998 resultados para Gastroenteritis -- Catalunya
Resumo:
El projecte sorgeix duna necessitat que ens han fet arribar professorat de cincies socials de centres del nostre entorn: la inexistncia de material adequat sobre la histria i la cultura catalana per utilitzar en lensenyament dels joves a lESO. Davant daquest context, el projecte de recerca i innovaci docent sinserta en una lnia centrada en els aportacions de lensenyament-aprenentatge de la histria en general, i de la histria de Catalunya en particular, en contextos interculturals, la construcci didentitats i la formaci de la ciutadania democrtica. Aix mateix, es basa en una concepci de lensenyament que posa lmfasi en el desenvolupament de la conscincia histrica i les competncies narratives. Els supsits de lalumnat sobre la histria i el seu ensenyament-aprenentatge dels quals parteix aquesta recerca, sn molt similars als que es plantegen investigacions daquest mbit: a) la Histria s un recull de fets del passat dun lloc especfic, i no de molts llocs ni de molts fets relacionats, b) la Histria s una narraci objectiva, i c) les representacions/interpretacions histriques es construeixen des del presentisme i a partir de judicis tics, La nostra recerca considera la importncia dinsistir en el fet que la finalitat de tota educaci hauria de ser la interculturalitat, perqu la societat s plural i diversa i, per tant, leducaci i la formaci haurien de donar respostes positives a aquest fet. Leducaci intercultural no hauria de ser noms un discurs, sin que hauria de ser una prctica.(...)
Resumo:
Amb lestabliment de grups dimmigrants a Catalunya, labast de les poltiques socials sha vist ampliat per tal dafrontar els reptes d'integraci i cohesi social. Tot i que la Generalitat de Catalunya i la Diputaci de Barcelona identifiquen t lesport com a vehicle positiu per a la integraci dels immigrants, el desenvolupament de poltiques en aquest mbit encara est en una fase preliminar. La manca de recerca i labsncia daproximaci poltica dificulten aquest procs. Comprendre la realitat de la participaci esportiva entre la poblaci adulta immigrant pot servir per millorar els processos de formulaci i implementaci de poltiques per part de les administracions pbliques catalanes. Sha realitzat una aproximaci exploratria a aquesta necessitat. La recollida de dades sha fet mitjanant observaci i entrevistes semi-estructurades sobre experincies esportives organitzades o semi-organitzades rellevants. Els resultats revelen la importncia de lesport per a limmigrant en el procs destabliment de xarxes socials, i per al manteniment, la reproducci i la negociaci de les identitats culturals i, en particular, nacionals. Hi ha una divisi entre el sistema esportiu formal catal i els sistemes informals i fragmentats que utilitzen els immigrants per organitzar activitats esportives. Les entrevistes realitzades a actors clau en els diferents nivells de ladministraci pblica i el cas destudi dun municipi han proporcionat una visi general de la resposta poltica. Es proposen un conjunt de recomanacions referents a la necessitat de gestionar les xarxes socials de forma ms sistemtica, la necessitat dincrementar les accions de transversalitat horitzontal i vertical entre els actors pblics i destablir un conjunt dindicadors socials per mesurar lefectivitat de la intervenci poltica en aquest mbit, aix com la identificaci de bones prctiques i activitats per compartir coneixements.
Resumo:
Aquest projecte de recerca es proposa construir coneixement sobre les diverses formes en qu els adolescents de famlia immigrada elaboren la seva identitat cultural, amb la finalitat destablir pautes i propostes dintervenci educativa que els ajudin a evitar, a causa de la interacci social en contextos multiculturals, lexclusi social per motius dtnia o cultura. La recerca es du a terme en quatre fases. Una primera fase est destinada a recollir informaci qualitativa sobre com construeixen aquests adolescents la seva identitat cultural. La segona fase consisteix en elaborar, de forma fonamentada i dacord amb la informaci obtinguda, un programa dactivitats educatives per aplicar. Aquesta fase es complementa amb una tercera dexperimentaci del programa i avaluaci dels resultats obtinguts, per poder dedicar-se posteriorment a la quarta i ltima, centrada en la difusi entre tots els centres de secundria vinculats a lInstitut de Cincies de lEducaci de la UAB. El projecte es desenvolupa en el marc del Campus taca, una iniciativa de la UAB per acostar-se a lalumnat que cursa estudis dESO. El Campus taca pretn, mitjanant el desenvolupament de diverses activitats, que els alumnes de secundria es motivin a continuar els seus estudis en etapes postobligatries. Es treballa, per tant, amb lalumnat immigrat dels centres de secundria que hi participen.
Resumo:
En els darrers anys Espanya, i concretament Catalunya, s'ha convertit en el pas amb major nombre d'adopcions per habitant del mn. Aquest fet ens duu a plantejar-nos quines sn les motivacions que impulsen als sollicitants a voler adoptar. En aquest estudi fem una categoritzaci de les principals motivacions inicials de l'adopci internacional manifestades en els processos de valoraci per a l'obtenci del Certificat d'Idonetat en una mostra catalana de 331 persones. Els resultats obtinguts ens indiquen que la majoria de sollicitants adopta pensant en les seves necessitats i en les seves dificultats per a procrear i no tant en el menor que volen adoptar.
Resumo:
Lemissi de GEH generats per processos relacionats amb lactivitat antropognica ha provocat que la temperatura mitjana de la Terra augmenti, originant el que es coneix com escalfament global. Les possibles conseqncies negatives per al conjunt de la biosfera han portat a ladopci dacords internacionals que obliguen als diferents Estats a realitzar Inventaris Nacionals dEmissions a lAtmosfera. El CH4, que s exhalat o eructat com a resultat del procs de fermentaci entrica dels remugants, genera un impacte que ha de ser quantificat en els diferents inventaris. En aquest projecte sha realitzat lestimaci del CH4 generat per la fermentaci entrica dels bovins a Catalunya. Per aquest objectiu shan utilitat les equacions explicitades a les directrius del Panel Intergovernamental sobre el Canvi Climtic (IPCC), aix com lequaci de Cambra, L. et al. (2008) per a la determinaci del factor de conversi Ym. El resultat final rebaixa les quantitats inventariades tant per ladministraci catalana com per lespanyola.
Resumo:
Una de les novetats que ha comportat laprovaci del nou Estatut dAutonomia de Catalunya ha estat la introducci dun Ttol dedicat als drets, deures i principis rectors. Analitzem les diferents visions que sobre aquesta carta de drets shan donat des de la doctrina i estudiem en quin sentit sha pronunciat el Tribunal Constitucional respecte a aquesta qesti. Analitzem el perqu sinclou a lEstatut dAutonomia una taula de drets i deures i ens qestionem si, tcnicament, s una declaraci de drets completa i sistemtica. Repassem la veritable voluntas legislatoris del legislador catal mitjanant lextracte de les intervencions dels diferents grups en relaci al Ttol I de lEstatut, que fou objecte de votaci separada. Ens aturem a analitzar la ra de ser, labast i la naturalesa de la Carta de Drets i Deures prevista a lEstatut dAutonomia de Catalunya i las seva diferenciaci de les lleis que han de desenvolupar els drets estatutaris. Tamb ens centrem en la configuraci dels drets que reconeix lEstatut i la seva diferenciaci amb els principis rectors de la poltica social i econmica, basada en la seva exigibilitat, tot i que no poques vegades la diferncia no s tant clara. Finalment, la tutela dels drets mereix una atenci especial, centrada fonamentalment en el Consell de Garanties Estatutries que substitueix el Consell Consultiu. Aquest rgan es configura com quelcom ms que un simple rgan consultiu ja que pot emetre dictmens vinculants sobre lleis que desenvolupin o afectin els drets estatutaris, juntament amb els dictmens no vinculants, que poden ser preceptius o facultatius, segons els casos.
Resumo:
En el present treball, en primer lloc, sha analitzat lescenari actual en referncia a la tornada del llop (Canis lupus) a Catalunya i shan avaluat les mesures gesti que sestan duent a terme al respecte, tot identificant els seus punts forts i els seus punts dbils. Daquesta manera, sha pogut saber que la poblaci de llops actual s petita i poc estable, i es mou per la zona del Parc Natural del Cad-Moixer i els seus voltants, on sestan efectuant les tasques de control i seguiment de lespcie. No obstant, la seva evoluci ha anat a lala durant els darrers anys, i es preveu que pugui colonitzar noves rees a curt-mig termini, pel que aviat shauria dampliar lmbit daplicaci daquesta gesti. Posteriorment, sha realitzat una valoraci de la seva presncia a Catalunya -encabida dins dun marc hipottic- per determinar lampli ventall daspectes socials i ambientals que envolten aquest fet. Mitjanant aquesta valoraci shan pogut detectar les principals mancances que presenta el pas per fer front a aquesta situaci, per tamb shan identificat les fortaleses i les oportunitats que es presenten de cara al futur.
Resumo:
El Teatre de lOprimit (TO) dAugusto Boal s una metodologia teatral popular que es va originar al Brasil als anys 70 i que sutilitza per a transformar la realitat social. Aquesta recerca relata la histria del TO a Catalunya des de la primera visita de Boal al 1977 fins a lany 2009, moment lgid del treball boali catal que coincideix amb la mort del seu creador i que sha entroncat amb la tradici catalana del teatre social. A continuaci, el treball es centra a analitzar Amina busca feina, una pea de Teatre Frum, la tcnica boaliana ms utilitzada a Catalunya, i que ha estat escollida per ser emblemtica ja que s fidel als principis del TO i que sha dut a terme dins de lentitat Patothom, el primer centre de TO de tot lEstat Espanyol reconegut mundialment.
Resumo:
Anlisi de la qualitat informativa de les tres agncies amb implantaci a Catalunya EFE, Europa Press i ACN a travs dun estudi de la seva histria, dels seus llibres destil i dun anlisi ortogrfic, gramtic i lxic de les notcies que publiquen.
Resumo:
Cada vegada hi ha ms diaris digitals i persones que hi collaboren mitjanant comentaris, blocs, o a partir de reflectir la seva resposta en una enquesta. Internet s el futur i, ja avui, es considera una eina indispensable i dinmica per enriquir el coneixement i comunicar-se. Aquest Treball de Fi de Carrera consisteix en lanlisi emprica i interpretaci de la utilitzaci del llenguatge multimdia en la premsa digital, concretament en els diaris vilaweb.cat i e-noticies.cat com a representaci de premsa catalana, i elplural.com i libertaddigital.com com a espanyola i, per extensi, llatinoamericana. Utilitzant com a mostra aquests mitjans de comunicaci online, es pretn establir com a parmetres per portar a terme lanlisi emprica els gneres informatius, dopini i interpretatius, tot valorant-ne aix la quantitat de comentaris, ls dels recursos audiovisuals i el nombre de carcters de les diferents peces informatives, entre altres aspectes. Aquest tipus destudi empric s innovador en un camp, el del periodisme digital, molt coetani, que arrenca a finals del segle XX i que sest consolidant en el segle XXI com una alternativa slida al periodisme tradicional, que shi est abocant de forma decidida amb versions en paper i virtual. Alhora estan apareixent mitjans exclusivament digitals nascuts a i per a la xarxa. Els quatre analitzats pertanyen a aquest grup.
Resumo:
Aquest treball s una proposta metodolgica per lelaboraci dun estudi histric doients de rdio. La proposta fa un estudi de cas, centrat en la ciutat de Girona entre 1937 i 1939, per tal de demostrar que la metodologia aplicada ha funcionat. s el primer que es fa amb dades completament objectives per aproximar-se a la audincia histrica de la rdio. A partir daquest treball que troba, prova i valida les eines que han de servir per poder fer un EGM histric, es pot concloure per exemple que a Girona lany 1937, en plena Guerra Civil, hi havia almenys 7.380 persones que podien escoltar diriament la rdio, o que un 7% de la poblaci tenia un aparell de rdio a casa seva.
Resumo:
Lobjectiu del projecte consisteix en lestudi, simulaci i implantaci dun conjunt daplicacions que permeten tenir un control sobre possibles problemes que puguin succeir a la nostra xarxa. Aquest projecte s la soluci als problemes de detecci derrors en el funcionament de les infraestructures de networking de les que disposen els nostres clients.
Resumo:
Aquesta comunicaci descriu el procs de preparaci dels registres bibliogrfics del Catleg Collectiu de les Universitats de Catalunya (CCUC) i dels catlegs locals que el conformen, per al canvi del format CATMARC al format MARC 21.
El Catleg Collectiu de les Universitats de Catalunya (CCUC): un nou entorn de cooperaci catalogrfica
