993 resultados para Consanguinitat -- Catalunya -- Girona (Província) -- S. XIX
Resumo:
Sobre la publicació del primer volum de la tesi de Christian Guilleré, La Girona del segle XIV
Resumo:
Ressenya del llibre de Josep Clara 'El Partit únic : la Falange i el Movimiento a Girona, 1935-1977', publicat pel Cercle d'Estudis Històrics i Socials l'any 1999. En aquest llibre es tracta un dels aspectes centrals del regim (antiparlamentari) franquista: l'existència d'un partit únic oficial (la Falange), configurat com a Movimiento Nacional, i la seva concreció en la demarcació provincial de Girona
Resumo:
Ressenya del llibre 'El sindicalisme forestal dins del moviment obrer català : els roders' de Roger Zamorano, publicat l' any 2000 pel Museu Etnològic del Montseny. Estudi que reconstrueix la trajectòria del moviment associatiu dels roders de la comarca de la Selva (interior) des de final del segle XIX fins a la Guerra Civil del 1936 en base documentació escrita o oral
Resumo:
Article que descriu les polÃtiques de paisatge a Catalunya i Europa inclòs al dossier 'La força del paisatge'
Resumo:
‘Ciutat, territori i paisatge’ consta d’uns materials didà ctics, formats per unes là mines de paisatges, un conjunt d’activitats didà ctiques i un web interactiu, elaborats pel Departament de PolÃtica Territorial i Obres Públiques conjuntament amb el Departament d’ Educació i l’ Observatori del Paisatge i adreçat a estudiants d’educació secundà ria. Aquests materials poden tenir interès, també, per als educadors en el lleure i per a totes les persones preocupades pel deteriorament que estan patint alguns paisatges que considerem tradicionals i emblemà tics, especialment els dels entorns de les ciutats o els propers a les grans infraestructures
Resumo:
Una sitja és una cavitat subterrà nia destinada a emmagatzemar la collita, especialment de cereals. Amb el manteniment d'unes condicions ideal de temperatura i humitat els cereals s'hi poden conservar durant un llarg perÃode de temps, que segons Varró podria arribar als 50 anys. Aquestes excepcionals possibilitats han possibilitat que l'emmagatzematge en sitges fos un dels mètodes de conservació de cereals a llarg termini més utilitzat en les societats pre-industrials de tot el món. La sitja està ndard del nord-est de Catalunya és aquella que era excavada a l'argila, no portava revestiment i tenia la boca en forma de tub, de 0,77 m de dià metre mà xim per 0,42 de profunditat. El perfil era de tipus còncau, amb el dià metre mà xim situat en el terç central de la sitja, i un fons indistintament còncau o pla. La profunditat i el dià metre mà xim es situarien entre 1,75 i 2 m., amb un marge de diferència reduïdÃssim entre ambdues mesures. La capacitat resultant d'aquestes dimensions se situaria entre 1 i 3 tones de cereals, que en termes està ndards de producció seria el resultat de la collita d'una extensió d'entre 1,5 i 4 hectà rees de terreny. ASBTRACT: A silo is an underground cavity designed to store the harvest, especially grain. With the maintenance of ideal conditions of temperature and moisture grains can be preserved for a long period of time, according to Varró it could reach 50 years. These exceptional opportunities have enabled the storage silos to be one of the methods of long-term conservation of grain used in most pre-industrial societies around the world. The standard silo from the North-East of Catalonia was excavated in clay,it had no siding and its mouth was tube-shaped, up to 0.77 m of maximum diameter to 0.42 deep. The profile was concave, with maximum diameter located in the central third of the silo, and a background either concave or flat. The depth and maximum diameter are located between 1.75 and 2 m, with a very little margin of difference between the two measures. The capacity resulting from these dimensions would be located between 1 and 3 tons of cereals, which in terms of production standards it would mean a harvest of between 1.5 and 4 hectares of ground.
Resumo:
La present tesi pretèn ser,tal com el seu mateix nom indica, un estudi de totes aquelles informacions que ens proporcionen les fonts escrites d'època tardoantiga (segles IV-VII)i que fan referència, directament o indirecta, a les terres del nord-est de Catalunya.Fou aquesta à rea geogrà fica la que, d'ençà el segle IX, i un cop superada la invasió sarraïna que suposà , entre altres coses, la definitiva desaparició de la seu episcopal emporitana, acabà per convertir-se en el futur territori del bisbat de Girona, una demarcació que englovava els antics dominis eclesià stics i territorials de les seus visigòtiques de Gerunda i Impurias. És una realitat que l'estudi de la tardoantiguitat al nord-est de Catalunya ha experimentat un important impuls en els darrers anys. Es en aquest marc, que la investigació que presentem, pretén ser una aportació a una millor comprensió d'aquest perÃode, amb la sistematització i catalogació de tots aquells textos, la cronologia dels quals abraça el perÃode comprés entre els segles IV-VII, on es fa menció expressa a l'à rea geogrà fica que ens ocupa. Aquest estudi s'estructura en set parts clarament diferenciades encara que interdependents entre si, cadascuna de les quals amb una especificitat i una metodologia pròpia. A la primera d'elles (caps.2-3), i a mode d'introducció, es fixen els lÃmits territorials (marc geogrà fic) i cronològics (marc històric) de la investigació, elements del tot indispensables i necessaris per a comprendre millor l'escenari on tenen lloc els fets descrits. Un segon gran apartat està enterament dedicat a l'estudi i anà lisi de les principals aportacions realitzades per la historiografia del nostre paÃs en els darrers segles, del XVII fins a l'actualitat, en l'estudi del tema que ens ocupa. En tercer lloc, es passa a analitzar individualment totes i cadascuna de les referències textuals recollides en aquest estudi. L'anà lisi l'hem divididida en cin grans apartats, atenent i respectant la diversa tipologia de les fonts consultades: 1) els itineraria romana; 2) els textos de la patrologia tardoantiga; 3) les actes conciliars; 4) els textos litúrgics; i 5) l'epigrafia. L'estudi de cada text es realitza d'una manera global i sitemà tica, analitzant l'autor, el text i l'època de composició, i tot això en el marc més ampli de la societat del seu temps. Un apartat certament important és enterament dedicat a l'estudi dels orÃgens i difusió del culte al mà rtir Feliu de Girona durant l'antiguitat tardana, a partir sobretot de la informació proporcionada per les fonts escrites i epigrà fiques de l'època. El culte al mà rtir gironà del segle IV fou, sense cap mena de dubtes, un dels elements caracterÃstics i definidors en la vida de la Gerunda tardoantiga i, al mateix temps, un signe del gran prestigi assolit per la seu episcopal gironina a la resta d'Hispà nia durant l'antiguitat tardana. Finalment, i després de presentar, a tall de sÃntesi, les principals conclusions d'aquesta investigació, un darrer gran apartat ve constituït per un apèndix documental, en el qual s'hi recullen, seguint un criteri cronològic, tots els textos estudiats, transcrits segons les principals edicions crÃtiques citades. Val a dir, que en aquesta investigació hem utilitzat en la majoria dels casos les millors edicions crÃtiques de cadascuna de les obres estudiades, un fet que ha permès, en ocasions, corregir antigues transcripcions molt menys acurades i crÃtiques que s'havien inclòs en moltes de les obres dels darrers dos-cents anys on s'estudiava el perÃode històric que ens ocupa.
Resumo:
Estudi sobre les mesures que l’hotel Melià de Girona hauria d’adoptar per tal d’assolir l’etiqueta ecològica comunità ria (EEC). També es fa una anà lisi comparativa entre aquesta ecoetiqueta i el sistema de gestió que utilitza actualment l’hotel (EMAS: Eco-Management and Audit Scheme)
Resumo:
Estudi dels quatre rius de la ciutat de Girona, Ter, Onyar, Güell i Galligants, realitzant una diagnosi ambiental i posteriors propostes de millora
Resumo:
La Universitat de Girona impartirà la titulació de Medicina en una facultat pròpia a partir del curs 2008-2009, amb un pla d'estudis innovador que la convertirà en un centre pioner a Catalunya
Resumo:
Opinions sobre el projecte de lÃnia de molt alta tensió a les comarques gironines i anà lisi de l'impacte ambiental
Resumo:
Espais a mida, tota mena de facilitats i bona companyia. Sembla l'anunci d'una promoció immobilià ria, però això és el que ofereix el Biogech Girona, un lloc dins el Parc CientÃfic i Tecnològic que proposa espais a mida per establir-se en un entorn d'excel·lència en la recerca. El Parc acaba d'obrir la convocatòria per seleccionar les empreses interessades
Resumo:
La Universitat de Girona impartirà la titulació de Medicina en una facultat pròpia a partir del curs 2008-2009. Es proposa un pla d'estudis innovador que la convertirà en un centre pioner a Catalunya, elaborat en complicitat amb els diversos agents clÃnics i assistencials de la demarcació, per garantir la mà xima qualitat de la docència i la recerca
Resumo:
La idea primera d'aquest projecte d’investigació, sobre les escriptures exposades del Claustre de la Catedral de Santa Maria de Girona, va sorgir d'un senzill treball de classe de doctorat. Es tractava de fer un estudi que tractés sobre el món de la mort: el ritual, la cerimònia, l'enterrament, el dol, etc. Tot el que envolta els primers dies de la mort d'un individu i com el seu record pretén ser etern. Si bé l'època històrica que tractaven era l'antiguitat, el treball que jo pretenia dur a terme era d'una època diferent la qual cosa ja presentava una sèrie de reptes com el fet de tractar-se d'un estudi inèdit degut al plantejament que pretenia portar a la prà ctica. Es tractava, doncs, de l'anà lisi de l'actitud socio-cultural de la dona i l'home davant la mort a partir dels testimonis escrits en les seves tombes. Amb la qual cosa es podia veure l'evolució del pensament humà en vers un dels temes que més va preocupar i preocupa i interessa al llarg de tots els temps històrics
Resumo:
L'objectiu de la publicació és mostrar els resultats obtinguts en l'anà lisi dels trets bà sics de l'estudi dintre l'Administració Autonòmica de Girona, que són: identificació de la població directiva pel que fa a la quantitat i al perfil; vies d'accés a la direcció; obstacles per assolir i desenvolupar el cà rrec; dificultats per conciliar famÃlia i treball; caracterÃstiques i estils de lideratge. Alhora, es pretén donar una visió global del desenvolupament de polÃtiques i de la seva aplicació a les administracions. El projecte s'ha desenvolupat en el marc de la convocatòria de subvencions per a treballs de recerca sobre Administració pública (2005) promoguda per l'Escola d'Administració Pública de Catalunya i la publicació ha estat editada grà cies a l'ajut per a activitats de projecció del Consell Social de la Universitat de Girona (ref. EPP2/06 )