Fitness to drive and cannabis: Validation of two blood THCCOOH thresholds to distinguish occasional users from heavy smokers.

Many studies based on either an experimental or an epidemiological approach, have shown that the ability to drive is impaired when the driver is under the influence of cannabis. Baseline performances of heavy users remain impaired even after several weeks of abstinence. Symptoms of cannabis abuse and dependence are generally considered incompatible with safe driving. Recently, it has been shown that traffic safety can be increased by reporting the long-term unfit drivers to the driver licensing authorities and referring the cases for further medical assessment. Evaluation of the frequency of cannabis use is a prerequisite for a reliable medical assessment of the fitness to drive. In a previous paper we advocated the use of two thresholds based on 11-nor-9-carboxy-Δ9-tetrahydrocannabinol (THCCOOH) concentration in whole blood to help to distinguish occasional cannabis users (≤3μg/L) from heavy regular smokers (≥40μg/L). These criteria were established on the basis of results obtained in a controlled cannabis smoking study with placebo, carried out with two groups of young male volunteers; the first group was characterized by a heavy use (≥10 joints/month) while the second group was made up of occasional users smoking at most 1 joint/week. However, to date, these cutoffs have not been adequately assessed under real conditions. Their validity can now be evaluated and confirmed with 146 traffic offenders' real cases in which the whole blood cannabinoid concentrations and the frequency of cannabis use are known. The two thresholds were not challenged by the presence of ethanol (40% of cases) and of other therapeutic and illegal drugs (24%). Thus, we propose the following procedure that can be very useful in the Swiss context but also in other countries with similar traffic policies: if the whole blood THCCOOH concentration is higher than 40μg/L, traffic offenders must be directed first and foremost toward medical assessment of their fitness to drive. This evaluation is not recommended if the THCCOOH concentration is lower than 3μg/L and if the self-rated frequency of cannabis use is less than 1 time/week. A THCCOOH level between these two thresholds cannot be reliably interpreted. In such a case, further medical assessment and follow-up of the fitness to drive are also suggested, but with lower priority.

Engorgement des centres d'urgences: une raison légitime de refuser l'accès aux patients non urgents [Emergency department overcrowding: a legitimate reason to refuse access to urgent care for non-urgent patients?].

Non-urgent cases represent 30-40% of all ED consults; they contribute to overcrowding of emergency departments (ED), which could be reduced if they were denied emergency care. However, no triage instrument has demonstrated a high enough degree of accuracy to safely rule out serious medical conditions: patients suffering from life-threatening emergencies have been inappropriately denied care. Insurance companies have instituted financial penalties to discourage the use of ED as a source of non-urgent care, but this practice mainly restricts access for the underprivileged. More recent data suggest that in fact most patients consult for appropriate urgent reasons, or have no alternate access to urgent care. The safe reduction of overcrowding requires a reform of the healthcare system based on patients' needs rather than access barriers.

Estudi d'un grup de centres educatius de referència en l'aprenentatge de l'anglès a secundària

A partir dels resutats de la prova d'anglès de la Selectivitat els anys 2007, 2006 i 2005, s'han seleccionat 8 instituts de secundària (titularitat pública) que han obtingut resultats més alts i s'han estudiat les possibles característiques que contribueixen al seu bon funcionament.

Efectes de la composició social dels centres d’ensenyament obligatori sobre el rendiment i les expectatives de l’alumnat

Aquest projecte centra la seva atenció en la incidència que la composició social dels centres d'ensenyament -és a dir, l'origen social del seu alumnat- té sobre l'equitat en el tram d'escolarització obligatòria del sistema educatiu català. Concretament posa l'accent en els efectes que diferents tipus de composicions socials poden tenir sobre el rendiment escolar i les expectatives de trajectòria dels estudiants procedents de famílies amb un nivell instructiu baix (en aquesta investigació l'origen social de l'alumnat és mesurat pel nivell d'estudis del pare i la mare de l'alumne, atesa la incidència que el capital instructiu dels progenitors té sobre els seus resultats acadèmics). Ha estat objectiu d’aquest projecte copsar si el fet de trobar-se en un context escolar socialment més heterogeni té algun tipus d’influència positiva sobre el rendiment dels estudiants procedents de famílies poc instruïdes. És per això que s’han analitzat diferents tipus de composicions socials, corresponents a quatre IES. Mitjançant l’anàlisi comparativa d’aquestes realitats escolars, s’ha volgut observar fins a quin punt una presència significativa d’alumnes de famílies amb un nivell instructiu elevat estimula un increment del rendiment i/o de les expectatives al finalitzar l’escolarització obligatòria dels fills de famílies poc instruïdes. Dit d’altra manera, s’ha volgut comprovar si els contextos escolars heterogenis tenen algun tipus d’efecte reductor de les desigualtats inherents en la desigual distribució del capital instructiu familiar entre l’alumnat. En últim lloc, el projecte ha pretès analitzar el tipus de xarxa relacional que es genera entre l’alumnat en els diferents contextos objecte d’anàlisi. L’estudi posa de manifest que, en termes generals, els contextos amb presència significativa d’alumnes de famílies amb un nivell d’instrucció elevat tenen un impacte positiu sobre les expectatives dels alumnes de famílies menys instruïdes. Aquest "efecte-contagi" d'expectatives es pot produir en alguns casos per identificació amb la xarxa relacional més propera o, en d'altres casos, per la coexistència en el grup-classe amb una majoria d'alumnes procedents de famílies més instruïdes.

La inclusió d'infants amb discapacitat als centres educatius ordinaris: estudi de dos casos

La memòria que es presenta a continuació és el resultat de la recerca realitzada durant una Beca per a la formació i contractació de personal investigador novell (FI) oferta per l’AGAUR. La recerca que es recull en aquesta memòria es traca de recerca en educació. Concretament, s’emmarca en l’àmbit de coneixement de la de la psicopedagogia i, més particularment en les aportacions que des d’aquest àmbit es poden abordar partint de les posicions de la inclusió escolar com a font del disseny, el desplegament, anàlisi i valoració de processos d’integració educativa de persones amb algun retard en el seu desenvolupament en el marc d’un centre educatiu ordinari. Més concretament en aquesta recerca s’ha dut a terme, a través d’una metodologia qualitativa, l’anàlisi dels processos d’integració escolar que estan vivint dos infants amb discapacitat en un centre educatiu d’una comarca del centre de Catalunya amb la finalitat conèixer com s’ha desenvolupat i també aconseguir la millora de la qualitat didàctica de les aules ordinàries a les quals pertanyen que contribueixi a la promoció de canvis inclusius. Fruit d’aquest procés s’han pogut conèixer alguns elements significatius i crítics en els quals es puguin fonamentar les actuacions i estratègies que permetin el disseny i el desenvolupament dels processos d’integració educativa de l’alumnat amb discapacitats en els centres ordinaris.  

Long-term effect of a school-based physical activity program (KISS) on fitness and adiposity in children: a cluster-randomized controlled trial.

BACKGROUND: School-based intervention studies promoting a healthy lifestyle have shown favorable immediate health effects. However, there is a striking paucity on long-term follow-ups. The aim of this study was therefore to assess the 3 yr-follow-up of a cluster-randomized controlled school-based physical activity program over nine month with beneficial immediate effects on body fat, aerobic fitness and physical activity. METHODS AND FINDINGS: Initially, 28 classes from 15 elementary schools in Switzerland were grouped into an intervention (16 classes from 9 schools, n = 297 children) and a control arm (12 classes from 6 schools, n = 205 children) after stratification for grade (1st and 5th graders). Three years after the end of the multi-component physical activity program of nine months including daily physical education (i.e. two additional lessons per week on top of three regular lessons), short physical activity breaks during academic lessons, and daily physical activity homework, 289 (58%) participated in the follow-up. Primary outcome measures included body fat (sum of four skinfolds), aerobic fitness (shuttle run test), physical activity (accelerometry), and quality of life (questionnaires). After adjustment for grade, gender, baseline value and clustering within classes, children in the intervention arm compared with controls had a significantly higher average level of aerobic fitness at follow-up (0.373 z-score units [95%-CI: 0.157 to 0.59, p = 0.001] corresponding to a shift from the 50th to the 65th percentile between baseline and follow-up), while the immediate beneficial effects on the other primary outcomes were not sustained. CONCLUSIONS: Apart from aerobic fitness, beneficial effects seen after one year were not maintained when the intervention was stopped. A continuous intervention seems necessary to maintain overall beneficial health effects as reached at the end of the intervention. TRIAL REGISTRATION: ControlledTrials.com ISRCTN15360785.

Learning to live together: an exploration and analysis of managing cultural diversity in ten early childhood development centres in South Africa

This study explores how South African Early Childhood Development (ECD) Practitioners and families meet the needs of the increasing number of children from diverse cultural backgrounds in their care. Research participants were identified through ten ECD centres located in two urban communities in the Eastern and Western Cape Provinces of South Africa. The values and attitudes held by Practitioners and families vis-à-vis cultural diversity was investigated, along with the knowledge and strategies they employ to manage cultural diversity in ECD programmes. The intercultural education model provides the necessary tools to address the challenges identified.

Eumelanin-based coloration and fitness parameters in birds: a meta-analysis

Although melanin is the most common pigment in animal integuments, the adaptive function of variation in melanin-based coloration remains poorly understood. The individual fitness returns associated with melanin pigments can be variable across species as these pigments can have physical and biological protective properties and genes involved in melanogenesis may vary in the intensity of pleiotropic effects. Moreover, dark and pale coloration can also enhance camouflage in alternative habitats and melanin-based coloration can be involved in social interactions. We investigated whether darker or paler individuals achieve a higher fitness in birds, a taxon wherein associations between melanin-based coloration and fitness parameters have been studied in a large number of species. A meta-analysis showed that the degree of melanin-based coloration was not significantly associated with laying date, clutch size, brood size, and survival across 26 species. Similar results were found when restricting the analyses to non-sexually dimorphic birds, colour polymorphic and monomorphic species, in passerines and non-passerines and in species for which inter-individual variation in melanism is due to colour intensity. However, eumelanic coloration was positively associated with clutch and brood size in sexually dimorphic species and those that vary in the size of black patches, respectively. Given that greater extent of melanin-based coloration was positively associated with reproductive parameters and survival in some species but negatively in other species, we conclude that in birds the sign and magnitude of selection exerted on melanin-based coloration is species- or trait-specific.

Qualitat de vida i centres d'educació especial: una aproximació a la seva conceptualització i avaluació

La qualitat de vida s’està convertint en un concepte clau i unificador en l’atenció i educació de les persones amb discapacitat intel•lectual. Així mateix, la percepció actual sobre les persones amb discapacitat ha canviat substancialment. En el moment actual, cal plantejar-se quines són les aplicacions i les implicacions que tenen per l’atenció i educació de les persones amb discapacitat intel•lectual els principis derivats del nou concepte de discapacitat i de la qualitat de vida. Aquesta investigació pretén essencialment elaborar un conjunt d’instruments que permetin avaluar la qualitat de les pràctiques educatives dels centres d’educació especial. Amb aquest objectiu s’ha seguit un procediment estructurat i ordenat en l’elaboració dels instruments com en la seva valoració inicial. Per avaluar la qualitat dels centres d’educació especial es proposen una sèrie qüestionaris tant pels professionals, les famílies i els alumnes. Els resultats indiquen que el conjunt d’instruments d’avaluació permeten recollir informació àmplia i variada de les pràctiques d’un centre d’educació especial, determinar les seves fortaleses i debilitats i servir de base per establir plans de millora estretament relacionats amb el context particular del centre i amb el que es considera una bona pràctica educativa.

Social personality trait and fitness.

Several recent studies have explored various aspects of animal personality and their ecological consequences. However, the processes responsible for the maintenance of personality variability within a population are still largely unknown. We have recently demonstrated that social personality traits exist in the common lizard (Lacerta vivipara) and that the variation in sociability provides an explanation for variable dispersal responses within a given species. However, we need to know the fitness consequences of variation in sociability across environmental contexts in order to better understand the maintenance of such variation. In order to achieve this, we investigated the relationship between sociability and survival, body growth and fecundity, in one-year-old individuals in semi-natural populations with varying density. 'Asocial' and 'social' lizards displayed different fitness outcomes in populations of different densities. Asocial lizards survived better in low-density populations, while social females reproduced better. Spatiotemporal variation in environmental conditions might thus be the process underlying the maintenance of these personality traits within a population. Finally, we also discuss the position of sociability in a more general individual behavioural pattern including boldness, exploration and aggressiveness.

Estudi de les tipologies d’agressors de parella als centres penitenciaris

Hi ha un ampli consens a afirmar que els agressors de parella constitueixen un grup molt heterogeni. Per tant, intervencions homogènies no poden ser eficaces. L’objectiu d’aquesta recerca ha estat validar la primera proposta tipològica realitzada amb agressors de parella en una mostra espanyola. Estudis internacionals avalen aquesta metodologia classificatòria i la proposen com una eina eficaç per dissenyar programes de tractaments ajustats a les necessitats dels agressors. Seguint un procediment similar al dels estudis internacionals, s’ha aplicat un protocol d’avaluació que cobreix aquelles facetes que poden contribuir a l’etiologia de la conducta violenta contra la parella i a la classificació dels agressors. Les variables analitzades són: autoestima, distorsions cognitives, trastorns de la personalitat, ira, conflictes de parella, impulsivitat, afecció, empatia i desitjabilitat social. Cinquanta interns del Centre Penitenciari Brians-2, condemnats per un delicte en el qual la víctima era la parella o exparella, van ser avaluats entre els mesos d’abril i d’octubre del 2009. L’anàlisi de conglomerats ha permès classificar la mostra en dos grups que es diferencien partint de les variables d’interès. El grup 1 (23 subjectes) correspon al subtipus normalitzat: baixa psicopatologia, major empatia i afecció segura. El grup 2 (27 subjectes) podria ser etiquetat com a antisocial o patològic per la seva major psicopatologia, els antecedents i la impulsivitat i la seva menor empatia i afecció (insegur/hostil). Aquests resultats contribueixen a avalar l’aproximació tipològica com un mètode útil en la classificació d’agressors i una eina d’interès per als equips terapèutics. S’evidencia la necessitat d’aplicar programes de tractament diferenciats que permetin gestionar de manera més productiva els recursos disponibles. Treballar amb grups homogenis farà més efectiva la intervenció i ajudarà el terapeuta a anticipar el comportament del grup i dissenyar actuacions concretes amb vista a una evolució favorable.

Les mesures de seguretat privatives de llibertat en centres psiquiàtrics de Catalunya

Aquesta recerca dóna a conèixer la situació de les persones que tenen atribuïda una mesura de seguretat d’internament en un centre psiquiàtric civil de Catalunya. L’estudi treballa amb una mostra d’estudi de 101 mesures de seguretat atorgades des de l’1 de gener de 2004 i finalitzades abans del 31 de desembre de 2007 a Catalunya, que s’han complert en els centres psiquiàtrics, les comunitats terapèutiques de salut mental, les unitats d’hospitalització psiquiàtrica, les unitats psiquiàtriques de centres penitenciaris, les comunitats terapèutiques de drogodependències i les residències sociosanitàries. El grup de població susceptible de rebre aquest tipus de mesures presenta la característica comuna de persones que han comès un delicte i que a causa de la seva condició de malalts mentals se’ls ha considerat parcialment o totalment imputables de la seva responsabilitat penal. A aquestes persones se’ls ha aplicat una resposta penal sancionadora atenent a aquest grau de responsabilitat penal. L’estudi analitza el paper de l’àmbit sanitari com a resposta adequada per al compliment de la mesura de seguretat, i si aquesta afavoreix el contacte amb l’entorn i els recursos comunitaris tant durant el compliment com posteriorment a la finalització del temps imposat pel jutge, malgrat que l’origen de la intervenció sigui una conducta delictiva. Els resultats indiquen que un 80,3% han complert la totalitat de la mesura en centres sociosanitaris, enfront del 19,8% que l’han complerta íntegrament a la presó. Els autors creuen que aquesta adhesió amb el recurs sanitari fomenta l’estabilitat psiquiàtrica i en conseqüència una disminució de la perillositat vinculada amb el risc de reincidència.