Nuevo hallazgo de Hippopotamus amphibius major en Banyoles (Gerona)

Se da cuenta del hallazgo por el que suscribe, en noviembre de 1968 de Hippopotamus amphibius major BOULE, en la cantera aneja a la ladrillería Ordis de Usall (Porqueres-Banyoles, Gerona) junto al km 16,2 de la carretera Banyoles-Olot, por Besalú. Descripción del nivel estratigráfico, limos amarillo-verdosos de la base de la terraza 'alta' de 65 m de travertino ' antiguo' de Usall-Espolla. Tal hallazgo permite precisar la edad de dicha terraza. Seguramente el nivel de Hippopotamus corresponde al Gunz-Mindel o principios del Mindel y los travertinos arenosos y compactos de la parte superior de la terraza al Mindel.

Avaluació de la població de llagostes (Palinurus elephas) de les Illes Medes. Exercici 1995

Podeu consultar l'Informe complet a: http://hdl.handle.net/2445/24663

Avaluació de la població de llagostes (Palinurus elephas) de les Illes Medes. Exercici 1997

Podeu consultar l'Informe complet a: http://hdl.handle.net/2445/23662

Avaluació de la població de llagostes Palinurus elephas de les Illes Medes. Exercici 1999

Podeu consultar l'Informe complet a: http://hdl.handle.net/2445/23667

Avaluació de la població de llagostes (Palinurus Elephas) de les Illes Medes. Exercici 2000

Podeu consultar l'Informe complet a: http://hdl.handle.net/2445/23669

Avaluació de la població de llagostes (Palinurus elephas) de les Illes Medes. Exercici 2001

Podeu consultar l'Informe complet a: http://hdl.handle.net/2445/23672

Avaluació de la població de llagosta vermella Palinurus Elephas de les Illes Medes. Exercici 2002

Podeu consultar l'Informe complet a: http://hdl.handle.net/2445/23675

Poblacions de grans Decàpodes

Podeu consultar l'Informe complet a: http://hdl.handle.net/2445/23686

Isopod fauna, excluding Epicaridea, from the Strait of Gibraltar and nearby areas (Southern Iberian Peninsula)

A total of 42 isopod species from the Strait of Gibraltar and nearby areas were found, including the first record of Munna fabricii, Monodanthura maroccana, Campecopea hirsute, and Natatolana gallica from the Mediterranean; Synisoma nadejda and Uromunna petiti from the Atlantic; and Munna fabricii, Uromunna petiti, Monodanthura maroccana, Stellanthura cryptobia and Natatolana gallica from the Iberian waters. This article includes the previous records from the Iberian waters for all the species. The greatest number of species were found in Tarifa (16 species), located in the transition zone between the Atlantic Ocean and the Mediterranean Sea. According to depth, the distribution of species was as follows: 18 species were collected in the intertidal zone, mostly Dynamene edwardsi and Ischyromene lacazei; 33 species were found between 1 and 10 m, 13 species were found between 11 and 20 m, and 6 species were found between 21 and 28 m, mostly Janira maculosa. According to habitat, 16 species were collected on soft bottoms, 2 species on Zostera, and 22 species on algae substrata, mostly Halopteris, Asparagopsis and Cystoseira. The most diverse genus was Cymodoce (5 species). This paper contributes to the taxonomic, faunistic and biogeographical knowledge of the benthic communities from the Strait of Gibraltar and nearby areas.

A new species of Austrofilius (Crustacea, Isopoda, Janiridae) from the Western Mediterranean

A new species of janiridean isopod, Austrofilius mediterraneus sp. nov., from the Columbretes Islands (Castellón de la Plana), Mediterranean coast of the Iberian Peninsula, is described, given it is the first record of the genus in the Northern Hemisphere. It is mainly distinguished from the other two species of the genus by the male pleopod 1, which is wider at the apex and with hooked lateral lobes, curved and nearly surpassing medial lobes. Furthermore, the female operculum shows only four distolateral setae. The rostrum of Austrofilius mediterraneus sp. nov. is extended into single frontolateral tips but is shorter than in A. furcatus Hodgson, 1910.

A Mammalian Lost World in Southwest Europe during the Late Pliocene.

Over the last decades, there has been an increasing interest on the chronology, distribution and mammal taxonomy (including hominins) related with the faunal turnovers that took place around the Pliocene-Pleistocene transition [ca. 1.8 mega-annum (Ma)] in Europe. However, these turnovers are not fully understood due to: the precarious nature of the period's fossil record; the"non-coexistence" in this record of many of the species involved; and the enormous geographical area encompassed. This palaeontological information gap can now be in part bridged with data from the Fonelas P-1 site (Granada, Spain), whose faunal composition and late Upper Pliocene date shed light on some of the problems concerning the timing and geography of the dispersals.

Avaluació de la futura gestió i utilització de la biomassa forestal mitjançant un district heating a Bellver de Cerdanya

En aquest article es pretén explicar breument la viabilitat de la futura gestió i utilització de la biomassa forestal de Bellver de Cerdanya mitjançant un district heating al futur barri del Pla de Tomet. Les particularitats per les quals aquest poble és ideal per a aquest projecte són que l'ajuntament és propietari de gairebé un 90% dels boscos situats en aquest municipi; i que alhora ja ha realitzat diverses instal·lacions que utilitzen la biomassa forestal per a calefacció i ACS. La situació econòmica de la comarca és bastant complicada, ja que s'ha basat en el sector turístic i la construcció, però ambdós no passen pel millor moment. El projecte serviria per donar un valor a la biomassa forestal que fins ara no s'ha donat, i alhora s'intenta buscar nous inputs econòmics per a la Cerdanya. En aquest treball també s'analitza quins haurien de ser els futurs tractaments que s'haurien d'aplicar a la forest, tenint en compte les activitats que es realitzen actualment, i evitant en tot moment possibles efectes negatius, com podria ser la sobreexplotació. També es dedica una part del projecte a explicar els sistemes per obtenir i gestionar de forma correcta la biomassa. A continuació es tracta la part més tècnica, realitzant una estimació del possible futur consum energètic del barri del Pla de Tomet, encara no construït; i decidint quins sistema de calderes seria el més adequat, el tipus d’emmagatzematge més apropiat i els passos a seguir per millorar el rendiment del procés de la gestió i extracció de la biomassa. Seguint tots aquests passos s'arriba a la conclusió que aprofitar la biomassa forestal és millor solució que utilitzar combustibles fòssils. A part dels obvis beneficis medi ambientals, també és millor a nivell econòmic, tant pels futurs veïns com per l'ajuntament.

Algunos datos paleoecológicos y tafonómicos de un yacimiento pliocénico del Ampurdán

The fossiliferous beds of the 'Cementerio de Ciurana (Gerona) ', have been studied from Taphonomy and Paleoeco.. logy viewpoints. The mode of formation of the fossil assem.. blages hardly implicates transport and the vertical successiori seems to represent a regressive sequence from former normal marine conditions.

Correlación bioestratigráfica entre las sucesiones miocénicas marinas de Sant Pau d'0rdal y Sant Llorenc d'Hortons (Depresión del Vallès - Penedès, Barcelona)

En base a los moluscos fósiles y a criterios sedimentológicos, se realiza una reconstrucción paleoambiental del sector de Sant Pau d'Ordal y de La Pedrera de Sant Llorenq d'Hortons y se deduce la equivalencia lateral de ambas localidades, a las que se atribuye una edad Langhiense-Serravaliense inferior. La presencia del pterópodo Vaginella austriaca, KITTL citado por primera vez en diversos yacimientos del Penedis, permite afirmar que durante este periodo existió una buena comunicación entre el golfo del Penedes y el mar abierto.

Señales de depredación en los Gastropoda procedentes de un yacimiento pliocénico de Molins de Rei (Barcelona). Implicaciones paleoecológicas

En la presente nota se da una lista ampliada de la fauna malacológica del yacimiento pliocénico de la Plaça de les Bruixes (Molis de Rei, Barcelona). Los fenómenos de coacción que se describen nos muestran su utilidad a la hora de definir las condiciones ambientales y paleogeográficas del lugar donde habita la fauna.