L'enchaînement de phrases par coordination et par subordination à l'écrit chez les élèves de première secondaire : mise à l'essai d'une séquence didactique

Ce mémoire de maîtrise propose une séquence didactique travaillant l’enchaînement de phrases par subordination et coordination en vue de favoriser le transfert de connaissances grammaticales en situation de production écrite. Nous avons d’abord fait ressortir que les élèves apprennent et revoient diverses règles de grammaire, mais qu’ils ont une grande difficulté à transférer ces connaissances en contexte d’écriture. Plusieurs chercheurs soulignent la pertinence de décloisonner l’enseignement de la grammaire et de l’écriture (Paret, 1992; Chartrand, 2003; Bilodeau, 2005) pour favoriser le transfert, notamment au moyen de la démarche active de découverte (Chartrand, 1996). Nous nous sommes intéressée à la syntaxe de la phrase, plus précisément à la construction de phrases complexes par enchaînement. Nous considérons les notions grammaticales qui en découlent difficiles pour plusieurs élèves et nous constatons que cet enseignement se fait peu fréquemment et souvent de manière magistrale, sans travailler l’écriture en parallèle. Nous avons donc élaboré une séquence didactique travaillant ces concepts grammaticaux, tout en ayant en tête de favoriser le transfert des notions grammaticales vers un contexte d’écriture. Nous avons ensuite mis à l’essai cette séquence dans un groupe de première secondaire et avons vérifié son efficacité à l’aide d’un prétest et d’un posttest (production écrite). Nous avons pu constater que la séquence didactique expérimentée dans le cadre de ce mémoire produit de bons résultats. Il y a une amélioration notable dans les enchaînements de phrases dans les textes produits par les élèves. Par contre, nous n’avons pas pu conclure que ceux-ci étaient significatifs d’un point de vue statistique. La séquence didactique semble toutefois aider les élèves, même les plus faibles, puisque les entretiens métagraphiques montrent qu’ils ont meilleure compréhension des enchaînements de phrases.

Évaluation des besoins d’informations des intervenants en protection de la jeunesse

Domaine en plein développement, le transfert des connaissances (TC) se définit, comme l’ensemble des activités, des mécanismes et des processus favorisant l’utilisation de connaissances pertinentes (tacites et empiriques) par un public cible tel que les intervenants psychosociaux. Cette recherche vise à améliorer l’efficacité des méthodes linéaires écrites de TC en identifiant mieux les besoins d’information des intervenants en protection de la jeunesse. Notons que les méthodes linéaires écrites de TC désignent des outils d’information écrits unidirectionnels tels que les revues, les publications, les sites Internet, etc. Le premier objectif est de déterminer les catégories de besoins exprimés par les intervenants, c’est-à-dire déterminer si les besoins rapportés par des intervenants se regroupent en types ou sortes de besoins. Le deuxième objectif est d’établir l’importance relative de chacune de ces catégories. Enfin, cette étude vise à déterminer si ces besoins diffèrent selon les caractéristiques des intervenants ou de l’environnement. Deux facteurs sont étudiés, l’expérience de l’intervenant et la direction pour laquelle celui-ci travaille (Direction des services milieu à l’enfance ou Direction des services milieu à l’adolescence et ressources). Un devis mixte séquentiel exploratoire a été développé. Lors de la première étape, une analyse thématique a été effectuée à partir des réponses à une question ouverte posée aux membres de trois équipes et à partir d’un document résumant les requêtes effectuées auprès de l’équipe de la bibliothèque du Centre jeunesse de Montréal. Les résultats permettent de répondre au premier objectif de ce mémoire. En effet, les analyses ont permis de créer un arbre thématique comprenant 42 éléments classés hiérarchiquement. Les besoins se regroupent en deux thèmes généraux, soit les besoins qui concernent les « opérations » (c’est-à-dire l’action de l’intervenant) et les besoins concernant les « systèmes » (c’est-à-dire les éléments sur lesquels peuvent porter l’intervention). Cette dernière catégorie se subdivise entre l’usager, ses environnements et le contexte culturel et sociétal. Lors de la deuxième étape, une analyse de la variance (ANOVA) et une analyse de variance multivariée (MANOVA) ont été effectuées à partir des réponses de 82 intervenants à un questionnaire en ligne structuré selon les catégories de besoins d’informations déterminées à l’étape qualitative précédente. Les résultats permettent de répondre au deuxième objectif de ce mémoire et de mesurer le degré de force ou d’importance de chacune des catégories de besoins, identifiées lors de la première étape, selon les intervenants eux-mêmes. Les besoins ont ainsi pu être classés par ordre décroissant d’importance. Il a été possible de définir un groupe de neuf besoins prioritaires (portant sur l’animation, les caractéristiques personnelles des usagers, les caractéristiques des parents et leurs relations avec l’enfant, ainsi que l’intervention interculturelle et les problématiques sociales) et un autre groupe de sept besoins moins élevés (portant sur les autres « opérations » et les services professionnels dont a bénéficié l’usager). L’interprétation de ces résultats indique que les besoins en TC des intervenants se limitent aux informations qui concernent directement leur mandat, leur pratique ou les problématiques rencontrées. Les résultats de cette étape ont également permis de répondre au troisième objectif de ce mémoire. En effet, les résultats indiquent que l’importance ressentie des besoins (sur une échelle de 1 à 7) ne diffère pas significativement selon la direction pour laquelle travaille l’intervenant, mais elle diffère significativement selon l’expérience de ce dernier (moins de 10 ans ou plus de 10 ans). Cette différence est discutée et plusieurs hypothèses explicatives sont envisagées telles que l’accumulation de connaissances liée à l’expérience ou les changements cognitifs liés à l’expertise. Enfin, dans la discussion, les résultats sont mis en contexte parmi les autres types de besoins existants et les autres caractéristiques des connaissances qui doivent être prises en considération. Cela permet de formuler des recommandations pour améliorer la production de documents écrits ainsi que pour poursuivre la recherche dans le domaine de l’évaluation des besoins de TC. Bien que présentant certaines limites méthodologiques, cette recherche ouvre la voie au développement de meilleurs outils d’évaluation des besoins et à l’amélioration des techniques de transfert linéaires écrites.

El gènere del text de divulgació científica: una proposta d’aplicació a l’aula

L’objectiu d’aquest estudi és presentar una proposta de lectura i producció textual, el Text de Divulgació Científica, tot fent servir una seqüència didàctica, per tal de preparar l’alumne per a la lectura i anàlisi de l’estructura textual que presenta aquest gènere discursiu, així com despertar-li l’interès per la recerca. D’aquesta manera, l’alumne comptarà amb instruments per a la producció escrita del gènere discursiu del text de divulgació científica. La proposta es basa en els treballs d’autors de lingüística textual i anàlisi del discurs.

L'organització de l'activitat conjunta en l'ensenyament escolar dels esports col·lectius

L'estudi de les formes d'organització de l'activitat conjunta en l'ensenyament de la col·laboració tàctica en els esports col·lectius en l'àmbit escolar mostra com a punts de referència teòrica, per un costat aportacions provinents de la psicologia de la instrucció, i per un altre costat aportacions provinents de la didàctica de l' ensenyament de l' educació física i l' esport. Pel que fa al camp de la psicologia, cal situar l'estudi de l'activitat conjunta en una perspectiva constructivista dels processos d'ensenyament i aprenentatge. Aquesta pren com a referents Piaget, Ausubel, ... i molt especialment les aportacions fetes des de la teoria sociohistòrica i cultural per Vigotsky i també per Bruner. Així, conceptes com "mediació semiòtica", "internalització", "intersubjectivitat" i "zona de desenvolupament pròxim" tenen un paper molt rellevant. El que ens interessa en aquest treball és saber com s'ho fan el professor i els alumnes per aconseguir que aquests últims construeixin el seu propi coneixement al voltant del contingut proposat. En aquest sentit les idees de Vigotsky, així com la metàfora de "la bastida" de Bruner, són d'una gran importància. Des del camp de l'ensenyament dels esports col·lectius han pres com a referència bàsica el model d'ensenyament a partir de la tàctica provinent dels treballs de Bunker i Thorpe sobre l'ensenyament "per a la comprensió dels esports col·lectius". Així mateix ens hem guiat per aportacions d'autors com Bayer, Castejón, Riera o DevÍs. Pel que fa al camp de la didàctica, les recerques de Pieron han tingut una influència considerable. Es proposa l'estudi del procés d'ensenyament i aprenentatge esportiu des de l'anàlisi de la "interacció educativa" i de la "influència pedagògica", i molt especialment des de la "interactivitat". En aquest marc destaquen els "mecanismes d'influència educativa", que operen en l'àmbit de la interactivitat i que permeten comprendre com el professor ajusta l'ajuda per afavorir la construcció de coneixement dels alumnes. El nostre treball estudia un dels dos mecanismes descrits pels treballs de Coll i els seus col·laboradors de la Universitat de Barcelona i també corroborats pels treballs dirigits per Vila (Universitat de Girona). En concret, el treball se centra en l'anàlisi del procés de cessió i traspàs de la responsabilitat i del control de l' aprenentatge del professor envers els alumnes. Per això s'empren els nivells i les unitats d'anàlisi proposades per aquests treballs: la seqüència didàctica, la sessió, els segments d'interactivitat i les configuracions de segments d'interactivitat. Així mateix, s'incorpora l'anàlisi de les característiques del contingut, tant pel que fa a la tipologia de les tasques com pel que fa als criteris d' organització i seqüenciació. Es manté la idea que l'organització de l'activitat conjunta entre el professor i els alumnes esta fortament influenciada per les característiques del contingut. Per dur a terme el treball s'ha realitzat una seqüència didàctica de 4 sessions amb 10 alumnes de segon cicle d'ensenyament primari de l' escola "Annexa-Joan Puigbert" de la ciutat de Girona. S'ha enregistrat amb vídeo i amb micròfons sense fils tot el que deien i feien tant el professor com els alumnes durant la seqüència d'ensenyament. Posteriorment s'han transcrit les dades a un "full de transcripció" . Hem analitzat les característiques de la seqüència, de les sessions i del contingut: número de tasques, tipus de tasques, elements que intervenen en les tasques, etc., així com la millora en el comportament tàctic dels alumnes. Igualment s'ha analitzat l'activitat conjunta mitjançant segments d'interactivitat i configuracions de segments d'interactivitat. S'ha estudiat l'evolució dels diferents segments, tant en quantitat com en temps emprat durant la seqüència. I també l'evolució de l'activitat conjunta en diferents tipus de tasques: tasques repetides, tasques-base i les respectives modificacions, etc. Això ens ha permès veure el paper del contingut en l'organització de l' activitat conjunta. Les dades obtingudes permeten corroborar les hipòtesis plantejades en el treball i que tenen a veure amb que: 1. És possible obtenir indicadors sobre el procés de cessió i traspàs del control i de la responsabilitat en una situació d'ensenyament i aprenentatge de la col·laboració tàctica en atac en la iniciació als esports col·lectius. Aquest procés és temporal, gradual i discontinu i no es produeix ni de forma absoluta ni definitiva. 2. És necessari considerar aquest mecanisme en relació amb un segon mecanisme descrit: la construcció d'un sistema cada vegada més ampli i més ric de significats compartits entre el professor i els alumnes al voltant del contingut. Ambdós mecanismes estan interrelacionats i són irreductibles tot i que és possible estudiar-los focalitzant l'atenció en un d'ells. 3. Es constata el paper fonamental del contingut, tant la tipologia com els criteris d'organització i seqüenciació, en l'organització de l'activitat conjunta. Dels resultats obtinguts se'n desprenen algunes conclusions finals que van referides, d'una banda a aspectes d'interès per a futures recerques en aquest camp, i d'altra banda, a aspectes d'interès per a les pràctiques educatives.

Las secuencias didácticas de lengua: una encrucijada entre teoría y metodología

[ES] El objetivo de este trabajo es analizar secuencias didácticas(SD) para enseñar lengua/s diseñadas por profesores de educación primaria y proponer algunos indicadores que guíen a los enseñantes en la confección y validación (o autoevaluación) de las mismas. Entendemos la secuencia didáctica en el sentido de sus creadores ginebrinos, es decir, como una herramienta para la enseñanza del género textual como unidad comunicativa. El diseño de las secuencias estudiadas en este artículo se realiza a lo largo de unas sesiones de formación de profesorado; a la vista de los obstáculos que se observan en su elaboración (dificultades para explicitar la consigna, noción difusa del género textual, etc.), decidimos analizarlas a partir de unos ítems o criterios extraídos básicamente de los principios que rigen las secuencias didácticas. Pensamos que las principales dificultades derivarán de las concepciones teóricas y metodológicas previas que tienen los profesores y de una concepción disociada de la SD y del género textual. Los resultados ponen de relieve cuáles son algunos de los aspectos que merecen especial atención a la hora de diseñar secuencias didácticas y sugieren el interés de contar con unos indicadores que guíen al docente en la confección de las mismas. Eso no significa, sin embargo, que deba tratarse de una lista cerrada y, evidentemente, futuros trabajos habrán de modificarla y completarla. Hasta el momento, estos criterios nos permiten confirmar la importancia de insistir en las bases teóricas y metodológicas de las secuencias didácticas en el marco de las sesiones formativas.

El aparecimiento del saber histórico en Guayaquil: el Centro de Investigaciones Históricas (1930-1962) [Estudios]

El artículo analiza la producción historiográfica guayaquileña aparecida en el Boletín del Centro de Investigaciones Históricas. Primeramente, se realiza un acercamiento al contexto sociocultural de la ciudad-puerto entre 1930 y 1960. Seguidamente, se estudia la creación del Centro de Investigaciones Históricas y el aparecimiento del Boletín, la primera publicación especializada en su ámbito, su contenido y los temas que atrajeron la atención de sus colaboradores. Finalmente se explora la influencia de esta institución en las conmemoraciones locales.

Formação continuada de professores que ensinam matemática: o papel do ábaco na ressignificação da prática pedagógica

The present dissertation performs a study about abacus part on the continuous education of Elementary School s Mathematic teachers on what concerns the basic operations of addition and subtraction with (re)unification by using the manipulative and/or informatical abacus. Therefore, the research intends to answer the following question: How does a teacher reframe the pedagogical practice while teaching the Decimal Numeral System and the conventional operations of addition and subtraction with (re)unification through manipulative and informatical abacus? In order to do so, we rely ourselves on the Guy Brousseau s Theory of Didactic Situations (TDS) from 1996 that affirms the necessity to trace a way in accordance with the teaching situations that lead the student s learning; and on the work of Pierre Lévy (1993), in which the poles of communication oral, written and virtual create three ways of communication through which the learning process happens. The methodology of this paper was based on the Strategic Research-Action of Franco (2005). The didactic sequence was elaborated in accordance with TDS and used the manipulative and informatical abacus as didactic resource. With the application of the didactic sequence, it was verified that the continued formation of Elementary School s teachers concerning the operations of addition and subtraction on the initial years/levels is pertinent once it has been observed some difficulties of the teachers concerning this mathematical subject. Besides, the analysis of the didactic sequence has allowed one to realize that teachers had some difficulties concerning the numeric representation with order zero, the resolution of operations of addition and subtraction using the manipulative and informatical abacus and the realization of (re)unification on the subtraction with meaning. These observations has been discussed with the teachers and, after that, it has been done some didactic-methodological routings of the operations of addition and subtraction with re(unification) that contributes with the teaching and learning process.

Propriedades dos sistemas de numeração: uma sequência didática em uma abordagem histórica

This paper aims to describe the construction and validation of a notebook of activities whose content is a didactic sequence that makes use of the study of ancient numbering systems as compared to the object of our decimal positional numbering system Arabic. This is on the assumption that the comparison with a system different from our own might provide a better understanding of our own numbering system, but also help in the process of arithmetic operations of addition, subtraction and multiplication, since it will force us to think in ways that are not routinely object of our attention. The systems covered in the study were the Egyptian hieroglyphic system of numbering, the numbering system Greek alphabet and Roman numbering system, always compared to our numbering system. The following teachung is presented structured in the form of our activities, so-called exercise set and common tasks around a former same numbering system. In its final stage of preparation, the sequence with the participation of 26 primary school teachers of basic education

Do picadeiro ao céu : o riso no teatro de Ariano Suassuna

The analysis of this work seeks to investigate the meaning of the laughter in the paraibano writer Ariano Suassuna s armorial theater. The study departs, firstly, from an argumentation which centers its content in the theory of the many theoreticians of the question: Henri Bergson, Vladimir Propp, Jolles, Freud, Bakhtin. The essence of the laughter in Suassuna and its esthetic relations are commented, because those elements are responsible for the strength of the literary text. On the condition of scholar about Esthetic and Art History, Suassuna always puts the methods of the estheticism in favor of the loud laughter bearing in mind that it is a source of improvisation, i.e., it may have many senses depending on what it is pretended to transmit to the reader/viewer. The laughter is a mask which is changed to each new situation, representing that way own human condition. Because the theater is an art subjected to recreation, the laughter also is. And because it is a great party where other arts (the dance, the music, mamulengo e the bumba-meu-boi) are present, united to compose a confluent and hybrid language, the meaning of hilarity during the popular celebrations is studied mainly those that happened in Medieval Europe. Thus, in the second part, the basis of the research is the Russian Mikhail Bakhtin s theory that helps to link Suassuna s laughter to the popular party, showing the language used in them and the jokes that give life to the joy of the folk. Soon after, the importance of Suassuna s laughter to the Brazilian Culture, is examined making a reflection about its function at the sociocultural context of the country

O gênero crônica na sala de aula do ensino médio

In this work we present the results of a research that aims to study the chronicle gender produced in a class of native language. The texts were written by students of a high-school class, under the orientation of the teacher who conducted a didactic sequence in order to explore this gender. In our analysis we observed aspect such as the structure of the general structure of the texts, types of speech and linguistic sequences, some mechanisms of textualization and the characteristics of the gender. In order to attain that, we adopted the theoretical presuppositions of Textual Linguistics and of the Socio-discursive Interactionism, grounding the study of texts and gender in Bronckart (2003; 2006) and Koch (2002; 2004). As a background of the Chronicle Gender we used the studies of Coutinho (1987); Moisés (2003); Sá (2005); Bender; Laurito (1993); Melo (1994); Cândido et al. (1992) among others. The corpus, made up of 15 texts, showed that the narrative is the most used linguistic sequence in the producing of the texts, the discursive world prevailing in the narrative and some instances of the world of exposing. As for the gender characteristics, the daily life was used in order to amuse the reader and make him to reflect upon the daily life. Humor, irony, social criticism and colloquial language were also observed in the texts produced by the students. Although some texts presented the characteristics of the gender, explored in the classroom, some were typically school narratives. That make us believe that a work with textual production under the approach of a text gender is viable, but it is not consolidated yet in many schools as the main object of the central teaching of the Portuguese language. This make us defend a better systematization of the teaching contents having as the main point the reading practice and text production in order to contribute for the growing of the students´ discursive potentialities and, therefore, their effective participation in the language social practices

Pedagogia do esporte: livro didático aplicado aos jogos esportivos coletivos

The study deals with the pedagogical possibilities of text books as a resource for Physical Education (PE) classes based on sports, specifically team sports. It started from a bibliographical review on the cited terms and after that we advanced our studies in order to propose a didactic text book on Team Sports for PE classes considering two benchmarks: one technical-tactic and the other social-educational. In order to do so, we used methods from linguistics, and the development of a Didactic Sequence allowed the selection and distribution of the contents to be presented in the book in an orderly and judicious way. The focus in Team Sports is justified by its social-cultural insertion and by the need to transform recent studies into new pedagogical procedures for practicing them. The didactic text book, as well as the adequate preparation of the professionals who will use it, is pointed out as facilitator in the process of teaching, experiencing and learning team sports.

Ensino de biologia e o desenvolvimento de habilidades cognitivas por meio de atividades práticas e contextualizadas

Coordenação de Aperfeiçoamento de Pessoal de Nível Superior (CAPES)

(Res)significando a Educação Estatística no Ensino Fundamental: análise de uma sequência didática apoiada nas Tecnologias de Informação e Comunicação

Coordenação de Aperfeiçoamento de Pessoal de Nível Superior (CAPES)

Relação espaço-plano: uma intervenção pedagógica para o desenvolvimento do pensamento geométrico

Pós-graduação em Educação - FCT