Biologia ed ecologia dello squalo di profondità Dalatias licha (Bonnaterre, 1788)

La presente tesi vuole colmare le conoscenze biologiche ed ecologiche dello squalo di profondità Dalatias licha. Attualmente le conoscenze riguardanti le popolazioni di questo squalo nel Mediterraneo sono scarse dato il numero limitato di studi affrontati. La biologia e l’ecologia di questo squalo è stata studiata attraverso la stima di alcune caratteristiche importanti come la sex ratio, la maturità sessuale degli individui, gli indici di condizione (epatosomatico e gonadosomatico) e le analisi dei contenuti stomacali. I 78 esemplari (16 femmine e 62 maschi) osservati sono stati campionati tra il 2001 e il 2003 dal bycatch di motopescherecci a strascico della marineria di Genova porto, operanti sul piano batiale del Golfo di Genova (Mar Ligure). Le catture sono state eseguite ad una batimetria compresa tra -450 e -800 m, tra Genova e Sestri Levante. I risultati, sebbene basati su un numero limitato di individui, sono di particolare interesse visto il deficit conoscitivo inerente a questa specie in ambito nazionale e mediterraneo

Contribuição para a avaliação da dieta do golfinho-comum (Delphinus delphis) na costa continental portuguesa

O golfinho-comum (Delphinus delphis) é uma das espécies de cetáceos mais abundantes e mais amplamente distribuídas em todo o planeta, sendo a espécie mais abundante ao longo da costa continental portuguesa. Algumas das suas principais presas apresentam um elevado interesse comercial estando por isso, muitas vezes, associado a capturas acidentais em artes de pesca. Contudo, estudos mais recentes sobre os hábitos alimentares desta espécie na costa portuguesa são escassos. Assim, este estudo visa contribuir para a avaliação da ecologia alimentar deste cetáceo na costa portuguesa através de índices de importância numérica, ocorrência e do peso estimado, permitindo descrever a dieta não só em termos qualitativos, mas também em termos quantitativos. Foram examinados os conteúdos estomacais de 55 golfinhoscomuns arrojados na costa continental portuguesa (norte e centro) entre 2004 e 2015. De um total de 6699 presas identificadas, 66% pertenciam à classe dos peixes, 32% eram cefalópodes e 3% eram crustáceos. As espécies-presa de peixes mais importantes em termos de importância numérica foram os góbios (Gobiidae) e o carapau (Trachurus sp.). Em relação à ocorrência foram o góbio (Gobiidae) e a sardinha (Sardina pilchardus), seguidas de carapau, as espécies predominantes. Relativamente ao peso, a sardinha foi a espécie-presa predominante, seguida de faneca (Trisopterus luscus) e carapau. Quanto aos cefalópodes, a lula-bicuda (Alloteuthis sp.) foi a espécie mais importante, tanto em termos de importância numérica como em termos de ocorrência. A lula-comum (Loligo sp.) foi a mais importante em termos de peso total estimado. As espécies demersais dominaram a dieta do golfinho-comum, com uma percentagem numérica de 40%. Foram detetadas diferenças entre machos e fêmeas na composição da dieta relativamente à sardinha. Foram detetadas diferenças entre indivíduos maturos e imaturos na composição da dieta relativamente à lula-bicuda. A diversidade de presas observada nos conteúdos estomacais do golfinho-comum sugere um comportamento oportunista, consumindo as presas mais abundantes, localmente. As interações com as artes de pesca podem levar a uma elevada mortalidade destes mamíferos marinhos. Deste modo, a realização de estudos sobre os hábitos alimentares de cetáceos permitem uma melhor compreensão das possíveis interações com a pesca, e a melhoria de estratégias de conservação para evitar a morte destes animais.

La Bibliografía Científica de Fernando de Buen.

Si bien existen varios ensayos biográficos que enfocan diferentes momentos de su vida (ANÓNIMO, 1963, BAHAMONDE, 1962, LÓPEZ et al., 2015, NION, 2015, PEQUEÑO, 2015, SÁNCHEZ CARRILLO, 2001), hasta donde tenemos conocimiento, no se ha publicado aún una bibliografía completa de la obra del Dr. FERNANDO DE BUEN Y LOZANO (Fig. de tapa). Bibliografías parciales se encuentran, entre otros, en los autores arriba citados. Aquí nos atrevemos a hacer el intento, aunque en forma defectuosa, ya que muchas de sus publicaciones no las hemos podido consultar directamente (se señalan con un asterisco, *). En parte nos hemos basado en una compilación hecha por el propio DE BUEN, que abarca los años 1915 a 1949 (Fig. 1), aunque no siempre con los datos necesarios para una completa información sobre la publicación; en lo posible intentamos complementarla. En sus casi cincuenta años de actividad científica, llegó a producir casi 300 títulos, de variado contenido, aunque siempre relacionados con el medio acuático, sea marino o dulceacuícola. Esta producción se puede dividir en cuatro períodos, que comienza con su etapa española, europea y africana (marroquí), entre 1915 y 1937, durante la cual publicó más de 140 títulos. Como consecuencia de la Guerra Civil Española, en 1939 se radica en México, donde permanece desde el 12 de Julio de 1939 hasta Noviembre 1946, país al que regresa entre 1953 y 1957. Durante este período escribe unos 70 artículos. Entre esas dos etapas mexicanas, estuvo brevemente radicado en el Uruguay, desde el 26 de Noviembre de 1946 hasta 1953, sin duda la etapa de menor producción científica, con una docena trabajos. A ésta sigue el último período de su vida, en Chile (Fig. 2), la que lamentablemente termina trágicamente, en 1962. Durante este período publica más de 60 publicaciones, de los cuales, aparentemente, seis quedan inéditas. Cabe señalar que durante estas tres etapas de exilio americano, si bien sus publicaciones están mayoritariamente relacionadas con el país de residencia, hay algunas excepciones. Preivo a estas estadías en América, hay que mencionar tres europeas, fuera de España, a saber: en el Museo Oceanográfico de Mónaco (1919), en el Instituto Centrale di Biologia Marina, Messina, Italia (1919), y en el Laboratorio Arago, Banyuls sur Mer, Francia (1939). En general, puede considerarse que FERNANDO DE BUEN fue un investigador solitario, ya que solamente seis, de sus casi 300 trabajos, fueron publicados en colaboración: dos con su hermano SADÍ DE BUEN (#31 y 32), dos con F. FRADE (#115 y 116), y dos con MANUEL ZOZAYA (#162 y 176). En su obra científica hemos podido identificar la descripción original de 12 géneros, 9 subgéneros, 54 especies y 11 subespecies, como se indican en la Tabla I.

El medi marí del cap de Creus i el golf de Roses

El medi marí de cap de Creus i golf de Roses té unes característiques ecològiques, geològiques i oceanogràfiques excepcionals que han permès el desenvolupament turístic i pesquer de les viles costaneres adjacents, Aquest article sintetitza els principals valors ecològics i econòmics de l'àmbit marí d'aquests dos espais inclosos dins la candidatura de Patrimoni Mundial de la UNESCO

Aplicatiu de gestió de magatzem amb dispositiu mòbils de Materials Brecor

Disseny d’un projecte que controli la gestió d’ubicacions del magatzem d’una empresa del sector de materials de construcció, concretament de “Materials Brecor”, una empresa líder de la zona compresa entre la costa brava sud i el maresme nord. L’Objectiu principal és concebre un projecte que permeti controlar en temps real tant l’entrada com la sortida de mercaderies, a més a més de poder consultar la ubicació de cadascuna d’elles dins el magatzem. Aconseguint millorar els temps de resposta en el moment de localitzar l’article demanat i la seva posterior expedició al client

El Jard??n Bot??nico : Marimurtra, de Blanes

El jard??n bot??nico Marimurtra, situado en la Costa Brava catalana, surge como Centro al servicio de la ciencia y de la investigaci??n de la Estaci??n Internacional de Biolog??a Mediterr??nea en 1951. Se considera un rinc??n privilegiado y de visita obligatoria donde conviven m??s de tres mil plantas, entre especies nacionales y ex??ticas.

Dr. Giuseppe Cognetti: "El Mediterrani no té cap intenció de morir"

Giuseppe Cognetti (1928) és professor emèrit a la Universitat de Pisa. El 1969 va fundar la Societat Italiana de Biologia Marina. Ha estat professor a les Universitats de Nàpols, de Bolonya i de Pisa, de la qual va ser director del Departament de Ciències del Territori i Dipartimento di Scienze dell’Uomo e dell’Ambiente. Des del 1980 és col·laborador del Consell d’Europa per a estudis de reserves marines i és membre del Comitè de Comunicació del Ministeri de Medi Ambient italià. Ha vingut a Girona per participar en l’International Summer School of the Environment que organitza l’Institut de Medi Ambient de la UdG

Anàlisi cronològica de la pesca al Port de Llançà: període 1977-1996

A partir del buidatge exhaustiu dels fulls de subhasta del peix i de les fitxes tècniques de les embarcacions de la Confraria del Port de Llançà, es fa una anàlisi cronològica qualitativa i quantitativa dels darrers vint anys de pesca. La flota, inicialment constituïda per barques d'arrossegament i de pesca artesanal (palangre petit i tresmail), ha anat evolucionant, i ha quedat bàsicament constituïda actualment pel ròssec i el palangre de fons, que ha substituit progressivament la pesca artesanal. Les pesqueries, notablement multiespecífiques els primers anys, van donar pas, bàsicament amb la incorporació del radar, a una pesca molt més selectiva, dominada essencialment per la captura de lluç entre els anys 1980 i 1985. La progressiva incorporació del palangre de fons fa que a partir del 1986 es tendeixi novament cap a una captura més multiespecífica, perd amb canvis qualitatius importants en la composició d'espècies capturades en relació amb els primers anys

Estudi sobre l'habitatge a la demarcació de Girona: habitatges principals, segones residències i apartaments turístics

Aquesta tesi doctoral estudia diferents aspectes sobre els habitatges a la província de Girona, combinant l'anàlisi sobre l'evolució històrica dels habitatges, el fenomen de les segones residències i el mercat d'apartaments turístics. El paper de la població és el principal motor del creixement dels habitatges durant el segle XX. Tot i així, durant la segona meitat, el pes dels habitatges secundaris en zones turístiques com Costa Brava i municipis de muntanya han tingut el seu paper significatiu. Altres factors determinants en els darrers anys han estat la immigració i la disminució del tamany de les llars. Les segones residències a Girona s'ubiquen en gran part a la Costa Brava (al voltant del 75% del total a la província). S'observa un fenomen d'expansió en forma de "taca d'oli" des de la Costa Brava cap a l'interior i des de la Cerdanya cap a zones més orientals. Dins el mercat d'apartaments turístics, una sèrie de regressions hedòniques han posat de manifest les variables que més influeixen sobre el preu final del lloguer de l'habitatge turístic com el nombre d'habitacions, el tipus d'allotjament, la distància sobre la platja, el municipi d'ubicació i la temporada turística. Respecte als hotels (el mateix exercici) com a bé substitutiu destaquen les mateixes variables excepte la piscina (menys valorat) i el pàrking (més valorat).

The R2 mobile element of Rhynchosciara americana: Molecular, cytological and dynamic aspects

Ribosomal RNA genes are encoded by large units clustered (18S, 5S, and 28S) in the nucleolar organizer region in several organisms. Sometimes additional insertions are present in the coding region for the 28S rDNA. These insertions are specific non-long terminal repeat retrotransposons that have very restricted integration targets within the genome. The retrotransposon present in the genome of Rhynchosciara americana, RaR2, was isolated by the screening of a genomic library. Sequence analysis showed the presence of conserved regions, such as a reverse transcriptase domain and a zinc finger motif in the amino terminal region. The insertion site was highly conserved in R. americana and a phylogenetic analysis showed that this element belongs to the R2 clade. The chromosomal localization confirmed that the RaR2 mobile element was inserted into a specific site in the rDNA gene. The expression level of RaR2 in salivary glands during larval development was determined by quantitative RT-PCR, and the increase of relative expression in the 3P of the fourth instar larval could be related to intense gene activity characteristic of this stage. 5`-Truncated elements were identified in different DNA samples. Additionally, in three other Rhynchosciara species, the R2 element was present as a full-length element.

Cytogenetic characterization of the silverside fish Odontesthes regia (Humboldt, 1833) (Teleostei: Atheriniformes: Atherinopsidae) from Iquique, Chile

This paper describes the karyotype of Odontesthes regia by means of Giemsa staining, C-banding, to reveal the distribution of the constitutive heterochromatin, and by Ag-staining and fluorescent in situ hybridization (FISH), to locate ribosomal genes (rDNA). The chromosome diploid modal count in the species was 2n = 48. The karyotype is composed of one submetacentric pair (pair 1), 16 subtelocentric pairs (pairs 2 to 17), and 7 acrocentric pairs (pairs 18 to 24). With the exception of pair 1 it was not possible to classify the homologous chromosomes accurately because differences in chromosome size were too slight between adjacent pairs. The distribution of C-banded heterochromatin allowed for a more accurate matching of the majority of chromosomes of the subtelocentric series. Silver staining of metaphase spreads allowed for the identification of Nucleolus Organizer Regions (Ag-NOR) on pair 1. FISH experiments showed that 18S rDNA sequences were located, as expected, in the same chromosome pair identified as the Ag-NOR-bearing one.

Spatial distribution and shell utilization in three sympatric hermit crabs at non-consolidated sublittoral of estuarine-bay complex in São Vicente, São Paulo, Brazil

The objective of the present study was to characterize the spatial distribution and shell utilization of three hermit crab species in the estuarine-bay complex of São Vicente, São Paulo State, Brazil. Monthly samples were done throughout two years, in the non-consolidated sub-littoral at the estuarine-bay complex. The environmental factors, such as temperature, salinity and depth, were measured every month. The three hermit crab species, Clibanarius vittatus, Loxopagurus loxochelis and Isocheles sawayai, were captured utilizing shells from six gastropods species; 92.7% of the hermit crabs utilized Stramonita haemastoma. The results suggest a strong correlation between hermit crabs spatial distribution and salinity, which was considered the main environmental factor limiting their distribution in the estuary. I. sawayai was the only species present in all transects sampled; C. vittatus was captured only in regions with low salinity and L. loxochelis occurred only in high salinity waters.

Evaluation of a propolis water extract using a reliable RP-HPLC methodology and in vitro and in vivo efficacy and safety characterisation

Since the beginning of propolis research, several groups have studied its antibacterial, antifungal, and antiviral properties. However, most of these studies have only employed propolis ethanolic extract (PEE) leading to little knowledge about the biological activities of propolis water extract (PWE). Based on this, in a previous study, we demonstrated the anti-inflammatory and immunomodulatory activities of PWE. In order to better understand the equilibrium between effectiveness and toxicity, which is essential for a new medicine, the characteristics of PWE were analyzed. We developed and validated an RP-HPLC method to chemically characterize PWE and PEE and evaluated the in vitro antioxidant/antimicrobial activity for both extracts and the safety of PWE via determining genotoxic potential using in vitro and in vivo mammalian micronucleus assays. We have concluded that the proposed analytical methodology was reliable, and both extracts showed similar chemical composition. The extracts presented antioxidant and antimicrobial effects, while PWE demonstrated higher antioxidant activity and more efficacious for the most of the microorganisms tested than PEE. Finally, PWE was shown to be safe using micronucleus assays. © 2013 Bruno Alves Rocha et al.