Infraestructura TIC basada en programari lliure

Desarrollo de la infraestructura informática del ayuntamiento de Villalba Soleada, incluyendo hardware, software y red.

Disseny gràfic amb programari lliure

En aquest treball es farà una introducció al programari lliure i els sistemes GNU/Linux, es realitzarà un anàlisi comparatiu de diferents aplicacions propietàries enfront aplicacions lliures en el camp del disseny gràfic i sobre diferents temàtiques (edició d¿imatges, edició d¿imatges vectorials, maquetació i publicació, animació 2D i 3D, etc.), s¿estudiaran diverses distribucions de sistemes GNU/Linux orientades al disseny i als entorns multimèdia i, finalment, s¿estudiaran diferents mètodes per treballar amb aplicacions i sistemes propietaris des d¿algun d¿aquests sistemes (mitjançant un emulador de Windows o instal¿lant un programa de virtualització).

Línia : Desenvolupament de projectes de programari lliure

Aquest projecte s'emmarca dins l'activitat docent dels centres de la Comunitat Valenciana que imparteixen cicles formatius de Formació Professional. En concret, totes les titulacions han d¿incloure pràctiques formatives en empreses o altres entitats com a part del seu currículum. El projecte intenta facilitar el màxim possible tot el procés de gestió d'aquestes pràctiques.

Disseny gràfic amb programari lliure - Presentació

Aquesta presentació representa un resum visual sobre la memòria del TFC Disseny gràfic amb programari lliure on es representa de manera esquemàtica una introducció al programari lliure i els sistemes GNU/Linux, es realitzarà un anàlisi comparatiu de diferents aplicacions propietàries enfront aplicacions lliures en el camp del disseny gràfic i sobre diferents temàtiques (edició d'imatges, edició d'imatges vectorials, maquetació i publicació, animació 2D i 3D, etc.), diverses distribucions de sistemes GNU/Linux orientades al disseny i als entorns multimèdia i, finalment, es presentaran diferents mètodes per treballar amb aplicacions i sistemes propietaris des d'algun d'aquests sistemes (mitjançant un emulador de Windows o instal·lant un programa de virtualització).

Implantació de programari lliure en l'administració pública enfocada a l'ús docent.

L'informàtica és molt important en les nostres vides, i avui dia és molt car els programes privatius. Una alternativa, que sense cap dubte serà el futur, és elprogramari lliure, ja que podem tenir un gran ventall de programari lliure necessari per satisfer les necessitats de qualsevol persona, ja sigui programari de processador de textos, fulls de càlculs, d'edició, de programar, de comptabilitat, etc. Només cal tenir bones referències de que programari lliure és bo, ja que al igual que el privatiu hi ha molt per elegir.Programari lliure, quasi sempre es gratuït o amb un preu residual, i no significa que sigui més dolent que el privatiu, sinó que es diferencia que un acostuma a ser gratis i l'altra acostuma a ser de pagament.L'administració pública, en comptes d'invertir grans quantitats de diners en programari privatiu per l'ús docent, lo que podria fer és invertir en programari lliure, ja que acostumen a pagar preus excessius per llicències de programari privatiu.En definitiva, el programari lliure serà el que ens porti en un futur a ser utilitzat majoritàriament, encara que avui en diahi ha gent que ho utilitza però molta més no. Es podria dir que encara hi ha incertesa per a molts per lo desconegut.

Construcció d'un HTPC basat en programari lliure

Els avenços tecnològics en els camps de la informàtica i l'entreteniment ha evolucionatmolt ràpidament els darrers anys.Els ordinadors han augmentat la seva potència, han anat adquirint capacitats multimèdia i han arribat al punt de poder reproduir tranquil·lament els nous formats d'alta definició.El televisors i reproductors han passat un procés de sofisticació, el qual els ha dotat de noves característiques, com el teletext, el suport per les funcionalitats de la tdt i capacitat per reproduir formats provinents del àmbit informàtic.Per tant no seria estrany que tots dos mons acabin convergint, de manera que puguemdotar el menjador de casa amb les capacitats que han estat exclusives del món informàtic.Amb el temps han anat apareixent solucions que pretenien cobrir aquestes necessitats,amb més o menys èxit, però amb diversos inconvenients, ja que no deixaven de ser unpedaç sobre un aparell "tradicional".La finalitat d'aquest projecte és la de construir un HTPC (Home Theater PC), és a dir, un equip informàtic dotat de capacitats multimèdia i adequat per manipular des del sofà de casa nostra.Per acomplir aquesta finalitat primer haurem d'adquirir el maquinari. D'entrada el htpc ensí haurà de ser de mides reduïdes i silenciós, haurà de disposar de sortides vga, dvi i hdmi, i a més, ser capaç de reproduir formats d'alta definició sense cap complicació. El control d'aquest s'haurà de realitzar mitjançant algun dispositiu que no requereixi una superfície plana.A continuació caldrà escollir el programari amb el qual anirà equipat, per tant, haurem de triar alguna distribució de GNU/Linux, instal·lar-hi l'entorn d'escriptori KDE4, i la resta de programari específic com el navegador, correu electrònic, reproducció multimèdia, etc.El productes resultant serà un HTPC, que tal com hem dit, el podrem utilitzar des delssofàs de casa nostra de forma còmode i fàcil.

Projecte Final Postgrau Direcció de Sistemes Informatics en entorns de Programari Lliure

Creació d'una empresa que el seu producte principal es un programa amb una llicencia de programari lliure. L'empresa generarà una base del programa, robust i estable. Després s'alliberarà amb una llicencia lliure per a que la comunitat de programari lliure s'afegeixi al desenvolupament i el faci créixer i convertir-ho en un producte de qualitat i superior als actuals productes privatius. Per aconseguir el objectiu, l'empresa gestionarà el producte amb metodologies empresarials. El benefici, s'obtindrà de les SaaS (Software As a Service). El model de negoci i l'estratègia empresarial es basarà segons el model Hecker i Raymond.

mpiGL : un projecte d'utilització del programari lliure en la visualització gràfica en xarxes de càlcul científic

S'analitzen les problemàtiques relacionades amb la presentació d'informació gràfica en temps real durant un càlcul paral·lel o col·laboratiu en un entorn distribuït, i es fa una proposta de toolkit obert que estén el llenguatge OpenGL per la seva resolució.

Implantació de programari lliure als equips informàtics d'una empresa

El projecte de Final del Màster en Programari Lliure que es presenta a continuació constarà de la implementació de la millora de la infraestructura informàtica d'una empresa, utilitzant el programari lliure per a cada un dels seus components. Durant la memòria del projecte s'anirà descobrint quines són les motivacions a l'hora d'utilitzar aquest tipus de programari i quins poden ser els avantatges i incovenients del programari lliure en front del programari privatiu.

Pla de negoci basat en el programari lliure Metaeditor per a la generació automàtica de paraules clau

Pla de negoci del programari lliure Metaeditor que permet la generació automàtica de paraules clau (metakeywords) de pàgines web i documents PDF. El pla està basat en l'oferiment de serveis de formació i d'assessorament. Conté el pla de màrqueting, el pla de producció, el pla d'organització i el pla econòmic-financer. Es presenten les oportunitats a explotar i les dificultats a superar per que la proposta sigui una realitat. També es presenta la planificació de l'evolució econòmica dels primers 5 anys de vida del negoci.

Pla de negoci basat en el programari lliure Metaeditor per a la generació automàtica de paraules clau

Pla de negoci del programari lliure Metaeditor que permet la generació automàtica de paraules clau de págines web i documents PDF. El pla està basat en l'oferiment de serveis de formació i d'assessorament. Conté el pla de màrqueting, el pla de producció, el pla d'organització i el pla econòmic-financer. Es presenten les oportunitats a explotar i les dificultats a superar per que la proposta sigui una realitat. També es presenta la planificació de l'evolució econòmica dels primers 5 anys de vida del negoci.

El desplegament d'un servei de préstec i consulta de llibres electrònics: l'experiència de la Biblioteca Virtual de la Universitat Oberta de Catalunya (BUOC)

La Biblioteca de la UOC (BUOC) ha ofert durant tres mesos (octubre-desembre 09), en fase de prova pilot, un servei de consulta i préstec de lectors de llibres electrònics (e-readers). Aquest nou desplegament s'ha desenvolupat en consonància amb l'aposta general de la Universitat en innovació en tecnologies aplicades a l'educació, i la voluntat de potenciar les col·leccions de llibres electrònics i l'ús dels dispositius de lectura de llibres electrònics com una extensió més de la tecnologia del Campus 5.0, en el suport a l'aprenentatge dels seus estudiants durant la seva formació a la Universitat. Aquest treball presenta en detall les especificacions de la prova pilot a més de contenir un anàlisi i avaluació dels resultats obtinguts: punts forts i punts febles, relació dels aspectes a millorar i modificar, de cara a la consolidació final del servei.

El servei de consulta i préstec de llibres electrònics

L'Experiència del servei de préstec d'e-readers i llibres-e a la Biblioteca de la UOC

Repositorios en la nube

Las aplicaciones que se distribuyen a través de Internet como un servicio (Software as a service, SaaS) y el hardware y software de base de los centros de datos (Nube, Cloud) son los dos elementos de la ecuación llamada cloud computing. En este paradigma, se juegan tres roles principales: proveedor del cloud, usuario del cloud que a su vez es proveedor de servicio (como los repositorios) y los usuarios finales del servicio. Los primeros se benefician de la especialización y las economías de escala; mientras que los segundos de una mayor elasticidad en el aprovisionamiento. En este sentido, DuraSpace ha creado un piloto llamado DuraCloud para probar el uso de tecnologías de almacenamiento en la nube para la preservación de contenido digital. El taller pretende describir los conceptos básicos del cloud, con ejemplos de donde se está usando este tipo de tecnología; y el impacto que puede tener en los repositorios digitales.

10 años de repositorios cooperativos

El 1999 van començar els treballs que van culminar amb la posada en funcionament de TDX / TDX, el primer dipòsit creat a Espanya. Des de llavors la cooperació entre les universitats de Catalunya i la Biblioteca de Catalunya ha permès posar en funcionament 5 repositoris cooperatius (TDX / TDR, RECERCAT, RACO, MDC i MDX). Això ha estat possible per una divisió de tasques en la qual les biblioteques són les responsables de la introducció de continguts, el CESCA de la preparació del programari i el maquinari i el CBUC de la coordinació dels processos.Aquest taller dividit en 4 parts, té la finalitat d'explicar les diferents fases que han viscut els repositoris cooperatius, les actuacions dutes a terme en aquests 10 anys per omplir de contingut (estàndards, aspectes legals, ajuts de digitalització, etc.), La experiència d'una de les universitats -la UPF- que participa en aquests dipòsits cooperatius i que alhora disposa del seu propi i la infraestructura tècnica en la qual s'han desenvolupat i evolucionat.