931 resultados para Convivência multicultural
Resumo:
L’escola és un reflex de la societat en la que s’inscriu. Una societat democràtica comporta una escola que visqui i practiqui la democràcia. Els nostres drets, les nostres llibertats i els nostres deures descansen sobre la nostra autonomia i responsabilitat. Una manera de treballar aquests aspectes a l’escola és des del projecte de convivència de centre, on s’ha d’incardinar tota la vida del centre educatiu. Educar en valors exigeix conviure amb ells en tots els àmbits de la nostra vida. Educar en valors significa, també, educar la capacitat de valorar. Aquesta capacitat de valorar ens permet ser persones lliures, crítiques, justes i solidàries, conscients de la realitat del nostre entorn més immediat i del context mundial en general, i compromeses amb la humanitat, amb les generacions futures i amb la sostenibilitat del planeta. D’acord amb aquestes consideracions, el projecte de convivència de centre pot fonamentar-se en els següents tres grans blocs de valors, en els quals hi podem encabir els valors, entesos com les nostres opcions de vida: a) el valor de la persona humana i la seva dignitat; b) el valor de la democràcia i la ciutadania; i c) el valor de la igualtat i la diferència.
Resumo:
The consumption of antibiotics in the inpatient setting of Switzerland was assessed to determine possible differences between linguistic regions, and to compare these results with European results. Data on antibiotic consumption were obtained from a sentinel network representing 54% of the national acute care hospitals, and from a private drug market monitoring company. Aggregated data were converted into defined daily doses (DDD). The total consumption density in Switzerland was close to the median consumption reported in European surveys. Between 2004 and 2008, the total consumption of systemic antibiotics rose from 46.1 to 54.0 DDD per 100 occupied bed-days in the entire hospitals, and from 101.6 to 114.3 DDD per 100 occupied bed-days in the intensive care units. Regional differences were observed for total consumption and among antibiotic classes. Hospitals in the Italian-speaking region showed a significantly higher consumption density, followed by the French- and German-speaking regions. Hospitals in the Italian-speaking region also had a higher consumption of fluoroquinolones, in line with the reported differences between Italy, Germany and France. Antibiotic consumption in acute care hospitals in Switzerland is close to the European median with a relatively low consumption in intensive care units. Some of the patterns of variation in consumption levels noticed among European countries are also observed among the cultural regions of Switzerland.
Resumo:
O objetivo deste trabalho foi comparar a habilidade competitiva relativa de milhã com as culturas de arroz irrigado e de soja. Realizaram-se cinco experimentos, nas safras de 2009/2010 e 2010/2011, em delineamento inteiramente casualizado, com quatro repetições. Os tratamentos consistiram de proporções de plantas de milhã e arroz irrigado ou soja (100:0, 75:25, 50:50, 25:75 e 0:100%). A área foliar e a massa de matéria seca da parte aérea foram avaliadas aos 45 dias após a emergência. A competição entre milhã e arroz irrigado ou soja ocorre pelos mesmos recursos do ambiente. Plantas de milhã apresentam menor habilidade competitiva por indivíduo do que o arroz irrigado e a soja, quando ocorrem na mesma proporção de plantas. Quando as culturas do arroz irrigado ou da soja estão associadas ao milhã, a competição intraespecífica predomina, enquanto, para a planta daninha, prevalece a competição interespecífica como a mais prejudicial.
Resumo:
Este estudo de caso teve por objetivo analisar a qualidade dos frutos e a produtividade em t/ha de maracujá-amarelo, em dois ciclos anuais, plantados, respectivamente, nos dias 04-10-04 (1º plantio) e 20-08-05 (2º plantio). As mudas da seleção Afruvec foram formadas em tubetes no interior de estufa com tela antiafídeo. O pomar, nos dois ciclos produtivos, foi irrigado por gotejamento, adotando-se uma densidade de 1.600 plantas/ha. O 1º plantio foi erradicado no dia 13-07-05, em função de o pomar apresentar a totalidade das plantas com sintomas típicos do vírus do endurecimento dos frutos (PWV) nas folhas e frutos. No 1º e no 2º plantios, os sintomas tiveram início no dia 26-01-05 e no dia 04-01-06, respectivamente. Não houve necessidade de eliminação de plantas em ambos os plantios, já que o início dos sintomas de PWV ocorreu quando as plantas se encontravam em pleno florescimento. Pelos resultados, pode-se concluir que o manejo adotado regionalmente, com plantio em ciclo anual, permitiu uma ampliação do período de colheita, decorrente da antecipação de plantio no 2º ano; uma produtividade de 16,94 kg/planta e 18,39 kg/planta, no 1º e 2º anos, respectivamente; um aumento da rentabilidade na safra de 2006 em função: da maior produção, melhor cotação dos frutos para mesa e indústria, e aproveitamento dos investimentos realizados no 1º ano. As técnicas empregadas promoveram uma eficiente redução do potencial de inóculo regional, favorecendo uma sustentabilidade na produção.
Resumo:
La complexitat de la conformació de les societats actuals provoca l’aparició de reptes nous que s’afegeixen a l’emergència de realitats ja existents i no resoltes. Això fa que s’hagin d’analitzar amb mirada i perspectives noves problemes, qüestions i polítiques que es creien resolts o, com a mínim, superats. Obliga, alhora, a repensar les estratègies i també a repensarnos com a societat. La política lingüística, i la planificació que n’és la resultant, no pot quedar al marge d’aquestes reflexions perquè actua en —i per a— una població i en —i per a— una societat determinada, i l’una i l’altra estan en plena transformació i canvi. Els diversos contextos socials actuals en els quals —i per als quals— es prenen les decisions lingüístiques contenen condicionants característics que s’afegeixen i interactuen amb els preexistents. Uns i altres, amb diferents graus d’intensitat, les influencien. Aquest article s’aproxima a alguns d’aquests elements i a aquest context divers, global i local que els dota d’especificitat.
Resumo:
RESUMO Objetivou-se avaliar o desenvolvimento e a produção de bananeira da cultivar Grande Naine submetidos a diferentes sistemas de manejo para a convivência com a Sigatoka-negra no Vale do Ribeira-SP (Brasil). Utilizou-se de mudas de ‘Grande Naine’ micropropagadas e conduzidas em delineamento inteiramente casualizado, com cinco tratamentos (sistemas de manejo): plantio intercalado; fungicida; desfolha+plantio intercalado; desfolha+fungicida; testemunha e subdividida no tempo (dois ciclos de produção), com oito repetições, considerando uma planta por repetição. Foram avaliados os seguintes parâmetros: altura da planta, diâmetro do pseudocaule, número de folhas ativas no florescimento e na colheita, massa fresca dos frutos comercializáveis, produtividade, número de pencas, número total de frutos, massa fresca total e por frutos da 2ª penca, comprimento e diâmetro de frutos da 2ª penca. Os dados foram submetidos a análises de variâncias, pelo teste F; e as médias, quando significativas, foram submetidas ao teste de Tukey (5 % de probabilidade). Conclui-se que as aplicações de fungicidas foram eficientes para o controle da Sigatoka-negra, com melhores resultados no desenvolvimento, na produção e na qualidade dos frutos da cultivar Grande Naine, porém sem apresentar diferenças quando associados com a desfolha. O plantio intercalado afetou negativamente em todos os parâmetro de desenvolvimento e produção da cultivar Grande Naine.
Resumo:
Tutkimuksen tarkoitus oli kasvattaa tietämystä kultuurin vaikutuksesta luottamuksen rakentamiseen monikulttuurisissa partnerisuhteissa. Kulttuurin oletettiin aiheuttavan hankaluuksia pitkäaikaisen suhteen luomisessa, etenkin luottamuksen ollessa kyseessä, sillä kulttuurit ja tavat olivat erilaisia toimittajan ja asiakkaan päässä. Tutkimus käsitteli johtajan nakökulmaa: mikä oli johtajien mielestä kriittistä luottamuksen ja yhteistyön onnistumiselle. Empiirinen osa suoritettiin UPM-Kymmenellä ja sen kolme partneria valittiin case-esimerkeiksi. Tutkimus keskittyi ostaja-myyjä –suhteeseen. Materiaali kerättiin case-asiakkaista vastuussa olevia myyntijohtajia haastattelemalla. Tulos oli, että johtajille tärkeintä yhteistyössä olivat samanlaiset organisaatiokulttuurit sekä normit. Kansallisella kulttuurilla oli merkittävä vaikutus suhteen alussa sekä liikeasioiden mennessä huonosti. Luottamuksen havaitseminen eri kultuurien välillä todettiin vaikeaksi. Eri arvot, viestintätyylit, jopa kieli joissain tapauksissa vaikeuttivat luottamuksen rakentamista. Luottamus oli erilaista maasta riippuen, sen tyyli ja määrä vaihteli.
Resumo:
Bulgaria is historically a multicultural society, composed of the Bulgarian (ethnic) majority and a number of ethnic minorities among which Bulgarian Turks and Roma are the largest. Both minority communities are stigmatized in contemporary Bulgaria, though to different degrees and for different reasons. Ethnic minorities' rights to preserve their culture, customs, and language are a topic of contentious debate. The purpose of this study was to examine individual- and context-level antecedents of the ethnic Bulgarian majority's support for multicultural rights of ethnic minorities. Multilevel regression analyses were conducted with International Social Survey Programme ISSP 2003 data (N = 920 in 28 Bulgarian districts). At the individual-level, an ethnic conception of the nation and anti-Roma symbolic prejudice were negatively related to support for multicultural rights, whereas national identification was positively related to the support of these rights. Over and above individual-level effects, and in line with recent extensions of intergroup contact theory, thepercentage ofBulgarianTurks withindistricts was positively related to support for multicultural rights. Importantly, support for multicultural rights was particularly high in districts characterized by ethnic diversity, that is, in districts with high proportions of both Bulgarian Turks and Roma. The beneficial effects of ethnic diversity and theoretical implications of findings are discussed.
Resumo:
L’escola és un reflex de la societat en la que s’inscriu. Una societat democràtica comporta una escola que visqui i practiqui la democràcia. Els nostres drets, les nostres llibertats i els nostres deures descansen sobre la nostra autonomia i responsabilitat. Una manera de treballar aquests aspectes a l’escola és des del projecte de convivència de centre, on s’ha d’incardinar tota la vida del centre educatiu. Educar en valors exigeix conviure amb ells en tots els àmbits de la nostra vida. Educar en valors significa, també, educar la capacitat de valorar. Aquesta capacitat de valorar ens permet ser persones lliures, crítiques, justes i solidàries, conscients de la realitat del nostre entorn més immediat i del context mundial en general, i compromeses amb la humanitat, amb les generacions futures i amb la sostenibilitat del planeta. D’acord amb aquestes consideracions, el projecte de convivència de centre pot fonamentar-se en els següents tres grans blocs de valors, en els quals hi podem encabir els valors, entesos com les nostres opcions de vida: a) el valor de la persona humana i la seva dignitat; b) el valor de la democràcia i la ciutadania; i c) el valor de la igualtat i la diferència.
Resumo:
Det mångkulturella diskuteras livligt i den offentliga debatten idag. För att utveckla diskussionen är det viktigt att ta reda på vad som stöder bra mångkulturalism och vilka förutsättningar som finns för det mångkulturella i dagens Finland. Dessa frågor analyseras i Salla Tuoris doktorsavhandling "The politics of multicultural encounters. Feminist postcolonial perspectives." Avhandlingen behandlar hur det mångkulturella skapas i det så kallade "projektsamhället", det vill säga ett samhälle där en stor del av arbete organiseras i projekt. Studien baserar sig på fältarbete inom ett EU-finansierat sysselsättningsprojekt för invandrade kvinnor som pågick under 2002-2006 (och en bredare kontext av mångkulturellt arbete). Boken för en dialogen mellan feministiska postkoloniala analyser och vardagslivspolitiken. Studien belyser rasismens förekomst i Finland. Rasismen beskrivs ofta som baksidan av det mångkulturella, och den förknippas intimt med den invandring som skett sedan 1990-talet. Men rasism borde förstås som ett bredare fenomen, menar Tuori, det är mera än en medveten ideologi eller ett avsiktligt motiv. Arbetslivets diskriminerande strukturer samt sådan praxis i skolor, på arbetsplatser eller i grannskapet som leder till ojämställdhet, är också rasism. Det är viktigt att granska också hur expertis skapas inom det mångkulturella. Ett av studiens centrala bidrag är att lyssna på invandrares kunskap. I den etnografiska analysen framkommer att de invandrades kunskap inte alltid hörs, eller så uppfattas det inte som allmängiltig kunskap, utan som enskilda erfarenheter. Att inte lyssna kan leda till ojämställda praxis, utan att det nödvändigtvis innehåller en avsiktlig tanke att diskriminera. Studiet behandlar också möjligheter och betydelser av "empowerment" (bemäktigande, deltagande) i ett sysselsättningsprojekt. "Empowerment" förstås oftast som förstärkning av individers, ibland också gruppers, egen handlingsförmåga vilket leder till ökat handlingsutrymme. Begreppet används också inom socialpolitik och pedagogik. Som bäst fungerar "empowerment" som en kombination av förändrade yttre maktförhållanden och ökad personlig förmåga och då kan det vara ett verktyg för att stärka det mångkulturella samhället. Avhandlingen bidrar dessutom med ny kunskap om "projektsamhället" ur det enskilda projektets perspektiv. Det mångkulturella arbetet i Finland organiseras framförallt som projekt, vilket skapar strama tyglar för arbetet. Projekten ska svara mot det som finansiären anser vara viktiga tyngdpunkter och bearbeta sitt eget arbete därefter. Projektarbete innebär också ständiga rapporter, utvärderingar och "mainstreaming", vilket innebär att det administrativa får en förhållandevis stor roll i projekten. I det mångkulturella arbetet innebär detta att sysselsättningseffekten av själva projekten riktas framförallt till dem som arbetar med förvaltningen och inte de som arbetar med projektens huvudmål eller i själva projekten - och som oftast är finländare av finsk bakgrund.
Resumo:
Os grupos de convivência para idosos contribuem para a promoção do envelhecimento ativo e a preservação das capacidades e do potencial do indivíduo nessa fase. Desse modo, criou-se o Projeto Conviver, direcionado, principalmente, para a população idosa da comunidade do Catete (bairro de Santo Antônio do Leite, Distrito de Ouro Preto), na qual foram observados relatos relevantes de tristeza, ansiedade e depressão descritos por profissionais de saúde da região. O grupo buscou interferir positivamente no bem-estar mental de seus participantes, por meio de oficinas que valorizaram o convívio e promoveram o envelhecimento ativo. Ao final do projeto, foi realizada uma avaliação na qual cada participante relatou a interferência dos grupos operativos em suas vidas. Com o trabalho, criou-se um forte vínculo entre os integrantes do Projeto Conviver; promoveu-se um intercâmbio de conhecimentos; houve a adoção pela comunidade de hábitos de vida mais saudáveis; e houve aproximação dos acadêmicos aos cenários de prática de promoção da saúde. Os resultados obtidos demonstram que, de fato, os grupos operativos promovem o bem-estar dos idosos, estimulando a socialização a partir da convivência de seus integrantes.
Resumo:
Com o objetivo de estudar os efeitos de diferentes períodos de matocompetição sobre o crescimento e produtividade da cultura do amendoim cultivar Tatu-53, conduziu -se o presente experimento sobre solo Latossol Vermelho escuro fase arenosa na região de Jaboticabal, SP. Constituíram-se os tratamentos de vários períodos de convivência da comunidade infestante na cultura do amendoim, considerados à partir da emergência da cultura até 14, 28, 42, 56, 70, 84 e 117 dias (colheita). Após o período de convivência, a cultura foi mantida no limpo através de capinas na entre-linha e monda na linha de semeadura, a cada duas semanas. Houve ainda, um tratamento em que a cultura foi mantida no limpo durante todo o ciclo. O espaçamento foi de 0,60 m com densidade de 25 sementes por metro de sulco. As principais espécies de plantas daninhas que ocorreram na área experimental foram Cenchrus echinatus L., Digitaria sanguinalis (L.) Scop., Alternantera ficoidea (L.) R. Br., Emilia sonchifolia DC. e Sida spp. O período em que a competição torna-se crítica para a produtividade do amendoim inicia-se entre 42 e 56 dias do ciclo da cultura. Os parâmetros produtivos afetados pela matocompetição foram produção de vagens e grãos por hectare e por indivíduos, número médio de vagens por planta e por parcela e distribuição de grãos de diferentes tamanhos na massa produzida.
Resumo:
O presente experimento, conduzido em Jaboticabal, SP, em Latossolo Vermelho Escuro, textura média, teve por objetivo verificar a interferência de plantas daninhas sobre aspectos da produção do amendoim. O delineamento experimental adotado foi o de blocos casualizados, com três repetições, dispostos em esquema fatorial 2x2x8. Constituíram variáveis duas variedades (Tatu e Tatui), dois espaçamentos entre sulcos de semeadura (0,4 e 0,6 m) e oito períodos de controle manual da comunidade infestante (sem controle e com controle até os 10, 20, 30, 40, 50, 60 dias e até o final do ciclo da cultura, a partir da emergência do amendoim). A principal planta daninha presente na área experimental foi Pennisetum setosum e, nos espaçamentos de 0,4 e 0,6 m foram necessários 10 e 30 dias de controle, respectivamente, para reduzir significativamente a sua biomassa seca. O número de vagens por planta foi o principal parâmetro produtivo afetado pela interferência da comunidade infestante. Os espaçamentos utilizados não afetaram singnificativemente o período total de prevenção da interferência das plantas daninhas na produtividade do amendoim. Verificou-se que tal período foi de 10 e 20 dias para a variedade Tatuí e Tatu, respectivamente.