions of the artificial burrows. There was a negative correlation between burrow diameter and radial pressure, although radial pressure was independent of the length of the block through which the earthworms had burrowed. The highest radial pressures were produced by the anterior segments of the animal. Partial dehydration caused the earthworms to become quiescent, but did not decrease the radial pressure that the earthworms produced. It is suggested that coelomic fluid is retained in the anterior segments while the rest of the animal dehydrates. Dehydrated earthworms became lethargic, and we suggest that lethargy is due to the loss of coelomic fluid from the posterior segments. Coelomic fluid is known to be lost through dorsal pores. In burrowing species of earthworm such as Aporrectodea caliginosa, these pores are only present on the posterior segments.

Consistent approximate models of the global atmosphere: shallow, deep, hydrostatic, quasi-hydrostatic and non-hydrostatic

We study global atmosphere models that are at least as accurate as the hydrostatic primitive equations (HPEs), reviewing known results and reporting some new ones. The HPEs make spherical geopotential and shallow atmosphere approximations in addition to the hydrostatic approximation. As is well known, a consistent application of the shallow atmosphere approximation requires omission of those Coriolis terms that vary as the cosine of latitude and of certain other terms in the components of the momentum equation. An approximate model is here regarded as consistent if it formally preserves conservation principles for axial angular momentum, energy and potential vorticity, and (following R. Müller) if its momentum component equations have Lagrange's form. Within these criteria, four consistent approximate global models, including the HPEs themselves, are identified in a height-coordinate framework. The four models, each of which includes the spherical geopotential approximation, correspond to whether the shallow atmosphere and hydrostatic (or quasi-hydrostatic) approximations are individually made or not made. Restrictions on representing the spatial variation of apparent gravity occur. Solution methods and the situation in a pressure-coordinate framework are discussed. © Crown copyright 2005.

The 2003 CAP Reform: Accommodating WTO Pressures

In 2003, the EU agreed a major reform of the common agricultural policy (CAP). Its centrepiece was a new Single Payment Scheme (SPS). Policy concerns at the time involved the budget, EU enlargement to the East, the WTO negotiations, and a perception (articulated by Commissioner Fischler) that there should be a shift of budget funds from CAP's Pillar 1 (price and income support) to Pillar 2 (rural development). We outline these concerns, conclude that the WTO was the main driving force of the reforms, set out the key parameters of the new support scheme, and outline some thoughts on the durability of the reformed CAP in the face of continued internal and external pressures.

A mechanistic study of cyclic siloxane pyrolyses at low pressures

Matrix isolation IR spectroscopy has been used to study the vacuum pyrolysis of hexamethylcyclotrisiloxane (D3), octamethylcyclotetrasiloxane (D4) and decamethyl cyclopentasiloxane (D5), and the results interpreted in the context of various kinetic models. In particular, it is shown that the significant pyrolysis products - which include CH3, CH4, C2H2, C2H4, C2H6 and SiO - may be satisfactorily accounted for by radical reactions involving dimethylsiloxane (D1), and estimates are made of the various chain lengths for the proposed reactions based on a range of ambient conditions.

Relationship between sublethal injury and microbial inactivation by the combination of high hydrostatic pressure and citral or tert-butyl hydroquinone

The aim was to investigate (i) the occurrence of sublethal injury in Listeria monocytogenes, Escherichia coli, and Saccharomyces cerevisiae after high hydrostatic pressure (HHP) treatment as a function of the treatment medium pH and composition and (ii) the relationship between the occurrence of sublethal injury and the inactivating effect of a combination of HHP and two antimicrobial compounds, tert-butyl hydroquinone (TBHQ) and citral. The three microorganisms showed a high proportion of sublethally injured cells (up to 99.99% of the surviving population) after HHP. In E. coli and L. monocytogenes, the extent of inactivation and sublethal injury depended on the pH and the composition of the treatment medium, whereas in S. cerevisiae, inactivation and sublethal injury were independent of medium pH or composition under the conditions tested. TBHQ alone was not lethal to E. coli or L. monocytogenes but acted synergistically with HHP and 24-h refrigeration, resulting in a viability decrease of >5 log(10) cycles of both organisms. The antimicrobial effect of citral depended on the microorganism and the treatment medium pH. Acting alone for 24 h under refrigeration, 1,000 ppm of citral caused a reduction of 5 log(10) cycles of E. coli at pH 7.0 and almost 3 log(10) cycles of L. monocytogenes at pH 4.0. The combination of citral and HHP also showed a synergistic effect. Our results have confirmed that the detection of sublethal injury after HHP may contribute to the identification of those treatment conditions under which HHP may act synergistically with other preserving processes.

New mathematical modeling approach for predicting microbial inactivation by high hydrostatic pressure

A new primary model based on a thermodynamically consistent first-order kinetic approach was constructed to describe non-log-linear inactivation kinetics of pressure-treated bacteria. The model assumes a first-order process in which the specific inactivation rate changes inversely with the square root of time. The model gave reasonable fits to experimental data over six to seven orders of magnitude. It was also tested on 138 published data sets and provided good fits in about 70% of cases in which the shape of the curve followed the typical convex upward form. In the remainder of published examples, curves contained additional shoulder regions or extended tail regions. Curves with shoulders could be accommodated by including an additional time delay parameter and curves with tails shoulders could be accommodated by omitting points in the tail beyond the point at which survival levels remained more or less constant. The model parameters varied regularly with pressure, which may reflect a genuine mechanistic basis for the model. This property also allowed the calculation of (a) parameters analogous to the decimal reduction time D and z, the temperature increase needed to change the D value by a factor of 10, in thermal processing, and hence the processing conditions needed to attain a desired level of inactivation; and (b) the apparent thermodynamic volumes of activation associated with the lethal events. The hypothesis that inactivation rates changed as a function of the square root of time would be consistent with a diffusion-limited process.