Enquesta sobre l’ús i la satisfacció de les biblioteques de la UPC per part dels estudiants : curs 2006/07

Per tal de valorar el grau de satisfacció que tenen els estudiants de les biblioteques de la UPC, el Servei de Biblioteques i Documentació elabora amb periodicitat biennal“L’enquesta sobre l’ús i la satisfacció de les biblioteques per part dels estudiants”. La primera enquesta es va realitzar el curs 1994-95, així doncs, els resultats que es presenten en aquest document corresponen a la setena edició.Aquesta enquesta té com a objectiu principal obtenir informació sobre la percepció quetenen de les biblioteques de la UPC els usuaris que les visiten i conèixer així l’ús i el grau de satisfacció dels serveis, les instal·lacions i els recursos bibliogràfics.A partir de l’anàlisi de les dades obtingudes, les biblioteques estableixen propostes que han de comportar una millora dels serveis i les instal·lacions de les biblioteques.

Enquesta sobre l’ús i la satisfacció de les biblioteques de la UPC per part dels estudiants. Curs 2004-2005

Amb l’objectiu de conèixer de primera mà l’ús de les instal·lacions, la utilització dels serveis i recursos bibliogràfics i el grau de satisfacció que aquests es mereixen per part dels estudiants, el Servei de Biblioteques i Documentació (SBD) de la UPC realitza cada dos anys, des del curs 1994/95, l’enquesta sobre l’ús i la satisfacció de les biblioteques per part dels estudiants.L’enquesta de satisfacció s’ha tornat a passar durant el curs 2004/05, deixant un curs d’interval des de la darrera edició, per tal d’analitzar l’evolució de l’ús de serveis i recursos i de la satisfacciódels nostres usuaris i avaluar les millores introduïdes per cadascuna de les biblioteques a partir dels resultats obtinguts en les edicions anteriors de l’enquesta realitzades durant el període dedurada del programa Paideia (2000-2005).Igual que en les edicions precedents, els resultats de totes les enquestes s’han treballat conjuntament tot i que cada biblioteca disposa dels seus resultats locals per tal de planificar i dur a terme actuacions que ajudin a millorar el bon funcionament de la biblioteca. El document que a continuació es presenta recull els resultats globals obtinguts en la sisena Enquesta sobre l’ús i la satisfacció de les biblioteques per part dels estudiants. Aquesta actuació ha estat supervisada pels bibliotecaris de les biblioteques de la UPC que donen suport als serveis d’aprenentatge i coordinada per la Unitat de Recursos per a l’Aprenentatge dels Serveis Generalsde Biblioteques.

Enquesta sobre l’ús i la satisfacció de les biblioteques de la UPC per part del PDI: 2003

El Servei de Biblioteques i Documentació de la UPC ha realitzat, per primera vegada, unaenquesta sobre l’ús i la satisfacció de les biblioteques, adreçada exclusivament a tot elPersonal Docent i Investigador (PDI) de la UPC.L’objectiu d’aquesta enquesta és conèixer de primera mà el nivell de coneixement, ús isatisfacció que el PDI fa dels recursos i serveis que les biblioteques posen al seu abast. De les 2.500 enquestes que es van fer arribar als departaments se n’han rebut, degudament complimentades, un total de 509. Això suposa un nivell de resposta del 20%.Amb el propòsit d’analitzar l’evolució de la satisfacció dels nostres usuaris i d’avaluar les millores introduïdes des de les biblioteques, l’enquesta de satisfacció es tornarà a realitzar properament.

L’experiència del CRAI de la UB en la migració consorciada a Millennium

Aquest article pretén reflectir l'experiència viscuda a la Universitat de Barcelona (UB) en el procés viscut fa poc de canvi de sistema de Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya (CCUC) i dels catàlegs de les institucions del Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya (CBUC). Es recullen les principals actuacions i fites tècniques i organitzatives que ha assolit l'equip responsable de la implementació en les diferents fases del projecte, des d'un punt de vista professional però, sobretot, des del punt de vista personal d'implicació, de repte, de satisfacció i d'esforç. Es conclou destacant, d'una banda, la rellevància del treball en equip com a factor d'èxit en el desenvolupament d'un projecte complexi, de l'altra, la necessitat d'una reflexió global sobre els processos i fluxos de treball, per tal d'explotar al màxim les possibilitats d'un sistema de gestió integral i aconseguir el màxim d'eficiència.

Gestió de les dades de recerca i biblioteques: relacions, activitats, motors i influències

La gestió de les dades de recerca és un gran repte per a les organitzacions de recerca. Grans quantitats de dades nascudes en entorns digitals estant essent produïdes en una vasta quantitat de formats a un ritme molt accelerat en l’àmbit universitari. Aquest document analitza la contribució de les biblioteques universitàries a la gestió de dades de recerca (RDM) en el context institucional més ampli. En particular: s’examinen els rols i les relacions implicades en la RDM, s’identifiquen els principals components d’un programa de RDM, s’avaluen els principals motors per a les activitats de la RDM i s’analitzen els factors clau que influeixen en la forma que adopten els desenvolupaments que es porten a terme en la RDM. L’estudi està escrit des de la perspectiva de professionals de les biblioteques, tot analitzant dades provinents de 26 entrevistes semiestructurades a personal bibliotecari de diferents institucions del Regne Unit. És una primera contribució qualitativa al tema que complementa altres enfocaments quantitatius i estudis de casos. Els resultats mostren que encara que les biblioteques estan jugant un rol significatiu en la RDM, hi ha incertesa i variacions en les relacions amb altres actors com els serveis de tecnologia de la informació i les oficines de suport a la recerca. L’èmfasi actual en els programes de RDM està en el desenvolupament de polítiques i directrius, amb algun incipient treball sobre infraestructures tecnològiques i serveis de suport. Els motors per al desenvolupament inclouen l’emmagatzematge, la seguretat, la qualitat, el compliment, la preservació i el compartiment, amb les biblioteques associades més estretament als tres darrers. L’article també destaca un motor “jurisdiccional” en el qual les biblioteques reclamen un rol en aquest espai. Un ampli ventall de factors, incloent el govern, la dotació de recursos i les habilitats, són identificats com influents en els desenvolupaments en curs. A partir de l’anàlisi, es construeix un model dissenyat per capturar els aspectes principals d’un programa institucional de RDM. Aquest model ajuda a esclarir els diferents temes implicats en la RDM, tot identificant capes d’activitat, múltiples actors i motors i un gran nombre de factors que influeixen en la implementació de qualsevol iniciativa. A les institucions els pot ser útil comparar les seves activitats amb les dades i el model de cara a informar sobre les activitats de RDM en curs.

Enquesta sobre l’ús i la satisfacció de les biblioteques de la UPC per part de l’estudiantat : curs 2014/2015

Per tal de valorar el grau de satisfacció que té l’estudiantat de les biblioteques de la UPC, el Servei de Biblioteques, Publicacions i Arxius de la UPC elabora amb periodicitat biennal l’Enquesta sobre l’ús i la satisfacció de les biblioteques de la UPC per part de l’estudiantat.Atès que els cursos 2008/2009 i 2012/2013 no es va lliurar l’enquesta i que la primera es va realitzar el curs 1994/1995, els resultats que es presenten en aquest document corresponen a la novena edició.L’enquesta té com a objectiu principal obtenir informació sobre la percepció global que tenen de les biblioteques els seus usuaris, així com conèixer l’ús habitual que en fan i el grau de satisfacció que tenen dels seus espais, equipaments, serveis i col·leccions.

Les Biblioteques públiques per a infants a Catalunya: anàlisi i propostes de millora de la praxis educativa

Les biblioteques públiques per a infants a Catalunya: Anàlisi i propostes de millora de la praxis educativa és una recerca que pretén donar a conèixer la realitat actual catalana entorn les biblioteques públiques infantils, tot fent incidència en les potencialitats educatives que presenten les biblioteques infantils i juvenils. En el desenvolupament del treball s’han recollit i analitzat els avantatges i els inconvenients dels diferents models de biblioteca estudiats, i les possibles relacions que s’estableixen entre aquests models i alguns aspectes com l’autonomia dels infants, els tipus de projectes i activitats infantils que desenvolupen o les repercussions dels espais

El sistema automatitzat de Gestió de Biblioteques KOHA

Presentarem en aquest informe les conclusions a les que arribem en l'estudi de l'aplicació de gestió de biblioteques KOHA, solució integral de gestió de catàlegs bibliogràfics de tipus mitjà o petit que no poden entrar en la dinàmica pressupostària de grans institucions, grans catàlegs o consorcis o, simplement, institucions amb una dotació pressupostària per sobre de la mitjana. La novetat bàsica de l'aplicació és que es mou en un entorn completament web, per tant, no necessitem intranets pel seu manteniment, ens cal, únicament, un ordinador mitjanament potent que faci de servidor i connexió a internet. Cal esmentar que, a pesar d'haver sortit com una eina propietat d'una empresa privada (KATIPO), el projecte en aquest moment, és enterament cooperatiu, el codi del programa és lliure i no es necessiten grans despeses ni de maquinari ni humanes per portar-lo endavant. Valorarem, a més, de quina manera aquest projecte es pot enquibir en la realitat bibliotecària catalana per determinar les variables que el fan no viable en el nostre entorn. Farem un repàs per les diferents opcions que ens pot oferir el projecte i determinarem la facilitat d'ús sense coneixements previs, així com el grau de modificació al que podem arribar per tal d'adaptar-lo a les necessitats del segment al que va dirigit. Finalment, a les conclusions, valorarem fins a quin punt de maduresa s'ha arribat en l'aplicació en els nostres dies i apuntarem, modestament, les variables que el fan atractiu o no al nostre entorn. Completa l'informe una relació de biblioteques d'arreu el món que s'han decantat per la solució KOHA i el manual de l'aplicació.

Estudi d'usuaris de les revistes electròniques del CBUC

Aquest informe presenta els resultats d'un estudi dels usuaris de les revistes electròniques de compra consorciada del CBUC que complementa els obtinguts en estudis previs d'anàlisi de les estadístiques d'ús de revistes electròniques. L'estudi es va realitzar a través d'una enquesta distribuïda entre els mesos de maig i juny de 2005 als prop de 15.000 professors de les universitats que formen part del CBUC, en la qual se'ls preguntava per l'ús i la valoració de la col·lecció de revistes electròniques i impreses disponibles a la seva institució. Es van rebre un total de 2.682 respostes, que representen una taxa de resposta situada al voltant del 18%.

RECERCAT. El Dipòsit de la Recerca de Catalunya

Seguint la tendència mundial de crear dipòsits institucionals d'accés lliure per recopilar i preservar els documents d'investigació generats en les institucions acadèmiques, el CESCA i el CBUC han posat en funcionament RECERCAT. RECERCAT és un dipòsit cooperatiu de documents digitals que inclou la literatura de recerca de les universitats i dels centres d'investigació de Catalunya, com ara articles encara no publicats (preprints), comunicacions a congressos, informes de recerca, working papers, projectes de final de carrera, memòries tècniques, etc. La comunicació pretén explicar els processos que s'han seguit per posar en marxa aquest projecte: des de la selecció i adaptació del programari amb el que funciona (DSpace), fins als treballs duts a terme per establir les polítiques d'accés, d’introducció de dades, de metadades Dublin Core necessàries per descriure els documents, el tipus de llicència de les Creative Commons sota la qual es troben subjectes els documents, etc.

Ús i usuaris de revistes electròniques a les universitats catalanes: resultats d’una enquesta

Es presenten els resultats d’una enquesta sobre l’ús de revistes electròniques realitzada al professorat de les universitats que formen el Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya (CBUC). Els resultats mostren un elevat grau de coneixement de la col·lecció de revistes electròniques entre el personal docent i investigador i una creixent preferència pel format electrònic en detriment de l’imprès. L’alt grau de coneixement i d’ús dels títols electrònics, i la preferència per aquest suport, comporten una elevada valoració de la col·lecció de revistes electròniques. Al mateix temps, la major part dels usuaris preveu un increment de l’ús dels títols electrònics durant els propers anys. Els resultats també confirmen la importància de la disciplina i de l’edat com a factors explicatius de l’ús de les revistes electròniques.

Desenvolupament futur de les revistes electròniques: una enquesta Delphi

Aquest article presenta els resultats d'una enquesta Delphi internacional i interdisciplinària sobre el desenvolupament futur de les revistes electròniques. El quadre d'experts constà de 45 científics, editors, bibliotecaris, agents de revistes i consultors. L'enquesta cobria cinc àrees d'interès sobre revistes electròniques: el futur rol de la literatura erudita en suport revista, escenaris per a les revistes del futur; crisi en les publicacions en sèrie; arxiu de revistes electròniques i nous models en l'adquisició i l'accés. L'enquesta Delphi va estudiar els canvis esperats durant els propers cinc a deu anys. Els resultats són analitzats i indiquen que, durant els seus 300 anys d'història, les revistes mai no han afrontat tants de canvis com els que experimenten ara, o els que s'esperen durant els propers cinc a deu anys.

Després del Big Bang: les forces de canvi i la formació electrònica

Pete Johnston fa un repàs del què poden representar els desenvolupaments recents en el camp de la formació electrònica per als professionals que es fan càrrec dels recursos d'informació requerits com a suport a l'ensenyament i l'aprenentatge.

La biblioteca personal: integrant la biblioteca en la societat en xarxa

El text presenta el "model danès" d'organització d'un sistema bibliotecari únic i coherent com a mitjà per asegurar l'accés universal, personalitzat i quotidià a la informació en tota mena de suports i també la reinterpretació del paper de les biblioteques i dels bibliotecaris en la societat de la informació. La base del model és una llei-marc, combinada amb l'actuació de la Danish Nacional Library Authority (DNLA), que encoratgen la cooperació en tots els àmbits, el desenvolupament professional i la creació de nous serveis, entre els quals destaquen els que es presenten a través del portal nacional de les biblioteques daneses (bibliotek.dk), incloent-hi el cataleg col·lectiu i d'altres com ara la referència electrònica i els portals temàtics.

Biblioteques digitals, museus virtuals: ¿on rau la diferència?

Aquest article ofereix una visió general de les activitats en l'àrea dels museus virtuals i posa en consideració una sèrie de temes, en què s'han trobat paral·lelismes amb el camp de les biblioteques digitals.