1000 resultados para Ficção galega História e crítica Teses
Resumo:
La novela A cidade de Ulisses (2011), de la escritora portuguesa contempornea Teolinda Gerso, nos presenta una Lisboa envuelta en mitos e historia. Este trabajo pretende inferir las relaciones entre estos dos campos del conocimiento y sus implicaciones para la construccin de los sentidos del texto. Teniendo en cuenta la leyenda que cuenta que la capital portuguesa fue fundada por Ulisses, el hroe homrico, la narrativa se vale de elementos mticos para, junto con el relato del personaje Paulo Vaz acerca de sus relaciones romnticas con Ceclia Branco y Sara, hacer referencia a cuestiones del pasado y del presente histrico portugueses, siempre de manera crítica. Buscamos, as, indagar, a travs del mito, cmo se introduce la historia en el universo del texto.
Resumo:
Coordenao de Aperfeioamento de Pessoal de Nvel Superior (CAPES)
Resumo:
This work aims to contribute to theoretical and methodological analysis of writing the history of Brazilian cinema. The object of this study the trilogy of articles in Cinema: the trajectory of underdevelopment regimented, the critic and historian Paulo Emlio Salles Gomes, seeks to understand the process of setting up a web interpretative history of our film based on this work and how to rescue its historicity.
Resumo:
Coordenao de Aperfeioamento de Pessoal de Nvel Superior (CAPES)
Resumo:
Amb aquest projecte s'ha treballat en la direcci de: 1) Implementar un nou recurs en un projecte global de millora de la qualitat docent i daplicaci de les TIC a lensenyament de les diferents assignatures de la matria dHistria de la Msica a la UdL en curs des de fa alguns anys. Concretament, diverses eines per a lautoavaluaci de lalumnat a travs dun banc de preguntes segons el format de les proves psicomtriques (proves objectives en lavaluaci del rendiment acadmic dels estudiants o delecci mltiple). 2) Arribar a disposar dun extens banc de preguntes delecci mltiple i correcci objectiva en diferents formats, ordenades per blocs, temes, nivells de dificultat, etc., que reuneixin els criteris mnims de fiabilitat, objectivitat i validesa necessaris per a una correcta avaluaci del rendiment acadmic. Entenem que lavaluaci ha de tenir utilitats diferents que van ms enll de la simple puntuaci de lalumnat. Ha de servir tamb per millorar la docncia, per facilitar laprenentatge de lalumne, per assegurar un nivell de competncia mnim, per discriminar entre estudiants o per informar la prpia instituci. 3) Aconseguir que lalumne, a travs de lautoavaluaci, entengui que aquest tipus de proves sn instruments per continuar aprenent. En aquest sentit les proves delecci mltiple permeten tot un seguit dopcions que ho afavoreixen. 4) Elaborar una eina amb capacitat de generar estadstiques, ndex de discriminaci i de fer lanlisi ditems, tot permetent anar redefinint i millorant els tems.
Resumo:
O realismo apresenta em Cabo Verde particularidades prprias. Se em Portugal e noutros pases foi um movimento literrio e idiolgico-poltico empenhado em solues transformadoras da sociedade pela via da funo social da arte, pela desmistificao da conscincia e pela oposio ao capitalista e ao burgus, em Cabo Verde, por razes naturais, geogrficas e sociais contextualiza-se assumindo outras preocupaes. Manuel Lopes, com o tempo, sem esquecer o plano subjectivo, envereda por uma escrita potica com implicaes objectivistas tematizando os problemas crioulos mais prementes: seca, isolamento, fome, emigrao. A objectividade e a subjectividade so, por isso, duas caractersticas do realismo cabo-verdiano. Os paradigmas, So Vicente-Mar (urbanidade) e Santo Anto-terra (ruralidade) e ainda a dinmica de oposio entre o partir/ficar informam decisivamente a sua poesia.
Resumo:
Text de la lli que Francesc Feliu va pronunciar en les seves oposicions. Sestudia el prleg de lAtheneo de Grandesa. S'hi pretn establir la lectura correcta i exhaustiva d'un text difcil, que ha estat prou conegut i citat pels estudiosos de la llengua i la literatura catalanes del Setcents, per que gaireb sempre ha estat tamb mal ents, o ents de manera incompleta
Les Sentncies catliques del div poeta Dant (1545) den Jaume Ferrer de Blanes: edici crítica del text
Resumo:
Procurador reial i nobiliari, cosmgraf, joier, lapidari, mercader i escriptor, i al capdavall, un ciutad catal honrat, en Ferrer (Vidreres, ~1445 Blanes, 1529) va marxar de ben jove, primer, a la cort de Npols, al servei del rei en Ferran I, i desprs a la cort de Siclia, al servei de la reina na Joana de Siclia. Acabada aquesta peripcia italiana va tornar a Blanes al servei del vescomte de Cabrera i de Bas fins que va morir a la mateixa vila al 1529. Un seu criat, disset anys ms tard, va editar uns papers esparsos que havia trobat a can Ferrer, les (sic) Sentncias cathlicas del div poeta Dant florent, compilades per lo prudentssim mossn Jaume Ferrer de Blanes, incloent-hi tres parts. La primera, Conclusions, s un sumari destinat a mostrar (sic) Entre totas las cosas necessries a lhome per aconseguir lo seu fi y beatitut eterna principalment sn tres; la segona, Meditaci, s una reflexi a fi dilluminar els misteris sobre la passi i mort de Jesucrist a (sic) lo santssim loch de Calvari; la tercera, Letras, s un conjunt de dotze documents, entre cartes i daltres textos, fetas a mossn Jaume Ferrer, respostes e regles per ell ordenades en cosmographia y en art de navegar. En Ferrer, home de grans recursos, fa un recorregut per tots els coneixements que havia acumulat al llarg de la seva vida, de Dant Alighieri a Ptolemeu i del marqus de Santillana a Albert Gran o a Aristtil, fent servir fragments de la Commedia, dels Proverbios, de la Bblia i de moltes altres autoritats cientfiques i filosfiques, en catal, itali, espanyol, llat i, tamb, set mots en arameu
Resumo:
Revisi de la Histria de la llengua catalana, manuscrit dAntoni de Bastero, degut a laparici dun segon volum manuscrit del mateix Bastero que completa el primer per que no varia substancialment les conclusions a les que es van arribar fruit de lestudi del primer manuscrit. Es relaciona tamb un inventari dels papers que es conserven del canonge Bastero
Resumo:
La seqncia gregoriana Dies Irae s'ha convertit en un material musical mpliament utilitzat per compositors per dotar d'un significat concret a la seves obres. Per a mesura que han passat el segles es pot determinar que l'objectiu que han tingut els compositors en voler incloure una referncia a aquesta seqncia ha variat notablement. En aquest treball tracto de demostrar quins canvis hi ha hagut segons l'poca i el compositor, ja sigui des del punt de vista conceptual com des del punt de vista tcnic tot analitzant obres de moments i estils diferents, parant atenci a sis obres concretes que o tenen importncia a causa de la seva influncia o la seva singularitat. Alhora, exposo com tot aix m'ha influt per compondre obres que estiguin relacionades amb el Dies Irae i amb la msica al voltant de la mort.
Resumo:
A partir da denncia da contraditria presena de pressupostos morais dogmticos na formulao dos princpios norteadores da atividade cientfica, Nietzsche concebe uma outra noo de cientificidade, compatvel com a opo hegemnica pelo saber, que ele reconhece como presente na cultura ocidental. O presente artigo visa a discutir sob quais parmetros Nietzsche, no perodo intermedirio de sua produo filosfica, empreende sua interpretao da cientificidade ocidental e como, apresentando-se como seu fomentador, ele formula uma crítica desmistificadora desta.
Resumo:
Text de la lli que Francesc Feliu va pronunciar en les seves oposicions. Sestudia el prleg de lAtheneo de Grandesa. S'hi pretn establir la lectura correcta i exhaustiva d'un text difcil, que ha estat prou conegut i citat pels estudiosos de la llengua i la literatura catalanes del Setcents, per que gaireb sempre ha estat tamb mal ents, o ents de manera incompleta
Resumo:
Revisi de la Histria de la llengua catalana, manuscrit dAntoni de Bastero, degut a laparici dun segon volum manuscrit del mateix Bastero que completa el primer per que no varia substancialment les conclusions a les que es van arribar fruit de lestudi del primer manuscrit. Es relaciona tamb un inventari dels papers que es conserven del canonge Bastero
Resumo:
Esta dissertao analisa os recursos metaficcionais nos contos e romances de Rubem Fonseca, incluindo os que tratam de eventos e personagens histricos, fundindo, assim, ficção e História. Para tanto, nos apoiamos em tericos que se debruam sobre a metaficção, esta tendncia que marca o Ps-Modernismo em literatura, a exemplo de Linda Hutcheon (1991), Patricia Waugh (2003) e Gustavo Bernardo (2010). Um dos escritores brasileiros mais respeitados dentro e fora de nossas fronteiras, Fonseca estreia nos anos 1960 trilhando um caminho prprio dentro da prosa de ficção brasileira, no s pelas narrativas violentas, faceta pela qual ele mais conhecido, mas tambm pelo carter autorreflexivo, autoconsciente e digressivo de seus textos. Acusado de ser repetitivo, nota-se que, se verdade que seus personagens em geral so tipos (o artista culto, o detetive, o garanho), ele costuma experimentar na forma, variando os focos narrativos de maneira a entretecer camadas narrativas e parodiar gneros: O caso Morel, por exemplo, um romance policial que implode o romance policial; o conto "H.M.S. Cormorant em Paranagu", por seu turno, uma homenagem segunda gerao romntica brasileira, representada por lvares de Azevedo, em uma conformao ps-moderna de pastiche. A obra cinquentenria de Rubem Fonseca joga luz sobre questes que esto na ordem do dia, como o trip artista-sociedade-mercado, e introduz um outro olhar sobre o passado histrico - incluindo a História da cultura, principalmente da literatura. As narrativas aqui analisadas testam os limites que separam ou no a ficção da dita realidade, e so por ns classificadas nas seguintes categorias: autobiografia romanceada, romance biogrfico, romance histrico ps-moderno, pastiche, metaficção historiogrfica e metaficção policial.
