Enquesta sobre l’ús i la satisfacció de les biblioteques de la UPC per part de l’estudiantat : curs 2010/2011

Per tal de valorar el grau de satisfacció que té l’estudiantat de les biblioteques de la UPC, el Servei de Biblioteques i Documentació elabora amb periodicitat biennal l’Enquesta sobre l’ús i la satisfacció de les biblioteques de la UPC per part de l’estudiantat.Atès que l’any 2008/2009 no es va lliurar l’enquesta i que la primera es va realitzar el curs 1994/1995, els resultats que es presenten en aquest document corresponen a la vuitena edició. [...] La present edició 2010/2011 s’ha realitzat en format en línia, format que permet la incorporació de les dades a un programa i posterior extracció i anàlisi de les mateixes de forma automatitzada.

Enquesta sobre l’ús i la satisfacció de les biblioteques de la UPC per part dels estudiants : curs 2006/07

Per tal de valorar el grau de satisfacció que tenen els estudiants de les biblioteques de la UPC, el Servei de Biblioteques i Documentació elabora amb periodicitat biennal“L’enquesta sobre l’ús i la satisfacció de les biblioteques per part dels estudiants”. La primera enquesta es va realitzar el curs 1994-95, així doncs, els resultats que es presenten en aquest document corresponen a la setena edició.Aquesta enquesta té com a objectiu principal obtenir informació sobre la percepció quetenen de les biblioteques de la UPC els usuaris que les visiten i conèixer així l’ús i el grau de satisfacció dels serveis, les instal·lacions i els recursos bibliogràfics.A partir de l’anàlisi de les dades obtingudes, les biblioteques estableixen propostes que han de comportar una millora dels serveis i les instal·lacions de les biblioteques.

Enquesta sobre l’ús i la satisfacció de les biblioteques de la UPC per part dels estudiants. Curs 2004-2005

Amb l’objectiu de conèixer de primera mà l’ús de les instal·lacions, la utilització dels serveis i recursos bibliogràfics i el grau de satisfacció que aquests es mereixen per part dels estudiants, el Servei de Biblioteques i Documentació (SBD) de la UPC realitza cada dos anys, des del curs 1994/95, l’enquesta sobre l’ús i la satisfacció de les biblioteques per part dels estudiants.L’enquesta de satisfacció s’ha tornat a passar durant el curs 2004/05, deixant un curs d’interval des de la darrera edició, per tal d’analitzar l’evolució de l’ús de serveis i recursos i de la satisfacciódels nostres usuaris i avaluar les millores introduïdes per cadascuna de les biblioteques a partir dels resultats obtinguts en les edicions anteriors de l’enquesta realitzades durant el període dedurada del programa Paideia (2000-2005).Igual que en les edicions precedents, els resultats de totes les enquestes s’han treballat conjuntament tot i que cada biblioteca disposa dels seus resultats locals per tal de planificar i dur a terme actuacions que ajudin a millorar el bon funcionament de la biblioteca. El document que a continuació es presenta recull els resultats globals obtinguts en la sisena Enquesta sobre l’ús i la satisfacció de les biblioteques per part dels estudiants. Aquesta actuació ha estat supervisada pels bibliotecaris de les biblioteques de la UPC que donen suport als serveis d’aprenentatge i coordinada per la Unitat de Recursos per a l’Aprenentatge dels Serveis Generalsde Biblioteques.

Enquesta sobre l’ús i la satisfacció de les biblioteques de la UPC per part del Personal Docent i Investigador: any 2005

Durant el 2005 i per segona vegada dins el Pla Estratègic Paideia 2000-2005, el Servei de Biblioteques i Documentació (SBD) ha volgut realitzar una enquesta sobre l’ús i la satisfacció de les biblioteques, adreçada exclusivament al Personal Docent i Investigador (PDI) de la UPC.L’objectiu principal d’aquesta enquesta és conèixer de primera mà, el nivell de coneixement, ús i satisfacció que el PDI té dels recursos i serveis que les biblioteques posen al seu abast. Són aquests resultats els que es presenten en el present informe.En el moment de distribuir l’enquesta (maig 2005), es va aprofitar per incloure un qüestionari elaborat pel Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya (CBUC) per conèixer l’ús de les revistes electròniques dins cada Universitat.

Enquesta sobre l’ús i la satisfacció de les biblioteques de la UPC per part del PDI: 2003

El Servei de Biblioteques i Documentació de la UPC ha realitzat, per primera vegada, unaenquesta sobre l’ús i la satisfacció de les biblioteques, adreçada exclusivament a tot elPersonal Docent i Investigador (PDI) de la UPC.L’objectiu d’aquesta enquesta és conèixer de primera mà el nivell de coneixement, ús isatisfacció que el PDI fa dels recursos i serveis que les biblioteques posen al seu abast. De les 2.500 enquestes que es van fer arribar als departaments se n’han rebut, degudament complimentades, un total de 509. Això suposa un nivell de resposta del 20%.Amb el propòsit d’analitzar l’evolució de la satisfacció dels nostres usuaris i d’avaluar les millores introduïdes des de les biblioteques, l’enquesta de satisfacció es tornarà a realitzar properament.

Projecte de creació d'un repositori institucional per a la gestió de la producció acadèmica. El cas de TSI-Turisme Sant Ignasi

Aquesta investigació pretén servir d'orientació per totes aquelles institucions que tinguin la intenció d'implementar un repositori com a eina per allotjar, organitzar, difondre i preservar la producció acadèmica generada pels seus professors i/o investigadors. A partir d'una necessitat real donada a TSI-Turisme Sant Ignasi, s'examinen diferents iniciatives per conèixer la situació actual i les tendències, tant nacionals com internacionals, pel que fa a aquest tipus de repositoris que ens ajudin a establir uns criteris clars per definir el nostre propi model de repositori.

Projecte de creació d'un repositori institucional per a la gestió de la producció acadèmica : El cas de TSI-Turisme Sant Ignasi

Aquesta investigació pretén servir d'orientació per a totes aquelles institucions que tinguin la intenció d'implementar un repositori com a eina per allotjar, organitzar, difondre i preservar la producció acadèmica generada pels seus professors i/o investigadors. A partir d'una necessitat real donada a TSI-Turisme Sant Ignasi, s'examinen diferents iniciatives per conèixer la situació actual i les tendències, tant nacionals com internacionals, pel que fa a aquest tipus de repositoris, que ens ajudin a establir uns criteris clars per definir el nostre propi model de repositori.

Science 2.0 : The use of social networking in research.

REBIUN study on Science 2.0 and social web applications for research. There are three categories: share research, share resources and share results. Describes the applications and selected resources of interest: scientific social networks, scientific databases, research platforms, surveys, concept maps, file sharing, bibliographic management, social bookmarking, citation indexes, blogs and wikis, science news, open access. The services are evaluated and the report describes his interest to libraries.

Ciencia 2.0 : aplicación de la web social a la investigación

REBIUN study on Science 2.0 and social web applications for research. There are three categories: share research, share resources and share results. Describes the applications and selected resources of interest: scientific social networks, scientific databases, research platforms, surveys, concept maps, file sharing, bibliographic management, social bookmarking, citation indexes, blogs and wikis, science news, open access. The services are evaluated and the report describes his interest to libraries.

L’experiència del CRAI de la UB en la migració consorciada a Millennium

Aquest article pretén reflectir l'experiència viscuda a la Universitat de Barcelona (UB) en el procés viscut fa poc de canvi de sistema de Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya (CCUC) i dels catàlegs de les institucions del Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya (CBUC). Es recullen les principals actuacions i fites tècniques i organitzatives que ha assolit l'equip responsable de la implementació en les diferents fases del projecte, des d'un punt de vista professional però, sobretot, des del punt de vista personal d'implicació, de repte, de satisfacció i d'esforç. Es conclou destacant, d'una banda, la rellevància del treball en equip com a factor d'èxit en el desenvolupament d'un projecte complexi, de l'altra, la necessitat d'una reflexió global sobre els processos i fluxos de treball, per tal d'explotar al màxim les possibilitats d'un sistema de gestió integral i aconseguir el màxim d'eficiència.

Els recursos electrònics a les biblioteques acadèmiques: Avenços recents en la cooperació a Europa

En els darrers vint anys la informació en línia ha esdevingut un factor decisiu per a l’activitat acadèmica i de recerca, i en conseqüència els recursos electrònics s’han anat “apropiant” progressivament d’una part cada vegada més important dels pressupostos de les biblioteques. La contractació dels recursos electrònics ha anat assumint una posició determinant en l’economia dels serveis bibliotecaris, a mesura que les publicacions en paper han anat perdent terreny davant les publicacions digitals. S’estima que les biblioteques universitàries italianes – malgrat no estar a l’avantguarda en aquest sector – inverteixen des de ja fa alguns anys més de la meitat dels seus pressupostos en l’adquisició de recursos electrònics. Com és sabut, el desenvolupament del mercat de la informació digital ha empès les biblioteques a associar-se en organitzacions i consorcis, fins i tot en aquells contextos tradicionalment reticents a la cooperació. El mètode cooperatiu es considera un element resolutiu dins el món de la informació electrònica i els consorcis són l’instrument organitzatiu més adient per tal que aquest enfocament sigui eficaç. En els darrers anys els consorcis han empès la seva iniciativa més enllà de les adquisicions i les negociacions de les llicències electròniques, per a invertir en els àmbits de l’accés obert, de la preservació digital, del data mining, de la gestió col·lectiva dels documents en paper, dels sistemes de gestió bibliotecària (ILS i eines de descoberta), de les plataformes d’accés, i molts altres. Més recentment ha sorgit una major disposició per part dels consorcis per a col·laborar amb altres organitzacions que treballen en diversos aspectes de l’àmbit de la comunicació científica i en la gestió i avaluació de la recerca (agències de finançament de la recerca, editorials, empreses de tecnologies de la informació, etc.) per tal de fer front a les noves necessitats de les biblioteques destinades a ampliar la seva intervenció més enllà del seu perímetre tradicional.

CRAI Biblioteca de Medicina (Campus Clínic) de la UB. del siglo XX al siglo XXI

En respuesta al reto que supone el Espacio Europeo de Educación Superior (EEES), las bibliotecas universitarias deben adaptarse al modelo de un Centro de Recursos para el Aprendizaje y la Investigación (CRAI). En el caso del CRAI Biblioteca de Medicina de la Universidad de Barcelona se hace énfasis en los espacios, la difusión y el fondo bibliográfico.

Comportament informatiu del professorat de les universitats catalanes. Dades de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC)

Aquest document és un resum de l'estudi elaborat per l'Àngel Borrego sobre el comportament informatiu del personal docent i investigació de les universitats catalanes que presenta els resultats obtinguts a partir de les respostes contestades exclusivament pel professorat de la UPC.

Gestió de les dades de recerca i biblioteques: relacions, activitats, motors i influències

La gestió de les dades de recerca és un gran repte per a les organitzacions de recerca. Grans quantitats de dades nascudes en entorns digitals estant essent produïdes en una vasta quantitat de formats a un ritme molt accelerat en l’àmbit universitari. Aquest document analitza la contribució de les biblioteques universitàries a la gestió de dades de recerca (RDM) en el context institucional més ampli. En particular: s’examinen els rols i les relacions implicades en la RDM, s’identifiquen els principals components d’un programa de RDM, s’avaluen els principals motors per a les activitats de la RDM i s’analitzen els factors clau que influeixen en la forma que adopten els desenvolupaments que es porten a terme en la RDM. L’estudi està escrit des de la perspectiva de professionals de les biblioteques, tot analitzant dades provinents de 26 entrevistes semiestructurades a personal bibliotecari de diferents institucions del Regne Unit. És una primera contribució qualitativa al tema que complementa altres enfocaments quantitatius i estudis de casos. Els resultats mostren que encara que les biblioteques estan jugant un rol significatiu en la RDM, hi ha incertesa i variacions en les relacions amb altres actors com els serveis de tecnologia de la informació i les oficines de suport a la recerca. L’èmfasi actual en els programes de RDM està en el desenvolupament de polítiques i directrius, amb algun incipient treball sobre infraestructures tecnològiques i serveis de suport. Els motors per al desenvolupament inclouen l’emmagatzematge, la seguretat, la qualitat, el compliment, la preservació i el compartiment, amb les biblioteques associades més estretament als tres darrers. L’article també destaca un motor “jurisdiccional” en el qual les biblioteques reclamen un rol en aquest espai. Un ampli ventall de factors, incloent el govern, la dotació de recursos i les habilitats, són identificats com influents en els desenvolupaments en curs. A partir de l’anàlisi, es construeix un model dissenyat per capturar els aspectes principals d’un programa institucional de RDM. Aquest model ajuda a esclarir els diferents temes implicats en la RDM, tot identificant capes d’activitat, múltiples actors i motors i un gran nombre de factors que influeixen en la implementació de qualsevol iniciativa. A les institucions els pot ser útil comparar les seves activitats amb les dades i el model de cara a informar sobre les activitats de RDM en curs.

Programa Escher: biblioteques de la UPC

Postprint (published version)